Pràctica 2.

Memòria

Departament de psicologia clínica i psicobiologia

Secció de psicobiologia
Índex

xarxa per a donar suport a la

memòria declarative
• Introducció a les tècniques
d’anàlisi de neuroimatge
estructural (morfometria • Memòria no declarativa
basada en vòxels) (procedimental)
• Introducció
• Memòria declarativa • Esbrinant on són els ganglis
• Introducció basals
• Esbrinant on és l’hipocamp • Mesurant el volum del nucli
caudat
• Mesurant el volum de
l’hipocamp • Mesurant el volum del nucli
putamen
• Xarxa d’estructures cerebrals
que sustenten la memoria •
declarativa
• Localitzant les diferents
estructures que treballen en
Introducció a l’anàlisi de
neuroimatge estructural

L’anàlisi estructural del cervell mitjançant neuroimatge

(RM, TC) ha permès un avenç important en el camp de les
neurociències

Les tècniques i programes que poden emprar-se són

diversos i cada dia es desenvolupen nous softwares més
sofisticats i amb més aplicacions
 Introducció a l’anàlisi de
neuroimatge estructural

Hi ha diferents tècniques, qualitatives i quantitatives

que s’empren amb finalitats diverses.

Tècniques d’anàlisi de neuroimatge estructural

Qualitatives Atròfia del lòbul temporal medial

Valor qualitatiu
Mesures Manual MriCro

Quantitatives
FSL
MESURES QUALITATIVES
Escala Àrea, volum…
d’atròfia (semi)-Automàtic
del lòbul temporal medial Automàtic volBrain
SPM
(Scheltens et al., 1195)
Escala d’atròfia del LTM
CIVET

GIF
Introducció a l’anàlisi de
neuroimatge estructural

• TÈCNIQUES QUANTITATIVES

Unitat d’anàlisi: vòxel (píxel volumètric)

(Despotovic et al., 2015)

Tècniques manuals Tècniques automàtiques i semi-

automàtiques
Laboriós Ràpid

Baixa fiabilitat (variabilitat intra i Alta fiabilitat

entre jutges)
Alta validesa Baixa validesa

Pot emprar-se amb imatges de Necessita imatges d’alta qualitat

baixa qualitat
Memòria declarativa

• Record conscient i explícit.

• Aprenentatge
Guia de treball I:relacional.
Ànalisi volumètric de
• Depenent
l’hipocamp d’hipocamp.

a) Localització visual de l’estructura en els 3 plans

b) Delimitació de l’estructura a cada tall de RM on es visualitzi la
imatge
c) Omplir l’area de l’hipocamp
d) Càlcul del volum (núm de vòxels x volum del vòxel (0.943)

Volum hipocamp
Entre 3600 i 4400 mm3
Memòria declarativa

• Estructures de la xarxa neural

"L'aferència més important de la formació hipocampal

és a través de l'escorça adjacent: l’escorça entorrinal,
que té axons que acaben en parts de la formació
hipocampal, com la circumvolució dentada i els camps
CA3 i CA4. Aquesta escorça, rep inputs de diferents
regions ja sigui directament o a través d'altres escorces
adjacents: l'escorça perirrinal i
l’escorça PARAHIPOCÀMPICA (1). Entre aquestes
regions, destaca la informació enviada des
de l'amígdala (que potencia els aprenentatges amb
contingut emocional), CIRCUNVOLUCIÓ CINGULADA
(2) i totes les regions de l'escorça associativa.
Memòria declarativa

• Estructures de la xarxa neural

Respecte aquesta última escorça són especialment

importants les aferències de l'escorça prefrontal, que
participa en el manteniment temporal de la informació
mentre es dóna el procés de consolidació, en
l'establiment de l'ordre temporal dels records i en el
procés posterior d'evocació de la informació. La
formació de l'hipocamp també rep aferències
dopaminèrgiques des de l'àrea tegmental ventral,
noradrenèrgiques des del locus coeruleus i
serotoninèrgiques des dels nuclis del rafe. Són
especialment importants, però, les projeccions
colinèrgiques rebudes des del SEPTUM (4) (cervell basal
anterior).
Memòria declarativa

