Professional Documents
Culture Documents
FARMACOLOGIA
GENERAL
PRIMER PARCIAL
CRISTINA RIBERA SOLER
TEMA 6 i TEMA 7
Temes 6 i 7 – FÀRMACS ADRENÈRGICS I ANTIADRENÈRGICS
Temes 6 i 7 – FÀRMACS ADRENÈRGICS I ANTIADRENÈRGICS
¯ contractilitat
contractilitat ¯ freqüència cardíaca
b 1 Cor freqüència cardíaca ¯ despesa cardíaca
velocitat de conducció ¯ TA
¯ velocitat de conducció A-V
NOTES A
FÀRMAC RECEPTOR(S) INDICACIONS RAM
DESTACAR
a S’utilitza poc.
Hipotensió durant l’anestèsia
espinal Durada del fàrmac
molt breu en dosi
NORADRENALINA b1 Hipotensions greus amb xoc
aïllada → infusió
(NOREPINEFRINA) hipovolèmic
contínua.
Dosis altes (a1) → vasoconstricció, resistències perifèriques, demanda d’oxigen, ¯ flux renal → TA +
perfusió d’òrgans en situacions de xoc.
Dosis mitjanes (b1, b2) → contractilitat, freqüència cardíaca → despesa cardíaca + vasodilatació (TA no
es modifica)
Dosis baixes (D1 = receptors del ronyó) → vasodilatació (renal, mesentèrica, cerebral i coronària), flux
plasmàtic renal, filtrat, excreció de Na → afavoreix la diüresi
Dosis baixes (D2 = receptors del cervell) → ¯ alliberament de NA → hipotensió + bradicàrdia
a1 No hi ha alteració de la TA
Angina de pit (per efecte a1 i b2).
Insuficiència Taquicàrdia Menys indicada per xoc
b1
cardíaca (menys freqüent) perquè no augmenta
Arítmies suficientment la pressió
DOBUTAMINA b2 arterial.
Efecte b pur → és el
b1
Síndrome Stokes- Efectes adversos inotròpic més potent
Adams (per bloqueig típics dels Evitar en pacients amb
ISOPRENALINA auriculoventricular) adrenèrgics cardiopatia isquèmica,
b2
asma i part prematur.
aib Descongestionant
Efecte nasal Insomni Travessa la barrera
mixt Estimula l’alliberament de Asma Midriasi hematoencefàlica (BHE)!
EFEDRINA NA
Bronquitis espàstica
(pseudoefedrina)
TA + vasoconstricció de la mucosa → descongestionant nasal
Broncodilatació → asma
Estimulació amfetamínica del SNC → insomni
ANNEX
Tots els agonistes b-adrenèrgics son perillosos en pacients amb infart agut de miocardi.
Tractament del broncoespasme (salbutamol, terbutalina) → la via inhalatòria és la més utilitzada → cal tenir present:
• Per l’administració s’utilitzen inhaladors.
• Tenen un efecte ràpid, però dura poc.
• L’ús i abús d’estimulants b2 pot agreujar l’asma per un augment de la hiperactivitat bronquial, augment de les arítmies i
en conseqüència la mortalitat.
• Normalment van associats a corticoides o a inhibidors de la desgranulació.
• Eficaços en crisis lleus o moderades.
• És perillós augmentar el nº d’inhalacions → NO MÉS DE 2 SEGUIDES i NO ABANS DE 4h DE LES ANTERIORS → pot
provocar taquiarítmies.
• És important aprendre correctament el funcionament del inhalador → hi ha ancians i nens amb problemes de coordinació
a l’hora de fer-ne ús → inhaladors amb cambres reservòries de dosis.
• El gas pot donar tos.
• Al finalitzar cada inhalació és important glopejar aigua per evitar candidiasis oral.
Temes 6 i 7 – FÀRMACS ADRENÈRGICS I ANTIADRENÈRGICS
No selectius Feocromocitoma
FENOXIBENZAMIDA
a (preparació quirúrgica)
Hipertròfia benigna de
ALFUZOSINA Selectius Selectivitat per al tracte
pròstata (facilita la micció a
TAMSULOSINA a1A urinari inferior
pacients que en pateixen)
Control hemorràgia
Metilergometrina
postpart
Són derivats del fong
DERIVATS a + altres
Lisurida, Carbegolina, Calviceps purpurea =
ERGÒTICS receptors Parkinson
Bromocriptina potent al·lucinògen
Blocadors b → bloquegen els receptors que inhibeixen activitat simpàtica amb caràcter competitiu (s’anul·la
l’efecte augmentant així l’activitat simpàtica) → administració de fàrmacs adrenèrgics o anticolinèrgics (atropina).
