EDUCACIÓ FÍSICA APUNTS

Tema 1: l’educació física

El exercicis físic sempre ha existit, des de el principi de la humanitat a causa de
unes certes necessitats:
- Adaptar-se a l’entorn
- Per caçar
- Per lluitar

L’exercici físic evoluciona a partir del:

- Sedentarisme
- Afavorir a la salut
- Productivitat física

Segles XVI-XVIII

Edat mitja força (és el que ha de predominar per guanyar)

‘’practiques que van contribuir en un enfocament educatiu del exercici físic’’

A Anglaterra s’introdueixen els jocs als centres d’ensenyança

(Locke)
Introdueix des de un punt de vista pedagògic els jocs, amb els
objectius d’aconseguir a l’escola mitjançant l’activitat física:
- Bona salut
- Domini d’un mateix per el domini del cos (si domino el meu cos
em domino a mi, als meus instints)
Locke el que fa és establir l’activitat física és essencial per a la persona.

1ª meitat del segle XIX – Las escoles gimnàstiques

4 tendències amb diferents funcions:
-Escola francesa: El caràcter militar de la persona Francisco
Amorosinstaura és el primer mètode de EF a España militar: formació de
atletes-soldats (força, agilitat, etc).
-Escola sueca: El caràcter analític del moviment Henrik Ling introdueix
en la ensenyança d’exercicis sistematitzats. Hjalmar Ling estableix les
taules gimnastes.
-Escola alemanya: La gimnàstica a la unitat nacional de Frederich
L.Jahn. La EF per a assolir la unitat i independència. Interesos por als
mes dotats, capacitat de patiment i esperit de combat (competicions i
lluites)
-Corrent esportiva:

2ªmeitat del segle XIX

 -Escoles gimnastes: moviments de dalt
-Diferencias mas importantes
-Constituyen la mayor pràctica de la EF
-Expansión del deporte inglés
-Institucionalizacion en 1850 (creacion de clubes i federacions)
-Pierre Fredy: Coubertin
-Reimplamnta los juegos Olipmicos en 1896
-Las competiciones favorecen la inclusion de la EF
1ª meitat del segle XX
2ª meitat del segle XX

Conceptes de EF
Perque es important definir la EF?
Perque hi ha d’haver una coherència amb el pensament i l’accio docent i el
procés didàctic ha de ser significatiu i contextualitzat

Tema 2: expressió corporal

-El ús del cos i del moviment com elements d’expresió i comunicació (objectou
principal.
-recurs per transmetre informació relacionada amb els sentiments, intencions i
la personalitat.

Canals no verbals
-Expressions facials
-Gestualitat
-Postura
-Aparencia
-Hàptica
-Parallenguatge
-Proxèmica
Permet:
Valorar les possibilitats estètiques del cos mitjançant els seus moviments.
-Conèixer a l’alumne (grau d’informació alt i fiable)
-Educar a través de les emocions
-Potenciar la creativitat i la originalitat (com fer algo difernet a lo habitual
-Afavorir la valentia ( superar la timidesa, la por escènica, etc.)

Possibilitats per al seu desenvolupament

-La dramatització: representació teatral, dansa, imitació, narracions, etc.