"Burnout" o síndrome d'estar

cremat a la feina: com prevenir-

la i distingir-la d'una depressió
Evitar l'estrès crònic és "una responsabilitat
individual, però també del lideratge",
remarca la vicedegana del Col·legi Oficial de
Psicologia de Catalunya, Dolors Liria
IRENE VAQUÉ REIG
Periodista del 324.cat
@ivaque

12/03/2023 - 07.25 Actualitzat 12/03/2023 - 08.27

Sentir que estàs atrapat a la feina. Això és el que

els passa a les persones que pateixen
"burnout", una síndrome que, des del gener
del 2022, l'Organització Mundial de la Salut va
classificar com a malaltia. "És un estat
de desmotivació i esgotament en resposta a
una situació d'estrès crònic, a conseqüència de
les característiques de la feina i de
l'organització", és a dir, de l'empresa, segons la
defineix la vicedegana del Col·legi Oficial de
Psicologia de Catalunya, Dolors Liria.
"La persona sent que la seva situació i el
malestar que li genera no poden canviar. És molt
característic sentir que no pots canviar, que
estàs com atrapat", afegeix.
És aquest sentiment, més que no pas la
sobrecàrrega de treball, que també genera
estrès, cosa que permet distingir una persona
que té "burnout".
Això pot afectar l'autoestima i es pot traduir
en conductes individualistes, pèrdua
d'empatia cap a l'altre, manca de possibilitat de
treballar en equip. Ser capaç de treballar amb
altres persones "és un factor protector de la salut
mental", remarca Liria, que està especialitzada
en salut laboral.
El també psicòleg Francesc Quer, membre de la
Secció de Psicologia de les Organitzacions i el
Treball del Col·legi Oficial de Psicologia de
Catalunya, resumeix el "burnout" com un estrès
que s'ha cronificat en el temps: "És un desgast
mental, físic i emocional que s'ha anat agreujant
cada vegada més i la persona no ha tingut prou
capacitat de fer-hi front".
Que també es refereix al fet d'estar cremat a la
feina com "la pandèmia de la salut mental que
està afectant avui dia les empreses" i exposa
dades "esfereïdores":
"Hi ha estudis al món anglosaxó que
diuen que vuit de cada deu
empreses pateixen uns índexs de
'burnout' superiors al 50%. És molt. I
la situació encara és més seriosa perquè
les dades solen anar a rebuf dels fets. I
és una situació real, ho veig jo, que
treballo cada dia amb les empreses."
Es calcula que 7 de cada 10 persones han patit,
pateixen o patiran "burnout".
La síndrome del "burnout" es va associar primer a professions com les sanitàries
(iStock)

Tot i que, inicialment, es va associar aquesta

patologia amb professions del sector sanitari o
l'ensenyament, actualment, els psicòlegs pensen
que pot afectar tothom. "No n'estem exempts
ningú. Fins i tot ens poden cremar coses que no
tinguin a veure amb la feina. Hem de prendre
consciència de les nostres emocions", remarca
Dolors Liria.
Grans o petites empreses, autònoms... No hi ha
un perfil únic, sinó que tothom es pot veure
afectat. "Té més a veure amb la pressió de la
feina en si i en com s'organitza cada entorn
professional", puntualitza Francesc Quer.
També amb la personalitat de cadascú. "Les
persones amb un sentit de perfeccionisme, que
tinguin objectius molt elevats i molta
autoexigència, o que necessiten un
reconeixement constant del seu entorn i tenen
una autoestima baixa estan més predisposades
a patir-ne", explica.

