EXPRESSIÓ ORAL CATALÀ 2N TRIMESTRE

(Cristina Oliver, Leo Squarcia, Julia Abascal)

Escenes:
0. Posada en escena
1. Conversació Natalia i Julieta
2. Conversació Mateu i Natalia
3. Conversació Antoni i Natalia

ESCENA 0: posada en escena

ESCENA 1: Conversació entre la Natalia y la Julieta

Natalia: Hola, Julieta. Què tal et trobes avui? Em vas explicar que el diumenge passat vas viure una
experiència força intensa.

Julieta: Hola, Natalia. Gràcies per preguntar. Encara estic rememorant aquella nit tan especial. És difícil
posar en paraules tot el que va passar, però cada detall està gravat a la meva memòria.

Natalia: Ho entenc perfectament. La teva descripció de la casa on vau passar aquella nit, amb els xiprers
tremolant i les ombres de les branques, em va transportar a un món d'angoixa i misteri.

Julieta: Sí, era una escena molt surrealista. Recordo com el vent sacsejava les fulles i els arbres com si
fossin dansaires en una dansa de la mort. Va ser una nit plena de temors i emocions contradictòries.

Natalia: Em va semblar molt valenta la teva decisió de passar la nit amb el teu promès, malgrat tots els
perills que comportava. És admirable com vau afrontar la incertesa del moment amb tanta fermesa i
amor.

Julieta: Gràcies, Natalia. La veritat és que no hauria pogut fer-ho sense la força del nostre amor. Va ser
una nit de confiança absoluta, de compartir la por i la passió enmig de la foscor i la incertesa.
Natalia: És impressionant com vau mantenir-vos units enmig de tanta adversitat. Recordo les paraules
que em vas dir sobre la por de perdre el teu promès i com et sentiries si això passés. Va ser molt
emotiu.

Julieta: Sí, la por de perdre'l és constant. És com si visqués amb una espasa de Damocles sobre el cap,
constantment pendents de la incertesa i els perills de la guerra. Però tot val la pena pel temps que
passem junts, encara que sigui enmig de la tempesta.

Natalia: Tens raó, Julieta. La vida és una constant lluita entre la por i l'amor, entre la incertesa i la passió.
Però al final del dia, són els moments com aquell que ens fan sentir vius i plens d'esperança, malgrat
tots els obstacles que ens trobem al camí.

ESCENA 2: conversació entre el mateu i la Natalia:

Mateu: Surten persones de tota meno, pero el que es pitjor de tot es que ara s’han dut també la nena, i
jo només vivía per elles, sense elles no em veig amb cor de fer res, surto aquesta mateixa nit cap al
front

Nat: No t’atabalis Mateu, la Griselda al cap d’avall es molt bona noia i s’adonarà del disparat que ha
fet.

Mateu: No és només per la Griselda, amb el que ens a caigut a munt si perdem la guerra ens ens
borraran del mapa, es molt el que ens juguem.

Nat: Dona'm la nena la portaré al llit

Mateu: Podría alguna cosa teva que hem servis de record, perquè tu ets la única persona que tinc al
món

Nat: Et sembrarà molt poca cosa però sempre m’ha fet companyia

Mateu: Gràcies Colometa

Mateu: En Quimet no sap quina sort té, de contar amb una dona com, t’ho dic perquè et recordis
sempre del respecta i de l’afecte que t’he tingut desde el primer dia. I t’ho dic colometa en un moment
que potser no ens veiem mai més
Natalia: NO diguis aquestes coses Mateu

ESCENA 3: conversació entre l´Antoni i la Natalia

Natalia: Antoni, hola, què tal?

Antoni: Hola, Natalia. Estic aquí esperant-te, com sempre.

Natalia: Sí, ho sé. He vist que has fet un aeroplà de paper de diari. Està molt ben fet.

Antoni: Gràcies. L'he trobat una mica malmès, però crec que encara vola una mica.

Natalia: Es veu que t'has afaitat avui.

Antoni: Sí, m'he fet un tall petit. Sempre intento semblar prou presentable.

Natalia: Bé, gràcies per deixar-me passar. La casa està una mica diferent avui.

Antoni: Sí, normalment la claror de la botiga ho omple tot, però avui estem aquí a soles. Vols alguna
galeta?

Natalia: No, gràcies. No tinc gana.

Antoni: Entenc. Mira, vull parlar-te de alguna cosa important.

Natalia: Diga'm.

Antoni: Em sap greu que hagis de venir aquí els diumenges. Sé que necessites estar amb els teus nens.
Natalia: No t'amoïnis, m'organitzo bé. Però, què passa?.

Antoni: és difícil per a mi. Vull que sàpigues que tot el que et dic ara és des d'una bona intenció.

Natalia: Ho sé, Antoni. Digues el que sigui.

Antoni: Estic preocupat pel meu futur. Veus, sóc una persona senzilla, sempre aquí, treballant sense
descans. Però la veritat és que la meva vida no és res especial. Només penso en la vellesa i en el fet de
viure sol.

Natalia: Ho entenc. És natural pensar en el futur.

Antoni: Sí, però el que vull dir és que... m'agradaries que m'acompanyessis en aquest camí. Vull casar-
me, però no puc fundar una família.

Natalia: (sorpresa) Em... no sé què dir, Antoni.

Antoni: Si no et sembla bé, ho entenc perfectament. Només volia que ho sàpigues.

Natalia: Em sap greu, Ha sigut una sorpresa.

Antoni: No cal que et disculpis. És una decisió difícil per a tots dos. Només volia que ho sabessis.

Natalia:. Ho pensaré.