Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!

Apunts
Suficiència 3 · Unitat 5
“Vota’ns!”
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

Índex

Presentació 1
Elaborar el programa d’un partit polític 2
Organitzar el contingut d’una intervenció en un debat 17
Contingut fonètic i ortogràfic 22
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

Presentació
A continuació trobaràs uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat.
T'ajudaran a dur a terme les accions següents:

Objectius · Elaborar el programa d’un partit polític.

· Organitzar el contingut d’una intervenció en un debat.

1
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Contingut · Els recursos per marcar la presència i la implicació de l’emissor i del receptor en un
text.
· Les oracions subordinades adverbials finals.
· La distinció entre per i per a.
· Les oracions subordinades substantives.
· Els usos de la coma.

2
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Recursos per marcar la En l’àmbit personal, fem servir, de manera habitual, la primera persona del singular per
presència i la exposar allò que pensem, i la segona per apel·lar l’interlocutor. En l’àmbit públic, però, la
implicació de l’emissor manera d’inscriure l’emissor i el receptor en el discurs pot ser complexa.
i del receptor en un
text En adreçar-se a una audiència oberta, cal parar esment a l’ús de la primera persona del
(bloc 1, activitats 3 i 4) singular, ja que un abús d’aquesta persona gramatical pot ser percebut com una mostra
d’arrogància o de voluntat d’imposició. Per aquest motiu, es fa servir sobretot per ressaltar
un compromís especial o quan es fa referència a una qüestió estrictament personal.

· Jo us prometo que posaré fi a la corrupció.

· Recordo la il·lusió que em va fer anar a votar per primera vegada.

A vegades pot interessar a l’emissor de camuflar la seva presència en el text, per tal que les
seves opinions i els seus interessos quedin difuminats en els d’un grup més gran.

Una manera d’aconseguir-ho és fer servir oracions impersonals i, si escau, referir-se a si

mateix emprant formes pronominals com ara “un” o “hom”. Així es produeix un efecte
generalitzador, ja que l’emissor s’integra en un col·lectiu indefinit que justifica la seva
posició.

· S’ha d’actuar amb mà dura perquè aquests fets no es tornin a repetir.

· Un ha de ser capaç de prendre decisions, encara que siguin arriscades.

Es pot reforçar aquest recurs emprant, en comptes d’un verb conjugat, un nom que en derivi
o bé una forma no personal d’un verb, com l’infinitiu o el participi.

· És necessari un augment dels impostos (en comptes de És necessari que augmentem els
impostos).
· És inevitable sentir un cert orgull davant el que ha aconseguit aquest govern (en comptes
de És inevitable que senti un cert orgull...).

L’emissor també pot amagar-se darrere l’opinió majoritària.

· Tothom sap les conseqüències terribles que haurem de patir si guanya el partit de
l’oposició.

O fins i tot darrere d’un subjecte inanimat.

· La crisi ens obliga a facilitar els acomiadaments.

3
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Recursos per marcar D’altra banda, si el que vol és fer palesa la seva presència en el text sense emprar la primera
la presència i la persona del singular, l’emissor pot optar per la primera persona del plural. D’aquesta manera
implicació de l’emissor es presenta com a part d’un grup, que dóna suport a allò que diu i en el qual descarrega la
i del receptor en un seva responsabilitat.
text
(bloc 1, activitats 3 i 4) · No dubtarem a prendre les mesures que calguin per eradicar aquesta plaga.

Per guanyar credibilitat i reforçar l’opinió pròpia, l’emissor pot presentar l’enunciat com dit
per algú altre a qui s’atorga prestigi.

· Un estudi sociològic afirma que els votants del nostre partit són més intel·ligents i cultes
que la resta.

Estratègies per implicar el receptor en el text

L’emissor pot tenir interès a apropar-se al receptor i fer-lo sentir partícip del que diu. Per
aconseguir-ho, disposa de diversos recursos.

Pot utilitzar la segona persona del singular, que generalitza l’experiència enunciada i inclou
l’interlocutor en el discurs d’una manera personal i afectiva.

· Quan pagues uns diners, esperes rebre un bon servei a canvi.

Una altra estratègia és emprar la segona persona del plural per apel·lar els receptors no de
manera personal, sinó com a col·lectiu.

