QUADRE COMPARATIU DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES (1812-1931)

CONSTITUCIÓ
1812 1837 1845 1869 1876 1931 1978
19 de març de 1812 al
Del 18 de juny de 1837 al 23 23 de maig de 1845 a 1 de juny de 1869 a l'11 30 de juny de 1876 al 9 de dicbre. del 1931 al Des del 28 de
VIGÈNCIA 4 de maig de 1814;
de maig de 1845 l'11 d'agost 1854; i de febrer de 1873 14 de set. 1923 1 d'abril del 1939 desembre de 1978
1820-23 i 1836-37
1856 a 1869.
REI: Inviolable i
PRESIDENT DE LA
REI: Inviolable i REI: Inviolable e irresponsable. Només
REI: Iniciativa legislativa. REI: Hereditari, REPÚBLICA:Triat
REI:Iniciativa legislativa. irresponsable. irresponsable. Anomena i nomena el cap del
Dret de veto. Anomena i inviolable i pels diputats.
Anomena i separa els Iniciativa legislativa. separa els ministres. govern i els ministres
separa els ministres. irresponsable. Nomena i separa el cap
secretaris d'Estat. Dret de veto. Anomena i Dret que es
Anomena i separa els del govern i els ministres.
CAP DEL separa els ministres. de veto. els proposen.
REGÈNCIA: El parent més ministres.
ESTAT proper.
REGÈNCIA: Designada REGÈNCIA: Designada REGÈNCIA: Pare o mare. REGÈNCIA: Pare
REGÈNCIA: Desig- ELEGIBILITAT:
per les Corts. per les Corts. o mare, a la seva
Majoria d'edat als 14 res per les Corts. Edat, 40 anys. Període
No hi ha Llei Sàlica. Majoria d'edat als 16 defecte, parent.
anys. presidencial: 6
anys. Majoria d'edat als 18
Majoria d'edat als 14 anys.
Majoria d'edat als 18 anys. anys.
anys.
El poder executiu és El poder executiu
compartit entre el resideix exclusiva-
El Consell de Ministres ratifica els actes del Monarca. Són responsables criminalment davant de les corts. Els seus càrrecs són incompatibles
president de la ment al president del
GOVERN amb el de Diputat o Senador exclusivament a la Constitució de 1812. A les restants sí que ho són. Per tant, el poder executiu resideix al Rei, que
república i el president govern.
l'exerceix mitjançant el Consell de Ministres.
del consell de ministres El Rei només ratifica
els seus actes.
Bicameral: legislen
Corts bicamerals: Senat i Corts bicamerals:
Unicameral. A més de Corts bicamerals: Congrés dels Diputats i Senat, en representació
Congrés. Electives amb iguals Congrés (electiu) i Unicameral: legisla en
les funcions legislatives, d'iguals facultats, excepte en: contribucions per ser del poble i controlen el
PODER atribucions: legislar i Senat (designació real). representació del poble
controla el govern. controlar el govern i triar elegit, crèdit i força militar, sobre les quals té govern.
LEGISLATIU Atribucions: legislativa i controla el govern.
Empareu la llibertat regent. primacia el Congrés. El Senat, càmera
i de control.
d'impremta. de representació
territorial.
Sistema parla-
Separació entre els Equilibri de poders.
Sistema parlamenta- mentari. El presi-
RELACIONS tres poders, encara que el No es reconeix la separació de poders: col·laboració Separació de poders, poEl govern ha de comptar
ri. El govern ha de gaudir dent del govern
ENTRE ELS monarca manté el legislativa del Rei i les Corts a la iniciativa i el veto encara que amb control t- amb la confiança de les
de la confiança de les de gaudir de la
PODERS dret de veto sobre el legislatius. mutu. ambCorts i el Rei
Corts. confiança de les
legislatiu.
Corts.
Congrés: sufragi
Elecció a quatre Congrés: Directe i Només per al Congrés: sufragi censitari.
censatari. Congrés dels Sufragi universal, igual, Sufragi universal, directe i
graus: universal i universal i directe. Senat: meitat electiva
SUFRAGI Senat: indirecte i censatari. Diputats: Directe i directe i secret. igual, secret.
directe el primer, Senat: sufragi pels grans contribuents i
indirecte els restants. censitari. universal i indirecte. corporacions de l’Estat.

