La cèl·lula i el cicle cel·lular

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

Bioelements
PRIMARIS SECUNDARIS

C H
Hidrogen
O Ca Mg Na
Carboni Oxigen Calci Magnesi Sodi

N P S K ClClor
Nitrogen Fòsfor Sofre Potassi

OLIGOELEMENTS

Fe
Ferro
Mn Cu Coure
Zn
Zinc
F
Fluor
I
Iode
B
Bor
Manganès

Si V Co Se Mo Sn
Silici Vanadi Cobalt Seleni Molibdè Estany …
© McGraw-Hill

Biomolècules
INORGÀNIQUES
Aigua
• Actua com a dissolvent.
• Transporta substàncies.
• Exerceix com a termoregulador.
Sals minerals
• Regulen el pH i la pressió
osmòtica.
• Formen estructures com
l’esquelet i les ungles.
La cèl·lula i el cicle cel·lular
ORGÀNIQUES
Glúcids
• Poden ser monosacàrids, disacàrids o polisacàrids.
• Tenen funció energètica i també estructural en el cas dels
polisacàrids.
Lípids
• Són insolubles en aigua.
• Tenen funció energètica, reguladora i estructural.
Proteïnes
• Estan formades per cadenes d’aminoàcids.
• Tenen funcions molt específiques.
Àcids nucleics
• N’existeixen 2 tipus: ADN i ARN.
• L’ADN conté la informació hereditària.
• L’ARN té funcions diverses, como la síntesi de proteïnes.
© McGraw-Hill
La agrupació de biomolècules forma orgànuls i el
seu conjunt formen les cèl·lules

Molècula de lípid

Membrana cel·lular (un orgánul)

Bicapa de lípids
Origen de les cèl·lules primitives:
orgànuls comuns a totes les cèl·lules
Origen del orgànuls i augment de la complexitat
cel·lular teoría de la endosimbiosi seriada (Lynn
Margulis)
Diversitat en l’estructura de les cèl·lulues:
estructura procariota y eucariota
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

La cèl·lula procariota

Citoplasma
Membrana plasmàtica Pili
Flagel

Plasmidi

Paret bacteriana
Càpsula
Nucleoide

Ribosoma

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

La cèl·lula eucariota
Aparell de Golgi
Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal
Nuclèol Nucli

Mitocondri
Cloroplast

Ribosomes

Paret cel·lular
Centrosoma

Vacúol
Citoplasma

Lisosoma Flagel

Reticle endoplasmàtic
Reticle endoplasmàtic rugós
llis
Fibres de citoesquelet

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

La membrana plasmàtica i el citoplasma

Glúcids
Colesterol

Fosfolípids

En el citoplasma, a més dels Proteïnes

orgànuls cel·lulars, s’hi troba el
citoesquelet.

Filaments intermedis

Microtúbuls
A les cèl·lules vegetals la membrana
plasmàtica es troba recoberta per la
paret cel·lular, que els serveix de
Microfilaments d’actina protecció.

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

Els orgànuls cel·lulars

Reticle endoplasmàtic:
Lisosoma: Emmagatzematge i transport de proteïnes.
Digestió de substàncies de rebuig. Síntesi, emmagatzematge i transport de lípids.
Degradació de molècules complexes.

Vacúol:
Emmagatzematge de substàncies de reserva.
Reciclatge de substàncies de rebuig.

Mitocondri:
Aparell de Golgi:
Respiració cel·lular.
Modificació de les molècules que
venen del reticle endoplasmàtic per a
la seva secreció.
Formació de lisosomes.

Ribosoma:
Síntesi de proteïnes.

Cloroplast:
Centrosoma: Fotosíntesi
Divisió cel·lular.

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

El nucli
Nuclèol:
Format per ARN i
proteïnes. S’hi acoblen els
ribosomes.
Cromatina:
Material genètic que resulta
de la unió de la molècula
d’ADN a proteïnes.

Nucleoplasma:
Estructura gelatinosa
formada per aigua, sals,
nucleòtids, ARN,
proteïnes i cromatina.
Porus nuclears:
Controlen l’entrada i la
sortida de molècules.

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

L’ADN
L’ADN conté la informació necessària per a dirigir la maquinària cel·lular.
És format per dues cadenes unides formant una doble hèlix.

2 4

Las dues cadenes d’ADN s’enrotllen al voltant dels

nucleosomes1, formats per molècules d’histona2,
donant lloc a la fibra de cromatina3. El resultat és l’alt nivell
d’empaquetament de la
Aquesta, al seu torn, es replega
molècula.
sobre si mateixa formant el
solenoide4.
El solenoide forma bucles que donen lloc
als cromosomes5.

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

Els cromosomes

Centròmer: regió on s’uneixen

les dues cromàtides.
Constitueix la constricció
primària.