· Ara teniu l’oportunitat de canviar tot allò que us preocupa: només cal que ens voteu.

També pot fer ús de la primera persona del plural, amb la voluntat d’incloure el receptor dins
el grup del qual es considera part l’emissor.

· Els ciutadans d’aquest país som gent honrada i voluntariosa, i hem de lluitar tots junts per
un futur millor.

4
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Oracions Les oracions subordinades adverbials finals equivalen a un adverbi i expressen l’objectiu o el
subordinades fi de l’oració principal. Sintàcticament, fan la funció de complement circumstancial de finalitat.
adverbials finals
(bloc 1, activitats 5 i 6) · Faré veure que escolto els votants per tal de fer-los contents.

oració subordinada adverbial final

Les oracions subordinades finals poden anar introduïdes per preposicions i locucions
prepositives o conjuncions i locucions conjuntives.

preposicions i locucions exemple

prepositives
a fi de + verb en A fi de complir els objectius establerts, durem a
terme una sèrie d’actuacions.
a fi i efecte de infinitiu
amb la intenció de El candidat s’ha fet la cirurgia estètica amb la
amb l’objectiu de intenció de millorar la seva imatge.
amb el propòsit de El conseller s’ha afaitat el bigotet amb l’objectiu de
amb vista a semblar més jove.
per Amb vista a guanyar les eleccions, han contractat el
per tal de millor assessor d’imatge.
La presidenta del país veí ha vingut per donar-te suport.
conjuncions i locucions exemple
conjuntives
a fi que + verb en Has d’intentar preveure què dirà el contrincant a fi
que no t’agafi desprevingut.
a fi i efecte que subjuntiu
amb la intenció que Amb el propòsit que no la titllin de malbaratadora, la
amb l’objectiu que ministra ja no va amb vehicles de gamma alta.
amb el propòsit que Organitzarem un míting per tal que l’electorat ens
amb vista que conegui.
per tal que
perquè Ens presentem a les eleccions perquè una part de la
població se senti representada.
que
Fes un discurs clar i atractiu, que els votants surtin
de la sala ben convençuts.

5
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Oracions Perquè, per què, per a què
subordinades
adverbials finals Cal no confondre els usos final i causal de la conjunció perquè. Quan expressa causa, va
(bloc 1, activitats 5 i 6) seguida d’un verb en indicatiu; en canvi, quan indica finalitat, l’acompanya un verb en
subjuntiu i es pot substituir per amb la finalitat que. Fixa’t en els exemples:

· Us votarem perquè sou els únics que promoveu l’ús de les bicicletes. (causal)
· Us votarem perquè sigueu el partit que ens representi. (final)

En oracions interrogatives, per què fa referència a la causa o el motiu d’una acció i es pot
substituir per per quina raó.

· Per què la majoria de discursos polítics són iguals?

· Moltes persones es pregunten per què la majoria de discursos polítics són iguals.

En canvi, la forma per a què es fa servir en oracions interrogatives per indicar finalitat.

· Per a què volem els ordinadors?

· Ens van preguntar per a què volíem els ordinadors.

Per tal de / per tal que, per tal com

No s’ha de confondre la locució per tal de / per tal que amb la locució per tal com. Mentre
que la primera expressa finalitat i va seguida d’un verb en infinitiu o en subjuntiu, la segona
expressa causa i va seguida d’un verb en indicatiu.

· Treballarem de valent per tal d’aconseguir el màxim nombre de votants possible.

· És impossible que aquests dos partits pactin per tal com estan enfrontats.

6
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Distinció entre per i Tot i que en la llengua parlada d’una bona part del domini lingüístic s’hagi perdut la distinció
per a entre les dues preposicions i s’usi gairebé sempre per, convé diferenciar-les en la llengua
(bloc 1, activitat 7) escrita.

Per

ús exemple
finalitat Us hem convocat per anunciar-vos que ens retirem de la
campanya.
causa o motiu Treballem per plaer.
mitjà, instrument o T’he enviat la propaganda per correu electrònic.
manera
agent d’una oració El discurs va ser pronunciat pel president.
passiva
lloc El candidat va fer una passejada per tot el poble.
Hem repartit els fullets per aquest barri.
temps Per Nadal els candidats fan vacances. (període)
Ens reunim dos cops per setmana. (freqüència)
Van llogar el local per sis mesos. (durada)
substitució Han canviat el míting per una festa.
distribució Van imprimir cent paperetes per militant.
predicatiu La tenen per una bona alumna.
opinió Per mi, aquest candidat no sap de què parla.

