L'herencia complexa

L'herencia complexa
Multifactorial o poligènica i mitocondrial

Exemple: discapacitat intel·lectual. Aproximadament el 50% es d’origen genètic, d’aquestes el 20%

son d'herència monogènica, el 40% degudes a múltiples gens i factors ambientals (herència
complexa) i l’altre 40% es deuen a anomalies cromosòmiques.

• Models monogènics: 1 únic gen (anomenat gen major, ja que per si sols tenen molt efecte sobre
el fenotip).

Exemples d’herencia complexa: grau de pigmentació, alçada, percaça de sensacions

• Hi ha molts fenotips possibles.

Per un gen amb 2 al·lels hi ha 3 genotips possibles diferents, llavors podrem tenir com a màxim 3
fenotips.
A mesura que augmenten el nombre de gens implicats augmenten el nombre de fenotips
possibles.

• Les característiques del comportament humà son complexes. Els trets o característiques
complexes son trets poligènics amb una important contribució ambiental.

Herència unifactorial Herència multifactorial

Gens 1 Molts gens (poligens)
Acció additiva
Ambient Poca o gens Forta influència

• Els poligens també son anomenats gens menors: gen que per ell sol no te molt d’efecte sobre el
fenotip sinó que necessitem l’acció conjunta (acció additiva) de molts gens.

• Un gen per si sol no fa res, necessita l’acció conjunta de molts gens i l’ambient. Son
característiques que reben una forta influencia ambiental.

• Polimorfismes: moltes formes. Per a un gen hi ha més de 2 al·lels. Un gen pot tenir molts
polimorfismes. El genoma te molta variabilitat. Variant genètica que apareix almenys en l’1% d’una
població. Formes variants d’una seqüencia especifica d’ADN que es poden produir entre diferents
individus o poblacions.

SNP: Polimorfismes deguts a un únic nucleòtid

STRP: Polimorfismes deguts a repeticions de triplets de nucleòtids. La meva mare em passa el

triplet repetit 3 vegades seguides, el meu pare 5.

No es lo freqüent que per als gens hi hagi 2 al·lels, lo normal es que hi hagin polimorfismes.
• Epístasi: interacció gen-gen. L’efecte d’un gen sobre el comportament dependrà d’un altre gen.

Exemple: Prenem la percaça de sensacions com a exemple:

Gen catecol-o-metiltransferasa (COMT)

Gen pel receptor de la dopamina D4 (DRD4): Per a aquest gen al 2021 s’han trobat 12
polimorfismes.

Gen pel transportador de la serotonina (5-HTT): Recaptació de al serotonina a la neurona

presinàptica. Es una proteïna. El prozac (antagonista) tapa aquest mecanisme, per tant la
serotonina està més temps disponible a l'espai sinàptic.

Tot això son gens menors (necessiten l’acció d’altres gens).

COMT: agafem persones que tenen els dos al·lels d’alta activitat (Val/Val)

DRD4

5-HTT: dos tipus de transportadors: Dos polimorfismes: Forma llarga i Forma curta: recapta
menys serotonina

Qui te més percaça de sensacions? Totes les persones que tenen la forma llarga, les que tenen més
al·lels, tenen mes SSS? No, les persones amb puntuacions més altes son les que tenen la forma
llarga del DRD4, la forma llarga del 5-HTT (que per tant recapta més serotonina) i la forma Val/Val
de gen de la COMT.

No es un únic gen, sinó una combinació genètica particular.

• Tipus d'herència:

Fenotip Tipus d’herencia

No continu (Variabilitat discontinua) H. Qualitativa
H. unifactorial
H. Multifactorial amb llindar
Continu (Variabilitat continua) H. Quantitativa
H. Multifactorial

L'herència quantitativa es sempre multifactorial però l’herència qualitativa pot ser unifactorial o
multifactorial amb llindar.

