4.

2 ANTIBIÒTICS BETALACTÀMICS I ALTRES ATB QUE

AFECTEN A LA PARET BACTERIANA
BETALACTÀMICS
Tots presenten un anell betalactàmic, tenen un mecanisme d’acció compartit per tots
ells

INDICACIONS:
- son els antibiòtics de 1a elecció de molts quadre si el pacient no es al·lèrgic.
o en odontologia també
o infeccions otiques i vies respiratòries
o infeccions pell i parts toves
o infeccions vies urinàries
....

Estructura química i classificació

1. PENICIL·LINES
2. CEFALOSPORINES
3. ALTRES: monobactàmics i carbapenems
4. INHIBIDORS B LACTAMASES: àcid clavulànic i sulbactam

Efectes adversos. Mecanisme d’acció i indicacions

Escassa toxicitat
- Reaccions al·lèrgiques sovint creuades, immediates o tardanes de gravetat
variables: erupcions lleus cutànies a reacció anafilàctica. (investigar i preguntar,
HC)
- Alteració de biota intestinal, vaginal, oral... i que presenti sobreinfeccions
fúngiques i quadres diarreics. (però això pot passar el qualsevol atb)

MECANISME D’ACCIÓ:
Accio bactericida per inhibició en la síntesi del peptodoglica de la paret bacteriana:
inhibeix alaniltransferasa bacteriana degut a la seva similitud amb el pèptid alanina-
alanina. No s’acabara de sintetitzar be la capa de mureina que causara la lisi
bacteriana.
Accio bactericida

PENICIL·LINA
Primers b-lactamics descoberts, els més emprats. Fleming descobreix perq uncultiu seu
es va inhibir el creixement i va veure que hi havia algo que realitzava una inhibició

Modificacions realitzades per permetre:

1. Potent acció antibacteriana de tipus bactericida
2. Escassos efectes adversos
3. Bona difussio tissular: penicil·lina G sòdica o potàssica
a. Limitacions:
i. afectada per amidases
 ii. es trenca l’anell en el medi acid, no VO
iii. nomes administració via parenteral, vida mitja curta
iv. espectre reduït (GP i algun GN)
4. Derivats amb t1/2 prolongada
Penicil·lina G procaïna o banzatina: aconseguim sals més insolubles i la podrem
administrar per via intramuscular per ex.

INSUFICIENCIA DEL RADICAL EN LA FARMACOCINETICA I ESPECTRE D’ACCIO DE

PENICILINES.

Podem modificar el radical per obtenir avantatges de la penicil·lina G? Que es pugui

administrar via oral, per tenir un espectre més ampli, que sigui resistent a
blactamases...

 Penicilina G: te un radical CH2, la absorció oral és variable i lo millor és per via

parenteral
 Penicilina V: se li ha afegit un O electronegatiu, fa que sigui resistent a un medi
acid i per tant administrable en un medi oral, marge terapèutic estret.
 Amoxicilina: el radical te un grup hidroxil, grup amino. Resisteix a medi acid per
tant es administrable per via oral i a més el marge terapèutic és més elevat,
ampli espectre.
 Cloxacilina: at Cl, O, N, CH3, si que es administrable per via oral i aconseguim
que sigui resistent a les beta lactamases (però no és de ampli aspectre)
o Resistència a beta lactamases: tenen un radical molt més ampli, les b-
lactamases venen però el radical fa de “empediment asteric” com de
protector així que no pot arribar a afectar la molecula. (en Odontologia
no serà emprat, ho fem servir per actuar davant de s.aureus)

INACTIVACIO DE LA PENICILINA G EN MEDI ACID O PER BLACTAMASES

La penicil·lina G es veu afectat per un medi àcid o per beta lactamases.

