/ Universitat de Lleida

Facultat de Dret i Economia. Grau d' Administració d'Empreses ~nomista neoclassic Alfred Marshall plantejava la Teoria de I'Empresari com quart factor de la
producció: factor d'organització (1890):
a. Presentava I'idea fonamental que I'empresari era remunerat per la seva assumpció del risc a
FONAMENTS DE GESTIÓ D'EMPRESES. PROVA DEL PRIMER PARCIAL. TEMES 1 AL 6
I'empresa. ~~
PART PRIMERA: 30 PREGUNTES DE TEÓRIA. Temps 45 minuts .
@) El concepto d'empresari aportava el coneixement mitjangant I'organització i la seva funció era la
direcció deis negocis.
~rederick Taylor va aportar al món de la gestió de les empreses el següent:
c. Aquest economista, basicament en la seva teoria, va fer veure la diferencia entre el benefici i
a. L'elaboració de la Teoria de I'administració de l'Empresa.
I'interes del capital aportat per I'empresari a I'empresa.
b. L'elaboració de la Teoria sobre I'organització administrativa del treball.
d. Plantejava que I'empresari aportava la innovació com agent de desenvolupament económíc
c. L'elaboració de la Teoria sobre I'organització tecnolóqica del treball, així com la cerca
d'incrementar la productivitat. capitalista. ~~
dJ L'elaboració de la Teoria sobre I'organització científica del treball, la cerca d'incrementar la n I'evolució del concepte d'empresari als voltants de la mitat del segle XX en avant:
productivitat i la racionalització de I'estructura organitzativa basada en "capatassos funcionalment
a. A I'any 1947, Knight, amb la teoria de I'empresari capitalista, va remarcar la innovació com
especialitzats". element que justificava la renda i el benefici empresarial.
/
\J2.. Com divide ix les activitats industrials empresarials la Teoria de I'administració de I'empresa?
® Galbraith, a I'any 1967, amb la seva teoria basada en la separació de la propietat i el control de
I'empresa, va remarcar el concepte d'empresari com funció directiva (normalment formada per
~ Tecniques, Comercials, Financeres, de Seguretat, Comptables i Administratives. un grup d'experts en I'elaboració de decisions).
b. Extractives, Productives i Comercials.
c. HA Simon, a I'any 1947 conceptualitza I'empresari com a persona que aporta el lideratge,
c. En funció de l'Ordre Jerárquic,
concepte que es composa i aporta la visió, motivació, cohesió del grup huma, etc., per assolir els
;>-d. Tecniques, Jerárquiques, Comercials, Financeres, Comptables i Administratives. objectius de I'empresa.
d. En el període 1965-1983 Benis i Scheim van pro posar la teoria de l'empresari com
\:1 Qui va formular, en els seus inicis, els 14 principis d'organització de I'empresa?
/ tecnoestructura a I'empresa i home administratiu que comporta el control econórnic, .
a. Frederick Taylor.
b. Adam Smith. .'Jf Sobre els termes i conceptes de la Innovació, el Lideratge i I'Actitud Estrateqica:
(§) Henri Fayol. a. La innovació en producte es un tipus de innovació en sistemes gestió, ja que implica el disseny i
d. Winston Churchill. la fabricació d'aquest nou producte .

.J. Que són els Stakeholders?

a. Els accionistes de I'empresa.
~
b. L'actitud estrateqica vol dir la forma d'enfrontar-se I'empresari a I'entorn i la capacitat
professional per respondre a reptes, amenaces i oportunitats.
~ El Lideratge implica I'actitud d'influir en les persones perque facin vohmtariament i de la millor
b. Els grups d'interes de fora de I'empresa. manera possible els objectius del grup o de I'organització.
l?I Els grups d'ínteres de I'empresa que poden serinterns (dins la propia empresa) o externs d. La faceta de I'empresari que té que saber gestionar el can vi actual i poder negociar amb un
(ubicats en I'entorn empresarial). ./ entorn cada cop més competitiu es denomina Innovació Social i Mediambiental.
. / d. Uns membres destacats de la via més liberal.
\w:Sobre I'economia d'intercanvi, el flux primari i el ciele económic d'un país o regió:
~. Que és I'empresa com organització? ~ Les e~preses (~ni~~ts Socioeconomi~ues de ~rodu~ció) es dedicaran a la produ?ció .i dist~ibuci~
4/ Sistema socio-económic obert. - deis bens, serveis I Idees que les Unitats Socioeconómiques de Consum necessiten I desitqen, I
b. Sistema relacional. aixó implicara la demanda de má d'obra, capital i recursos financers per part d'aquestes
c. Sistema sócio-económic tancat. empreses, així es genera un ciele denominat primari.~'
d. Sistema parametritzat i revisat. b. El poder adquisitiu de les famílies o lIars es genera exelusivament a partir deis sous que reben
els membres familiars, que forma el total de la renda familiar.~