Herència multifactorial amb llindar (model): Es poligènic (intervenen diversos gens i l’ambient),
els factors de risc que intervenen en aquella característica, a la població segueixen una distribució
normal (campana de Gauss), es a dir, els valors molt baixos i molt alts hi ha molt poca gent que els
tingui, poques persones que tinguin valors extrems, i la majoria de la població tenen valors
entremitjos propers a la mitjana. Exemple de variable que segueix distribució normal: alçada.
Hi ha uns factors de risc que et donen una susceptibilitat/predisposició.
Sobrepassat un determinat llindar (nombre de factors de risc) manifestaràs aquella característica.
Per tant a la població hi ha poques persones que tinguin una susceptibilitat molt alta o molt baixa.
Estaré afectat si sobrepasso el llindar, si no no.
El fet de tenir més factors de risc genètics que altra persona no implica necessàriament que tu
manifestaràs la característica i l’altre no.
Doble llindar: pot fer referència per exemple a formes de severitat diferents de la mateixa malaltia
o al sexe. Ex: trastorns de l’estat d’ànim son més freqüents en dones que en homes, en aquest cas
el llindar seria més baix en dones, ja que necessiten menys factors de risc per estar afectades (no
vol dir que siguin més susceptibles, no es el mateix).
Les herències multifactorials amb llindar son molt més freqüents que les herències unifactorials.

H. Unifactorial H. Multifactorial amb

llindar
Num de gens 1 Molts. poligens
Num de malalties Moltes menys
Freqüència Rara Massa freqüent
Riscs germans posteriors constant Més alt en funció del
numero de germans
afectats
Risc Alt invariable Petit i variable
Disminució del risc amb el 0,5 en cada grau Menys grau de parentiu
grau de parentiu
Proporció de sexes afectats Autosòmica (excepte Sovint afecta més a un sexe
limitada i influïda pel sexe) que a l’altre.

Herència mitocondrial o herència materna

• Gens mitocondrials

• ADN mitocondrial: l’ADN humà no només està contingut als cromosomes, també hi ha als
mitocondris, per això diem que hi ha ADN nuclear i no nuclear. Aquest ADN mitocondrial porta
informació per als enzims implicats en el cicle de Krebs, ja que als mitocondris es fa la respiració
cel·lular, mitjançant la qual obtenim energia amb ajuda d’enzims. Els gens mitocondrials s’hereten
tan sols de part de la mare, degut a que en el cas de l'espermatozou els mitocondris estan al «coll»
i quan fecunda només entra el «cap», ni el coll ni la cua entren. Per això l’ADN mitocondrial només
s’hereta de part de mare i les característiques que depenen d’aquest gens s’anomenen herència
materna. No hi ha recombinació genètica i això ens ha permès datar la primera dona.

• Les malalties presenten una gran variabilitat clínica ja que tot dependrà de quants mitocondris
tinguin la mutació. No sempre tenim tots els mitocondris amb la mateixa mutació, depèn del % de
mitocondris presentin la mutació.

• Resum: característiques complexes intervenen molts gens. Normalment un polimorfisme com a

molt ens aporta un 1% de la variabilitat. Molts gens estan presents en trets complexes com la
personalitat.
Interacció GxE (Ambient)
Interacció GxG
Mecanismes epigenètics
Alguns exemples

• Trastorns de l’estat d’ànim

• Esquizofrènia Totes segueixen

herència complexa
• Malaltia d’Alzheimer:

Alzheimer primerenc: havíem dit que es monogènic. Avui dia sabem que l’Alzheimer primerenc
es poc freqüent. Ni la meitat son monogènics (al voltant del 10%).

Alzheimer d’aparició tardana: Multifactorial, implicació de l‘ambient i de gens mitocondrials.

Avui dia sabem que la majoria d’Alzheimers apareixen tard.

• Maltancaments del tub neural:

Tardans:

Llavi leporí: pot anar acompanyat o no de Fissura palatina

Espina bífida: Afecta a la medul·la. Queda medul·la espinal fora de la protecció òssia

Primerencs:

Anencefàlia: no formació del cervell

Mielingocele: SNC fora de la protecció òssia, correspon més a nivell toràcic, no tan
posterior com la espina bífida.