COM COMUNICAR

consells prctics per fer exposicions orals eficaces

Els continguts de COMcomunicar estan subjectes a una llicncia Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 de Creative Commons.

COM COMUNICAR
Llenguatge no verbal:
Un 65% de la informaci que es transmet en una exposici oral prov del llenguatge no verbal.

La gestualitat pot accentuar, complementar, susbtituir o contradir all que sexpressa amb paraules. Emprar gestos oberts, com ara mostrar les mans, estirar braos i cames, obrir les espatlles, no interposar objectes entre el propi cos i el pblic, com taules, carpetes o llibres, i sobretot assegurar que la cara s visible a tothom. Utilitzar gestos que acompanyin el discurs i en facilitin la comprensi. Per exemple, indicar amb gestos una mida o una distncia, assenyalar una direcci, descriure un ritme, o estirar dos dits de la m a lhora que es diu que es presentaran dues idees clau. Evitar els tics gestuals que es fan de vegades per nerviosisme: jugar amb un bolgraf o amb lanell, apartar-se els cabells, collocar-se b les ulleres, etc. Fer moviments pausats, evitar els moviments bruscos. Evitar donar lesquena a lauditori.

1. Gestualitat

Una mirada efectiva estn ponts de comunicaci amb lauditori: t ms possibilitats de captar i mantenir latenci, fer arribar el missatge i obtenir un feedback per adaptar el discurs a lauditori. Repartir la mirada entre el pblic per aconseguir que tothom se senti mirat, evitar de concentrar la mirada en una banda de la sala o mirar sempre els mateixos interlocutors. Combinar els diferents tipus de mirada durant lexposici: radar o panormica, lser o focalitzada, i mirall o que rep resposta visual del pblic. Adaptar el discurs als moviments o reaccions que sobserven en laudincia. Optar per una mirada franca, s a dir, amb els ulls oberts, mirant els assistents a la cara. Una mirada apagada, amb els ulls caiguts, genera apatia, i una mirada que es desvia quan coincideix amb la duna persona del pblic mostra inseguretat. No mirar al buit, al terra ni al sostre, si no s amb un propsit determinat. Evitar perdre el contacte visual perqu es llegeix el gui o sest pendent de les diapositives del programa de presentacions.

2. Mirada

-1-

El paper de la veu s clau per connectar amb lauditori, fer-li arribar un missatge amb claredat, mantenir-ne latenci i transmetre-li, fins i tot, emocions. Prendre mentalment les mesures de la sala per aconseguir que la veu arribi amb un volum adequat, tant a les persones assegudes a les primeres files, com a les persones ms llunyanes. En cas de dubte, conv preguntar als assistents si senten b lorador quan parla. Evitar una entonaci montona i poc variada; per exemple, alternar frases enunciatives amb frases exclamatives i interrogatives, o subratllar amb la veu les paraules clau del discurs.

3. Volum i entonaci

4. Ritme i pronncia

El bon orador ha de tenir en compte el poder expressiu de la seva veu i procurar transmetre entusiasme per la temtica que exposa. Emprar el ritme idoni per facilitar el seguiment del discurs. Un ritme massa lent provoca sensaci de monotonia i un ritme massa rpid denota nerviosisme. Fer alentiments en els moments clau i utilitzar pauses que remarquin mots o separin les idees: reflecteixen seguretat i permeten mantenir o recuperar l'atenci de l'auditori. Pronunciar les sllabes de les paraules amb claredat; evitar la pronncia descurada dels sons.

5. Vestuari

El vestuari ha de correspondres amb la personalitat de lorador i, tamb, amb el propsit, el registre i el context de lexposici. Portar un vestuari que tingui en compte el context en qu es produeix lexposici sense renunciar a la prpia personalitat. Per exemple, les sabates de tal alt i les corbates, o en laltre extrem els estrips, poden sobtar en un context en qu aquests elements no sn habituals. Portar un vestuari que ajudi a projectar la presncia de lorador, tenint en compte lefecte que pot produir en lauditori.

-2-

Llenguatge verbal:

Noms un 35% de la informaci que es transmet en una exposici oral prov del llenguatge verbal.

6. Ordre i estructura

Una exposici que t un ordre i una estructura que el pblic pot percebre s ms fcil de seguir, dentendre i de recordar. Organitzar el discurs en parts. Lorganitzaci ms clssica s: introducci, desenvolupament i conclusi, per nhi ha daltres que poden ser igualment efectives. Seguir un itinerari expositiu per evitar un discurs dens o desordenat. Lordenaci pot seguir diferents criteris:
Importncia (quina s la informaci ms important? quines idees sn secundries?) Lgica (quines dades o conceptes ha de conixer primer lauditori?) Cronologia (qu va passar primer?) Inters (quin tema interessa ms a laudincia?) Zoom: zoom in (de la visi general als detalls), zoom out (a la inversa)