\!) Quins sistemes formen I'empresa com organització?

a. La torea de treball i I'estructura financera.
c. L'Euíória és la fase ascendent del ciele (taxa de variació del PIS> O) que va després de la
depressió; es produeix una renovació del capital que té efectes multiplicadors sobre I'activitat
b. La direcció, la forca de treball i els clients. económica generant una tase de creixement 'económic i per tant de superació de la crisi, les
@ El ñsíc-economíc, el financer-econornic, I'acció-informació i el de comunicació. empreses produeixen rnés, es creen de noves i I'atur disminueix.
d. Les persones, els inputs i els outputs "d. Actualment, tal com vam comentar a classe, tscnicament estem en una etapa de decreixement
econórnic (taxa de variació del PIS < O, segons dades del darrer trimestre computat per l'lnstitut
Nacional d'Estadística o INE).
 ~croentorn o Suprasistema Ambiental, les seves components principals i el seu impacte sobre les
empreses:
a. Les components principals del Macroentorn incideixen sobre les empreses provocant impactes
no controlables per les mateixes en forma de debilitats i fortaleses, segons l'análisi interno ~\l)
b. El nivell educacional o nivell de formació de la població, les característiques de les lIars com
equipaments i útils domestica formen part de I'entorn sociocultural.
@ Dins I'entorn tecnolóqic son importants els Parcs Tecnoloqics que impulsen la creació i el
creixement d'empreses innovadores rnitiancant mecanismes d'incubació, de palanca científic-
tecnoloqica i de generació centrífuga (spin-of) i proporcionen altres serveis de valor afegit.
Promouen el Canvi i el Progrés Científic- Tecnolóqic,
ya política de seguretat, higiene, sanitat pública es una variable a analitzar de I'entorn social.
~o~re I'entorn proper a I'empresa (microentorn) i el model de les 5 forces competitives de Michael E.
Porter (Harvard Business School):
a. En un sector determinat i en un fórurn de mercat concret, les empreses haurien d'enfrontar-se a
les possibles amenaces que infringiran els compradors mitjanyant el seu poder de negociació.
Aquests compradors, a més dimensió i capacitat de compra tindran menys poder de negociació.
@ Per exemple les patents farmaceutiques, patents iníormatiques o tecnologies molt difícils de
copiar, permeten fixar els preus en solitari i suposen normalment una molt alta rendibilitat. Les
empreses d'aquests sectors tindran baixos impactes d'amenaces per productes substitutius.
C. La rivalitat entre els competidors defineix la rendibilitat d'un sector, o sigui, com més competit es
trobi un sector, normalment sera menys rendible i viceversa.
~ Les 5 Forces de Porter són: F1. Poder de negociació deis Compradors o Clients; F2. Poder de
negociació deis Provei'dors o Venedors; F3. Arnenaca de noves sortides d'empreses; F4.
Amenace de productes complementaris; i F5. Nivell de Competencia i Rivalitat entre els
/ competidors.
vf3. §Qbre la Gestió de la Cadena de Subministraments (SCM) i la Cadena de Valor (VC):
c@ Una definició de Cadena de Subministrament: "La seqüencia d'esdeveniments que cobreixen el
cicle de vida sencer d'un producte o servei des de que és concebut fins que és consumit".
b. Cadena de subministraments es exactament igual (mate ix concepte) que Cadena de Valor~
C. Es absolutament necessari que cadascuna de les etapes estigui present en la cadena de
subministrament i la seva gestió (supply chain management o SCM).
d. L'últim objectiu de la Cadena de Valor és minimitzar la creació de valor mentre es minimitzen els
7 costos·w
'\}4.' La Cadena de Valor, les Activitats Primáries i Activitats de Recolzament, i el Marge generat per als
clients:
a- Les Activitats Primáríes es composen de les operatóries de producció dins I'empresa, les
activitats de logística de producte, les activitats de rnárquetínq i les de serveis post-venda.
