Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”

2014~2015
Alba Vives Membrive

CONTINGUT
1. Justificació de l’assignatura.
1.1 Motiu de l’elecció de l’assignatura.
1.2. Valoració personal global de l’assignatura.
2. Postura.
2.1. Tècnica del gest.
3. Tipus de compassos i com els marcam.
4. Pulsació.
5. Gestos bàsics.
5.1. Respiració.
5.2. Avantgests.
5.3. Entrades.
5.4. Tancar
6. Calderó.
6.1. Tècnica del bloqueig.
7. Diapasó.
8. Batuta.
9. Inicis de la direcció.

1.Justificació de l’ assignatura.
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

1.1. MOTIU DE L’ELECCIÓ DE L’ASSIGNATURA.

Aquest curs, des d’un primer moment, no sabia quina assignatura agafar, però
després de reflexionar sobre que em podia aportar a la meva vida les diferents
opcions de què disposava , vaig triar “Direcció Coral”. Allò que em va fer decidir va
ser que, professionalment, m’agradaria dedicar-me a l’educació a escoles, i per això
vaig pensar que si més tard, per exemple, em vull especialitzar en música, seria
molt interessant poder tenir una mínima idea de com dirigir, encara que fos un petit
grup d’alumnes, en algun moment donat. Aquesta va ser una de les raons per les
quals vaig triar l’assignatura.

1.2. VALORACIÓ PERSONAL GLOBAL DE L’ASSIGNATURA.

L’assignatura de “direcció coral” m’ha estat molt útil. M’ha enriquit tant en l’àmbit
musical com personal, ja que no només hem anat donant un “temari” propi de
l’assignatura, sinó que hem pogut fer les nostres aportacions personals, i les hem
pogut debatre, reflexionar entre tots, contrastar amb altres opinions…
Ha estat una assignatura que , exteriorment, i des de la incredulitat, un pot pensar
que no té massa a fer o que és una bestiesa , però una vegada que hi ets, et dónes
compte del rerafons que requereix cada gest que un director pot fer, de la tècnica
que és necessita per cada tipus d’entrada, de caràcter, de tots aquells elements
corporals que són indispensables treballar per aconseguir un gest llegible per als
musics, de la teoria i d’aquells elements, com el diapasó o la batuta, que envolten el
món de la direcció.
En definitiva, he pogut obrir els ulls de manera que ara sóc conscient de molts
detalls directius, he après a valorar el treball de director, sóc conscient de tot el que
s’ha d’exercitar i treballar per aconseguir transmetre a travès d’un conjunt de gestos,
el que la música demana en el moment.

2. Postura.
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

Un dels aspectes essencials que hem d’aprendre per poder dirigir, és l’ús i postura
correcta del nostre propi cos. No hi ha una mateixa posició que serveixi per a tor,
sinó que cada persona, depenent de la seva fisiologia, ha d’adaptar una sèrie de
“pautes” . Aquestes pautes es poden resumir en:
● Postura recta → El nostre cos ha d’estar alineat verticalment amb els nostres peus. No
hem de treure ni el cap ni el pit fora de la línia vertical imaginaria (imatge segÜent).
● Estar relaxat
● No doblegar ni separar massa les cames→ Cames i peus perpendiculars a les
espatlles.

Una vegada ens situam, arriba el moment de

situar el gest (conjunt d’indicacions que durem
a terme amb les mans) dins el nostre eix
corporal. Per tal de dur això hem de tenir en
compte que el nostre gest s’ha de poder llegir
bé des d’enfora, per això el situarem
aproximadament un poc per damunt de l’eix
transversal. Ens imaginarem un punt fix que es
situa a aproximadament un pam de distància
del nostre pit.
Cal considerar les diferents articulacions que
tenim al braç, les quals ens permeten mostrar
una dinàmica, caràcter o moviment concret.
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

En definitiva, hem d’adaptar el nostre gest de manera que sigui harmònic.

Una vegada tenim concretat on és aquest punt, l’hem d’interioritzar, ja que el
necessitarem com a punt de referència quant facem el nostre gest.