Per a

ús exemple
destinació i finalitat Vam fer un donatiu per a l’associació.
Farem servir els diners per a la millora del poliesportiu.
termini fix referit al futur Han planejat una reunió per al dia 16.

Fixa’t que tant per com per a poden expressar finalitat. Per davant d’un infinitiu i per a
davant de sintagma nominal.

· L’han contractat per assessorar el president.

· La transparència és imprescindible per a la bona marxa de la democràcia.

A més, tingues en compte que davant d’adverbi i de conjunció fem servir sempre per:

· Hem de tenir el recompte fet per demà a la tarda.

· Et donaré l’adreça electrònica per si li vols escriure.

7
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Distinció entre per i Per i per a davant d’infinitiu segons la norma proposada per Fabra
per a
(bloc 1, activitat 7) Fins ara has vist la proposta de Coromines i Solà pel que fa a l’ús de per i per a davant
d’infinitiu. Existeix, però, una norma anterior, proposada per Fabra, que també segueixen
alguns lingüistes i que divergeix del que has practicat. A l’hora de produir textos, pots
escollir una de les dues tendències, però sigues coherent amb la tria.

Aquesta és la proposta de Fabra.

Per

ús exemple
causa El van detenir per haver robat.
finalitat i causa alhora, sempre que Vaig anar a la ciutat per votar.
depengui d’un verb d’acció voluntària

una acció que s’espera però que encara no Encara hi ha molta feina per fer.
s’ha realitzat

Per a

ús
destinació o objecte d’alguna acció,
sempre que depengui d’un verb que no és
d’acció voluntària
quan depèn d'un verb en passiva
pronominal o reflexa
exemple
Aquesta màquina serveix per a comptar
vots.
Els espots televisius són fonamentals per
a fer-nos conèixer.
Això es diu per a impressionar.

8
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Oracions subordinades Les oracions subordinades substantives equivalen a un substantiu —o a un sintagma
substantives nominal— i, sintàcticament, poden fer les mateixes funcions.
(bloc 1, activitats 9, 10,
11 i 12) · Han exigit que intervingui en aquest afer.
oració subordinada substantiva

· Han exigit la seva intervenció en aquest afer.

sintagma nominal

Generalment, l’oració subordinada substantiva es pot substituir pels pronoms això o allò.

· Han exigit que intervingui en aquest afer. (= Han exigit això.)

Tot i que no és possible quan l’oració va introduïda pel relatiu qui.

· Qui es presenti al capdavant de la llista haurà de parlar amb els periodistes. (= Això
haurà de parlar amb els periodistes.)

Pel que fa a l’estructura, l’oració subordinada substantiva pot tenir, com a predicat, un
infinitiu o un verb conjugat. En aquest darrer cas, cal que estigui introduïda per un nexe.
Generalment, quan el subjecte de l’oració principal coincideix amb el de la subordinada, el
verb va en infinitiu; en canvi, quan el subjecte de les dues oracions és diferent, la
subordinada acostuma a unir-se a la principal per mitjà d’un nexe i duu el verb en forma
conjugada.

· La candidata va lamentar haver perdut les eleccions. (subjecte de la principal = la

candidata; subjecte de la subordinada = la candidata)
· La candidata va lamentar que el seu partit no li donés suport. (subjecte de la principal =
la candidata; subjecte de la subordinada = el seu partit)

També és habitual que l’oració subordinada porti el verb en infinitiu quan el seu subjecte té
un valor genèric.

· Anar a votar és un deure moral. (el subjecte de la subordinada no és ningú concret; és un

subjecte genèric)

9
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Oracions subordinades Per altra banda, hi ha alguns verbs (deixar, fer, sentir, veure, etc.) que permeten tant l’ús de
substantives l’infinitiu com el del verb conjugat encara que el subjecte de les dues oracions no coincideixi.
(bloc 1, activitats 9, 10,
11 i 12) · He sentit malparlar dels membres de l’oposició.
· He sentit que/com malparlaven dels membres de l’oposició.

