Santiago Rusiñol

Dramaturg: dramaturg és aquell que escriu les obres perquè siguen representades en teatre
o adapta altres llibres a eixe format.

L’auca del senyor Esteve.

Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el senyor Esteve, un comerciant
arquetípic dela petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista
que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar. L’obra va resseguint la
vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a
dedicarse exclusivament a la seva botiga (La Puntual) i que es casa amb Tomasseta, una, i
té un fill, en Ramonet. Aquest personatge, amb la seva afició a l’escultura, trenca la tradició
familiar.

L’alegria que passa

La trama de l'obra es desenvolupa en un poble desconegut, i en temps contemporani, que
rep la visita d'un grup d'artistes de circ. L'obra mostra el conflicte entre la prosa (poble) i la
poesia (el grup d'artistes) i planteja l'enfrontament irreconciliable entre l'artista i la societat.
Per una banda, els artistes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del
poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi
ha un personatge pont, en Joanet, fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha
pogut estudiar prefereix la vida dels artistes. No obstant això, el grup de bohemis se'n va del
poble,
enutjat pel materialisme i la indiferència general i en Joanet es resigna a continuar al poble.

El pati blau
Explica la història d'un pintor, Jacint, àlter ego de Rusiñol, que sol·licita poder pintar el pati
d'una comuna Casa de poble. Amb un llenguatge senzill i proper al lector, s'introdueix
l'espectador a un món de sensacions i tendresa, a partir de la jove malalta de tuberculosis
que sobreviu resclosa darrere de la finestra de l'habitació que li fa de presó. Tant les plantes,
que decoren el pati, com la noia semblen desflorar-se al mateix temps.
Amb un final punyent, Rusiñol aborda un dels temes més típics del corrent esteticista
modernista: el dolor i la malaltia d'una societat frívola i decadent.

El jardí abandonat
El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i
moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles
emmalaltides pel descuit». En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de
manifest el caràcter simbòlic del conjunt en la línia dels plantejaments esteticistes del
Rusiñol de la primera dècada del modernisme. La mínima acció prové de la presència de
dos pretendents d’Aurora: Ernest, artista que vol pintar el jardí i endur-se’n el secret, i Lluís,
un enginyer que ofereix a la noia la riquesa material. Tots dos provenen del món exterior i,
per tant, en el fons són igualment aliens a l’espai simbòlic. Al final la marquesa mor, els dos
pretendents marxen

Els jocs Florals de Canprosa

L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional.
L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle
propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses
Santiago Rusiñol
tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago
Rusiñol encara ens interpel·la.