Broncoconstricció
Cardiopatia isquèmica (bloqueig b2) NO utilitzar en
(angina de pit o fase
Bradicàrdia, bloqueigs de pacients amb malalties
aguda de IAM)
conducció i insuficiència obstructives
Hipertensió arterial cardíaca congestiva pulmonars.
b1 Arítmies cardíaques (¯despesa) NO retirar tractament
Propranolol b2 Insuficiència cardíaca Rampes o sensació de de manera sobtada!
BLOCADORS
congestiva controlada fred a les extremitats → up-regulation (tots
NO SELECTIUS Timolol
Glaucoma en angle (vasoconstricció muscular) els receptors exposats
obert Hipoglucèmia i a la NA → efectes
Sobredosis de b blocadors:
• Bradicàrdia → per disminució de la freqüència
• Hipotensió
• Insuficiència cardíaca → si durant un minut no arriba el flux sanguini oportú al miocardi, aquest no tindrà suficient força
per realitzar la contracció → apareix una insuficiència.
• Broncoconstricció
Antídots → per revertir aquesta situació → fàrmacs que bloquegin el sistema parasimpàtic per tal de que hi hagi un
domini del simpàtic.
• Agonista b → dopamina
• Anticolinèrgic → atropina
Temes 6 i 7 – FÀRMACS ADRENÈRGICS I ANTIADRENÈRGICS
NOTES A
FÀRMAC MECANISME D’ACCIÓ INDICACIONS RAM
DESTACAR
INHIBIDORS DEL
Bloqueig del transportador
EMMAGATZEMATGE Reserpina Hipotensor (en desús) Depressiu
de membrana de la vesícula
DE NA
Narcolèpsia
Síndrome del dèficit
Estimula l’alliberament de
Amfetamina d’atenció en nens (¯ activitat
ESTIMULADORS DE NA, serotonina i dopamina Amfetamina →
motora i capacitat d’atenció)
L’ALLIBERAMENT psicoestimulant,
DE NA (en desús) anorexígena
NOTES A
FÀRMAC MECANISME D’ACCIÓ INDICACIONS RAM
DESTACAR
Inhibidors de la MAO
Iproniaxida (en desús)
(IMAO)
Antidepressius
Inhibidors de la MAO A
Moclobemida
(IMAOA)
INHIBIDORS DEL Inhibidors de la MAO B Útils pel
METABOLISME DE Selegilina
(IMAOB) tractament del
NA Parkinson
perquè també
Antiparkinsonians
Inhibidors de la COMT inhibeixen el
Entacapona metabolisme
(ICOMT)
de la
dopamina.
CRISTINA RIBERA SOLER
TEMA 8
Tema 8 - FÀRMACS MUSCARÍNICS – COLINÈRGICS I ANTICOLINÈRGICS
Midriasi
Miosi
Ulls (M5) pressió intraocular
¯ pressió intraocular
(perill de glaucoma)
Bradicàrdia
freqüència cardíaca
Cor (M2) ¯ volum sistòlic
velocitat de conducció
(perill aturada cardíaca)
Relaxació
Contracció
Bufeta i urèters (M3) Retard de micció
micció
(poden causar hipertròfia prostàtica)
Estimulació
Excitació mental
SNC (M1, M4, M5)
Al·lucinacions
¯ rigidesa i tremolor del Parkinson
Tema 8 - FÀRMACS MUSCARÍNICS – COLINÈRGICS I ANTICOLINÈRGICS
MECANISME VIA
FÀRMAC INDICACIONS RAM CONTRAINDICACIONS
D’ACCIÓ ADMIN.
Després de l’extracció
Acetilcolina del cristal·lí en la Col·liri
cirurgia de cataractes
Glaucoma Tòpica
Actuen directament
Pilocarpina Alleujament de la Oral
DIRECTES sobre el receptor
sequedat bucal …..
de l’ACh
No té ús terapèutic – Asma (perquè són
interessant perquè és broncoconstrictors)
Muscarina Miosi
el tòxic de l’Amanita
Úlcera (perquè
muscaria (bolet) Sudoració
augmenten les
Dolor
Miastènia gravis (via secrecions)
epigàstric
IV) → diag. i tract.