Amb tot, en aquests casos sembla que en un registre col·loquial és més freqüent emprar un
verb conjugat que no pas un infinitiu.

Observa a continuació algunes remarques referents a les oracions subordinades que duen el verb
en infinitiu i a les oracions subordinades que porten el verb conjugat i van introduïdes per un nexe.

Oracions amb el verb en infinitiu

Quan l’infinitiu fa de subjecte de l’oració principal pot anar introduït per el fet de; no va mai,
però, introduït per l’article definit.

· El fet de perdre les eleccions el va deixar abatut.

· El perdre les eleccions el va deixar abatut.

Per altra banda, també pot anar precedit, en alguns casos, de la preposició de.

· Costa (de) fer-ho.

· Li han permès (d’) agafar el micròfon.

La preposició no és possible, però, quan l’oració subordinada va abans de la principal.

· De fer-ho costa.

L’ús de la preposició de és opcional amb verbs com ara aconsellar, acordar, buscar, decidir,
deliberar, desitjar, exigir, jurar, oferir, permetre, pretendre, procurar, prohibir, prometre,
proposar, recomanar, refusar o suggerir.

· Els tres candidats van refusar (de) parlar sobre la crisi.

En canvi, aporta un altre significat amb els verbs dir (en el sentit de proposar), mirar (en el
sentit de procurar) o provar (en el sentit d’intentar).

· Van mirar de sortir-se’n.

10
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Oracions subordinades Si l’oració subordinada fa la funció de complement de règim verbal, convé recordar que
substantives davant d’infinitiu les preposicions amb i en canvien per a o de.
(bloc 1, activitats 9, 10,
11 i 12) · La plataforma veïnal confia en la mobilització de tots els habitants de l’illa.
· La plataforma veïnal confia a/de mobilitzar tots els habitants de l’illa.

Oracions amb el verb conjugat i introduïdes per un nexe

A continuació veuràs algunes particularitats de les oracions subordinades substantives

segons el nexe que les introdueix.

La conjunció que

En les oracions que fan de subjecte, la conjunció que es pot substituir per la forma el fet
que.

· Que perdessin les eleccions els va deixar abatuts.

· El fet que perdessin les eleccions els va deixar abatuts.

També cal recordar que davant de la conjunció que desapareix la preposició que introdueix el
complement de règim verbal, el complement del nom o el complement de l’adjectiu.

· La candidata confia en la propera victòria electoral.

· La candidata confia en que guanyarà les properes eleccions.

La conjunció si, els adverbis com i on, els pronoms què i qui, i els determinants quin,
quina, quins i quines

Les oracions introduïdes per aquests nexes són interrogatives indirectes, és a dir, serveixen
per formular preguntes sense reproduir-les literalment.

· Em pregunto si cal votar.

· T’explicaré com han guanyat.
· La gent demana on han anat a parar els diners.
· El conseller no va explicar què farien per reduir l’atur.
· Es difícil preveure qui guanyarà les eleccions.
· Ningú no sap quin partit s’ha de votar.

11
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Oracions subordinades Els pronoms relatius qui i que
substantives
(bloc 1, activitats 9, 10, El relatiu qui es refereix sempre a persones, i pot anar precedit dels articles el, la, els, les,
11 i 12) dels demostratius aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles, o
dels indefinits tothom, qualsevol, qualssevol.

· Els qui tinguin més de divuit anys podran votar.

· Aquells qui van anar a la reunió van poder parlar del tema.
· Van demanar l’opinió a tothom qui havia assistit a l’acte.

El relatiu que —sempre precedit dels articles el, la, els o les, o bé dels demostratius això o
allò— s’utilitza, preferentment, referit a coses.

· El que nosaltres opinem és que cal prendre mesures per resoldre el problema.
· Ningú es creu això que diuen.

