Les persones sordes i amb dificultats auditives utilitzen el llenguatge de signes per a

comunicar-se entre si i amb les persones oïdores. Encara que hi ha moltes llengües de
signes en el món, cadascuna amb la seva pròpia gramàtica i vocabulari, encara que hi ha
alguns punts en comú en el seu funcionament i les seves característiques. És important
tenir en compte que cada llengua de signes té les seves pròpies característiques i
variacions, per la qual cosa és recomanable investigar i aprendre la llengua de signes
específica de la seva regió o país.

En el nostre cas ens centrarem en la funcionalitat de la llengua de signes espanyola, ja que

això és el que aprendrem a la part pràctica d'aquest treball de recerca. I a part un altre dels
motius principals en triar aquesta llengua és que encara que visquem en Catalunya, la
llengua més utilitzada en la resta d’Espanya és l'espanyol, per això, a continuació
comentarem els diferents aspectes del funcionament de la llengua de signes espanyola
(LSE) de manera detallada:

Signes: La LSE comunica informació utilitzant les mans, els gestos facials i les expressions
corporals. Els signes es creen amb diferents configuracions de mans i moviments corporals.
També és efectiu transmetre el significat d'una paraula o concepte mitjançant la combinació
d'expressions facials i canvis corporals. Alguns d'aquests logotips poden ser icònics, és a
dir, la seva forma s'assembla visualment a l'objecte o acció que representen, mentre que
uns altres poden ser aleatoris sense una relació visual aparent.

Tenint en compte el concepte general de signes en llengua de signes espanyola, cal

conèixer i tenir en compte que això no és tot, sinó també aspectes més específics i tècnics,
com ara:

1. Configuracions de les mans: És quan la mà o les mans adopten una forma com a
resultat d'un gest per a fer un signe, la qual cosa els permet representar paraules i
conceptes. Aquestes configuracions són extremadament particulars i depenen d'una
varietat de regles que varien segons el cas. Per exemple, la posició dels dits, la
forma de les mans i l'orientació de les palmes podrien incloure's. Tot això és
essencial per a poder transmetre correctament el significat d'una paraula a una altra
persona. Els signes per a descriure el teu nom també es formen amb la mà dominant
i es col·loquen enfront del cos.

2. Moviments de les mans: Els signes en aquesta llengua no solen ser estàtics en
una localització sinó que, al contrari, contenen algun moviment. Els moviments de
les mans en la LSE són crucials per a transmetre informació. Els signes poden
involucrar moviments de les mans, com a desplaçaments, rotacions, cops, entre
altres. Aquests moviments poden canviar el significat d'un signe. Per exemple, el
moviment cap endavant i cap endarrere de la mà en el signe per a "menjar" indica
l'acte de menjar.

3. Ubicació en l'espai: l'espai en la LSE és un dels aspectes més importants i un dels

quals més s'oblida a la gent en utilitzar la LSE, ja que és vital a l'hora de realitzar els
gestos necessaris enfront del cos del signant per a representar diferents conceptes i
relacions gramaticals. L'espai es divideix en zones específiques que s'associen amb
persones, objectes o llocs. En canviar la ubicació dels signes en l'espai, es pot
 indicar la relació espacial entre diferents elements en una oració. Per exemple, per a
descriure una acció entre dues persones, es pot fer servir una ubicació per a
representar a una persona i una altra ubicació per a representar a l'altra persona, i
després portar a cap el signe que mostra l'acció entre elles.

4. Orientació i adreça: L'orientació i direcció dels signes en la LSE són rellevants per
a distingir diferents paraules o significats. Per exemple, la direcció del moviment de
la mà pot indicar la direcció d'un objecte o la forma en què es realitza una acció. A
més, l'orientació del palmell pot canviar el significat del signe. A més, l'orientació del
palmell de la mà pot canviar el significat d'un signe. Un exemple on això es pot veure
reflectit és quan la palma està cap amunt on aquesta indica una pregunta, mentre
que la palma cap avall pot indicar una afirmació.

5. Expressions facials: Les expressions facials són un altre component essencial de

la LSE. Les expressions facials, com les celles aixecades, els frunziments de llavis o
els somriures, s'utilitzen per a transmetre informació addicional i per a expressar
emocions, actituds o intencions. Aquestes poden canviar el significat d'un signe o
proporcionar un context a la comunicació.

6. Moviments corporals: A més de les mans i les expressions facials, els moviments
corporals exerceixen un paper important en la LSE. Els moviments de cap, els
gestos dels braços i les postures corporals poden ajudar a emfatitzar o aclarir el
significat d'un signe, indicar la ubicació espacial o transmetre informació extra. Els
moviments corporals en la LSE són part integral de l'expressió i la comunicació
efectiva.

