[Recuperació 1er parcial, 1er exercici]

Els nivells energètics monoparticulars són |`i amb valor propi "` , ` = 0, 1, 2,q
.... q
1 2
(i) Sigui un sistema d’N = 3 partı́cules que ve descrit per l’estat | 1 i = 3 |1, 3, 3i 3 |3, 1, 3i escrit en la base
producte de funcions pròpies monoparticulars. Discutiu si | 1 i és un estat acceptable per a un sistema de bosons. Si
no ho és, expliqueu com es podria corregir de manera que fos fı́sicament acceptable. Escriviu l’estat acceptable en la
base producte i la base de segona quantització.
(ii) Respongueu a les mateixes preguntes de l’apartat anterior amb l’estat | 2 i = |1, q1, 1i. q
(iii) Respongueu a les mateixes preguntes de l’apartat anterior amb l’estat | 3 i = 12 |1, 3, 3i + 12 |1, 1, 1i.
(iv) Digueu quins dels estats | 1 i, | 3 i, | 3 i anteriors poden ser acceptables per descriure un sistema de fermions i
si es podrien corregir per fer-los acceptables.

(i) Un estat d’un sistema de bosons ha de q q l’intercanvi de dues partı́cules qualssevol. Si a | 1 i

ser simètric sota
1 2
canviem la partı́cula 1 per la 2 obtenim l’estat 3 |3, 1, 3i 3 |1, 3, 3i que no és igual a | 1 i. Per tant, no és vàlid.
Perque
q sigui vàlid hem de simetritzar-lo. Simetritzem q cada una de les seves components per separat: Ŝ|1, 3, 3i =
1 1
3 [|1, 3, 3i + |3, 1, 3i + |3, 3, 1i]; Ŝ|3, 1, 3i = 3 [|3, 1, 3i + |1, 3, 3i + |3, 3, 1i]. Com que Ŝ|1, 3, 3i = Ŝ|3, 1, 3i, no
hem d’incloure els dos q termes a la suma final perquè no estaria ben normalitzat, i l’estat corregit és senzillament
| 1 i ! Ŝ|1, 3, 3i = 13 [|1, 3, 3i + |3, 1, 3i + |3, 3, 1i]. En la base de segona quantització tenim una partı́cula al nivell
` = 1, dues partı́cules al nivell ` = 3 i cap particula als nivells ` = 0, 2, 4, 5, . . . , aixı́ queda | 1 i ! ||0, 1, 0, 2, 0, 0, . . .ii.

(ii) Aquest estat és acceptable ja que roman invariant quan intercanviem dues partı́cules qualsevol, Ŝ|1, 1, 1i =
|1, 1, 1i. Correspon a un estat amb tres partı́cules al nivell ` = 1 i cap als altres, de manera que en la base de segona
quantització s’escriu com ||0, 3, 0, 0, . . .ii.
q q
(iii) Aquest estat no és vàlid ja que en canviar la primera i segona partı́cules queda 12 |3, 1, 3i + 12 |1, 1, 1i que no
és igual qa | 3 i. La primera
q componentqja l’hem simetritzada a la part (i)q i la segona ja és simètrica. L’estat corregit és
1 1
| 3i ! 2 Ŝ|3, 1, 3i + 2 |1, 1, 1i = 16 [|3, 1, 3i + |1, 3, 3i + |3, 3, 1i] + 1
2 |1, 1, 1i. A la base de segona quantització
q q
1 1
és: | 3i ! 2 ||0, 1, 0, 2, 0, 0, . . .ii + 2 ||0, 3, 0, 0, . . .ii.