12
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”
1. Elaborar el programa d’un partit polític
Usos de la coma La coma s’utilitza per indicar, generalment, una pausa breu. Cal fer servir coma en els casos
(bloc 1, activitats 13 i següents:
14)
usos
entre els elements d’una enumeració,
excepte si estan units per les conjuncions
i, ni, o o o bé
abans de l’últim element d’una
enumeració els elements de la qual estan
separats per punts i coma
entre oracions llargues o elements que
contenen coordinacions internes
opcionalment, davant de la conjunció i per Sabem que som capaços de guanyar
emfasitzar l’element que introdueix
exemples
Els tres candidats principals a la
presidència de la República de
Parlacat són la Llum Marí, en Joanot
Espriu i la Diana Prat.
A la reunió, van assistir-hi el
representant del Partit Progressista,
Joan Miralles; la portaveu de
l’Agrupació pel Canvi, Rosa Ribes; la
presidenta de Llibertat i Força, Marina
Paüls, i l’empresari Jordi Sabina.
El Partit pel Progrés Científic
Constant (PPCC) aspira a una societat
dominada pel coneixement científic, la
Unió de Lletraferits i Lletraferides
(ULL) parteix del coneixement
humanístic com a base per aconseguir
una societat més igualitària, i el Partit
del Tros (PdT) proposa retornar a la
natura per tal d’oferir una vida millor a
les generacions futures.
Alguns electors dubten entre
coneixement científic i racional, o un
saber humanístic i clàssic.
les eleccions, i ho farem.
13
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”
1. Elaborar el programa d’un partit polític
Usos de la coma usos
(bloc 1, activitats 13 i en una apel·lació, és a dir, per marcar la
14) paraula o l’expressió amb què algú
s’adreça directament a una persona
en un incís
en algunes expressions i alguns mots
d’enllaç, tant a l’inici com a l’interior de
l’oració
per assenyalar l’elisió d’un verb
exemples
Què opina el seu partit, senyora Marí,
sobre la política mediambiental?
Joan, participaràs en les eleccions?
Escolteu, no creieu que aquesta
política és equivocada?
La Diana Prat Montsalvatge,
candidata del Partit del Tros, viu en
una masia als afores del municipi.
El Partit de la Llibertat, que ja té un
miler d’afiliats, està en contra
d’aquesta proposta.
D’una banda, el Partit del Tros es
mostra especialment preocupat pel
medi ambient; de l’altra, el Partit pel
Progrés Científic Constant diu que la
situació no és tan greu com sembla.
Per exemple, creiem que cal millorar la
sanitat.
Pensem que aquestes mesures són, en
definitiva, les millors que podem
prendre en aquest cas.
Darrerament hem viscut molts casos
de corrupció; no hem de pensar, però,
que tots els polítics són iguals.
Pensem, a més, que convé fer una
reforma del sistema educatiu.
La candidata del Partit pel Progrés
Científic Constant és metgessa; el
candidat de la Unió de Lletraferits i
Lletraferides, professor de filosofia.
14
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”
1. Elaborar el programa d’un partit polític
Usos de la coma usos
(bloc 1, activitats 13 i davant o darrere d’un element desplaçat
14) respecte a l’ordre lògic de la frase
davant o darrere d’un element emfasitzat
opcionalment, darrere un complement
circumstancial de temps o de lloc,
sobretot si va seguit d’un sintagma
nominal
sovint, darrere les oracions subordinades
quan van davant de l’oració principal,
especialment si són llargues
davant oracions introduïdes per però o
sinó, sobretot si el fragment introduït és
llarg
exemples
És una candidata que no transmet
confiança, la senyora Montsalvatge.
(= La senyora Montsalvatge és una
candidata que no transmet confiança.)
Dels temes de política econòmica, se
n’ocupa el senyor Dureti. (= El senyor
Dureti s’ocupa dels temes de política
econòmica.)
No el votarem, aquest projecte de llei.
(= No votarem aquest projecte de llei.)
A la República de Parlacat, les
eleccions s’han desenvolupat sense
cap incident. / A la República de
Parlacat hi ha hagut eleccions.
Ahir hi va haver els comicis electorals.
Si no tens clar quin és el millor
candidat a la presidència de la
República, vota en blanc.
Gràcies a la reunió amb el
vicepresident de l’empresa, vam
aconseguir el finançament.
Per tal de guanyar tots els vots que
puguem, farem qualsevol cosa.
Tothom sospitava de la honestedat del
president, però ningú no deia res.
Els candidats no són dos sinó tres.
15
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