• Estructures de la xarxa neural

Respecte les eferències, aquestes s'originen

fonamentalment en el camp CA1 y el subículum de la
formació hipocampal i es dirigeixen a través de les
escorces adjacents (entorrinal, perirrinal i
parahipocàmpica) a les mateixes zones de l'escorça
d'associació de les que s'han rebut els inputs. L'estudi
d'afectacions com la síndrome de Korsakoff ha aportat
coneixement sobre un grup d'eferències que es dirigeix
a través del FÒRNIX (5), als COSSOS MAMIL·LARS (6) i
al tàlem (fonamentalment anterior)".
Memòria procedimental

• Tipus de memòria no declarativa

• Record inconscient i implícit
• Aprenentatge automàtic (habilitats motores)
• Llarg termini
• No depenent hipocamp

Ganglis basals: putamen,

caudat i globus pàl·lid

Caudat
Memòria procedimental

Càlcul volumètric

Volum caudat Volum putamen

Entre 9000 i 1000mm3 Entre 9000 i 1000mm3
 P2. Memòria

Fi

Departament de psicología
clínica i psicobiologia
P5 – Correlats
anatomofuncionals del
bilingüisme

Departament de psicologia clínica I psicobiologia

El bilingüisme és la capacitat que té tot ésser humà
d’aprendre més d’una llengua i emprar-les de manera
indistinta en qualsevol situació comunicativa.

Tipus de bilingües (Costa et al., 2013):

- Simultani: persones que adquireixen les dues llengues des del
naixement
- Coordinat: persones que combinen les dues llengües des de la
infància, però amb una llengüa materna.
- Seqüencial: persones que adquireixen la segona llengüa a
posteriori.
Estructura de la pràctica

I) Bilinguisme: Xarxa neural del llenguatge

• Lectura Kim et al., 1997

II) Bilinguisme: Del Cervell a la Clínica

• Cas de cirurgia tumoral

III) Bilinguisme: Mesurem les àrees de Broca i

Wernicke
• Ús del programa MRICrO.
1. Bilingüisme: xarxes neurals del
llenguatge (Kim et al., 1997)

a) Quin és l’objectiu de l’estudi?

Estudiar les àrees cerebrals implicades en la parla en
bilingues. Especificament, estudiar si hi ha solapament o
segregació d’àrees.
b) Quina és la mostra? Com agrupen els participants? Quins
són els criteris?
La mostra van ser 12 voluntaris, agrupats en early (n=6) o late
(n=6) bilinguals.
- Early: Exposició a dos idiomes durant la infància
- Late: Exposició a una segona llengua en la primera etapa de
l’adultesa
c) Quina tècnica de neuroimatge fan servir? Què és el que
mesura?
La tècnica utilitzada és la ressonància magnètica
funcional (fMRI). Mesura l’activitat cerebral mentre es
realitza una tasca específica.
Early Bilinguals

L’àrea de Broca i adjacents estan

relacionades amb la producció de la
parla i la comprensió de la gramàtica.

Les dues llengues han activat l’àrea de

Broca.

Late Bilinguals Early Bilinguals: Sol·lapament d’àrees

corresponents a la producció dels
dos llenguatges.

Late Bilinguals: Separació d’àrees

corresponents a la producció dels
dos llenguatges.
Early i late Bilinguals: L’àrea de Wernicke i adjacents estàn
relacionades amb la comprensió de la
parla.

Les dues llengues activen l’àrea de

Wernicke.

Early Bilinguals: Sol·lapament d’àrees

corresponents a la comprensió dels
dos llenguatges.