Dolor
Edrofoni Antagonista dels I.V La atropina (com a
abdominal
relaxants musculars anticolinèrgic) s’usa per
competitius Hipersalivació anul·lar aquests
Actuen sobre efectes”
l’acetilcolesterasa Antagonista dels
ANTICOLINESTERÀSICS relaxants musculars
→ evitant que es
Neostigmina I.V
degradi l’ACh competitius
Miastènia gravis
Miastènia gravis
Piridostigmina Atonies intestinals Oral
Taquicàrdies
Tema 8 - FÀRMACS MUSCARÍNICS – COLINÈRGICS I ANTICOLINÈRGICS
MECANISME
FÀRMAC INDICACIONS VIA ADMIN. CONTRAINDICACIONS NOTES A DESTACAR
D’ACCIÓ
Midriàtic Col·liri
Reanimació
I.V
cardiorespiratòria (RCP)
Glaucoma (perquè són
Produeixen bloqueig midriàtics)
dels receptors Antídot de colinèrgics Hipertròfia prostàtica
muscarínics d’ACh → (perquè dificulten la micció)
anul·len l’efecte
parasimpàtic Midriàtic La atropina (com a
(predomina el simpàtic) anticolinèrgic) s’usa per
ESCOPOLAMINA
Preanestèsia anul·lar aquests efectes!
(HIOSCINA)
(disminueix secrecions
salivals i potencia l’efecte
sedant d’altres fàrmacs)
Espasmes abdominals
BUTILBROMUR (del tracte
És un relaxant de la
D’HIOSCINA gastrointesitnal, biliars i
musculatura llisa.
(BUSCAPINA) genitourinaris)
Còlics biliars i renals
Tema 8 - FÀRMACS MUSCARÍNICS – COLINÈRGICS I ANTICOLINÈRGICS
MECANISME VIA
FÀRMAC INDICACIONS CONTRAINDICACIONS NOTES A DESTACAR
D’ACCIÓ ADMIN.
CLORUR DE TROPSI
Incontinència Glaucoma (perquè són Disminueixen el to del múscul llis
/ TOLTERODINA /
Produeixen bloqueig urinària midriàtics) gastrointestinal i urogenital.
OXIBUTININA
dels receptors
Hipertròfia prostàtica
muscarínics d’ACh Ipratropi → duració curta (5 – 6 h)
IPRATOPIUM / (perquè dificulten la micció)
→ anul·len l’efecte Asma (MPOC) Inhalatòria
TIOTROPI Tiotropi → duració llarga (24h)
parasimpàtic
(predomina el La atropina (com a
anticolinèrgic) s’usa per Corregir prèviament la
simpàtic)
LOPERAMIDA Antidiarreic anul·lar aquests efectes” deshidratació! → pot agreujar-la
per inhibició del peristaltisme!
CRISTINA RIBERA SOLER
TEMA 9
Tema 9 - FÀRMACS NICOTÍNICS – COLINÈRGICS I ANTICOLINÈRGICS
FÀRMACS SEGONS
MECANISME D’ACCIÓ EXEMPLES I INDICACIONS
ELS EFECTES
FACILITADORS DE LA Diaminopiridina → tanca canals de K+ a la motoreurona → retarda repolarització facilitant entrada de Ca2+ →
TRANSMISSIÓ D’ACH alliberament d’ACh.
A LA PLACA MOTRIU Fàrmacs anticolinesteràsics estimulen la placa motriu indirectament perquè inhibeixen el metabolisme d’ACh
DANTROLÈ
Alterant processos entre la despolarització de la Inhibeix la sortida del Ca2+ del reticle sarcoplasmàtic →
fibra muscular i la contracció causa paràlisi muscular flàccida.
Pel tractament de l’espasticitat (en desús)
Tema 9 - FÀRMACS NICOTÍNICS – COLINÈRGICS I ANTICOLINÈRGICS
MECANISME D’ACCIÓ I
FÀRMAC INDICACIONS VIA ADMIN. RAM
EFECTES
MECANISME
FÀRMAC INDICACIONS VIA ADMIN. RAM
D’ACCIÓ I EFECTES
Tema 9 - FÀRMACS NICOTÍNICS – COLINÈRGICS I ANTICOLINÈRGICS
No útils en clínica perquè ¯ efectes del SNS i SNPS amb efectes impredictibles.
TA
Efectes cardiovasculars (SNS)
Taquicàrdia
motilitat
Efectes gastrointestinals (SNPS)
secreció àcida, salival i bronquial
NICOTINA Tremolors
Efectes sobre el SNC respiració (taquipnea) Tractament del
tabaquisme (deshabituació
Nàusees i vòmits
en adults)
Inhibició paradoxal de la transmissió ganglionar a
Altres
altes dosis → efectes impredictibles, hipotensió?