Braç: Cadascun dels

fragments en els que el
centròmer divideix el
cromosoma.
El cariotip es el conjunt de cromosomes d’un individu ordenat
Cromàtide: segons les seves característiques morfològiques.
cadascuna de les
meitats simètriques En el cariotip d’una cèl·lula es distingeixen dues classes de
del cromosoma Cinetocor: complex
cromosomes, els autosomes (parells 1 a 22 a la figura) i els
proteic situat en el heterocromosomes o cromosomes sexuals (X i Y).
centròmer
A l’espècie humana existeixen 23 parells d’autosomes i un
Telòmer: protegeix el parell de cromosomes sexuals. El parell XX determina el sexe
cromosoma. femení i el XY el masculí.

La major part de las cèl·lules posseeixen dos jocs de

cromosomes, corresponents a cada progenitor. Aquestes
cèl·lules es denominen diploides.
Constricció secundaria Les cèl·lules reproductores o gàmetes posseeixen un sol joc
de cromosomes, como en el cas de l’òvul i l’espermatozoide.
Aquestes cèl·lules es denominen haploides.

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

El cicle cel·lular: la interfase

La interfase ocupa
quasi un 90 % de la
vida de la cèl·lula.
Durant aquest
període un dels
objectius de la cèl·lula
és el de preparar-se
per a la divisió.

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

La fase M: mitosi
La mitosi té la finalitat de repartir el material genètic en dues cèl·lules filles, que seran
exactament iguals entre si i iguals a la cèl·lula mare.

Profase: els cromosomes Metafase: els Anafase. Les fibres del Telofase. A cada pol de
comencen a condensar- cromosomes s’alineen en fus acromàtic s’escurcen i la cèl·lula comença a
se, desapareix l’embolcall el pla equatorial; el fus estiren dels cinetocors, reaparèixer l’embolcall
nuclear i el nuclèol i els acromàtic està totalment partint per la meitat els nuclear al voltant de
centríols migren cap a format i s’estén cap a cromosomes i portant les cada grup de
pols oposats. ambdós pols de la cèl·lula. cromàtides germanes cap cromàtides. L’ADN es
a pols oposats. descondensa.

© McGraw-Hill
La citocinesis: divisió del citoplasma i repartiment final
d’orgànuls

© McGraw-Hill
Profase

Anafase Telofase

Metafase

© McGraw-Hill
Citocinesis vegetal

© McGraw-Hill
 La cèl·lula i el cicle cel·lular

La fase M: meiosi I
La meiosi és la divisió cel·lular que té lloc en ORGANISMES DIPLOIDES PER A ORIGINAR
CÈL·LULES SEXUALS HAPLOIDES. Consta de dues divisions successives (meiosi I i meiosi
II), l’objectiu de les quals és reduir a la meitat la càrrega genètica o dotació cromosòmica.

Profase I: és la fase més Metafase I: els Anafase I: les fibres del Telofase I i citonesi: l’embolcall
llarga. Els cromosomes cromosomes homòlegs fus comencen a nuclear reapareix i els
homòlegs s’emparellen i se situen a la placa contraure’s i trenquen la cromosomes es descondensen.
intercanvien fragments equatorial per parells i tètrada, portant cada Les cèl·lules filles ara tenen la
d’ADN. Això es coneix constitueixen els cromosoma homòleg meitat de càrrega que la cèl·lula
com a entrecreuament o bivalents. Les fibres del amb les seves mare, són haploides.
recombinació gènica, i és fus acromàtic cromàtides a un pol de la
un mecanisme que s’adhereixen al cèl·lula.
genera variabilitat. centròmer dels
cromosomes.

© McGraw-Hill

La fase M: meiosi II
Profase II: és anàloga a la
profase de la mitosi.
L’embolcall nuclear
desapareix i el nuclèol i els
cromosomes es condensen.
La cèl·lula i el cicle cel·lular
Metafase II: els Anafase II: les cromàtides Telofase II i citocinesi: es
cromosomes s’alineen a germanes se separen cap a constitueixen els nuclis nous en
la placa equatorial i les pols oposats, perquè les formar-se la membrana nuclear al
fibres del fus acromàtic fibres del fus s’escurcen i voltant dels cromosomes que han
s’adhereixen als estiren d’elles. arribat als pols i comencen a
centròmers. descondensar-se.
© McGraw-Hill
La meiosi i la reproducció sexual

La reproducció sexual es caracteritza per:

• Intervenció de dos progenitors amb dos jocs de cromosomes (2n, diploide)
• Formació de cèl·llules especializatdes a partir de cèl·lules germinals: gàmetes:
• Han de tindre la mitad dels cromosomes, un únic joc (n, haploide)
• Fecundació o fusió dels gàmetes
• S’originarà així una primera cèl·lula diploide, amb un joc del pare i uno de la mare (2n)
• Per succesives mitosis s’originarà un embrió i un individu igual quels progenitors (2n)