1. Elaborar el programa d’un partit polític

Usos de la coma Recorda que no s’ha d’utilitzar coma en els casos següents:
(bloc 1, activitats 13 i
14) usos exemples
entre el subjecte i Els membres del partit van treballar molt durant la campanya.
el predicat
subjecte predicat
entre el verb i els Va demanar un vot de confiança als lectors.
complements que
verb complement complement
l’acompanyen

16
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

2. Organitzar el contingut d’una intervenció en un debat

Contingut · Estratègies discursives per argumentar (repàs).
· Les característiques del debat.
· Idees que serveixen de base per a una argumentació.
· Connectors per posar exemples i per resumir i sintetitzar.
· Les combinacions binàries de pronoms febles (repàs).
· Paraules o expressions que poden ser font de confusió pel que fa a l’ús o al significat.

17
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

2. Organitzar el contingut d’una intervenció en un debat

Estratègies discursives Algunes estratègies útils per argumentar en debats són:
per argumentar (repàs)
(bloc 2, activitat 2) Fer referència a l’experiència personal

Les referències a l’experiència personal aporten solidesa a una argumentació perquè es

basen en fets que l’emissor ha viscut. Per una banda, es mostren com una veritat
demostrable; per l’altra, semblen fiables, ja que la persona que els explica és la mateixa
que els ha experimentat.

Comparar avantatges i inconvenients dels arguments que s’aporten

La comparació dels avantatges i dels inconvenients que comporta un fet determinat

serveix per posar en relleu els aspectes positius de la tesi que es defensa. L’argument a
favor es veu reforçat pel contrast amb les conseqüències negatives de la posició
contrària.

Fer concessions als arguments de la part contrària per acabar rebatent-los

Les concessions a la part contrària mostren que la persona que defensa una tesi ha tingut
en compte els arguments oposats i que, malgrat tot, ha considerat que no tenien prou
força per contradir les idees pròpies.

Remarcar els aspectes negatius del punt de vista oposat

Remarcar aspectes negatius d’altres posicionaments és una estratègia que es basa en el

contrast entre els avantatges dels arguments propis i els desavantatges dels contraris.
Amb aquest recurs, els arguments de l’emissor queden reforçats per oposició amb els
obstacles que representen les idees de l’oponent.

Desautoritzar el punt de vista oposat

Desmentir i despullar de validesa els arguments de la part contrària, i, fins i tot, atacar
directament la persona que els afirma, és una estratègia habitual en debats.

18
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

2. Organitzar el contingut d’una intervenció en un debat

Estratègies discursives Aportar dades
per argumentar (repàs)
(bloc 2, activitat 2) Les dades són proves objectives que ofereixen la possibilitat que qualsevol persona pugui
comprovar-les i establir així la validesa dels arguments que es defensen. L’estratègia
d’aportar dades sol anar acompanyada d’un argument d’autoritat, ja que molt sovint és
precisament la font que aporta la informació la que hi dóna credibilitat.

Fer servir preguntes retòriques

Les interrogacions retòriques són preguntes que no esperen cap resposta i que serveixen
per manifestar una idea amb més força que la que tindria una simple afirmació. A més,
són molt útils per implicar l’audiència en el discurs.

Presentar unes idees pròpies com a veritats acceptades socialment

La referència a idees comunament acceptades per la societat es basa en la suposició que,

si un gran nombre de persones considera que un fet és cert, deu tenir raó, ja que, si la
creença fos falsa, no seria sostinguda per la majoria. Aquesta estratègia, a més, serveix
per incloure l’audiència en el discurs.

Característiques del Un debat és una discussió d’una qüestió entre dues o més persones sota la supervisió
debat d’un moderador o moderadora. Té les característiques següents:
(bloc 2, activitat 3)
· El tema que s’hi tracta ha de ser polèmic.
· Hi intervenen opinions contraposades.
· La funció del moderador o de la moderadora és presentar el tema i conduir el debat:
establir els torns de paraula, tallar un participant quan excedeix el temps previst o es
desvia de la qüestió, etc.
· Les intervencions dels participants estan preparades i ben fonamentades.
· Les intervencions dels participants són breus, ja que tothom hi ha de poder dir la seva.
· Es tracta d’un text argumentatiu, ja que en les intervencions els participants defensen
un punt de vista.
· Les intervencions no pretenen convèncer l’interlocutor o els interlocutors directes, sinó
un conjunt de persones més ampli.
· Mentre parlen, els participants volen donar la sensació que triomfen davant els
adversaris.