Símptomes del "burnout"

Pots acabar cremat a la feina per diferents
situacions, com ara:
sentir que la feina no té recorregut, que no pots
realitzar-te com desitges o que no tens
oportunitats
creus que per fer bé la teva feina necessites
uns recursos que no tens. Si els demanes i
veus que no hi ha manera d'aconseguir-los,
estàs en risc de cremar-te
vius conflictes interpersonals que no es poden
resoldre
Tot això genera un malestar emocional, que es
pot manifestar de moltes maneres. No només a
nivell psicològic, amb la tristesa, desmotivació,
manca d'empatia i malestar per haver d'anar a
treballar, sinó també físic. Insomni, desordres
gastrointestinals, mal de cap. Pot tenir moltes
manifestacions somàtiques.
La prevenció és clau, per evitar que hi hagi treballadors cremats(Pexels)

El "burnout" és una fenomen molt progressiu,

d'acumulació de malestars que podem anar
interioritzant, sovint perquè està normalitzat dins
de la cultura del lloc de treball, fins que es fan
tan grans que ja no podem fer-hi front.
Llavors ens hem de preocupar si és diumenge i
sentim malestar per haver d'anar a treballar
l'endemà? La clau és observar si és un fet
puntual o crònic, com apunta Dolors Líria:
"Si és molt sovint, ens afecta i no podem
dormir... Qualsevol dels símptomes, de
manera puntual, és normal. Potser un
dia no pots dormir perquè l'endemà, a la
feina, t'has d'enfrontar a una situació
desagradable o difícil. Però, si tot això
continua en el temps i acaba sent una
limitació en la nostra vida quotidana, ens
pot afectar en la manera d'executar la
feina."
És important identificar els símptomes,
preguntar-nos què està passat i veure què
podem fer-hi "perquè, si no, podem acabar tenint
una ansietat molt gran o una depressió",
adverteix.
Es pot confondre estar cremat amb
una depressió?
Queda clar que el "burnout" afecta la vida de la
persona i té una prevalença alta, però, es pot
confondre amb una depressió?
La línia entre una cosa i l'altra pot ser fina. "Una
persona amb "burnout" pot acabar derivant en
una depressió si no es posen mesures",
afirma la vicedegana del COPC, que, tot i això,
matisa les diferències que hi ha entre una
situació i l'altra:
"La simptomatologia té patrons que són
similars, però el 'burnout' està originat
per una situació molt
específica, vinculada sobretot a la feina.
I quan la persona es distancia d'aquesta
situació, la majoria de vegades millora,
mentre que algú amb depressió, encara
que li millori la vida, s'ha de tractar
perquè la depressió és un quadre
clínic."
Francesc Quer coincideix en la idea que la
situació d'estar cremat es diferencia perquè té
l'origen en la feina, però es pot agreujar de tal
manera que es pot arribar a confondre amb un
estat d'ansietat o depressiu, perquè tindrem un
estat d'ànim baix, ens faltarà energia i tindrem
insatisfacció professional. "Si, a més,
experimentem tremolors, sudoració,
hiperventilació..., ens pot portar a pensar que hi
ha una síndrome més agreujada", matisa.
Si estem cremats i prou, trobarem la manera
d'alliberar l'estrès. "Hem de veure si, anant
amb els amics, practicant les aficions que tenim,
fent esport, la persona es veu capaç de
canalitzar aquest estrès o bé el té massa elevat i
no se'l pot treure de sobre. A partir d'aquí ja seria
una patologia de desgast, que afecta la seva
vida professional", apunta el psicòleg.
Com prevenir el "burnout": "La
responsabilitat és compartida"
Sovint, les persones cremades que arriben a la
consulta d'un psicòleg ho fan quan ja estan en
una situació límit i estan de baixa de laboral.
Com poder evitar cremar-nos? "Les empreses
han de posar fil a l'agulla i fer plans d'actuació
de salut mental", defensa Francesc Quer.
Teràpies individuals o sessions de treball en
equip, de millora de les habilitats socials, gestió
dels temps, tècniques de relaxació. Hi ha molt
camp per abastar des del "coaching" i la
psicologia.
Per la seva experiència professional sap de
primera mà que "comença a haver-hi sensibilitat"
perquè les organitzacions "són conscients que
darrere les queixes constants hi ha una pèrdua
de competitivitat, per baixes, situacions de
malestar, absentisme". I fa anys que se sap
que, si un treballador no està bé, la
productivitat baixarà:
"El cavall de batalla de les empreses és
buscar l'equilibri entre la productivitat i la
felicitat. Perquè hi hagi productivitat, hi
ha d'haver felicitat. Hi ha una tendència
a gestionar les persones exclusivament
a través d'objectius i indicadors
quantitatius, però les empreses ja saben
que han de potenciar que les persones
 se sentin a gust perquè siguin
productives."
Dolors Liria hi fa un matís. Més que de felicitat,
parlaria de satisfacció o benestar, perquè la
felicitat és més efímera. "Pots estar satisfet
malgrat que hi hagi moments que tens un
malestar derivat de la feina. La satisfacció
engloba també els moments de malestar",
puntualitza.
Fet l'incís, deixa clar que està d'acord amb la
idea perquè "està estudiat de fa molts anys" i
"amb números al darrere", però admet que la
cultura de les organitzacions empresarials "costa
molt de canviar". "Racionalment, tothom ho
comparteix, forma part dels valors o missions de
l'empresa, però en l'aspecte cultural és difícil
poder-ho integrar", afirma.
Per això apel·la a una doble responsabilitat,
d'empresa i treballador, per evitar que hi hagi
persones cremades:
"Hi ha una responsabilitat compartida.
La individual, de tenir cura d'un mateix,
desenvolupar la capacitat de posar límits
als altres i a un mateix. I l'organitzativa,
de generar entorns i lideratges
saludables que permetin que les
persones puguin fer circular els seus
malestar amb confiança i sense haver-
se'ls de guardar fins que exploten."
La vicedegana treballa principalment amb
directius. Potser li han demanat ajuda perquè
veuen que l'equip "està fatal", però, encara que
els sorprengui, la seva feina no s'acaba centrant
en els treballadors que tenen a càrrec. "Molt
sovint acabo parlant amb els directius, i no amb
l'equip. Els ajudem a desenvolupar estratègies
pròpies per assumir aquesta part de la feina",
explica.
Líria afegeix que "no es pot delegar" aquesta
responsabilitat. "Els lideratges han d'assumir
que una part molt fonamental del seu rol és
estar atents als malestars de les persones
que treballen amb ells", destaca. El moviment,
però, també ha de ser a la inversa. "L'equip ha
de cuidar el líder, que pot sentir molta soledat,
sobretot els càrrecs intermèdies.
En els temps actuals, segons Líria, aquesta
necessitat s'ha posat més de manifest que mai:
"Gràcies a la pandèmia, si és que es pot
dir així, s'ha posat molt en evidència que
ja no podem esperar més. Hem de
poder atendre els malestars propis i de
les organitzacions, que han de pensar
que on hi ha relacions hi ha conflicte.
Forma part de la vida. Un va a treballar
per fer bé la seva tasca i ser productiu,
però no a costa d'estar malament."
Estar cremat dificulta el treball en equip (Pexels)