¯ ànsia de fumar
VARENICLINA ¯ síndrome d’abstinència
¯ alliberament de dopamina al sistema límbic → efectes gratificants + dependència
CRISTINA RIBERA SOLER
TEMA 10
Tema 10.1. – FARMACOLOGIA DEL SISTEMA RENINA-ANGIOTENSINA
1er fàrmac
CAPTOPRIL
comercialitzat
Requereix activitat
metabòlica per ser actiu
¯ efecte angiotensina II i III → Hipertensió (→ Captopril en Hipotensió
Major duració
ENALPRIL vasodilatació urgències) (prolongació d’efectes
terapèutica
activitat cal·licreïna-bradicinina Insuficiència cardíaca beneficiosos)
Menors RAM que el
→ alliberament NO (òxid nítric) → congestiva (¯ precàrrega i Tos irritativa (per
captopril
vasodilatació postcàrrega) bradicinina)
NO requereix activitat
metabòlica per ser actiu
LISONOPRIL
Permet administracions
cada 24h
¯ secreció aldosterona →
vasodilatació 1er fàrmac antagonista AT1
Hipertensió
¯ retenció de líquids comercialitzat
Hipotensió (prolongació
LOSARTAN ¯ pressió arterial
(similars als d’efectes beneficiosos)
Efectes màxims a les 3 – 4
IECA)
(es creu que el receptor AT1 n’és el setmanes (» IECA)
màxim responsable)
INHIBIDOR DE LA RENINA
ALISKIRÈN
NOTES A DESTACAR
FÀRMAC VIA ADMIN. INDICACIONS RAM CONTRAINDICACIONS ANTÍDOT
(INTERACCIONS)
Diarrea
Sucs de fruita (pomelo,
Mareig taronja, poma) →
Artràlgia ¯absorció
Actiu per via
oral Hiperpotassemia Inhibidors de la gpP (ex.
Insuficiència En pacients amb ciclosporina) →
Molt baixa
ALISIKRÈN Hipertensió renal aguda nefropatia i diabetis absorció → toxicitat AINEs
biodisponibilitat
t1/2 = 40 hores Angioedema IECA o ARA-II →
hipotensió, síncope, ictus,
hiperpotassèmia i ¯ funció
(fan que la seva
renal (insuficiència renal
utilitat clínica es
aguda)
vegi reduïda)
Tema 10.2. – FARMACOLOGIA DELS EICOSANOIDES
ADRENÈRGICS
ANATOMIA / FISIOLOGIA DEL ANTIADRENÈRGICS (INHIBIDORS
RECEPTOR (ESTIMULADORS /
RECEPTOR / BLOCADORS / ANTAGONISTES)
ACTIVADORS / AGONISTES)
Activació de prostaglandines i
tromboxans → proinflamatòries Estímuls inflamatoris (macròfags i
COX 1 i 2 AINE
altres cel·lules)
COX 2 està més implicada
Relaxació/contracció de la musculatura
llisa vascular, gastrointestinal i
bronquial
/ ¯ secreció gàstrica
febre
vasodilatació
permeabilitat capil·lar
Leucotriens infiltració i desgranulació cel·lular Antileucotriens
Broncoconstricció
secrecions bronquials
Tema 10.2. – FARMACOLOGIA DELS EICOSANOIDES
Tema 10.2. – FARMACOLOGIA DELS EICOSANOIDES
Àcid acetilsalicílic
Paracetamol
ANTIINFLAMATORIS NO Ibuprofè
ESTEROÏDALS (AINE) Naproxè Antiinflamatori:
També anomenats: Diclofenac ¯ vasodilatació, ¯ permeabilitat Úlceres gastrointestinals
anestèsics menors i Piroxicam vascular, migració de leucòcits…
analgèsics antiinflamatòris Indometacina
Celecoxib
…
Tema 10.2. – FARMACOLOGIA DELS EICOSANOIDES
-PROST-
PROSTAGLANDINES I ANÀLEGS
NOTES A
FÀRMAC EFECTES INDICACIONS RAM
DESTACAR
Priapisme (erecció
Disfunció erèctil → injecció
anormal i dolorosa
intracavernosa
sense desig sexual)
És la
Hemodiàlisi (alternativa a la heparina) prostaciclina o
EPOPROSTENOL Antiagregant plaquetari
Hipertensió pulmonar primària PGI2
Via I.V
Tema 10.2. – FARMACOLOGIA DELS EICOSANOIDES
NOTES A
FÀRMAC EFECTES INDICACIONS RAM
DESTACAR
-LUKAST
INHIBIDORS DELS RECEPTORS DELS LEUCOTRIENS
ZILEUTON
INHIBIDORS DE LA SÍNTESI DE LEUCOTRIENS (DE L’ENZIM LIPOOXIGENASA)