Idees que serveixen de A l’hora d’argumentar un punt de vista és imprescindible definir, en primer lloc, les idees
base per a una que hi donaran suport. Aquestes idees o arguments justifiquen la validesa de l’opinió i
argumentació permeten als destinataris valorar si el que s’afirma té una base sòlida o no.
(bloc 2, activitats 4 i 5)
19

2. Organitzar el contingut d’una intervenció en un debat
Connectors per posar
exemples i per resumir
i sintetitzar
(bloc 2, activitat 7)
Combinacions binàries
de pronoms febles
(repàs)
(bloc 2, activitats 9 i 10)
Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”
Exemplificar significa presentar una idea sota una forma diversa, equiparant-la a una de
les possibles concrecions que té. Alguns connectors que serveixen per posar exemples
són: vet aquí uns casos concrets, vegem-ne unes mostres, heus-ne aquí un exemple... Cal
tenir en compte, però, que aquestes expressions no són fixades, sinó que es poden
combinar de diverses maneres sense que en canviï el significat: vet aquí un exemple,
vegem-ne un cas concret, heus-ne aquí algunes mostres...
Resumir és repetir una idea de manera més breu i sintètica. Alguns connectors que
serveixen per sintetitzar són: en poques paraules, l’essencial és, tot plegat es pot resumir
així... Aquests connectors, a banda de resumir, també solen indicar la fi o la conclusió
d’un text i remarcar-ne la idea principal.
A l’hora de combinar dos pronoms febles, cal tenir en compte, primer, quins són els
pronoms que hem de fer servir, i, després, quina funció fan dins l’oració.
ordre de combinació dels pronoms febles
CI, CD, CI CD, CI CI CD, atribut
adverbial
CD reflexiu (2a pers.) (1a pers.) (3a pers.) (3a pers.)
el, la, els,
es et, us em, ens li, els en / hi
les / ho / en
· Passarà la informació als diputats. → Els la passarà.
· Vaig veure l’alcaldessa al col·legi electoral. → La hi vaig veure.
Quan es combina el pronom de CI li amb els pronoms de CD el, la, els i les, el pronom de
CI es converteix en hi. Aleshores, l’ordre s’inverteix i el pronom hi (CI) apareix en últim
lloc.
li + el = l'hi Cedirà el lloc al nou president. → L’hi cedirà.
li + la = la hi Cedirà la cadira al nou president. → La hi cedirà.
li + els = els hi Cedirà els documents al nou president. → Els hi cedirà.
li + les = les hi Cedirà les carpetes al nou president. → Les hi cedirà.
Quan un pronom feble es combina amb un altre, pren formes diverses segons que vagi
davant o darrere del verb, segons que la forma verbal comenci amb consonant o amb
vocal —o segons que acabi en consonant o en vocal—, i segons que s’apostrofi o no amb
el pronom que l’acompanya.
20
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

2. Organitzar el contingut d’una intervenció en un debat

Paraules o expressions anomenar, arrabassar, arravatar, al capdavant, l’enteniment (m.), l’entesa (f.), al front, el
que poden ser font de fullet, el fulletó, la mesa, nomenar, l’òrgan (m.), l’orgue (m.) i la taula.
confusió pel que fa a
l’ús o al significat
(bloc 2, activitat 6)

21
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

3. Contingut fonètic i ortogràfic

Contingut · Els usos de les majúscules i de les minúscules.

