Elena Corral

2A

LES LLEIS DEL FRANQUISME

1. LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES: Va constituir un dels instruments fonamentals per a la
repressió política franquista. Es declarava la responsabilitat política de les persones físiques i
jurídiques que, des del primer d'octubre de 1934 i fins al 18 de juliol de 1936, van contribuir a crear o
agreujar la subversió de l'ordre, i d'aquelles persones que després de juliol del 36 haurien oposat o
que s'oposessin al Moviment Nacional, fos de forma activa o amb una passivitat greu, és a dir, per
aquest article quedarien enquadrades totes les persones i organitzacions del Front Popular, i les que
no participessin activament en el nou ordre polític. A la llei es relacionaven totes i cadascuna de les
organitzacions polítiques i sindicals «responsables», inclosa la maçoneria.

2. FUERO DE LOS ESPAÑOLES: Aquesta llei recollia, si més no formalment, els drets essencials
reconeguts en qualsevol constitució: la igualtat davant la llei; el dret a l’educació; el dret al treball; la
tolerància religiosa - tot i que el catolicisme era la religió oficial de l’Estat-; l’exercici dels drets
d’expressió, reunió i associació, etc. Però en realitat molts d’aquests drets només estaven reconeguts
sempre que exercir-los ni anés en contra del règim franquista. A més, aquesta llei, imposava un
seguit de deures, entre els quals hi havia la llei al cap de l’Estat.

3. LEY DE SUCESIÓN A LA JEFATURA DEL ESTADO: Aquesta llei definia Espanya com un “Estat catòlic,
social i representatiu” que es constituïa en regne. La llei de successió atorgava a Franco el poder
vitalici i deixava a les seves mans el nomenament del successor, que ho seria a títol de rei. El futur rei,
segons establia aquesta llei, hauria de jurar les lleis fonamentals del règim i lleialtat als principis del
Moviment Nacional.

4. LEY DE PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DEL MOVIMIENTO NACIONAL: La llei de principis

fonamentals del Moviment Nacional confirmava les bases no democràtiques del règim. Establia els
principis del franquisme i es refermava en els ideals que van donar lloc a la cruzada: pàtria, família i
religió.

«La Patria es una unidad total, en que se integran todos los individuos y todas las clases; la Patria no
puede estar en manos de la clase más fuerte ni del partido mejor organizado. La Patria es una síntesis
trascendente, una síntesis indivisible, con fines propios que cumplir; y nosotros lo que queremos es
que el movimiento de este día, y el Estado que cree, sea el instrumento eficaz, autoritario, al servicio
de una unidad indiscutible, de esa unidad permanente, de esa unidad irrevocable que se llama
Patria.»

5. LEY DE REPRESIÓN CONTRA LA MASONERÍA Y EL COMUNISMO: La Llei estipulava qui eren

maçons, comunistes i anarquistes. En el primer cas, era un agreujant haver arribat a alts graus. En
aquests casos es podia imposar una condemna que aniria entre els vint a trenta anys de presó.
D'altra banda, es donava l'oportunitat de retractar-se davant de les autoritats segons un model que
s'establiria. La col·laboració amb l'autoritat a l'hora de delatar altres maçons seria considerada un
atenuant, així com haver col·laborat en el cop del 18 de juliol. La delació serviria per aconseguir
informació necessària per arribar a lògies i maçons no coneguts per les forces de seguretat.
 Elena Corral
2A

maçoneria. Però no només es perseguia judicialment el delicte de ser maçó, sinó que, a més, es
penava amb la depuració funcionarial o del lloc de treball de l'àmbit privat.

6. LEY DE SEGURIDAD DEL ESTADO: La Ley de Seguridad del Estado de 29 de Març de 1941, a més de
reformar el Codi Penal comú, tipificava nous delictes i, en particular, els compresos en “Els delictes
contra la Seguretat exterior i interior de l'Estat i contra el Govern de la Nació”. Aquesta Llei va
imposar la pena de mort com pena única per a diversos delictes i, per descomptat, establia en la seva
Disposició Transitòria que "tots els delictes compresos en aquesta Llei seran jutjats per la jurisdicció
militar conformement als seus propis procediments." En base a aquesta llei es van processar milers
de represaliats polítics, que en gran part dels casos van ser condemnats a mort o a treballs forçosos.