FÀRMAC EFECTES
ZILEUTON
Inhibeix la síntesi de leucotriens → antiinflamatori (a nivell vascular i respiratori)
(NO comercialitzat a Espanya)
Tema 10.3. – FARMACOLOGIA DE L’ÒXID NÍTRIC
NITROGLICERINA
Vasodilatació venosa:
(trinitrat de gliceril) Cardiopatia
¯ retorn venós, ¯ volum, ¯ pressió diastòlica ventricular, ¯ pressió capil·lar pulmonar
MONONITRATS isquèmica
No modifiquen (quasi) el volum/minut → milloren símptomes de congestió pulmonar i
D’ISOSORBIDA Edema agut de
sistèmica, ¯ tensió de les parets ventriculars, ¯ demanda d’O2, ¯ isquèmia cardíaca
DINITRATS pulmó
Vasodilatació coronària
D’ISOSORBIDA
CRISTINA RIBERA SOLER
TEMA 11
Tema 11.1. – FARMACOLOGIA DE LA HISTAMINA
SISTEMA
secreció àcida gàstrica
GASTROINTESTINAL
Memòria
Activitat cognitiva
SNC -
Control d’ingesta d’aliments
NEUROTRANSMISSOR
Cicle son-vigília
…
Tema 11.1. – FARMACOLOGIA DE LA HISTAMINA
Grans Vasoconstricció
Vasos
Capil·lars NO → vasodilatació
Cèl·lules parietals
bomba H+ → acidesa
gàstriques INHIBIDORS DE
Cor força + freqüència L’ALLIBERAMENT
ANTAONISTES
H2 AMPc D’HISTAMINA
Vasos H2
Mastòcits i Basòfils
(autoreceptors)
Són fàrmacs que antagonitzen els efectes H1 de la histamina per bloqueig competitiu d’aquests receptors.
• Molt freqüentment bloquegen també altres receptors perifèrics i centrals (colinèrgics, canals de sodi…)
• Especialment útils en el tractament de la simptomatologia associada a al·lèrgies.
Farmacocinètica:
• Bona absorció per via oral
o 2ª generació → s’absorbeixen millor + acció ràpida (1 – 2 h).
• Metabolisme de 1er pas elevat – metabolisme pel CYP3A4 → metabòlits actius.
• Bona distribució.
• TOTS travessen la placenta
• 1ª generació → travessa la BHE
Piperidines:
• Permeten 1 administració/24h.
• NO travessen la BHE
Efectes adversos:
• 1ª generació:
o Sedació, debilitat, cansament
o Efectes antimuscarínics (anticolinèrgics): sequedat bucal…
• 2ª generació (Terfenadina i altres):
o Taquiarítmies ventriculars greus
o Torsade des pointes
• Bloqueig de canals de sodi (alentiment de conducció)
• Reaccions d’hipersensibilitat i fotosensibilitat → administració per via tòpica
• En combinació amb altres fàrmacs → excitació i convulsions (nens), conducta delirant (ancians)
Tema 11.1. – FARMACOLOGIA DE LA HISTAMINA
Insomni
Hidroxizina (1ª) Ansiolític
Premedicació anestèsica
PIPERAZINES
Cetirizina (2ª)
S’ha d’advertir sempre al pacient que aquests medicaments poden afectar la capacitat de conduir degut a la
somnolència que provoquen
Tema 11.1. – FARMACOLOGIA DE LA HISTAMINA
Loratadina
Terfenadina
NO travessen la BHE
Ebastina Processos Taquiarítmies → menors efectes
PIPERIDINES al·lèrgics (via ventriculars greus sobre el SNC
Fexofenadina
oral/sistèmica) (principalment la (sedació,
Mareig cinetòsic Terfenadina) somnolència)
2ª Meclozina (xiclets, comprimits i Torsade des
generació xarops) pointes
Azelastina
Astemizol es va
Orexigen = estimulant de la gana retirar per aquesta Té també activitat
raó antagonista sobre
Altres Ciproheptadina Antial·lèrgic
receptors
Migranya serotoninèrgics 5HT2A
Amb freqüència els antihistamínics H1 s’associen amb altres fàrmacs (analgèsics, adrenèrgics i antitussígens) en tractaments
(medicaments) antigripals i anticatarrals (ex. Clorfeniramina a la Couldina).