Emprar connectors discursius, s a dir, paraules que organitzin, relacionin i cohesionin les idees i parts del discurs. Per exemple: Per iniciar intervencions: Lobjectiu daquesta lexposici s... / Parlar en primer lloc de... / D'entrada... Per introduir incisos o exemples: Per exemple... / Com s el cas de... / Recordem, en aquest sentit, que... Per estructurar el discurs: En primer lloc,... / En segon lloc,... / D'una banda,... D'altra banda,... / Finalment,... Per reprendre un tema: Tornant al que hem vist al principi... / Deia que... / Assenyalava que... Per establir relacions lgiques: Consegentment... / Aix ens demostra que... / Dedum doncs... Per concloure: Tractem, finalment, l'ltim aspecte... / En resum,... Resumint,... / Per acabar... / En conclusi,... Utilitzar expressions de lloc i de temps que ajuden a situar-se en lestructura del discurs. Per exemple: Ja hem vist... / Parlem, ara,... / Vegem, primer, [...] i comentem, desprs, [...] Repetir informaci que ja sha donat i encadenar-la amb informaci nova per atorgar fludesa al discurs. Per exemple: Si fins ara hem vist..., ara veurem... / Aix t relaci amb el que hem esmentat abans...
-3-

7. Vocabulari

El lxic emprat en una exposici varia en funci del tema, laudincia, el grau de formalitat i el propsit comunicatiu. Triar un lxic adequat al tema, als coneixements de laudincia, al grau de formalitat i al propsit de la comunicaci. Utilitzar els termes tcnics amb propietat. Per exemple, reglament s ms precs que normativa i alhora s comprensible per a un ventall ampli daudincies. Utilitzar els estrangerismes a conscincia. Per exemple, ls dun terme en angls en un discurs en catal pot servir per reforar una idea, per tamb pot semblar presumptus o mostrar poca cura. Cal valorar-ne la convenincia en cada cas. Defugir els mots multis que sutilitzen quan lorador no troba la paraula adequada. Per exemple, cosa, tema, aix de, la qesti de, problemtica, etc.

8. Sintaxi

Construir frases curtes i senzilles fa el missatge ms clar i entenedor. Evitar les frases molt llargues, que en un discurs escoltat poden ser ms difcils de seguir que en un text llegit. No abusar dels mots crossa, ja que poden acabar convertint-se en tics lingstics. Alguns mots crossa comuns sn: o sigui..., doncs..., aleshores..., vull dir..., etc. Controlar ls dels coixins fontics: aaa..., emmm..., etc.

9. Claredat i concisi

Un discurs s clar i concs quan els destinataris poden entendre sense dificultats les paraules i les construccions que shi utilitzen i, a ms, no hi ha elements sobrers. Adequar el registre lingstic al context de la comunicaci. No s el mateix dir que Es va trobar una sortida pactada al merder causat... (registre informal), que Es va trobar una sortida pactada al desacord causat... (registre formal). Adequar la terminologia a laudincia i al coneixement que t del tema per tal de construir una exposici comprensible, amena i efica. Per exemple, en un context acadmic ls de terminologia especialitzada sol ser una pea imprescindible per representar i transferir coneixements amb rigor. Evitar continguts superflus, obvis i incisos innecessaris.

-4-

10. Densitat informativa

Un discurs sobrecarregat dinformaci pot ser feixuc i difcil dassimilar. Esponjar el discurs per fer-lo fcil dassimilar, ja que en una exposici oral en directe, el receptor t menys recursos per seguir el discurs que no en un text escrit: no pot tornar enrere, ni escollir la velocitat amb qu rep el text, etc. Repetir paraules o frases per emfasitzar una idea. Per exemple: Les importadores garanteixen al productor un preu just, independentment de les fluctuacions dels mercats. I a ms de garantir aquest preu just, les importadores tamb faciliten crdits a baix inters i a llarg termini. Fer servir marcadors dimportncia que destaquin termes o idees del discurs perqu els receptors sadonin de la seva rellevncia. Per exemple: s molt important que quedi clara la diferncia entre el comer just i el comer convencional. Utilitzar preguntes retriques perqu espongen la informaci, comporten un canvi de to en el discurs i atorguen una dinmica de conversa. Per exemple: Quines sn les funcions de les botigues de comer just? Es limiten a vendre, com les botigues convencionals, o tenen alguna altra funci? B... les botigues de comer just sn punts de venda, s clar, per tamb de sensibilitzaci i difusi del comer just. Jugar amb lexpressivitat de la veu per evitar explicacions denses i de to monton. Per exemple, subratllar amb la veu les paraules clau del discurs.

Inters i eficcia:

Per captar i mantenir latenci de lauditori cal usar amb eficcia el llenguatge verbal i el no verbal.