5. Derivats administrable VO: per modificació del radical afegint àtoms més
electronegatius, s’aconsegueix resistència al medi àcid. Penicil·lina V
6. Derivats d’ampli espectre: radicals que ajuden a travessar les capes externes al
peptidoglicà presents en GN: Aminopenicilines amoxicil·lina, ampicil·lina.
7. Derivats resistents a b-lactamases per se: Cloxacilina. Augmentant el tamany
del radical s’aconsegueix impediment estèric a la unió de les b-lactamases

FARMACOCINÈTICA:
- substancies bastant hidrosolubles però passen barrera placentària
- no passen BHE, excepte si inflamació
- no es metabolitzen. S’eliminen intactes per via renal

RESISTENCIES ALS B-LACTÀMICS

1. Una opció és que les bactèries tinguin la capacitat de sintetitzar les blactamases
que queden al espai perioplasmàtic i es veura afectat l’atb.
 2. També pot ser que si el bacteri pot modificar les porines que es per on arriba el
beta lactàmic, el bacteri haurà adquirit un altre mecanisme de resistència

3. Les penicil·lines arriben a nivell de membrana citoplasmàtica, son unes PBP, si

aquestes desapareixen també serà una possibilitat de resistència

INHIBIDORS DE LES BETALACTAMASES I CONSIDERACIONS SOBRE

EL SEU ÚS: ÀCID CLAVULÀNIC I SULBACTAM

- Tenen estructura similar a la de b-lactàmics però afinitat més gran per les b-
lactamases que per l’alanil transferasa
- No te activitat antibacteriana pròpia: mai administrarem sol
- S’associen a amoxicil·lina o ampicil·lina quan sospita de presència de bacteris
productors de b-lactamases
- Possibilitat incrementada d’afectar la biota intestinal o vaginal (amoxi + acid
clavulànic)

COM PREVINDRE QUADRES DIARREICS EN TRACTAMENTS ANTIBIÒTICS?

Utilitzar un probiòtic que substituiria la biota intestinal que sabem que es veura
afectada.

Amoxicilina o amoxicil·lina + clavulànic?

US CLINIC DE PENICILINES
- De primera elecció en moltes patologies si pacient no alergic
- VO de elecció
- Si cel·lulitis o quadre greu, valorar via parenteral (no gaire aconsellable la oral)
- Millor d’espectre reduït per no afectar la biota intestinal
- Valorar la possibilitat de la presència de bacteris productors de b-lactamases

CEFALOSPORINES I ALTRES BETALACTÀMICS

- S’agrupen en 4 generacions de cefalosporines
- Es busca: compostos administrables VO (cefaclor, cefixima) augmentar
espectre activitat, augmentar t1/2 cefonicid. No retenir noms. En odontologia
no es recepten gaire
- Si eliminació biliar: utils en iinfeccions de les vies biliars però possibilitat
augmentada d’afectar la biota intestinal i en tractaments llargs, poden afectar
la coagulació per dèficit de vitamina K.
- Certa nefrotoxicitat: no assocar-les a altres fàrmacs q també presentin aquest
risc.

MONOBACTÀMICS: AZETREONAL
o Administració parenteral
o Bastant resistents a b-lactamases de Gn, no utils en anaerobis
o Utilitzat en infeccions per GN aerobis o anaerobis facultatius
CARBAPENEMS: IMIPENEM
 o A vegades intervé transpeptidasa diferent. Imipenem actiu contra aquesta
o Administració parenteral
o Espectre més ampli
o ...

ANTIBIÒTICS GLUCOPEPTÍDICS: VANCOMICIONA I TEICOPLANINA

 Mecanisme d’accio: inhibeix síntesi de peptidoglica en pas previ al dels b-
lactamics. Efecte bactericida
 Aspectre acció: limitat
 Farmacocinètica:
- via oral no, la administrem per parenteral
- per tractar infeccions sistèmiques de s-aureus i altres resistents a
penicil·lines. I per tractar infeccions TGI si que podem administrar via oral
- excreció renal
 Reaccions adverses
- Oto i nefrotoxicitat: pot provocar lesions i inconvenients
- Toxicitat elevada: maneig amb cura si IV