EINES DE COACHING 1

Què es el coaching?
1/4
QUÈ ÉS EL COACHING?
________________________________________________________________________

Què és el coaching? Definició i característiques de la metodologia.

Existeixen nombroses definicions sobre coaching, ja que cada autor i/ o coach incorpora
matisos en funció de la seva tendència i formació rebuda.

La Internacional Coach Federation (ICF), ens ofereix la següent definició:

“El coaching és una relació professional continuada que ajuda a les persones a produir
resultats extraordinaris en les seves vides, carreres, negocis i organitzacions. A través del
procés de coaching, els clients aprofundeixen en el seu aprenentatge, optimitzen la seva
actuació i milloren la seva qualitat de vida”.

En la guia per a la bona pràctica en coaching del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya es

defineix el coaching de la següent forma:

“El coaching és un procés en el qual intervé, d'una banda, un professional convenientment

qualificat (coach), que acorda amb una altra persona (client o coachée) establir una
relació d'ajuda, perquè aquesta última aconsegueixi els seus objectius.
El coaching com a activitat genèrica, és una subdisciplina que permet identificar i
dissoldre els obstacles que impedeixen a la persona l'assoliment dels seus objectius, així
com descobrir noves metes que la situïn en un estat de creixement per al millor
desenvolupament de les seves competències”.

Amb la finalitat de facilitar la comprensió del concepte i no estendre'ns amb nombroses

definicions, concretem que:

“El coaching és un procés d'acompanyament en el qual el coach (professional)

acompanya al coachée (client) a aconseguir els seus objectius i/o millores personals o
professionals. I ho fa a través d'una conversa, amb preguntes i exercicis de reflexió
profunda que permeten obrir consciència i tenir una mirada diferent perquè el coachée
trobi les seves pròpies respostes i realitzi accions que li portin al canvi.”

Les paraules claus quan parlem de coaching són:

Procés: El coaching és un procés, no és una acció puntual. Té un inici i un final. Aquest

procés consisteix en una sèrie de sessions que se succeeixen en un temps determinat.
Habitualment solen ser entre 3 i 8 sessions, d'acord amb els objectius establerts entre el
client i el coach. S'ha d'evitar que es creï una dependència del coachée cap al coach.

Relació professional-aliança: no es tracta d'una ajuda altruista o d'amistat. Les

condicions d'un procés de coaching queden específicament detallades en un acord que
signen totes dues parts i que inclou tots aquells aspectes rellevants perquè la relació sigui
totalment transparent.

Acompanyament: En coaching el coach acompanya al seu client cap al descobriment

d'altres perspectives, possibilitats, mirades que li permetran superar els seus obstacles i
aconseguir el seu objectiu. Aquest acompanyament li permet identificar les pors i transitar
per ells d'una forma més segura que si ho fes sol. El fet de sentir-se acompanyat fa que
augmenti el compromís, la motivació i que sigui més fàcil aconseguir l'èxit.
Sense jutjar: El coach manté amb el seu client una relació possibilista, sense emetre
judicis. El coach creu en el seu client i en tot el seu potencial, encara per descobrir.

Autoconeixement i desenvolupament: el coaching persegueix que el client aprengui

sobre si mateix i a partir d'aquesta presa de consciència, creixi i es desenvolupi en el
sentit desitjat, complint els objectius establerts i introduint canvis concrets en la seva
manera d'actuar. Fomenta l'autonomia del client, no la dependència. El coaching és una
eina poderosa per a arribar a conèixer-se a si mateix en profunditat.

Canvi/Transformació a través de l'acció: Si no hi ha canvis, el procés no haurà servit de

res (pensar, sentir i actuar).

Confiança i confidencialitat: El coach ha de crear un marc de confiança que faciliti a la

seva coachée sentir-se segur i motivat durant tot el procés. Tot el que succeeix en la
sessió és estrictament confidencial.

Compromís: És necessari el compromís del 100% per part del coachée, ja que d'ell
dependrà l'èxit del procés i que pugui aconseguir el seu objectiu o propòsit.

Origen del terme “coach” i “coaching”

En el segle XV, en l'antiga Hongria, a la vora del Danubi, hi havia un poble anomenat
Kocs. Aquesta població situada a 70 quilòmetres de Budapest es va convertir en un lloc
de pas entre Viena i Pest. A més, es va fer molt popular perquè allí es construïa un dels
millors carruatges de cavalls del món ja que anava proveït de suspensions de molls que
feia que els passatgers tinguessin un viatge més còmode entre aquesta dues ciutats.
(Hall, 2010).

