POSTA A

TERRA
Amb la instal·lació d’una posta a terra, el que busquem és que al conjunt
d’instal·lacions, edificis i superfícies pròximes no apareguin tensions perilloses i
en el cas de defecte o descarrega atmosfèrica es permeti el pas a terra de les
corrents per defecte

Al dibuix de l’esquerra, el que

indica és la situació anterior
abans de que és produeixi
un defecte
Observem a l’exemple un motor
amb les tres fases alimentant-lo i
massa que es troba connectada
a un elèctrode de posta a terra.

Abans del defecte, l’elèctrode tindrà una tensió nul·la, que seria la
mateixa que hi hauria en un punt suficientment allunyat d’aquesta
instal·lació.
 Ara, el que veiem és
el que succeeix quan
hi ha un defecte, per
ex., a la fase R, en
contacte amb el que
seria la massa.

Suposem que la
intensitat passa des
de la massa a la
posta a terra

Això provocaria que hi hagués uns nivells de tensió a l’elèctrode

que es diferent a la del potencial nul que estàvem considerant
inicialment
 Aquí veiem un estudi de
l’evolució del terra en
funció de la distància

Imaginem un semi casquet

esfèric que es troba a ras
del terra

Aquest tipus d’elèctrode el que ens

donaria seria una evolució de la
tensió en funció de la distància,
proporcional a la resistència que té Aquesta intensitat
el terra (Ohm/metre), a la intensitat dependrà de la
del defecte que està passant, i impedància de la posta a
inversament proporcional a la terra i de la tensió que
distància caigui sobre aquesta
Si ho representem a una gràfica, veiem que a una distància d’un
metre, tenim més o menys el 100% de la tensió de la posta a
terra, però a mesura que ens allunyem, aquesta disminueix.

A dos metres
tindríem la meitat i
a 11 metres quasi
seria negligible

Si tenim altres tipus

d’elèctrodes el que
veurem es que
l’evolució serà
diferent, però
sempre disminuirà
en funció de la
distància
Si aquesta posta a terra la posem a més profunditat, tot i que
estiguem en un pla vertical proper de la posta a terra, la tensió
disminuirà en funció d’aquesta profunditat també.
PARÀMETRES CARACTERÍSTICS D’UNA POSTA A TERRA

Tensió a terra Vt: És la diferència de tensió entre l’elèctrode i un

punt suficientment allunyat considerat V = 0

Resistència de posta a terra Rt: És el quocient entre la tensió de

terra i la intensitat del defecte: Rt = Vt / Id

Tensió de contacte: És la tensió

que s’estableix entre dues parts
que siguin accessibles. Exemples:
dues masses, massa i terra, massa
i conductor, conductor i terra...

Tensió aplicada: És la tensió que
realment pateix la persona, tenint en
compte que normalment es fa amb
roba, que el que fa és una resistència
en sèrie (respecte el cos) que
disminueix la tensió que arriba
finalment a la persona
Tensió de pas Vp: Tensió
entre dos punts del terra
separats 1 m
(el que equival a un pas)
Tensió de terra
transferida: És la tensió
que apareix d’una posta
a terra a una altra,
deguda a un defecte a la
primera.
Tensió de contacte
transferida: La tensió de
contacte relativa a la
segona terra
Posta a terra del neutre de l’alimentació

SISTEMA AMB NEUTRE AÏLLAT NO és el més general

Abans del defecte, no hi
ha una relació directa
entre les diferències de
potencial de fase terra
Però quan és produeix un
defecte, és a dir, quan
Llavors les altres algunes de les fases
fases es posaran s’acaba posant en
a una V contacte amb el terra, el
corresponent a que succeirà es que
les tensions de directament aconseguim
línea posar un punt de
l’alimentació a V nul.
 SISTEMA AMB NEUTRE A TERRA És el més emprat al nostre país
Avantatges del sistema TT:
Els aïllants en cas de defecte
pateixen una tensió menor
El corrent de defecte es pot
emprar per disparar proteccions
Si hi ha un defecte fase-terra:
Es tanca el circuit amb Rt:
resistència total del circuit de
defecte
Les altres fases continuen a
tensions simples (en comptes
de tensions compostes com
passava al circuit anterior)
Circula un corrent de defecte Id
Inconvenient: Circula un Id que
pot deteriorar els elements
 Posta a terra de les masses
MASSA NO CONNECTADA A TERRA
Al tocar en aquest moment, el seu
cos experimentaria una tensió que
es equivalent a la del sistema de
fase-neutre. Aquest és un sistema
perillós i només és vàlid en el cas
d’instal·lacions de MBTS
En cas de defecte la massa
es posa a la tensió de fase
Però el circuit no es tanca,
no hi ha Id
Aquesta intensitat de
defecte només apareixeria
quan un individu toquès
aquesta massa, llavors
tancaria el circuit, fent del
seu cos un pas a terra.
 MASSA CONNECTADA A TERRA

Si les masses si que es

troben correctament
connectades a terra, si que
hi hauria intensitat de
defecte.

