Biografia de J.H.

Fragonard

Va néixer el 5 d'abril de 1732 en Grasse.

Fill de François Fragonard i de Françoise Petit. La família es va traslladar a

París quan ell tenia sis anys.

Va cursar estudis amb Jean Baptiste Simeon Chardin i posteriorment amb

François Boucher.

Llorejat en 1752 del "Gran Premi de Peinture" (Gran Premi de Pintura) entra
en la "Ecole royale donis élèves protégés" (Escola real dels alumnes protegits)
dirigida per Carle Van Lloo.

L'any 1752 va guanyar el gran premi de Roma; després de ser deixeble del
pintor francès Carle Van Lloo, va passar sis anys a Itàlia.

En els seus començaments va desenvolupar un estil de temàtica religiosa i

històrica per a passar després als galants i cortesans. Des de 1765 va seguir
l'estil rococó, llavors de moda a França. La seva pintura utilitza una pinzellada
lleugera i vibrant, que anuncia l'impressionisme. Pels seus retrats de nens, en
els quals s'aprecia la qualitat dels seus blancs, rosats i blaus, ho van dir "paleta
de núvol". Les taules que li va encarregar Marie-Jeanne Barry, amant de Lluís
XV, per a decorar el seu palau de Louveciennes constitueixen la seva obra
més important. Coneguda com Els progressos de l'amor, es troben La
persecució i L'amant coronat (tots dos de 1771-1773, Col·lecció Frick, Nova
York). Al Louvre de París es conserven cinc obres seves, entre elles Les
banyistes (c. 1760) i L'estudi (1769); altres obres notables són El gronxador
que va aconseguir un gran èxit i ha estat molt imitada (c. 1766, Col·lecció
Wallace, Londres) i La carta d'amor (c. 1769-1770, Museu Metropolità d'Art,
Nova York).

La Revolució Francesa li va arruïnar en perdre la seva posició la noblesa de la

qual rebia encàrrecs. Encara que rep ajuda de Jacques-Louis David, no va
arribar a adaptar-se mai al nou estil i Jean-Honoré Fragonard va morir en la
pobresa el 22 d'agost de 1806 a París.