Vocabulari: El vocabulari en la llengua de signes espanyola (LSE) abasta una àmplia

varietat de temes, similar a qualsevol altre idioma. Pero en el cas d’aquesta llengua
s’hauran de transmetre a l’altre persona amb els signes que hem comentat en l'apartat
anterior específics per a cadascuna de les paraules. Aqui tenim uns aspectes a tenir en
compte al parlar sobre el vocabulari de la LSE:

Expansió i evolució del vocabulari: El vocabulari de la LSE s'expandeix constantment per

a satisfer les demandes de la comunitat sorda. Conceptes emergents, com a avanços
tecnològics o terminologia científica, es representen amb nous termes
.
Especialització de termes en camps específics: Igual que en la LSE, hi ha termes
especialitzats en camps específics, com a medicina, educació o tecnologia. Aquests termes
es distingeixen dels signes més comuns per les seves configuracions i moviments a les
mans.

Sinònims i regionalismes en el vocabulari: Com en qualsevol idioma, la LSE pot tenir

vocabulari regional i sinònims. Alguns signes poden variar en diferents llocs, i els usuaris de
LSE poden preferir uns certs signes depenent de les seves preferències personals o la seva
ubicació geogràfica.

Per altre banda deixarem uns quants exemples dels temes on es pot emplear el vocabulari
de la Llengua de signes Espanyola:
 1. Salutacions i presentacions: inclou gestos i expressions utilitzades en diferents
contextos per saludar, presentar-se i acomiadar-se.

2. Família i relacions socials: paraules relacionades amb membres de la família, com

ara pares, germans, avis, etc., i termes que descriuen les relacions familiars, com
ara "fill", "nebot", "cosí", etc.

3. Nombres i matemàtiques: símbols que representen nombres i conceptes

matemàtics, incloses les operacions bàsiques com ara la suma, la resta, la
multiplicació i la divisió.

4. Menjar: relacionat amb els aliments, com ara fruita, verdura, carn, beguda, etc.

5. Verbs i accions: Signes per a representar diferents verbs i accions, com caminar,
córrer, parlar, menjar, dormir, entre altres.

Aquests són només alguns exemples de temes que es poden cobrir en el Glossari de la
LSE. Cal assenyalar que la llengua de signes és un llengua en evolució, per la qual cosa el
vocabulari pot variar en unes certes regions o comunitats sordes.

Gramàtica: La LSE té la seva pròpia estructura gramatical perquè la Llengua de Signes

Espanyola i l'espanyol tenen estructures diferents, per la qual cosa no tenen la mateixa
gramàtica. Quan parlem de gramàtica en la llengua de signes ens estem referint, per
exemple, a l'ordre dels signes en fer una frase, a l'existència o no de conjugacions, al
gènere, etc.

En la majoria dels casos, encara que existeixen signes per als verbs ser i estar, aquests no
s'usen, i encara que és xocant, en realitat és una cosa bastant freqüent en les llengües
orals. Tampoc existeixen les conjugacions dels verbs, ni el gènere (encara que es pot
expressar si és necessari).

Un aspecte diferent és que la disposició dels signes en una frase no sempre és la mateixa
que en l'espanyol. Pot, per exemple, seguir una estructura de subjecte-verb-objecte (SVO) o
subjecte-verb-objecte (SOV), depenent del context.

Quan es parla i es van fent al mateix temps els signes que corresponen a aquestes
paraules, seguint l'ordre de la frase parlada, es diu que no és llengua de signes espanyola
sinó "bimodal".

Altres conceptes més específics i claus de la gramàtica en la llengua de signes espanyola

són:

1. Ordre de les paraules: Com es va esmentar anteriorment, el subjecte, el verb i

l'objecte en la LSE poden tenir una ordre diferent segons el context i l'èmfasi desitjat.
El subjecte-verb-objecte (SVO) i el subjecte-verb-objecte (SOV) són els dos ordres
més comuns. L'oració "María menja una poma" (SVO), per exemple, es podria
 expressar en LSE com "María menja una poma" (SOV) o "María menja una poma"
(SOV).

2. Marcadors no manuals: A més dels signes realitzats amb les mans, la LSE utilitza
marcadors no manuals per a indicar aspectes gramaticals i comunicatius. Aquests
marcadors inclouen moviments de celles, expressions facials, moviments de cap i
postures corporals. Per exemple, el moviment de cap cap endavant pot indicar una
pregunta, mentre que el moviment de celles aixecades pot indicar sorpresa o
interrogació.

3. Concordança: Igual que en les llengües parlades, la LSE té concordança gramatical.

Això significa que els signes poden canviar la seva forma o moviment per a
concordar amb característiques gramaticals com el gènere i el número. Per exemple,
en la LSE, el signe per a "alt" pot variar en forma o moviment per a indicar "alta" o
"alts" segons el gènere i número de la persona o l'objecte al qual es refereix. En un
altre exemple, utilitzant la frase: “llegeixo un llibre” , primer colocas el llibre en un
espai neutre. La concordança de l'oració l’aconseguirem fent amb el verb "llegir" en el
mateix espai en el qual has col·locat el llibre. També al fer el signe del verb hauràs de
dirigir la mirarada cap a la mà passiva que està representant el llibre. A més, el verb
es pot fer amb la vocalització "a-a-a" per a indicar el temps que estàs trigant a llegir el
llibre.

