LA REVOLUCIÓ

FRANCESA I L’IMPERI
2.- ELS INICIS DEL PARLAMENTARISME: ANGLATERRA I ELS ESTATS
UNITS
 PLANTEGEM I RESPONEM QÜESTIONS A PARTIR DEL TEXT EXPOSITIU

REVOLUCIÓ ANGLESA I CONSOLIDACIÓ DEL PARLAMENTARISME

LA PRIMERA REVOLUCIÓ ANGLESA 1642-1649
• CAUSES
•BÀNDOLS I PERSONATGES.
•DESENLLAÇ DEL CONFLICTE.
•CONSEQÜENCIES DEL CONFLICTE

LA SEGONA REVOLUCIÓ ANGLESA 1688-89. LA GLORIOSA

 CAUSES
 BÀNDOLS I PERSONATGES
 DESENLLAÇ DEL CONFLICTE.
 CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE.

MONARQUIA PARLÀMENTÀRIA ANGLESA

 Assenyala característiques de la monarquia parlamentària anglesa
 La monarquia parlamentària anglesa del segle XVII era un règim democràtic? Argumenta la
resposta
 Compara monarquia parlamentària amb monarquia absoluta al segle S XVII
 MONARQUIA MONARQUIA ABSOLUTA
PARLAMENTÀRIA
PODERS CONCENTRACIÓ PODERS
EN MANS DEL MONARCA
FORMA DE GOVERN ARBITRARIETAT.
LEGITIMACIÓ DEL PODER DRET DIVÍ. LEGITIMACIÓ
DIVINA
DRETS I LLIBERTATS ABSÈNCIA DE DRETS I
LLIBERTATS
CONSIDERACIO HABITANTS SÚBDITS
SITUACIÓ DAVANT LLEI PRIVILEGI. LA LLEI NO ÉS
IGUAL PER A TOTS

REPRESENTATS LLUÍS XIV

ANALITZEM ALTRES FONTS
ESQUEMA
ANALITZEM ALTRES FONTS
TEXT
CLASSIFICA EL TEXT PEL SEU ORIGEN I PER
LA SEUA NATURALESA O CONTINGUT.

APUNTA EL CONTEXT HISTÒRIC.

APUNTA L’AUTORIA.

QUI VA INSPIRAR LA SEUA ELABORACIÓ?

PERSONATGE.

QUINA ÉS LA IDEA PRINCIPAL DEL TEXT?

ARGUMENTA LA TEUA ELECCIÓ
 PLANTEGEM I RESPONEM QÜESTIONS A PARTIR DEL TEXT EXPOSITIU

LA GUERRA D’ INDEPENDÈNCIA I LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS

- CRONOLOGIA
-BÀNDOLS I PERSONATGES.
-CAUSES
-DESENLLAÇ.
-CONSEQÜÈNCIES.
-FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS. OBRA LEGISLATIVA, CARACTERÍSTIQUES
POLÍTIQUES DEL NOU ESTAT
Apunta les dos principals obres legislatives.
Anàlisi de les dos obres legislatives. Que ens diuen al voltant d’aquests temes
DRETS I LLIBERTAT. DECLARACIÓ DE DRETS.
PODERS
FORMA DE GOVERN
ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT.
-PER QUÈ LA SIGNIFICACIÓ DE LA REVOLUCIÓ AMERICANA?
ANALITZEM ALTRES FONTS CLASSIFICA EL TEXT PEL SEU ORIGEN I PER
TEXT LA SEUA NATURALESA O CONTINGUT.

APUNTA EL CONTEXT HISTÒRIC.

AUTORS.
 ELS INICIS DEL PARLAMENTARISME : ANGLATERRA I ELS ESTATS UNITS
ANGLATERRA
 DOS FORMES DE GOVERN ENFRONTADES.
 CONFLICTES ESTUARD VS PARLAMENT:
( 1642-1649) ( 1688-1689)
 CONSOLIDACIÓ DEL PARLAMENTARISME
DERROTA DE JACOB II (LA GLORIOSA 1689)
GUILLEM D’ORANGE REI D’ANGLATERRA
PROMULGACIÓ DE THE BILL OF THE RIGHTS
 ANALISI DE BILL OF THE RIGHTS
 ERA EL SISTEMA PARLAMENTARI ANGLÉS UN
SISTEMA DEMOCRÀTIC?
ESTATS UNITS
 GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA
-CRONOLOGIA.
-BÀNDOLS I PERSONATGES.
-CAUSES.
-DESENLLAÇ
-SIGNIFICACIÓ D’AQUEST CONFLICTE. DECLARACIÓ DE
DRETS DE VIRGINIA. PRINCIPIS DEL LIBERALISME
PRESENT EN LA DECLARACIÓ
 FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS
-CARACTERÍSTIQUES DEL NOU ESTAT A PARTIR DE LA
CONSTITUCIÓ DE 1787 I LA DECLARACIÓ DE DRETS.
-ÉS COMPATIBLE LA DECLARACIÓ DE VIRGINIA O LA
DECLARACIÓ DE DRETS AMB L’ESCLAVITUD?
-SEMBLANCES I DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA
PARLAMENTARI ANGLÉS I DELS ESTATS UNITS
 DESENLLAÇ SIGNIFICACIÓ D’AQUESTA GUERRA O
1783 PAU DE REVOLUCIÓ
VERSALLES A) PRIMER ESTAT AMB UNS PRINCIPIS
GRAN BRETANYA INSPIRATS EN ELS PRINCIPIS DEL
RECONEIX LA LIBERALISME. CONSTITUCIÓ 1787:
INDEPENDÈNCIA SEPARACIÓ PODERS, IGUALTAT
DE LES COLÒNIES JURÍDICA, RECONEIXEMENT DE
DRETS I LLIBERTATS INDIVIDUALS.

B) EXEMPLE PER ALTRES MOVIMENTS

REVOLUCIONARIS: REVOLUCIÓ
FRANCESA, MOVIMENT
EMANCIPADOR DE LES COLÒNIES
ESPANYOLES D’AMÈRICA.

C) ASPECTES PARTICULARS DEL NOU

ESTAT
-REPÚBLICA PRESIDENCIALISTA.
-ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
DESCENTRALITZADA. ESTAT FEDERAL
-RECONEIX L’ESCLAVITUD. EL GRAN
PECAT ORIGINAL DELS ESTATS UNITS.
FINS A 1865.
REPÚBLICA FEDERAL. VA OPTAR PER UNA ESTRUCTURA FEDERAL
D’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI.

Model d'organització de l'Estat on l'Estat

sobirà està compost d'unitats polítiques
inferiors que gaudeixen d'autonomia i
competències en matèria legislativa,
administrativa, obres pública, serveis
socials, quedant per al poder central
qüestions de política exterior, defensa,
deute. És un model d'organització
territorial descentralitzat on els estats
que componen la federació no la poden
abandonar unilateralment.