Superar el "burnout" és possible

Alliberar-nos d'aquest estrès crònic és factible si
l'identifiquem i hi posem mesures aviat.
Sovint, la persona es va cremant a poc a poc i
arriba a un punt que no té ni ganes ni ànims de
fer cap pas; per això hem d'intentar actuar
abans.
També hem de ser conscients que la teràpia
psicològica ens pot ajudar, però, si les
circumstàncies laborals són les mateixes,
tornarem a estar en risc, com diu Dolors
Líria: "Possiblement, si la persona ha fet teràpia,
es podrà col·locar en una situació diferent,
però no pel fet de prendre's uns pastilles o anar
al psicòleg ho haurem solucionat tot. S'ha d'anar
a l'origen, i les responsabilitats són
compartides".
Si no hi ha manera de canviar-ho, l'experta en
salut laboral subratlla que cal considerar l'opció
 q p
d'anar-se'n:
"Com tota la vida, en les relacions, però
també a la feina, és molt saludable que
tinguem present la possibilitat de marxar.
Si bé val la pena fer tota la prevenció
possible per no arribar a aquest punt, es
poden donar situacions molt difícils de
revertir i un ha de sentir la possibilitat de
dir 'potser l'única solució és canviar'."
Líria reconeix que "no tothom està en la situació"
de poder trencar la relació laboral, però conclou
que "moltes persones que sí que poden fer-ho
tampoc no ho fan, i es queden en situació de
risc".