Martina Pons Grau

L’ANGLATERRA VICTORIANA
Potència econòmica i territorial

L’Era Victoriana compren el regnat de Victòria I des de 1837 fins a 1901. En aquest període el
Regne Unit arriba a la màxima expansió territorial, consolida el desenvolupament industrial i
manté institucions liberals, amb una monarquia parlamentària.

El desenvolupament econòmic va quedar afectat per una crisi molt prolongada que perjudicava
els interessos agraris i afavoria els industrials, a causa de la llibertat de comerç establerta. I el
potencial de l’economia britànica, tot i no perdre potencial, es va reduir en xifres relatives,
encara que va seguir sent el principal centre financer mundial. L’expansió imperialista anava
molt lligada al comerç, les finances i el control de les rutes de navegació. I les successives
reformes pressupostàries van assegurar la primacia de la burgesia mercantil i industrial,
representada per la Cambra dels Comuns*, davant l’aristocràcia representada per la Cambra
dels Lords*, afavorint l’expansió colonial.

Obertura política i reformisme

Des de la meitat del segle XIX la vida política anglesa es basava en l’alternança de dos partits:
els tories, conservadors i els whigs, liberals.

Benjamin Disraeli, ministre conservador, va fer una reforma electoral, considerada realment la
primera de caràcter democràtic.
Disraeli impulsarà un canvi en la política conservadora, tradicionalment associada cap als
interessos rurals i molt proteccionista. Defensa la importància de l'imperi britànic i va
modernitzar la base electoral dels conservadors a i així atreure un electorat urbà. Amb el triomf
liberal de Gladstone de 1868 va potenciar les reformes democràtiques de 1867:

 Reformes religioses: Separació entre l’estat i l’Església anglicana i es va suprimir

l’obligació de formar part d’aquesta per poder ser professor. Així aparegué una nova
escola amb llibertat confessional.
 Llei sindical: Reconeixement dels sindicats, el vot secret a les eleccions i la llei
d'ensenyament primari pública i gratuïta.
 Nova reforma electoral

El 1893 es funda el Partit Laboralista que desplaça els vells whigs.

La qüestió irlandesa

Aquesta va ser un dels grans problemes de la política interna britànica fins a la guerra de la
independència. (1919-1921). Irlanda tot i estar sota domini angles des de l’Edat Mitjana, es
mantenia com un regne independent fins al 1800, any on s’aprova l’Act of Union, on
s’unificava Irlanda i Gran Bretanya en el Regne Unit. Irlanda manté rebuig cap a aquesta
incorporació, i el 1870, la tensió augmenta amb una crisi econòmica i l’expulsió de milers
d’arrendataris que per raó del procés de colonització, eren propietat d’anglesos. Aquests fets van
radicalitzar el moviment nacionalista liderat per Charles S. Parnell, fundador del partit
Parlamentari irlandès i organitzador del boicot als terratinents anglesos.

Aquesta violència es va intentar frenar amb una reforma agrària amb la signatura d’un acord
entre el govern britànic i el líder irlandès, el pacte Kilmainham. Aquest va rebre el suport del
papa Lleó XIII, recomanant la moderació del clergat catòlic per tal d’evitar una futura guerra
civil.

Des de 1885 els nacionalistes Irlandesos van ser presents al Parlament britànic i un any després
Gladstone va presentar la Home Rule, que va ser l'estatut que dotava a Irlanda de certa
autonomia, i que per tant convertia Irlanda en un territori autònom dins el Regne Unit. El debat
d’aquesta llei va dividir els whigs i el primer ministre abandonà la política.

Aquesta qüestió va quedar sense resoldre fins a la resurrecció del 1916 a Dublín, que va posar
en marxa la partició de l’illa entre el nord de majoria protestant i fidel al regne Unit i el sud de
majoria catòlica, contrària a la pertinença de l’anterior, que va aconseguir la independència en
la dècada de 1920. Això no va solucionar del tot el problema, ja que els enfrontaments al nord
entre la majoria protestant i la minoria catòlica van prosseguir durant tot el segle XX.

*Cambra dels Comuns: Cambra baixa del Parlament del Regne Unit i màxim òrgan legislatiu del país.

*Cambra dels Lords: Cambra alta del Parlament del regne Unit. Els Lords són l’alta noblesa, persones
rellevants de la vida social del país i amb gran poder.