4. Classificadors: Els classificadors són signes especials en la LSE que s'utilitzen per a
representar característiques visuals o espacials d'objectes o persones. Els
classificadors poden indicar la forma, la grandària, la ubicació, el moviment o altres
característiques específiques dels objectes o persones als quals es refereixen. Per
exemple, el classificador per a un objecte allargat, com un llibre, es pot fer amb una
mà plana i estirada que representa la forma de l'objecte. No tots els signes tindran
classificador. Només ho tenen els signes que fan referència a coses concretes com a
taula, cadira, ocell, persona, etc. Per a cada signe triaràs el classificador que millor el
representi per la forma que té l'objecte en la realitat. Et pots trobar que un mateix
classificador es pot usar per a representar diferents objectes. També pot passar que
per a un mateix objecte s'usin dos classificadors diferents depenent de la forma.
Pensa és una taula.

És important tenir en compte que la gramàtica de la LSE és complexa i rica, i existeixen més
aspectes i característiques gramaticals que s'utilitzen en la comunicació quotidiana.
Aquesta explicació proporciona només una visió general del funcionament de la gramàtica
en la LSE. Igual que amb qualsevol llengua, l'estudi i la pràctica són fonamentals per a
comprendre i utilitzar adequadament la gramàtica de la LSE.

Ús de l'espai: L'espai és crucial per a la LSE. Per a representar una varietat de conceptes i
relacions gramaticals, els signes es col·loquen en diferents llocs i es mouen en l'espai
enfront del cos del signant. En la conversa, l'espai també s'usa per a referir-se a persones i
objectes, la qual cosa permet una comunicació més precisa i clara.
 1. Ús de l'espai: L'espai que es troba enfront del cos del que fa els signes en la LSE
s'utilitza de manera sistemàtica i estratègica. L'espai es divideix en diverses àrees o
àrees que estan relacionades amb persones, objectes o llocs particulars. Aquestes
àrees s'utilitzen per a representar aquests elements de la comunicació i permetre
una major claredat i precisió en la transmissió d'informació.

2. Ubicació dels signes: Els signes es col·loquen en diferents posiciones en relació amb
el cos del signant utilitzant l'espai. Els signes poden indicar la ubicació física dels
objectes o persones als quals es refereixen en l'espai. El signant, por exemple, si no
te una ubicación exacte per posar un objecte, l’ha d’ubicar al centre en pocisó neutre.

3. Relacions espacials: L'ús de l'espai en la LSE permet expressar les relacions

espacials i conceptuals entre diversos components, a més de la seva ubicació física.
Per exemple, si s'està parlant d'una acció entre dues persones, una ubicació pot
representar a una persona i una altra ubicació a l'altra persona. Les interaccions
entre aquests elements es poden veure en els seus moviments i direccions en
l'espai.

4. Ordre dels signes en l'espai: La seqüència i l'ordre dels signes en l'espai són també
crucials en la LSE. Per a reflectir el flux d'informació i l'estructura gramatical, els
signes es col·loquen en l'espai de manera seqüencial. Això permet una comunicació
organitzada i clara. Per exemple, en descriure una sèrie d'esdeveniments en una
història, els signes es col·locarien en l'espai en l'ordre en què ocorren.

5. Antecedents i referències: l'ús de l'espai en la LSE també permet mantenir la

referència i el seguiment de diversos aspectes de la conversa. Els objectes, persones
o conceptes poden ser situats en l'espai i després referits o esmentats utilitzant la
seva ubicació en l'espai com a referència. Això evita la confusió i facilita una
comunicació més consistent.

És important tenir en compte que l'ús de l'espai en la LSE pot variar segons el context
cultural i regional. Cada comunitat sorda pot tenir les seves pròpies regles sobre com usar
l'espai per a comunicar-se. Com a resultat, comprendre i adaptar-se a les normes locals en
usar la LSE és crucial.

Una característica distintiva i poderosa de la LSE és el seu espai, que permet una
comunicació més àmplia i visual. En la LSE, les relacions espacials, ubicacions, moviments i
referències es poden representar a través de l'espai, la qual cosa enriqueix l'expressió i
comprensió d'aquesta llengua visual i gestual.

Expressions tant facials com corporals: Els moviments corporals i les expressions facials
són fonamentals en la LSE. És possible transmetre matisos emocionals, intensitat, temps i
altres elements del llenguatge no verbal que milloren la comunicació a través d'aquestes
expressions. Els gestos facials i corporals també poden alterar el significat d'un signe, ja que
poden representar preguntes, negacions i afirmacions, entre altres coses.
Varietats regionals: Igual que en altres llengües de signes, existeixen variacions regionals en
la LSE dins d'Espanya. Cada regió pot tenir diferències en termes de vocabulari, gramàtica i
expressions idiomàtiques. Aquestes variacions reflecteixen la diversitat lingüística i cultural
al país.