(iv) A tots els estats discutits als diferents apartats anteriors hi ha més d’una partı́cula al mateix nivell energètic.
Cap és acceptable. Si miréssim d’antisimetritzar-los, tots serien 0.
 [Recuperació 1er parcial, 2on exercici]

Considereu un sistema ideal. Cada partı́cula té uns nivells energètics "` = `✏, ` = 1, 2, 3, . . . i la degeneració del nivell
"` és g` = `.
(i) Trobeu la funció de partició monoparticular Z1 (T ).
(ii) Escriviu la funció de partició Z(T, N ) en el cas de partı́cules distingibles localitzades i dedui-ne l’expressió de
l’energia interna U (T, N ) i l’entropia S(T, N ). Demostreu que són funcions extensives. Estudieu els lı́mits de l’energia
interna quan T ! 0 i T ! 1. Es verifica el tercer principi de la termodinàmica?
(iii) Utilitzeu la
✓ relació entre◆la funció de partició canònica i la microcanònica per trobar que la degeneració de l’energia
2N + n 1 E
és ⌦(E, N ) = , amb n = N.
n ✏
(iv) A partir d’aquesta expressió per a ⌦(E, N ) retrobeu l’energia interna U (T, N ) i comproveu que, en el lı́mit
termodinàmic, coincideix amb el resultat obtingut a l’apartat (ii).

P "`
P1 ` "
P1 ` " 1 @
P1 "`
(i) La funció de partició monoparticular és Z1 (T ) = ` g` e = `=1 `e = `=0 `e = " @ `=0 e =
h i "
1 @ 1
" @ 1 e " = (1 ee " )2
N
(ii) Per a partı́cules distingibles localitzades, és Z(T, N ) = [Z1 (T )] . L’energia interna és
✓ ◆ ✓ ◆
@ log Z @ log Z1 1+e "
U= = N = · · · = N" .
@ N @ 1 e "

L’entropia és
"

U F U N" 1 + e 1+e " e "
S = =+ k log Z = "
+ kN log Z 1 = N k " "
+ log " )2
T T T 1 e  1 e (1 e
1+e " " e "
= Nk " " 2 log(1 e ) = 2N k " log(1 e " )
1 e " 1 e "

En ambdós casos es verifica U (T, N ) = N u(T ), S(T, N ) = N s(T ), i són funcions extensives. El lı́mit T ! 0, o
" ! 1, duu a e " ! 0, i queda U (T = 0, N ) = N ", resultat lògic perquè a T = 0 totes les partı́cules estan a l’estat
fonamental, d’energia ". Si definim x = ", el conegut lı́mit lı́mx!1 xe x = 0, surt fàcilment S(T = 0, N ) = 0 que sı́
"
verifica la tercera llei de la termodinàmica. Per a T ! 1, o " ! ⇥0, fem servir
⇤ 1 e ! ", 1 + e " ! 1, amb el
kT
que queda U (T, N ) ! N kT i S(T, N ) ! 2N k [1 log( ")] = 2N k 1 + log " .
P E
(iii) La relació és Z(T, N ) = E ⌦(E, N )e . Desenvolupem en sèrie utilitzant la fórmula del binomi de Newton:
 " N X1 ✓ ◆
N e N " " 2N N " 2N + n 1 n "
Z(T, N ) = [Z1 (T )] = " )2
=e (1 e ) =e e
(1 e n=0
n
X1 ✓ ◆
2N + n 1 (n+N )"
= e ,
n=0
n
✓ ◆
2N + n 1
de manera que les energies permeses són E = (n + N )", n = 0, 1, 2, . . . , amb degeneració ⌦(E, N ) = .
n
(iv) L’entropia és S(E, N ) = k log ⌦(E, N ). Utilitzant Stirling, sabem que log a+b
b = (a+b) log(a+b) a log a b log b =
a+b a+b
a log a +b log b , amb a = 2N 1, b = n. Substituı̈m 2N 1 ! 2N , vàlid al limit termodinàmic, i n = E/" N
per obtenir:
✓ ◆ ✓ ◆
S 1+u u+1
= 2 log + (u 1) log ⌘ s(u),
Nk 2 u 1

a on u = E/N ", que és efectivament extensiva. La temperatura és

✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆✓ ◆ ✓ ◆ "
1 @S @[N ks(u)] @u @s(u) k ds(u) k u+1 1+e
= = = Nk = = · · · = log )u= "
,
T @E N @E @E @u " du " u 1 1 e

que coincideix amb el resultat de l’apartat (ii).