Llibertat d’expressió. Llibertat d'expressió Reconeguts tots

Llibertat d'impremta i Iguals característica
Habeas corpus. Jurat sió, reunió i associació. els drets i llibertats
pensament. Hau- cas que la constitució de
DRETS per a delictes d'impremta. Habeas corpus. constitucionals
corpus i inviolabilitat del 1837, excepte: se Detallada garantia de tots els drets i les llibertats
FUNDAMEN- Inviolabilitat Inviolabilitat de ment., encara les
domicili. Protecció a la suprimeix el jurat de fonamentals.
TALS del domicili. Limitacions a la domicili i corres- lleis reguladores de
propietat. delictes d'impremta.
protecció de la propietat. pondència. Jurats els mateixos van ser
per a delictes polítics. molt restrictives.
 QUADRE COMPARATIU DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES (1812-1931)

CONSTITUCIÓ
1812 1837 1845 1869 1876 1931 1978
Sobirania popular.
Sobirania compar- República democrà-
Sobirania compar- Sobirania popular.
PRINCIPIS tida pel Rei i la Nació. tica i parlamentària.
Sobirania nacional. Sobirania nacional. tida entre les Corts i el Monarquia demo-
DE Monarquia Sobirania nacional. Reconeix les auto-
Monarquia constitucio- Monarquia constitucio- Rei. Monarquia cràtica i parla-
ORGANITZA- constitucional amb Monarquia constituït nomies regionals.
nal. nal limitada constitucional, liberal mentària. Reco-
CIÓ sistema de participa- cional i progressista. Possibilitat d'expro-
Règim Liberal. Règim progressista. moderada i doctri- noce les autono-
POLÍTICA ció i llibertats molt piació i socialitza-
naria. meves regionals.
limitades. ció per causa dutilitat
pública.
El President de la
Milícia Nacional que el Rei El Rei és el El Rei és el
REFERÈNCIA Milícia Nacional som- Desapareix la Milícia Primacia del Congre- República és el
utilitza amb consentiment comandament suprem comandament suprem
A L'EXÈRCIT tida al Rei Nacional. a Matèria Militar. comandament suprem
de les Corts. de les Forces Armades.
de les Forces Armades. de les
Forces Armades.
Llibertat en l'exercici
públic o privat de La religió catòlica és la Llibertat per a l'exercici públic o privat de qualsevol
La nació manté el culte
RELACIONS Protecció de la religió L'Estat manté el culte qualsevol religió, però la religió de l’Estat. religió. No hi ha religió oficial de l'Estat, però
catòlic. No hi ha cap
ESGLÉSIA- catòlica. No hi ha llibertat catòlic. La nació s'obliga a mantenir Tolerància per a altres aquest ve obligat a mantenir una relació preferent
referència a la llibertat
ESTAT religiosa. única religió. el culte i el clergat religions al seu exercici amb el culte i el clergat catòlics.
religiosa.
catòlics. privat.

“Una llei regularà Governs locals a

Diputacions provin- Els Ajuntaments
Diputacions provin- l'elecció, organitza- càrrec de corporacions Estat Autonòmic, on se solapen les
cials i Ajuntaments es trien per sufragi
RÈGIM cials i Ajuntaments ció i atribucions de les municipals i administracions locals i regionals: ajuntaments,
elegits per sufragi censitari directe. Es
LOCAL elegits per sufragi corporacions lo- provincials, amb au- diputacions i governs autònoms.
censatari directe. reforça el poder
indirecte. Centralista. cales” (no es va tonomia a pressuposts i
Centralista. central.
promulgar mai) impostos.
Rígida: proposta de Rígida: amb maig-
Rígida: no es pot modificar Flexible: com el ria absoluta de les
Flexible, com la del 1837 reforma per les Flexible: mitjançant Flexible: mitjançant
REFORMA abans de 8 anys de estatut de 1834, a voluntat
Corts i mai íntegrament. una llei ordinària una llei ordinària Corts i després de
vigència. del Rei. referèndum.
RESUM
CONST. SUBJECTE SOBIRANIA IDEOLOGIA AUTOR VIGÈNCIA RELACIÓ ENTRE PODERS CARÀCTER DE REFORMA CONST.
1812 Cortss 6 anys Separació efectiva Superrígida 1812
Nació Liberal Progressista
1837 Constituents 8 anys Col·laboració 1837
Flexible
1845 Rei i Corts Liberal Conservadora Ref. Const. 1837 24 anys No hi ha separació 1845
1869 Nació Liberal Progressista 4 anys Separació Rígida 1869
1876 Rei i Corts Liberal Conservadora Corts 47 anys No reconeix separació 1876
Flexible
1931 Republicana democràtica Constituents 8 anys Separació efectiva 1931
Nació
1978 Monàrquica democràtica Des de 1978 Separació efectiva Superrígida 1978