b. Los serveis de postvenda o manteniment agrupen les activitats destinades a mantenir i rsalcar el
valor del conjunt d'inputs o factor de la producció.
G.() Les Activitats de Recolzament són I'administració deis ,I.§cursos humans, les de comQ!'es de
béns, serveis i idees,,@s de desenvolupament tecnologlQjtelecomunlcacions, automatització,
desenvolupament de processos i enginyeria, investigació), les d'infraestructura empresaria
(finances, comptabilitat, gerencia de la qualitat, relacions públiques, assessoria legal, gerencia
general).
d. El Marge generat es refereix a la diferencia entre el preu de cost del producte dins I'empresa i el
cost deis inputs o factors de la producció.
atriu D~FÓ' i la seva importancia com integradora de l'análisi extern i intern per el Plan~
l'estrateqia de I'empresa: '
a. La pregunta: ¿Quines debilitats té la nostra empresa i com es poden minimitzar, millora:
defensar davant del sector, el mercat i la competencia", entraria dins I'analisi extern,~
b. La pregunta: ¿Quines oportunitats s'aboquen des del macroentorn i com es pot augmentar o
potenciar el seu efecte, o bé com adaptar la nostra empresa aprofitant cadascuna d'elles?,
entraria dins l'análisi intern.\)ó
c. ¿Quines amenaces s'aboquen des del macroentorn i com es pot disminuir o detenir el seu
efecte, o bé com adaptar la nostra empresa favorablement en relació a cadascuna d'elles?,
entraria dins fanálisi inter~
1.
Cap de les anteriors es correcta.
~
16. Sobre els Grups d'lnteres i la Teoria deis Stakeholders:
a. A nivell d'empresa, existeixen grups d'interes externs com poden ser els accionistes, els
provei'dors, els treballadors de la mateixa, i els clients i intermediaris.
O® Stakeholders, són aquells qui tenen algun mteres en unes particulars decisions, qualsevol qui
sigui, individus o representants d'un grup o orqanització. Inclou gent que poden promoure una
decisió, o poden influenciar-la, es poden beneficiar amb ella, o també versi afectats per ella.
c. Els vincles o interrelacions entre stakeholders, es caracteritzen per posseir els següents atributs
o factors determinants: objectius no compartits, nivell de retorn d'inversions, descoordinació, no
compromís, insatisfacció, desconfíanca, i altres.
d. El grup d'interes, segons el context historie, social, cultural,polític i economic, mai podria mutar
en grup de pressió i a posteriori en grup de poder.
obre la competitivitat d'un país, I'empresa amb vocació d'internacionalització i el model de Diamant
~Michael Porter (Harvard Business School):
1\. "'A( La ''variable internacionalització" descriu el cas del govern d'un país que planteja una política
económica i comercial coherent, equilibrada, i que ofereixi garanties d'estabilitat i continu'itat de
desenvolupament, i representa un indicador de atractivitat per a operatóries internacionals.
b. El sistema financer d'un país no te res a veure com indicador del nivell de competitivitat
internacional del mateix.
c. La demanda avancada pels productes i serveis d'una nació, creen un desavantatge per a les
empreses locals enfront deis seus rivals estrangers. El mateix s'aplica també a la saturació
avancada del mercat, dones crea pressions per a incrementar preus, i crear altres incentius per a
complementar productes i serveis.
Segons el model de Diamant de Porter, I'avantatge competitiu d'un país no es deriva deis factors
basics de producció sinó d'altra categoria de factors, Les condicions deis factors d'un país estan
conformades per la capacitat de diversos factors que es poden dividir en un nombre de diferents
categories: (1) recursos hurnans, (2) recursos físics, (3) recursos del coneixement, (4) recursos
de capital, i (5) infraestructura.
.JcIS conceptes de Productivitat, Efectivitat o Eficacia i Eficiencia aplicats a I'empresa:
R. En el fons els conceptes d'efectivitat o eficacia i el c'eñclencla son un mateix, per tant no es pot