Els cotxes amb un disseny còmode i luxós superaven a qualsevol mitjà de transport de
l'època i eren utilitzats per l'aristocràcia. El seu lema era «li portem a la seva destinació
d'una forma més ràpida i més còmoda».Es parlava dels “kocsi szekér” (carruatge de
Kocs) com a símbol de l'excel·lència.

La paraula coach (cotxe) és d'origen hongarès. De la ciutat de Kocs, es va formar la

paraula kocsi. Dit términokocsi va passar a l'alemany com kutsche, a l'italià com cocchio i
al castellà com a cotxe. Per tant, la palabracoach, deriva de cotxe, que tenia la funció de
transportar persones d'un lloc a un altre.

Així mateix, el coaching metafòricament s'utilitza per a transportar a persones del lloc on
es troben fins al lloc on volen estar. El coach és el conductor del carro i acompanya en el
procés de desplaçament del coachee (client) qui decideix que rumb seguir.

D'altra banda, s'afirma que coach procedeix del verb anglès to coach que significa
entrenar. Encara que tots relacionem la paraula entrenador amb l'esport, en el segle XVIII
en les universitats angleses s'utilitzava el terme coach per a designar als entrenadors tant
acadèmics com esportius.
Orígens del coaching i realitat actual. Més enllà de la moda.

Els antecedents històrics més remots del Coaching es troben:

-en la filosofia grega, principalment en Sòcrates, qui va crear un mètode

anomenat mayéutica consistent en un procés inductiu, a través de preguntes
reveladores amb els seus deixebles, i mitjançant el qual aconseguia portar a la llum
les qualitats i respostes que aquests ja tenien en el seu interior.
-
-en els diàlegs de Plató, basats en una seqüència de preguntes i respostes, es pot
reconèixer l'estructura arcaica d'una sessió de Coaching.
-
-I també cal esmentar a la ètica aristotèlica, basada en la cerca de la felicitat, la qual
cosa continua sent la gran motivació que subjeu a les sessions de Coaching.

Més recentment, va començar a aplicar-se a mitjans del anys 70 dins de

l'àmbit esportiu quan Timothy Gallwey (professor de literatura i capità en la Universitat
d'Harvard de l'equip de tennis) es va adonar que el principal fre d'un esportista no està en
el seu cos, si no en la seva ment, i va crear un mètode i llibre titulat El Joc Interior, basat
en la idea que:

“En cada activitat humana hi ha dos àmbits d'actuació: l'extern i l'intern. El joc exterior es
juga en un escenari extern per a superar els obstacles externs per a aconseguir un
objectiu extern. El joc interior es duu a terme dins de la ment del jugador i es juga contra
diversos obstacles com la por, el dubte, els lapses d'atenció, i la limitació de conceptes o
suposicions. El joc interior es juga per a superar els obstacles autoimposats que
impedeixen a la persona o equip accedir a tot el seu potencial.” (És el joc contra els
obstacles de la por i la desconfiança d'un mateix).
Després, John Whitmore (pilot, home de negocis i coach) va portar el mètode de Gallwey
al mitjà empresarial anglès amb gran èxit, convertint-se en el precursor del Coaching de
Negocis, Coaching Executiu, i Coaching Personal.

De fet, tots dos són els principals exponents del corrent de el Coaching
Humanista, originat i desenvolupat principalment a Europa, i la pràctica del qual està
basada en l'aplicació d'eines de la Psicologia Humanista, i posa l'èmfasi en l'ésser humà,
en el seu potencial interior i en la capacitat d'elecció d'una vida millor.

Un altre corrent és el Coaching Pràctic o estatunidenc, i va tenir com a màxim exponent a

l'estatunidenc Thomas Leonard. La metodologia utilitzada amb aquest sistema tan
pragmàtic incentiva l'autoestima, motiva a l'acció i posa a prova als seus clients a través
de nous desafiaments.

I el tercer corrent és el Coaching Ontològic que, originat a Sud-amèrica, ha tingut com a

principals exponents als xilens Rafael Echeverría i Julio Olalla. És el “entrenament de
l'ésser”, i explica a l'ésser humà com un ser intrínsecament lingüístic, on les converses
són la clau per a entendre com som els éssers humans i com des d'aquest coneixement
es pot canviar la nostra vida.