Late Bilinguals: Sol·lapament d’àrees

corresponents a la comprensió dels
dos llenguatges.
2. Del cervell a la clínica: cirurgia
tumoral

a) Quina és la patologia que té en Mohammed?

Un tumor cerebral

a) Quina és la tècnica emprada per determinar

les àrees del llenguatge? Explica en què
consisteix.
L’estimulació elèctrica intracranial. Consisteix en aplicar corrents
elèctriques directament sobre la superfície del cervell que
inhibeixen (o estimulen, segons convingui) el funcionament
d’aquella regió. Permet veure el paper d’aquella àrea en una
funció determinada.
c) Els resultats de la prova suggereixen un
solapament o una segregació d’àrees per les
diverses llengües?
Els resultats mostren una segregació d’àrees pel
Català i pel Castellà. Per tant és un bilingüe tardà.
3. Mesurem les àrees de Broca
i Wernicke

- Broca: 17500mm3 - 32500mm3

- Wernicke: 4300mm3- 9000mm3

Si no us dóna en aquest rang repasseu:

1. He mesurat tots els talls on es veu l'estructura?
2. He sigut molt estricte/laxe amb la deliniació?
4. He fet bé la conversió a mm3? (nota: en un apartat es diu
que el factor de conversió és 0,943. És un petit error, el factor
de conversió és 0,943).
 P3. Correlats
anatomofunci
onals del
Fi bil·lingüisme

Departament de psicologia
clínica I psicobiologia
PSICOBIOLOGIA. Pràctica 4. Processament numèric i càlcul

NIUB:
Nom:
Grup de Matrícula:
Article ANS
Un cop hagis llegit l’article sobre l’ANS (Carlton et al., 2009) contesta a les següents
preguntes
1. Els autors posen de relleu la importància dels números en el nostre món, mitjançant
exemples com construir un edifici, planejar un casament o anar al supermercat.
Pensa en altres tres situacions diferents on sigui d’especial rellevància el sistema
numèric i justifica la teva resposta.

Qualsevol exemple que posi de relleu la importància dels números: una recepta, notes
acadèmiques, eleccions, dosis d’una vacuna, etc.

2. Com definiries l’ANS (màxim 100 paraules)?

Es tracta d’una capacitat innata que permet fer estimacions i combinacions d’objectes en grups
amb una precisió dependent del nombre d’objectes. Està present en humans i altres espècies
d’animals.
És independent del compteig. La precisió varia amb l’edat.

3. En l’article has pogut observar que l’ANS no és exclusiu de l’espècie humana. En

quines altres espècies hi ha evidència de l’ANS?

En termes filogenètics, és una capacitat relacionada amb la supervivència de les espècies, al

permetre quantificar l’entorn en termes molt precisos i molt ràpidament. En l’article es posa de
relleu que l’ANS s’ha observat en micos (en el text ens diu: “In parallel, neurophysiological
studies in monkeys have identified populations of neurons in parietal cortex that are sensitive
to the cardinal value of elements in a visual array or sequence of elements [31–34] or the
number of times an action is performed” [35]).

4. Amb què mesurem la precisió de l’ANS? Quins estudis s’han realitzat per demostrar la
seva universalitat entre espècies i cultures?

Mitjançant la fracció de Weber (w), la qual indica el nivell de soroll en la representació de

numerositat individual. Els valors que pren són entre 0 i 1, indicant valors elevats (w) una
representació menys acurada.

Per determinar la universalitat entre espècies i cultures els estudis que s’han realitzat són:
- Estudis que comparen el rendiment entre micos i estudiants universitaris.
- Poblats de l’Amazones

5. Quina regió cerebral sustenta l’ANS?

El solc intraparietal
PSICOBIOLOGIA. Pràctica 4. Processament numèric i càlcul

Efecte SNARC
Un cop hagis realitzat el test efecte SNARC, anota els resultats obtinguts i respon a la
pregunta que et formulem
Quins resultats has obtingut?