contemplar cap diferenciació;lJl)
, ® Peter F. Drucker va afirmar que "la máxima oportunitat d'augmentar la productivitat segur que es
troba en el coneixement del treball mate ix i, especialment, en I'administració".
C. Eficacia és la capacitat d'assolir els objectius previstos amb el mínim de recursos possibles. ~
•• d. Productivitat es el resultat d'un quocient els inputs utilitzats per I'empresa i la producció
. obtinguda per la rnateixa '
1-"
 cls conceptes de Productivitat, Costos i Rendibilitat de I'empresa:
a. Els Costos de Producció es poden definir com el valor del que es consumeix en un procés de
producció.
/D. La diferencia entre ingressos o valor deis productes venuts y costos, es el flux de caixa.
vó ¡§f La Rendibilitat Económica representa el total de benefici repartit entre tots els recursos de
I'empresa, per tant es calcula amb el quocient: Benefici empresarial! Total Actiu Net.
La Rendibilitat Financera es calcula amb el quocient: Benefici empresarial! Deutes totals.
bre la competitivitat empresarial i I'assoliment de avantatges competitives empresarials:
~ Quan les fonts d'avantatge poden incloure accés preferencial a rnateries primeres, tecnologia
superior, integració vertical, i corba d'experlencia es tracta d'una avantatge de segmentació.
b. Quan el producte o servei ha de ser percebut com únic per a justificar un preu superior, es tracta
d'una avantatge de costos. '" "
c. En l'estrateqia de costos baixos, I'empresa es concentrara en les característiques deis segments
per a reduir costos. ~~
~ Existeixen empreses com Apple, capaces de lIuitar per diferenciació (amb avantatges per
diferenciació de producte) i alhora disposar d'un considerable volum en alguns segments (amb
/ avantatges per segmentació).
\)1. ~bre l'Analisi Competitiva i els Factors Clau de Competitivitat a les empreses:
e @ l.'análisi competitiva es basa en l'analisi interna, fonamentat en l'análisi de punts forts i febles de
la nostra empresa, respecte les característiques del sector i la competencia i els seus punts forts
i febles.
b. Si respecte una variable o característica empresarial, per la nostra empresa es un punt debil i la
""-tAC Clústers de Michael E. Porter i la dinámica estratscica de les empreses d'una industria o sector,
rdi~S un territori o ubicació geogratica:
r.J¡ a. En els clústers no es tenen en compte els territoris o ubicació de la concentració empresarial.
'\ . b. Porter i col-laboradors van analitzar I'adquisició per part de concentracions territorials
d'empreses, d'una serie d'avantatges comparatives en certs sectors de la producció i del comen;
manufacturer mundial.
c. Els clústers només estudien els factors determinants de la generació d'activitats d'aglomeració.
d. La teoria deis clústers va sortir com a conclusió de la teoria deis stakeholders.
. í\ssenyali la resposta falsa. La fórmula unft~ia simple d'empresa es caracteritza:
a. Per representar una estructura jerárquica i piramidal.
d ~ Tenir la seva estructura dirigida al procediment tecnic administratiu.
c. Ser una organització amb una desconcentració del poder, caracteritzada per tenir una forta
descentralització de I'autoritat i presa de decisions.
d. Per combinar explotacions i establiments sota una mateixa planta.
~trets principals que defineixen la forma empresarial múltiple complexa són: ,
a. Combinar diferents explotacions i plantes, generalment amb estructura de grup de societats. ~
b. T enir un esquema de distribució de funcions i treballs, recolzats en una direcció general assistida
per departaments amb decisions estrateqques i grups d'executius responsables de les decisions
operatives de les diferents divisions de I'empresa.
¡jJ c. La direcció general realitza tasques d'assessorament i de control financer de les divisions.
c"'¡l. Totes les res postes anteriors són correctes .

