DORÍFOR

PREGUNTA A

l’autor el podem trobar com a Políclet, Políclet d’Argos o Políclet el Vell

a final del segle V a.C va fer un “tractat sobre l’escultura” i va fer una estautua per ilustrar les
seves teoríes

és una de les seves primeres obres encara força rígida i compacta

la seva activitat artística data entre el 450 i el 420 a.C

físicament l’estatua era 10 anys més gran que miró

PREGUNTA C

la coneixem gràcies a copies posteriors gràcies a sobretot romanes

hi ha un equilibri entre el mobiment i la estabilitat

l’estatua capta el moment en el que el cos es disposa a l’acció

el cos está frontal i és esbelt

les cames están en posició similar al període clàssic primeren amb la cama esquerra relaxada
enrrera fent angle amb el peu i gairebé no toca enrere (la capa esta pa atrás i casi no apollada)

en el dorífor els cabells són més superficials, en canvi en el diadumen els cabells están més
traballats

en el dorífor el cabell és ornamental a diferència dels musculs els quals tenen objectiu de crear
naturalisme i llums i obres en l’escultura

l’original de bronze es suposa que estaba policromada

no es conserba

les copies de l’epoca es suposa que no estaben pintades

es mostra una actitud de marxa però amb elegància

la seva expressió tranquoila transmet autodomini

te el cap lleugerament girat cap a la dreta

te la mirada perduda

te un somriure arcaic

la seva mirada es distant

del peu al genoll i han sis pams

del genoll al centre de l’abdomen hi han sis més

encara que és d’estil classic conserva característiques de l’estil arcaic com la rodesa del tallat,
els musculs dels pectorals plans i sense relleu, les linies de la cadera i la cintura molt marcades

amb la mà esquerra aguanta una llança, actualment perduda

PREGUNTA D

el tema es un jove llençador que marxa tranquil mostrant perfecció i elegància del un masculí
en lleu moviment

del dorífor s’ha arribat a dir que podia ser una imatge d’aquiles idealitzada però no esta del tot
contrastat

políclet era rival defidies i revia encarrecs de particulars

hi ha diverses copies de l’escultura

la millor copia es la que es conserva al museo de nàpols

les copies s’han realitzat amb funcions diverses com per decorar jardins, termes,
balnearis,coleccionistes

va ser trobada al segle XV a la vil·la pomepeiana de l’Aldobrandini de Frascati i molt deteriorada

quan la van trobar li mancaba el braç dret i l’abantbraç esquerre

a les cuixes tenia greus deterioraments

al peu dret li faltaben alguns dits

s’ha reconstruit fidelment

no representa cap personatge concret pertant es soposa que políclet volia representar la
proporció amb la bellesa masculina

la funció de l’obra original era didàctica pero la de les copies era decorativa