Són congruents amb el que prediu l’efecte SNARC?

Resposta:
En aquest punt calia valorar individualment els resultats, tenint en compte que l’average
congruent time hauria de ser més petit que l’average incongruent time. Però hi pot haver
factors que modifiquin aquests resultats com per exemple: (1) la tasca és curta, pel que
podria ser que no s’observesin aquestes diferències; (2) el nivell de concentració de cada
participant: cal estar concentrat i fer-ho el millor posible; (3) el test incongruent sembla més
fàcil que el congruent, per tant, potser la tasca està mal dissenyada.

Adjunta els valors:

En aquest apartat l’equip docent ha recollit les següents dades pels diversos tests:

RESULTATS T Test (aparellada) SNARC Congruent vs Incongruent (2 cues; inclosos

només aquells valors ben reportats): t(312)=0.8205; p=0.4126

Així, a nivell poblacional no existeixen diferències significatives entre el temps de

reacció en la condició congruent vs. Incongruent.

Els resultats obtinguts a nivell grupal els situen a una PT de 101, que correspon a un
percentil de 52,7 (segons barems americans).
 PSICOBIOLOGIA. Pràctica 4. Processament numèric i càlcul

Volum gir angular (enganxeu en el requadre de sota les vostres imatges, del resseguiment i de
l’obtenció del volum)

Mm3 volum del gir angular: 13980 vóxels * 0.943= 11611.6 mm3 el gir angular del cantó dret.
Rang permès: entre 9289 mm3 i 13934 mm3 (20% de marge, 4645 vóxels).
 PSICOBIOLOGIA. Pràctica 4. Processament numèric i càlcul

Volum part superior lòbul parietal (enganxeu en el requadre de sota les vostres imatges, del
resseguiment i de l’obtenció del volum)

Mm3 volum de la part superior del lòbul parietal: 17417 vóxels * 0.943= 14466 mm3 del cantó
dret. Rang permès: entre 11573 mm3 i 17360 mm3 (20% de marge, 5787 vóxels)
 PSICOBIOLOGIA. Pràctica 4. Processament numèric i càlcul

En funció del que has vist/llegit en aquesta pràctica sobre la relació entre el sentit numèric
innat i la funció numèrica, com creus que es relacionen les puntuacions a ANS, SNARC i
WRAT?

L’ANS i l’SNARC mesuren aspectes de magnitud. L’ANS avalua aspectes no simbòlics, i

l’SNARC usa nombres (tasca simbòlica). L’efecte SNARC sorgeix entre els 5 i els 9 anys.

El WRAT mesura l’aprenentatge simbòlic, i diversos estudis han mostrat que aquest aprenentatge es
fonamenta en el processament no simbòlic i en el correcte desenvolupament de la línia numèrica
mental.

Per tant, s’espera que les 3 puntuacions estiguin relacionades.

PSICOBIOLOGIA. Pràctica 4. Processament numèric i càlcul

CORRECCIÓ PRÀCTICA 4

ANS (20%) (s’ha de respondre segons solucionari)

P1. 4%
P2. 4%
P3. 4%
P4. 4%
P5. 4%

SNARC (3%)

1 punt si poseu les dades i expliqueu per què són congruents o no amb l’efecte SNARC. Si no
les poseu o no doneu explicacions, 0 punts.

MESURES (72%)

Cada mesura val un 36% de la nota.

- 0 mesures bé: 0 punts
- 1 mesura bé: 36 punts
- 2 mesures bé: 72 punts

Es considera que una mesura no està bé si:

- Oblideu posar la captura de la finestra de la mesura.
- Anoteu voxels enlloc de volum
- Feu el càlcul de voxels a volum malament
- Dividiu o multipliqueu el volum entre dos.

RELACIÓ PUNTUACIONS (5%) (s’ha de respondre segons solucionari)