PAC 1 ESTRÈS LABORAL I BURNOUT. GLORIA FLOTATS GEGÚNDEZ.

1.

Basant-nos en el cas de l'exemple i basant-nos en l'esquem adoptat per Peiró i Prieto ,

les condicions de treball possibles que podem destacar són les dimensions següents
amb els indicadors respectius:

- Contracte: En el cas de la nostra autora, es tracta d'un contracte indefinit de jornada

completa.

- Ambient social: En el cas de la nostra autora, els indicadors que destaquen aquesta
condició són majoritàriament negatius. Des d'una escassa comunicació, manca de
negociació, manca de privadesa, el clima que es descriu és tòxic, l'estructura i
l'organització de l'espai laboral en el cas de l'autora és totalment escàs.

- Seguretat i higiene: L'autora presenta per part d'un professional de la salut física
(fisioterapeuta) i de la salut mental (psicòleg) una sèrie tant de riscos físics, com
psíquics, que han estat produïts a causa del treball.

- Tarea: L'autora passa una transició d'un lloc de treball amb responsabilitat a un lloc
de treball on la seva funció es "servir" i dependre de les funcions d'un altre dels seus
companys.

- Rol: El rol de la nostra autora es basa en l'ambigüitat ja que realment no té una tasca
concreta i especifica al seu lloc de treball.

-Clima social: En el cas de la nostra autora, no existeix cohesió grupal, no es fa

referència a cap tipus de suport mutu per part dels companys, dóna la sensació de ser
un ambient de treball basat en la competició, no es mostra empatia , cordialitat , ni
harmonia i clarament la gestió de conflictes és negativa ja que la sentència és
l'exemple més clar per demostrar-ho.

2.

Per relacionar l'estrès i el síndrome del treballador cremat conegut com a burnout amb
aquests dos models teòrics hem de saber:

El construccionisme relaciona les experiències, les coses, els esdeveniments i els

processos que experimentem en el nostre dia a dia i adquirim a partir de les
interaccions socials i les activitats que executem, de tal manera que les experiències
que vivim a la feina no només ens van afectar laboralment, sinó que també en tots els
àmbits. Si un empleat no està còmode a la seva feina, se sent sobrepassat, l'ambient
no és segur per a la seva salut, no se sent satisfet... pot portar-lo a patir i patir estres i
burnout, que això generés un procés de negació col·lectiva .
PAC 1 ESTRÈS LABORAL I BURNOUT. GLORIA FLOTATS GEGÚNDEZ.

El model ecològic es basa en la influència general de l'entorn social i de la situació

sociolaboral, en la salut mental, per descriure'l ho fa a partir del dèficit o l'excés de
"vitamines" en el context, per la qual cosa relacionem un excés o un dèficit amb
repercussions psicològiques o psicosocials com són el cas de l’estrès i el burnout.

En el cas de la nostra autora em decantaria pel model ecològic, ja que és un exemple

clar de com un dèficit o un excés de vitamines pot afectar amb repercussions negatives
ja que tal com diu el model teòric, l'experiència laboral relacionant-la salut mental ha
de mantenir un model lineal, que el cas presentat per la nostra autora no es produeix i
això a portat a veure's reflectit tant en la seva salut mental com en la seva salut física.

Amb respecte al concepte de mobbing deixo a continuació un enllaç de un cas:

https://www.eldiario.es/economia/instituto-espanol-ocenografia-efectivas-
afectado_1_4814799.html

Com a descripció el mobbing s'entén com l'assetjament que rep una persona per part
d'una altra, en aquest cas ens centrem en el context laboral.
Malauradament, avui dia continua sent un aspecte que està a l'ordre del dia en molts
àmbits i que qualsevol persona que pugui patir aquest assetjament es veurà afectat en
diferents aspectes de la seva vida.
En el cas de l'enllaç anterior, podem veure com aquest assetjament us afecte en la
vostra salut mental d'una manera elevada.
Per tant, és una manera més de veure reflectit la importància de generar un context sa
per poder mantenir un bon ambient i per tant això portarà a uns bons resultats.

3.

Quan parlem de flexibilització i polarització laboral estem fent referència a dos punts
molt importants el futur del treball i en els canvis que es van donant i anem vivint a la
societat actual en aquest àmbit laboral.
I quan parlem de les disfuncions de les ocupacions estem fent referència a tots aquests
aspectes negatius que es poden donar tant en el nivell socioeconòmic, sociopolític i
psicosocial.
Per tant a partir de la flexibilització i la polarització laboral aquestes disfuncions poden
patir canvis, sobretot cap a l'aspecte positiu per poder disminuir aquestes.

De tal manera que els canvis que s'aniran donant aniran basant-se en les disfuncions
que vagin sorgint i donant-se, per tant la relació és clara i directa, ja que la flexibilitat i
la polarització variarà i el seu mètode d'actuació serà diferent segons com es presentin
aquestes disfuncions a cada moment, etapa i context laboral.