11. Mitjans de suport

Ls de presentacions de diapositives, vdeos, documents impresos o altres suports serveix per atreure latenci, exemplificar, explicitar lestructura del discurs i fer comprensibles conceptes complexos. Utilitzar uns mitjans de suport adequats a les condicions de la sala. En cas de fer servir mitjans audiovisuals, fer-ne la tria tenint en compte la finalitat. Per exemple, una presentaci de diapositives pot ajudar a seguir el fil del discurs, o un vdeo pot servir per exemplificar una idea. Utilitzar una mida per a les imatges i les lletres que permetin que es vegin b des de tota la sala, i un volum dudio que faci possible escoltar-lo amb claredat. Tamb s important seleccionar una tipografia adequada. Per exemple, les tipografies Sans-serif o de pal sec (Arial, Lucida, Verdana...) es llegeixen millor en pantalla que no les Serif (Times New Roman, Garamond...).
-5-

 Titular imatges, grfics i taules i acompanyar-les duna font que en certifiqui la validesa. Procurar la unitat destil en els mitjans de suport: en el tipus de lletra, colors, etc. No abusar de transicions i animacions que distreguin el pblic. Saber com sindicaran els diferents punts de l'exposici: amb la busca del ratol o amb un punter lser. Comprovar in situ que tot funciona correctament i que se sap fer funcionar. Per exemple, assegurar-se que hi ha installat el programari que es necessita, que el so est activat, que el can est connectat, que hi ha punter si es necessita i sha demanat, etc.

12. Conclusi

La conclusi s important perqu s la part que dna resposta duna manera precisa a les preguntes, hiptesis o objectius que han originat lexposici. Relacionar cada conclusi directament amb les preguntes, les hiptesis o els objectius inicials i emprar connectors per introduir-les. Per exemple: En resum,... / Per acabar,... / Finalment,... Formular cada conclusi de manera clara, breu i directa. Per exemple, utilitzar verbs ms que no substantius i la veu activa ms que no la passiva, evitar generalitzacions i relacions causa/efecte poc clares. Crear una impressi duradora. Un recurs recomanat per assolir aquesta fita s acabar el discurs amb una frmula de tancament: preguntes obertes sobre el tema, projeccions de futur, etc.

13. Domini del tema

Estudiar amb profunditat el tema que centra lexposici ajuda a construir un discurs propi i a adquirir seguretat. Consultar fonts documentals de referncia i construir un discurs propi analitzant els discursos aliens per veure fins a quin punt shi est dacord o shi discrepa. Ser rigors en lelecci i explicaci de les idees principals i dels conceptes clau. Construir arguments slids per justificar un punt de vista determinat i citar les fonts didees, dades o fragments textuals daltres per evitar el plagi. Mostrar seguretat en les respostes a possibles preguntes; cal escoltar-les amb atenci i pensar calmadament les respostes. En cas de no saber contestar alguna pregunta conv explicar per qu es deixa sense resposta i demanar a linterlocutor la possibilitat de respondre-li en un altre moment.

-6-

14. Atenci i inters

Per connectar amb el pblic, cal fer-lo partcip de la comunicaci i, en la mesura que sigui possible, adaptar el discurs a les seves reaccions. Preparar el gui del discurs concretant-ne lobjectiu, recollint el mxim dinformaci sobre els coneixements i expectatives dels receptors, sabent exactament qu es vol dir i decidint una estructura clara i ordenada de lexposici. Triar b les primeres paraules per tal de captar, dentrada, linters del pblic. Memoritzar les idees principals i lordre de lexposici, que han de servir de mapa de ruta. Crear un clima favorable, que es pot aconseguir utilitzant lhumor de forma dosificada, creant expectatives sobre el tema de lexposici (per exemple, formulant preguntes que es respondran ms endavant), explicant ancdotes, etc. Fer un discurs clar, precs, ordenat i explicitar-ne lestructura utilitzant paraules que ordenin i connectin parts del discurs. Per exemple: En primer lloc,... / Com acabem de demostrar..., / Ms endavant veurem... Observar els moviments de laudincia per comprovar si el pblic est atent o avorrit i, si cal, adaptar el discurs per captar latenci.

El temps datenci activa del receptor s limitat. Per distribuir el temps amb lgica i eficcia s recomanable assajar el discurs dies abans de la presentaci. No sobrepassar ni reduir el temps establert. Distribuir el temps amb lgica i eficcia. Per exemple, es pot planificar una distribuci com la segent: dedicar a la introducci el 10% del temps, invertir en el cos del discurs un 70% del temps disponible i preveure un 20% del temps per presentar les conclusions.

15. Temps

Referncies

Serveis lingstics de la UAB, la UPC, la UPF, la UB, la UdG, la UdL, la URV, la UOC, la UVIC. Argumenta [en lnia]. Barcelona: setembre 2006 [Data de consulta: 23-03-2010]. Unitat 9. Exposici oral. Conxita Golan. Disponible a: <http://www.uab.cat/servei-llengues>

COMcomunicar s un projecte del Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Politcnica de Catalunya (http://www.upc.edu/slt/) i del Servei de Llenges de la Universitat Autnoma de Barcelona (www.uab.cat/servei-llengues/) Els continguts de COMcomunicar estan subjectes a una llicncia Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 de Creative Commons.

-7-