També cal esmentar el Coaching Sistèmic com una modalitat que fa èmfasi, mitjançant
un enfocament de processos, per a veure totalitats i interrelacions. Promou en el client el
desenvolupament del talent individual, de les seves competències organitzacionals i
d'ambients d'alt acompliment.

L'enfocament que s'adopta en aquest curs és integrador, perquè aposta per la pràctica
d'un Coaching avançat mitjançant:

■ Un treball equilibrat sobre l'aprenentatge saber Ser i saber Fer, que es basa en la
capacitat de l'ésser humà per a desenvolupar tot el seu potencial intern.
■ La màxima practicitat perquè l'enfocament sigui còmode i útil, i també més ràpid
tant a persones com a grups.
■ Treball amb pensament sistèmic, ja que quan una persona, grup o organització
tenen conflictes, aquests s'originen en estructures subjacents i no sols en errors
individuals o dolenta voluntat.
■ Ús de diferents disciplines que proporcionin tècniques i eines efectives.

Per a tancar aquesta breu història de el Coaching, cal esmentar algunes de les diferents
especialitats que a poc a poc, i a causa de la creixent divulgació i resultats positius
d'aquest, s'han anat originant i desenvolupant per a atendre diversos àmbits de la vida de
les persones o organitzacions: Coaching Esportiu, Coaching Personal (o Life Coaching),
Coaching Executiu, Coaching Corporatiu, Coaching per a Empresaris, Coaching per a
Dones, Coaching de Salut, Coaching en l'Ensenyament, Coaching Polític, Coaching
Artístic, Coaching per a Joves, Coaching per a Pares, etc.
Base teòrica del coaching.

Ara que ja sabem que és el coaching, quin és el seu origen i les seves possibles
aplicacions en diferents àmbits, explorarem quina és la terminologia bàsica utilitzada en la
praxi d'aquesta disciplina.

És molt important que entenguem i usem aquesta terminologia de manera adequada.

- Coach (es pronuncia “couch” en espanyol): és el professional que facilita el procés

d'acompanyament.
- Coachée o client (es pronuncia “couchí”): persona que sol·licita el servei de
coaching.
- Situació actual: de quin punt parteix el coachée. Circumstàncies actuals.
- Situació desitjada: què vol aconseguir. Objectiu, meta, propòsit, millora.
- “Quiebre”: la diferència entre la seva situació actual i la seva situació desitjada. És
allò que el coachée necessita resoldre en la seva vida per a sentir-se satisfet.
- Resultats mesurables: en coaching els resultats sempre han de ser mesurables a
través d'indicadors.
- Pla d'acció: és el full de ruta que el propi coachée construeix per a aconseguir la
seva meta.
- Visualitzar: exercici que permet al coachee imaginar-se en la seva situació
desitjada.
- Espejar: és l'acció que realitza el coach per a mostrar al coachee la seva fidel
imatge.
- Feedback descriptiu, no valoratiu: és la devolució que el coach ofereix al seu
coachée perquè aquest se de compte de com arriba allò que diu o fa i ell mateix
pugui decidir com millorar-ho.

Procés i sessions.

En establir l'acord del procés de coaching entre el coach i el coachée es pacten un

nombre de sessions aproximades en funció de l'objectiu del coachee.

La durada de les sessions sol estar entre els 60 i 90 minuts.

Durant aquestes sessions de treball el coach utilitza diferents tècniques que permetran al
coachée anar avançant en el seu camí cap al seu objectiu.

Diem procés de coaching al conjunt de sessions en total que el coachée ha necessitat per
a passar de la seva SA (situació actual) a la seva SD (situació desitjada). El nombre de
sessions dependrà de com el coachée va avançant en el seu pla d'acció i aconseguint els
resultats que desitja. Recordem que l'ÚNIC responsable d'aconseguir l'objectiu és el
coachée. El coach només li acompanya.

Tal com hem dit anteriorment, el nombre de sessions sol oscil·lar entre 3 i 8, encara que
també poden haver-hi processos amb menys o més sessions.

Es pot fer només una sessió de coaching? En algunes ocasions pot ser útil si s'ha de
desbloquejar un aspecte molt puntual, o prendre una decisió,...però no sol ser el més
habitual.
Diferències amb altres disciplines.

Avui dia, el terme coaching s'utilitza de manera confusa a vegades, i pogués semblar que
els límits entre el coaching i altres disciplines, com la psicologia, no són clars.