De fet, alguns només estan comercialitzats en productes que contenen aquestes associacions → utilitzant-se com a sedants i
per la seva acció anticolinèrgica (secant) → simptomàticament beneficiós per la rinorrea.
Tots dos fàrmacs són útils en la prevenció i tractament d’al·lèrgies d’origen respiratori i de l’asma
Tema 11.1. – FARMACOLOGIA DE LA HISTAMINA
Ranitidina
ANTIHISTAMÍNICS
Famotidina ¯ secreció gàstrica
H2 Processos relacionats amb les úlceres gastrointestinals
Nizatidina
Roxatidina
Tema 11.2. – FARMACOLOGIA DE LA SEROTONINA
5-HT1
Vasos Vasoconstricció 5-HT2
NA, angiotensina
5-HT1A
Arterioles (múscul i pell) Vasodilatació
¯NA + NO
Agregació plaquetària
endoteli intacte → vasodilatació
Plaquetes 5-HT2
endoteli lesionat → vasoconstricció →
agreuja la lesió
AUTACOIDE
força + freqüència (efectes 5-HT1
Cor inotròpic i cronotròpic positius) NA
Bradicàrdia + Hipotensió 5-HT3 sobre el n .vague
ANATOMIA / FISIOLOGIA
MECANISME D’ACCIÓ EFECTES
DEL RECEPTOR
Son
Posició i to postural
Activitat hormonal
5-HT1A
5-HT1B
5- 5-HT1C
¯ síntesi d’AMPc
HT1 5-HT1D
Receptors acoblats a Efectes cardiovasculars
5-HT1E proteïnes G
Efectes sobre el SNC
5-HT1F
5-HT2A
5-
5-HT2B Influint en la hidròlisi de fosfatidilinositols
HT2
5-HT2C
Receptor inotròpic
concentració intracel·lular de Ca2+ → ràpida
5-HT3 associat a un canal per a Efectes gastrointestinals
despolarització
cations (Na+…)
RECEPTOR(S) / NOTES A
FÀRMAC INDICACIONS RAM VIA ADMIN.
MECANISME D’ACCIÓ DESTACAR
TA (sobtat)
Actua sobre receptors 5-HT1B Bradicàrdia
→ vasoconstricció en els
SUMATRIPTAN Dolor (anginós)
vasos cranials Via oral →
Arítmies
Actua sobre receptors 5-HT1D efectes ràpids Són
Infart de miocardi agonistes
→ efecte antiinflamatori Via S.C i via
Migranya
perivascular i del control intranasal → específics
ZOLMITRIPTAN Millor farmacocinètica
central del dolor i dels efectes més
RIZATRIPTAN i millor accés al SNC
símptomes digestius de la ràpids
migranya -TRIPTAN
NARATRIPTAN
ALMOTRIPTAN
DIHIDROERGOTAMINA Actua sobre receptors serotoninèrgics → migranya, però també actua sobre receptors Molt més
(derivat ergòtic) dopaminèrgics i adrenèrgics → menys eficaç i menys selectiva econòmica!
Tema 11.2. – FARMACOLOGIA DE LA SEROTONINA
ALTRES FÀRMACS QUE ACTUEN EN EL SISTEMA SEROTONINÈRGIC
FLUOXETINA
PAROXETINA
TEMA 12
Tema 12.1. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE CALCI
També s’anomenen ANTAGONISTES DEL Ca2+ → el seu efecte fonamental és impedir l’entrada de Ca2+ a l’interior de la cèl·lula
a través dels canals de calci.
ANATOMIA /
CANALS DE
FISIOLOGIA DEL EFECTES NOTES A DESTACAR
CALCI
RECEPTOR
N
L’entrada de Ca2+ a les neurones facilita
P l’alliberament dels seus neurotransmissors
Neurones (excitadors o inhibidors)
Q La majoria d’antagonistes del
R calci són blocadors del
subtipus L
T
Neurones
Vasos Despolarització i contracció de les cèl·lules
L
cardíaques i de la musculatura llisa
Tema 12.1. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE CALCI
Farmacocinètica:
• S’absorbeixen bé via oral → pateixen important efecte de primer pas hepàtic.