→ Podem practicar la interiorització d’aquest punt fent el segÜent exercici:

-Ens situam en la posició correcta per dirigir.
-Marcam el punt de referència amb la mà
semi tancada.
-Baixam el braç, i tornam a repetir els passos
anteriors.

2.1.TÈCNICA DEL GEST

Així com un violinista fa servir el seu instrument per interpretar una peça, els
directors fan servir un altre “instrument”, el qual fan servir cada vegada que han de
dirigir, ja que ens serveix per equilibrar el nostre gest, per codificar-ho i també per
estetificar-ho. Aquest instrument l’anomenam “eix” . L’eix consta d’un punt central,
anomenat punt “de fricció” del qual surten 2 plans, un horitzontal i un vertical. A
continuació, una imatge que ho clarifica:
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

Element de tècnica

Punt de fricció

3. Tipus de compassos i com els marcam.

Depenent del compàs que hem de marcar, utilitzarem un dibuix o un altre. De la
mateixa forma, podem transmetre també si volem realitzar un dibuix del compàs
més marcat o més lligat.
Quan marcam un compàs, el dibuix ha de ser equidistant. Tots els compassos
comencen abaix, de tal forma que, allò que els diferencia és el 2n temps.
És molt important tenir clar la direcció i l’àmbit del nostre gest.
A 2:

A 3: (SIMPLE)

1
A 3 :(LEGATO)
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

A 4:
4

2 3

Compassos de subdivisió ternària:

Els marcarem amb el mateix dibuixos que els binaris però amb un poc més de
“rebot” a cada “cop”.

Compassos molt ràpids:

Marcarem només la caiguda del primer temps, utilitzant un gest ràpid de
rebot (com si cremàs) tot seguit el nostre gest ha marcat el primer temps.

1
4. Pulsació.
La pulsació és la capacitat que tenim per administrar el tempo de manera
que no es vegi afectada negativament el discurs musical.

5. Gestos bàsics.
El gest que nosaltres podem fer ens pot arribar a servir per:
● Donar diferents entrades i sortides.
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

● Dur el compàs.
● Indicar matisos i dinàmiques.
● Diferenciar caràcters.
● Controlar velocitats, accelerar, bloquejar...
● Avisar, prevenir...
Per aquest motiu, és important independitzar les nostres mans, de manera que
puguem així utilitzar-les aprofitant el màxim de recursos dels quals disposem.

5.1. RESPIRACIÓ

La respiració és una part bàsica del gest. Només amb

la respiració podem marcar una entrada prescindint de
les mans. Ens pot indicar moltes de les qualitats del
gest, com són el caràcter o el tempo.
Quan dirigim, hem de marcar bé la respiració. En cas
que no sigui clara, podem fer-la amb la boca en
comptes d’ amb el nas.
5.2. AVANGESTS
Serveix per fer un atac.
Avantgest Actiu:
Moviment que feim precedent a l’atac. És igual a una pulsació completa
acompanyada de la respiració.
Serveix per fer un atac precís i que tothom entengui. La respiració és
importantíssima. Només amb la respiració es pot fer l’avantgest actiu.
Les seves qualitats són:
● Provocar una entrada precisa (perquè ho sigui li afegim la respiració).
● Indicar tempo.
● Indicar matís.
● Indicar caràcter.

Avantgest Passiu:
No conté respiració. Es fa un temps abans de l’avantgest actiu, i la seva durada és
de menys de ½ de temps. L’utilitzam sobretot quan tenim un moviment ràpid, ja que
ens ajuda a preparar amb més temps l’entrada.
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

A continuació alguns exemples

5.3. ENTRADA
Entrada Tètica:
Quan vulguem donar l’entrada tètica del compàs, el nostre gest haurà d’anar cap
dalt acompanyat de la nostra respiració, de manera que el temps fort cau abaix.

Entrada Anacrúsica o en compassos ràpids.