No obstant això, encara que és cert que totes dues disciplines estan molt relacionades
entre si, cal tenir en compte que el coaching és una metodologia que s'alimenta, a més de
la psicologia, de la filosofia, la lingüística i el management.

Algunes de les principals diferències entre la psicologia i el Coaching són les següents:

• El coach no mira al passat, sinó al present i al futur. Utilitza el passat únicament per a
donar un sentit al que t'està passant ara.

• El coaching se centra, en objectius concrets proposats pel propi coachée. Per això,
generalment, la durada de procés complet és bastant breu.

• La relació amb el client canvia substancialment. En coaching, s'estableix una relació

d'igualtat entre coach i coachée, si bé el protagonista del procés serà sempre el
coachée.

• El coaching està orientat, en última instància, cap a l'acció.

• El coaching, en el seu vessant ontològic, qüestiona fins i tot les pròpies paraules;
perquè només coneixent exactament el sentit que els dóna el coachée pot arribar a
comprendre la seva realitat, augmenta el seu rendiment i millora la seva qualitat de vida.

Diferències entre coaching i psicoteràpia, tutoria/mentoring, assessoria/consultoria,

formació, entrenament i altres mètodes d'intervenció personal i/o grupal.

Psicoteràpia

La prioritat de la persona que acudeix a teràpia és allunyar-se del seu dolor i sofriment
emocional, tractar les seves disfuncions i millorar el seu estat d'ànim. El psicòleg/a
proposa pautes, ofereix orientació i opina sobre la situació del seu pacient.

En canvi, el client que acudeix a coaching està totalment orientat al futur i al

desenvolupament d'estratègies i planificació d'accions, per a l'assoliment dels seus
objectius en les diferents àrees de la seva vida. El coach MAI dóna consells, ni pautes al
seu client.

Consultoria

El consultor aconsella com a expert en un determinat àmbit al seu client i li recomana els
passos que ha de seguir. En el coaching, tal com hem esmentat, no es donen consells ni
se li diu al client el que ha de fer.
Tutoria/Mentoring

El mentor o tutor és un guia expert que actua com a model i ensenya al seu deixeble
noves habilitats tècniques i nous comportaments, alhora que li ofereix consell i assessoria
en la presa de decisions. En el coaching, el coachée té un paper actiu i disposa de tots els
recursos per a l'assoliment dels seus objectius.

Formació

El formador té el coneixement i el transmet als seus alumnes. Defineix els objectius a

aconseguir i ensenya el camí a seguir. En el coaching és el coachée qui defineix els seus
propis objectius, traça el seu camí a seguir, i aprèn a aprendre i a trobar les seves pròpies
respostes. El coach no li ensenya res al seu coachée.

Entrenament

L'entrenador és un expert que dirigeix el comportament, defineix les estratègies i treballa

en els aspectes físics, tàctics i tècnics. En el coaching, és el coachée qui defineix l'agenda
a seguir en la consecució dels seus objectius.

En quines situacions és útil l'aplicació del coaching?

A continuació descrivim de manera general les situacions en les quals el coaching ha

demostrat ser eficaç:

• Davant situacions noves on és necessari planificar i emprendre un pla i la persona se

sent bloquejada o indecisa sobre els passos a seguir.

• Circumstàncies en les quals la persona ha de desenvolupar noves habilitats o

competències, en les quals ha d'aconseguir nous reptes i precisa d'un canvi de conducta
per a aconseguir-lo. Per exemple en un cas de promoció laboral.

• Qualsevol canvi en la vida de la persona que suposi una situació inesperada o

simplement que li generi un conflicte degut al propi canvi. Aquestes canvis es poden
referir a qualsevol àmbit de la vida, sigui del tipus laboral, familiar, de parella, etc.

• Persones que tenen un baix concepte de si mateixes, baixa autoestima o

desconeixement de les habilitats pròpies. Solen ser aquelles que sofreixen bloquejos i no
són capaços de detectar els recursos dels quals disposen per a afrontar diferents
situacions de la vida.

• Persones amb creences limitants que no li permeten aconseguir els seus objectius
perquè els seus propis pensaments suposen un fre per a la consecució d'aquests.

• Persones que volen descobrir els seus talents per a aplicar-los en situacions reals.

• Qualsevol aspecte a modificar en la vida sempre que no impliqui l'existència d'un

trastorn psicològic, o bé, que no estigui interessat a treballar aspectes del seu passat
sinó a aconseguir noves situacions.