. c.
competencia s'avalua com punt fort, la nostra empresa assolra una avantatge competitiva.
Els punts debils i punts forts d'una empresa son sempre variables incontrolables per la mateixa. .;¿: forma múltiple complexa d'empresa és aplicable a:

?d La relació amb els prove'idors i amb els clients mai podran ser factors clau de competitivitat.
narnica empresa-mercat i la competitivitat empresarial. La Matriu Portafolis del Boston Consulting
roup (BCG):
a. Les empreses "stars" o "estrelles" suposen un alt nivell de creixement empresarial pero un baix
,
'~b.
a. Empresa simple multi-producte.
Empresa diversificada simple.
c. Empresa composta o amb estructura de grup simple.
~ ., d. Empresa diversificada multi-planta.
nivell de quota de rnercat
Qib. Les empreses "question marks" o "dilemes o interrogants" suposen un nivell de quota de mercat ~an adquireix personalitat jurídica una societat mercantil?:
baix i un nivell de creixement empresarial alt, i poden tenir I'expectativa de migrar cap a una a. Quan s'atorga per escriptura pública.
posició "estrella". b. Quan es redacten els estatuts socials.
~ ~~:J¡uan s'atorga escriptura pública i s'inscriu en el Registre Mercantil.
c. Les empreses "cash cows" o "vaques lIeteres" tenen un nivell de quota de mercat baix pero un
nivell de creixement empresarial alt, el que les caracteritza com empreses especuladores. J uuan els socis aporten el capital.
"- 'o d. Les empreses "dogs" o "gossos" tenen un nivell de quota de mercat alta pero un nivell de
creixement empresarial baix, i per aquesta darrera característica ve el nom de "gossos": no fan 29. En quines classes de societats no responen personalment els socis pels deutes socials?
res per créixer. a. Societat col· lectiva i societat de responsabilitat limitada.
o sb, Societat anónima, societat de responsabilitat limitada.
~obre el model estrateqic "Grid d'lgor Ansoff". c. Societat col- lectiva i societat comanditaria.
~a. La Matriu o Grid d'Ansoff descriu les diferents opcions estrateqicues, posicionant les mateixes d. Societat anónima i societat co! lectiva.
segons l'análisi deis components principals del problema estrateqic o factors que ho defineixen:
productes actuals o bé nous productes; i mercats actuals o bé nous mercats. ~e es requereix en constituir-se una societat de responsabilitat limitada o una societat anónima?
ob, Les oportunitats de Creixement Intensiu tracten de identificar oportunitats per a afegir negocis o a. Deu estar totalment desemborsat el capital en ambdues societats.
activitats de suficient atractivitat, no relacionats amb les activitats corrents de I'empresa.
o ob. En la primera el capital social ha d'estar totalment desemborsat i en la segona, en una quarta part
c. Les oportunitats de Creixement per Diversificació busquen identificar oportunitats per a construir almenys.
o adquirir negocis que són considerats com activitat relacionada amb la qual dur a terme c. El capital social ha d'estar desemborsat almenys en una quarta part, en ambdues societats.
I'empresa. .
d. Ha de constituir-se Junta Extraordinaria.
d. L'estrateqia de diversificació contempla els productes actuals cap a nous mercats.
 PART SEGONA: 10 PREGUNTES DE PRACTIQUES. Temps 40 minuts ~analiSi D@f;:O,l'arnenaca és: ' .
-,
a. Un factor intern de la organització o empresa. "..
"'Xl1~ com s'ha analitzat en un cas practlc, Ramón Areces en 1935 va adquirir la sastre da "El Corte b. Una característica de la competencia.
?'r~;'lés" que anys després va evolucionar de mica en mica cap a I'actual "Grupo El Corte Inglés". En c. Una pujada de preus de clients.
gran part la base del seu exit va ser "Estar al pie del cañon: Mis únicas universidades han sido la vida e ~ Un factor extern a la organització o empresa.
y el Trabajo". Va introduir noves idees en consonancia amb els mes grans magatzems nord-
37. §JMl1 cas ZARA, la principal estrategia de les coordenades FO, és:
americans.
I\~ Considerant la professionalitat d'Areces, es pot afirmar rotundament que tota la seva filosofia
V~ Incrementar presencia i vendes per el canal Internet.
empresarial es troba influenciada per els factors ambientals.
tí. Incrementar presencia a Alemanya.
c. Incrementar presencia a Brasil.
o b. L'idea d'evitar I'endeutament i seguir sempre la via de I'autofinangament es considera nefasta per d. Incrementar vendes.
obtenir bons resultats empresarials i una via de creixement equilibrat.
c. El punt feble d'aptitud de Ramón Areces era la seva incapacitat de formular estrateqies exitoses ~ de l'eñciéncia sobre la variable resultats se obté com:
front la competencia. a. La multiplicació de l'eficiencia técnica i financera dividit per 1OO.~C\
(\.? d. Una de les principals aptituds de Ramón Areces va ser el concedir una gran importancia al O (3) El quocient entre el resultat actual de I'empresa dividit per el millor resultat de la competencia,
"Client Intern", es a dir, a tots els recursos humans de I'organització empresarial, fet inusual per multiplicat per 100.'l..
els empresaris, tant del seu temps com deis temps actuals. c. El quocient entre el resultat actual de I'empresa i el resultat fixat com objectiu, multiplicat per 100.
d. El quocient entre el resultat potencial de I'empresa i el resultat potencial com objectiu de la
~ns el cas pracncs sobre I'empresa de la Família de los Medicis a Florencia;
competencia, multiplicat per 100.
, a. Los Medicis mai van actuar de banquers perque el nivell de risc elevat a I'epoca ho impedia~
('v ~ L'empresa deis Medicis va sortejar totes les dificultats i va ser operativa durant més de dos ades:
~ - -"'r---- - - .-._..._._.. _.... _--_.. --_._-
.--- --_._--.-.-- - -, - - - - --- - , -,'