Aquesta intensitat de
El bucle es possible perquè tenim defecte, vindria marcada
posta a terra tant per la massa com pel bucle de tancament de
per l’alimentació. la mateixa
Considerant les Res. dels conductors i de les masses
0, per la llei d’ohm, la intensitat de defecte vindria
definida per la V fase-neutre partit per la suma de la
resistència de la posta a terra de l’alimentació (Ra)
més la de la posta a terra de la massa (Rb)
Aquesta Id màxima, ens permet calcular la tensió de
contacte màxima que podem tenir a la instal·lació

Només hauriem de
multiplicar la Id per la
resistència de la posta a
terra de les masses

Que, com veiem, ens donarà un valor que sempre serà

inferior a la tensió de fase-neutre

La intensitat de defecte permet disparar els elements de

protecció
Protecció contra contactes indirectes en sistemes TT

S’ha de complir la següent condició:

Ra = la suma de resistències de les postes a terra i dels

conductors de protecció de masses

Ia = corrent que assegura el funcionament automàtic del

dispositiu de protecció.

U = Tensió de contacte màxima (50 V, o 24V si són

emplaçaments húmits)
Instal·lació de posta a Terra

BORNE DE POSTA A TERRA

És un Borne o Barra que forma part de la instal·lació de posta a
terra i que fa possible la connexió d’un cert nombre de
conductors amb aquest fi de posta a terra

Dit d’una altra manera és un punt d’unió dels conductors de

protecció i equipotencialitat de la pròpia posta a terra
S’ha de preveure de manera accessible un dispositiu per
mesurar la resistència de la posta a terra. Amb la qual cosa
tindrem un element seccionador que permeti separar el circuit
de la instal·lació de la pròpia posta a terra en sí
S’ha de tenir en compte que quan el muntatge de la posta a terra la
instal·lació es troba en perill, amb la qual cosa hem de deixar el circuit fora
de servei, per evitar un perill per no tenir les masses de la instal·lació postes
a terra.
El dispositiu seccionador, ha
d’estar combinat amb el borne
principal de terra, ser
desmuntable per un mitja útil i
assegurar la continuïtat
elèctrica.
S’ha de desconnectar la
instal·lació elèctrica per
evitar perills per haver
deixat els circuits i les
masses sense posta a terra.
CONDUCTORS DE TERRA O LÍNEA D’ENLLAC DE POSTA A TERRA
Són els conductors que uneixen la posta a terra amb els
elèctrodes de posta a terra

Aïllats: Segueixen el disposat pels conductors de protecció

Enterrats: Formen part de la posta a terra, estant com a mínim

0,8 metres de la superfície.
Això bé modificat per la guia tècnica que ens indica:

Els conductors nus s’instal·laran en el

fons de les «zanjas» d’alimentació i
abans de començar aquestes

Ha d’estar connectat directament a

terra i no a l’hormigó, si no ens
donaria una pitjor posta a terra
Per millorar la posta a terra, disminuint la impedància, es poden instal·lar
elèctrodes (piques) de posta a terra

Tant pica com cable han de seguir les següent normes que es poden
emprar com posta a terra
CÀLCUL DE LES INSTAL·LACIONS DE POSTA A TERRA (ITC-18)

La resistència de la posta de terra dependrà del tipus de terreny, la

configuració dels elèctrodes i cables de posta a terra

Els elèctrodes a utilitzar compliran les característiques marcades a la taula

La Id màxima ve
indicada per la
companyia
subministradora.
S’acostuma a
prendre 500 A a
24KV, 650 A a
11KV.
Els valors de resistència del terreny venen definits de manera aproximada
segons la següent la taula:

Quan més alta sigui la

resistència tindrem una posta
a terra pitjor. Tenint
possibilitats de tensions de
contacte més elevades que
les de terrenys amb baixa
resistivitat
Si la longitud entre les piques és
menor, el càlcul de la disipació del
defecte ens donarà erroni, doncs no
serà la mateixa si es troben molt
properes. La recomanació es de 4
cops la longitud de la pica
Quan es combina l’ús de conductor enterrat i piques la resistència a terra
pot aproximar-se al càlcul de la resistència en paral·lel de cadascun dels
components

Calculi la resistència de posta a terra total per un sistema conductor

enterrat de 35mm2 de 40 m de perímetre i 4 piques de 2 metres si el
terreny té una resistivitat de 250 Ohms x metre
La formula anterior
limita la tensió de
contacte màxima que
pot tenir la nostra
instal·lació en funció de
la sensibilitat del
dispositiu de protecció