• Dos tipus de fàrmacs:
o D’efecte brusc i de curta durada (nifedipina, especialment) → RAM (per reflexes simpàtics)
o D’alliberament retardat
o Amb semivida d’eliminació més llargues
RAM
• Fàrmacs d’acció brusca:
o Hipotensió
o Rubor
o Cefalees
o Mareig
o Edema perifèric
o Bradicàrdia → (Verapamil i especialment el Diltiazem)
• TOTS:
o ¯ motilitat GI → (especialment el Verapamil)
Tema 12.1. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE CALCI
NOTES A
CANALS FÀRMAC INDICACIONS
DESTACAR
Vertigen (antivertiginós)
Canal T FLUNARIZINA
Migranya (antimigranyós)
Antihipertensiu
Amlodipina (vasoselectiu amb efectes
mínims a nivell cardíac)
Tema 12.2. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE SODI
El seu efecte fonamental és impedir l’entrada de Na+ a l’interior de la cèl·lula excitable → dificultant la seva despolarització.
• La funcionalitat d’aquests és fonamental en la transmissió d’impulsos nerviosos, per això → ANESTÈSICS LOCALS
(eviten la transmissió d’impulsos nerviosos dolorosos).
• Alguns també poden utilitzar-se com a ANTIARÍTMICS – retarden la fase de despolarització → ¯ velocitat de
conducció a nivell cardíac
Poden tenir un cert efecte a nivell de la membrana citoplasmàtica → dificultant la despolarització en repòs
(» anestèsics generals)
Tema 12.2. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE SODI
Bupivacaïna (anestèsic
Inhibició de la conducció d’estímuls A altes concentracions general) → molt
nerviosos simpàtics (vasoconstrictors) → vasodilatació
cardiotòxic (barreja dextro
EFECTES
+ levo – el primer → molts
CARDIOVASCULARS Antiarítmics (tipus I)
Bloqueig de la conducció + ¯ efectes CV i a SNC)
contractilitat (efectes adversos (alguns anestèsics Levobupivacaïna →
cardiotòxics) locals com la Lidocaïna) marge de seguretat major!
Inhibeixen la despolarització de
neurones excitatòries → depressió del Efectes especialment
SNC (fins a coma, aturada respiratòria i manifestos a altes dosis o
EFECTES A NIVELL DE mort) en administració I.V i
SNC Inhibeixen l’activitat de neurones espinal
inhibitòries → tremolors i convulsions
(efectes paradoxals)
Tema 12.2. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE SODI
ANESTÈSICS LOCALS
Accions:
• Anul·len el dolor per bloqueig dels receptors neuronals
• Actuen sobre SNC, autònom i perifèric.
Farmacocinètica:
• Efectivitat als 5 minuts
• Duració 1 – 6 hores
• Quan més lipòfils → més potents
Indicacions:
• Cirurgia en àrees reduïdes o en extremitats.
• Cirurgia major → com a auxiliars
• Alleujar dolors locals
• Quan no es desitja una pèrdua de la consciència (parts, neurocirurgia)
RAM:
• Per absorció excessiva:
o Depressió miocàrdica (ANTIARÍTMICS)
o SNC → barreja de símptomes estimulants i depressors:
§ Nerviosisme § Depressió § Vòmits
§ Tremolors respiratòria § Dolor abdominal
§ Nàusees § Xoc
-CAÏNA
Irritacions
Via tòpica
bucofaríngies
(faringe)
Dolor dental
Molt potent
Via tòpica Picades Efecte de lenta
Benzocaïna
(pell) Hemorroides instauració
Llarga duració TOTS travessen
Via tòpica la BHE (degut a la
(òtica i Menor durada seva liposubilitat)
ocular)
Metabolisme
ÈSTERS
plasmàtic (esterases Els més potents →
plasmàtiques) elevada unió a
Tetracaïna
proteïnes
plasmàtiques
Via
El més lent
parenteral S’usa poc perquè té
El menys potent
Procaïna (per via major probabilitat
d’efectes adversos El de més curta
tòpica no
duració
s’absorbeix)
Tema 12.2. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE SODI
-CAÏNA
Potents
Lidocaïna
Acció ràpida
Mepivacaïna
Antiepilèptics, analgèsics i antiarítmics → capaços de bloquejar canals de sodi, però també presenten altres
mecanismes d’acció.