segles gracies a les activitats de comete internacional i de mecenatge. Concepte La nostra empresa Competidors
c. El productes objecte de I'activitat deis Medicis eren només relacionats amb els teixits, les fruites, A B C
les especies i les obres d'art.~ Vendes (en unitats monetáríes) 850 800 1200 950
o d. Condicions polítiques, econórniques, comercials i culturals van dur en po es anys (menys d'una Benefici abans d'impostos 105 90 130 100
Amortització 100 100 80 150
~. /' meitat de segle) des d'un negoci i empresa florescent a una situació de declivi i desaparició.
T reballadors ---
80 90 140 75
Ys. l.'análisi de la matriu DAFO, les conclusions sobre el context de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i "a.... Els Cash-Flows de la nostra empresa i deis competidors A, B i C son, respectivament: 205, 190,
Oportunitats, i els plantejaments estrateqics en el Cas ZARA (empresa INDITEX): 210 i 250 unitats monetaries, i els ratis d'Eñciencia Global (EG) mesurats segons els Cash-Flows,
a. Incrementar les vendes per Internet seria una estrategia d'interacció FO. son, respectivament: 80,77%, 69,23%, 76,92% i 100,00%.
b. Aprofitar la seva presencia productiva a Xina per a disminuir costos de distribució i augmentar allí b. Els ratis d'Eñciencia Global (EG) mesurats segons els Beneficis (abans d'impostos) son,
r\\ la seva presencia comercial, seria una estrategia d'interacció FA. respectivament: 82,00%, 76,00%, 84,00%, i 100,00%.
o \& La capacitat de resposta al mercat i les característiques del disseny com es la creació de modes ~ Els ratis d'Eñciencia Global (EG) mesurats segons els Beneficis (abans d'impostos) son,
instantánies, son fortaleses de I'empresa. ~, respectivament: 80,77%, 69,23%, 76,92% i 100,00%.
d. El nivell de costos de producció de I'empresa INDITEX a I'Estat espanyol s'han de considerar d. ~es Quotes de Mercat segons vendes son, respectivament: 21,05%, 25,00%, 22,37% i 31,58%.

J com fortaleses de I'empresa. ",\:>

34. El model de negoci d'una empresa és:

40. La nostra empresa s'enfronta en un mercat amb tres competidors A. B i C. S'obtenen les dades:
Concepte Empresa nostra Competidor
A B C
a. La seva principal activitat. Vendes (en unitats físiques) 900 750 1.050 975
u =b. L'activitat que la distingeix i que aporta valor afegit als clients. Preu venda (€/unitat) 975 1.100 875 900
c. L'activitat empresarial que es pot copiar o modelitzar. Benefici abans d'impostos 105,000 90,000 130.000 100,000
d. L'activitat més rendible de I'empresa. Treballadors 100 83 116 108
a. l.'Eficiencia Global segons Vendes (en unitats físiques) per treballador de la nostra empresa i
JEI model de negoci de ZARA és: /deis competidors A, B i C, respectivament, son: '88,28%, 100,00%, 79,68%, i 81,74%.
a. Disseny i comercialització propia de moda a preus molt económics, <:.1 \v6': l.'Eficiencia Global segons Vendes (en unitats físiques) per treballador de la nostra empresa i
b. Modes instantánies, símils a dissenys de firmes reconegudes, amb distribució a escala global. " deis competidors A, B i C, respectivament, son: 99,43%, 99,83%, 100,00%, i 99,74%.
c. Alta rotació d'estocs en botiga, sense reposició. c. l.'Eficiencia Global segons Benefici abans d'impostos de la nostra empresa i deis competidors A,
o @ Totes les anteriors son correctes. B, i C, respectivament son: 86,00%, 76,00%, 84,00%, i 100,00%.
d. Cap de les anteriors es correcta.