Quan hem de donar una entrada anacrúsica, el nostre gest haurà de començar un
temps abans d’on hem d’entrar. Per aquest motiu necessitarem l’avangest actiu i el
passiu. Primer farem un avantgest passiu, i a continuació l’avangest actiu un temps
abans d’entrar. És molt important no picar el gest. A continuació o podem veure de
forma esquemàtica:

3____i ^ PAM PAM

Alguns exemples d’entrades amb els dos tipus d’avantgests:
Avantgest passiu (marcat amb línia de puntets) i l’actiu + la respiració (marcat amb
linía discontinua).
Entrada al 4rt temps.
4

Inici
2 3

→ Avantgest passiu al 2on temps.

 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

→ Avantgest actiu (respirant) al

3er temps.
→ Entrada al 4rt temps.
Entrada al 3er Temps
4

2 3

Entrada al 2on Temps

4

2 3

5.4.TANCAR
Per tancar feim un gest de gir de canell. Depenent del temps on hem de tancar el gir
és cap a una o una altra direcció.

Al 1er i 3er temps→ Gir cap a fora

Al 2on i 4rt temps→ Gir cap endins

6. Calderó o subjectar notes llargues.

Per realitzar un calderó ( ) o altres figuracions que impliquin la necessitat de
mantenir durant més de dos temps, recorrerem a la tècnica del bloqueig.

6.1. LA TÈCNICA DEL BLOQUEIG.

Situarem al punt central del nostre eix la mà. A continuació, bloquejarem
completament la mà, sense moure-la, aturant així el tempo, de forma que la mà
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

estigui plana mirant amb els dits al públic. Aquesta tècnica ens permet concloure,
donar una nova entrada i també ens ajuda a frasejar millor.

Hem d’anar alerta no contar les pulsacions i moure sense adonar-nos

la mà. No hem de moure RES. Ha d’estar immovilitzada, perquè sinò
pot crear confusions amb la durada que es vol aconseguir.

2 3

Punt de
1 bloqueig

7. Diapasó
Instrument utilitzat per fixar l'altura del so (de forquilla, de boca, electrònic...). És a
dir, l’utilitzam per poder agafar la tonalitat correctament.
El diapasó de forquilla va ser inventat el 1711 pel trompetista anglès John Shore.
Més tard, Rudolph Koenig, un científic parisenc el va perfeccionar i el va deixar tal
com el coneixem avui en dia.
Després de diverses disputes , el 1969 es van celebrar 3 reunions, a Salzburg,
Florència i Toledo i es va fixar el diapasó normal a 440Hz a 20 °C.

8. Batuta.
La batuta és un dels instruments que a simple vista
més poden destacar en un director. La batuta
moderna es compon d’una empunyadura i d’una
prolongació rectilínia. Va protegida per un estoig
(normalment de plàstic).
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

Qualsevol d’aquestes dues parts, actualment, les podem trobar en una gran varietat
de materials, que van des de suro, plàstic, fibra de carboni, fusta…

La batuta ens pot ajudar a dirigir més clarament els nostres gestos, de manera que
estilitza i clarifica els nostres moviments.
Podem trobar una infinitat de models diferents, ja sigui per extensió de la batuta (allò
estàndard és que des de l’empunyadura de la batuta fins al final ens vagi a la par
amb la nostra mesura de la part interior del colze fins als dits estirats) o pels
materials.
Iigual que trobam diferents batutes, trobam diferents estils per agafar-la.

9. Inicis de la direcció.

A l’Edat Mitjana, es comença a explotar l’ús de la polirítmia, cosa

que fa que sigui necessària la direcció de l’anomenat “mestre de
capella”, i es comença a usar com a element per dirigir el bastó. Així
 Treball final de curs: “Iniciació a la Direcció”
2014~2015
Alba Vives Membrive

és com en Jean-Baptiste Lully va aixafar el seu peu amb el bastó, provocant-se una
gangrena que li dugué a la mort pocs mesos després.

Més tard, al segle XVII I XVIII

allò més freqÜent era que els
mateixos musics dirigissin, des
de el clavecí (l’intèrpret del baix
continu), o amb l’arc del violí.
Més tard, aquell bastó que
tenien en primer moment, es va
anar convertint en l’actual
batuta.