Tema 12.2. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE SODI
TIPUS D’ANESTÈSIA
DURACIÓ
TIPUS VIA ADMIN. INDICACIONS NOTES A DESTACAR FÀRMACS DE
L’EFECTE
Anestèsia LIDOCAÏNA
d’extremitats 1er → provocar isquèmia (torniquet) (principalment)
ANESTÈSIA
Via I.V en una
PER (cirurgia de mà 2on → injecció I.V → pèrdua sensibilitat dolorosa
zona propera
BLOQUEIG o peu) Durada no > a 90min per la isquèmia produïda! BUPIVACAÏNA
al lloc a
REGIONAL Analgèsia 3er → desfer el torniquet → anestèsic passa a
anestesiar
INTRAVENÓS dolor sang (lentament → evitar RAMs → 1-3 min) MEPIVACAÏNA
neuropàtic
Tema 12.2. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE SODI
PROCAÏNA 20 – 45 min
ANESTÈSIA LIDOCAÏNA
Injecció pròxima Ex. bloqueig ciàtic i
PER Produeix àrees d’anestèsia més grans 1 – 2 hores
a nervis femoral → cirurgia MEPIVACAÏNA
BLOQUEIG que amb les tècniques anteriors
perifèrics/plexes distal del genoll
NERVIÓS TETRACAÏNA
4 – 6 hores
BUPIVACAÏNA
Analgèsia
Injecció a l’espai
postoperatòria → Dosis altes
epidural LIDOCAÏNA
cirurgia toràcica, Anestèsia selectiva
(nivell toràcic, BUPIVACAÏNA
abdominal o Administració contínua (via catèter)
lumbar o caudal)
obstètrica
Injecció a l’espai
TETRACAÏNA Llarga
subaracnoïdal Cirurgia urològica,
(nivell toràcic, d’extremitats o pelvis
LIDOCAÏNA Breu
lumbar o caudal
ANESTÈSIA
ESPINAL O Interaccions/associacions:
RAQUÍDIA
• L’anestèsic es pot difondre cap a estructures nervioses superiors → administrar junt amb glucosa (solucions
(INTRATECAL)
hiperbàriques = més pesades que el líquid cefaloraquidi) → efecte per sobre o per sota del lloc d’injecció
depenent de la inclinació/posició del pacient (durant o immediatament després de la injecció)
• Anestèsics opioides + anestèsics locals = acció sinèrgica i complementària → eficàcia + durada →
tractament del dolor intra- i post-operatori, obstètric, traumàtic, crònic i cancerós
Complicacions (RAM):
• Hipotensió acusada (per bloqueig de fibres simpàtiques preganglionars)
• Lumbàlgia, cefalea post-punció, depressió respiratòria, nàusees i vòmits
• Aturada respiratòria (per afectació del centre respiratori) → rarament
Altres fàrmacs → Ropivacaïna, Levobupivacaïna
Tema 12.2. – FARMACOLOGIA DELS CANALS DE SODI
NOTES A DESTACAR
TIPUS VIA ADMIN. INDICACIONS FÀRMACS DURACIÓ
(INTERACCIONS)
Tema 12.3. – FARMACOLOGIA DE LA BOMBA Na+/K+
Són els anomenats glucòsids cardiotònics = DIGOXINA i METILDIGOXINA → derivats de la digital (sucre + esteroide + anell
de lactona).
Inhibició del transportador → [Na+] intracel·lular → activació intercanviador Na+/Ca2+ → [Ca2+] intracel·lular
→ CONTRACTILITAT CARDÍACA
Tema 12.3. – FARMACOLOGIA DE LA BOMBA Na+/K+
Eliminació → renal
Arítmies Bradicàrdia, (majoritàriament), per la
supraventriculares = aturada femta i metabolisme
DIGOXINA fibril·lació auricular (per cardíaca i hepàtic
depressió del node AV) extrasístoles
Marge terapèutic
Via oral En ancians ¯ eliminació renal
estret
t1/2 = 30 - 40 Insuficiència cardíaca Vòmits i → modificar dosificació
(0,8 – 2,2 ng/ml)
hores congestiva (quan el nàusees
→
problema és la disfunció
sistòlica) → es pot associar MONITORITZACIÓ
Confusió,
a IECA i diürètics desorientació,
METILDIGOXINA Eliminació → hepàtica
(millors beneficis en cas de visió borrosa i
dilatació ventricular) colorada
ANTÍDOTS
• Intoxicació administrar K+ → ¯ afinitat del fàrmac pel receptor.
• Taquiarítmies ventriculars → lidocaïna
• Anticossos antidigoxina (via I.V)
• Bradicàrdia marcada o bloqueig SA o AV → atropina
DOSIS → individualitzada segons edat, pes magre, potassèmia, aclariment de creatina i resposta clínica