COMENTARI DE TEXT 1.

Cartas a quien pretende enseñar

El text a comentar pertany al llibre Cartas a quien pretende enseñar (1993) de Paulo Freire
(1921-1997), un dels pedagogs més destacats del segle XX. Dedicat al món de la docència,
va crear el mètode Paulo Freire, un model d’ensenyament que tractava l’alfabetització de
l’alumnat i el qual el va portar a la persecusió ideològica. Freire és l’educador més citat de la
història, ja que les seves teories i obres tenen una gran influència pel seu compromís ètic,
educatiu i social.

Aquest llibre es basa en deu cartes destinades a aquells lectors que es dediquen o volen
dedicar-se al món de la docència, tractant aspectes fonamentals per a la pràctica educativa.

Una de les principals idees que l’autor ens exposa és el paper del docent i la seva
implicació. Ser mestre és molt més que una professió, és un sentiment que t’exigeix
superació diària, disposició a aprendre constantment, atrevir-te a innovar i, sobretot, lluitar
pels drets dels educadors i els alumnes. Fent referència a la innovació, aquest concepte és
essencial dins la pràctica educativa, rebutjant tota mena de “paqueters” (concepte Freire)
que es limiten a seguir administracions classistes.
Per entendre la importància d’aquesta professió s’han d’evitar totes aquelles ideologies
distorsionades. És aqui on Freire planteja el següent argument: Mestra sí, tieta no. Aquest
dit, denúncia l’endolciment que es fa cap a aquesta llavor, creant una trampa ideològica de
desvalorar la lluita col·lectiva que hi ha darrere i convertint la docència en una feina de
“cura”.
Un altre dels punts claus és l’avaluació i el seu concepte. L’autor defensa que forma part de
la naturalesa humana i que neix de la necessitat d’observar i verificar si es compleixen els
objectius marcats. Però, que realment aquesta visió es veu afectada per la idea que
avaluem per castigar i no per ensenyar. L’avaluació ha de ser constant i clara per poder
arribar als seus objectius establerts i per això és important entendre que va lligada de la
programació. Aquests dos conceptes van units i avancen junts, són inseparables.

Aquest fragment del llibre porta al lector a la reflexió i a entendre el compromís ètic, social i
polític que amaga l’autor darrere d’aquestes paraules. En la meva opinió, ha estat una
lectura molt agradable, ja que empodera al docent donant-li eines i veu perquè s’alliberin i
trenquin amb els rols tradicionals establerts. La meva reflexió final conclou amb les
següents paraules: Ser mestre és un acte de valentia i amor el qual no tothom està disposat
a pagar.