22

3. Contingut fonètic i ortogràfic
Usos de les majúscules
i de les minúscules
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 1,
2, 3, 4, 5, 6, 7)
Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”
L’ús de majúscula o minúscula a començament de paraula pot estar condicionat per dos
motius: per la posició del mot dins del text (funció demarcativa) i per la seva naturalesa
(funció distintiva).
Els usos de les majúscules i de les minúscules: la funció demarcativa
Com a norma general, a principi de text i de paràgraf i després de punt i seguit, cal
escriure majúscula.
· No s’ha de permetre que els ciutadans i les ciutadanes pateixin aquest augment
d’impostos. És completament inacceptable.
En una carta, després de la coma de la salutació, cal escriure majúscula.
· Benvolguda senyora,
Us escric per agrair-vos el suport que heu donat a la nostra formació política.
Després de dos punts, s’escriu minúscula, llevat de si els segueix una citació literal que
comença amb majúscula.
· Les nostres reivindicacions beneficien tota la societat: homes i dones, joves i grans, rics
i pobres. No ens cansarem mai de defensar les paraules de la fundadora del partit: “De
tot per a tothom”.
A començament de ratlla, en introduir una llista d’elements disposats en vertical després
de dos punts, s’usa minúscula si els elements són mots o sintagmes breus, i majúscula si
els elements són oracions.
· No estem disposats a renunciar a:
—despertadors silenciosos,
—migdiades diàries,
—sofàs a l’oficina.
· Per aconseguir-ho, sol·licitem:
—Que s’aboleixin els torns de matí.
—Que s’obligui les empreses a disposar de zones per fer-hi una becaina.
—Que se substitueixin les cadires dels despatxos per butaques còmodes.
23
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

3. Contingut fonètic i ortogràfic

Usos de les majúscules Després d’un signe d’admiració o d’interrogació, s’escriu majúscula, excepte si aquest
i de les minúscules signe va seguit d’una coma o d’un punt i coma.
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 1, · Els membres de la Plataforma de Dropos i Gandules es retiraran de la campanya perquè
2, 3, 4, 5, 6, 7) els cansa massa! Com volen que els considerin un partit respectable comportant-se
d’aquesta manera? Així, no arribaran mai enlloc.

· Els votants sempre es pregunten: com és que els rics ho són cada vegada més?, per què
els pobres no prosperen mai?, com pot ser que tots els governs siguin corruptes?
Nosaltres tenim respostes per a totes aquestes preguntes.

Després de punts suspensius, s’escriu majúscula quan comença una oració nova.

· Els altres partits prometen feina per a tothom, reducció d’impostos, habitatges a preus
assequibles, augment de les pensions... Nosaltres, tanmateix, només ens podem
comprometre a no empitjorar la situació.

Després d’un fragment entre parèntesis, s’usa la majúscula quan hi ha un punt a l’interior de
l’incís.

· Tots els assistents al míting han aplaudit la intervenció del candidat. (No s’entén, però,
que després critiquin la seva política econòmica.) El moment més àlgid ha estat quan ha
promès que reduiria la jornada laboral.

Els usos de les majúscules i de les minúscules: la funció distintiva

Els noms propis referits a persones, animals o coses

S’escriuen amb majúscula inicial els noms i els cognoms de persones i els noms d’animals,
els sobrenoms, els noms de divinitats, els noms d’astres, els productes amb denominació
oficial d’origen i les marques de productes. S’escriuen amb majúscula totes les paraules
que els formen, excepte els articles i les preposicions.

24
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

3. Contingut fonètic i ortogràfic

Usos de les majúscules
i de les minúscules
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 1,
2, 3, 4, 5, 6, 7)
noms i cognoms de Carme Agulló, Ernest Clota, Maria Guix, Pere Roca,
persones i noms d’animals etc.; Cobi, Floquet de Neu, Ulisses, etc.
sobrenoms la Monyos, Che Guevara, Pere el Cerimoniós, etc.
noms de divinitats Jehovà, Zeus, etc.
noms d’astres Lluna (satèl·lit), Sol (estel), Terra (planeta), etc.;
però: prendre el sol, haver-hi lluna plena, sembrar la
terra, etc.
productes amb Ratafia Catalana, Torró d’Agramunt, etc.; però:
denominació oficial aquesta ratafia és boníssima, m’encanta el torró.
d’origen
marques de productes Birba, Llet Nostra, Chupa Chups, etc.; però: unes
vambes, perquè es fa servir com a nom genèric i no
com a marca.

Els noms de lloc

Pel que fa als noms de lloc, s’escriuen amb majúscula inicial totes les paraules que els
formen excepte els articles i les preposicions. En el cas dels noms de lloc no catalans amb
article inicial, aquest també s’escriu amb majúscula, tret que el topònim hagi estat
adaptat al català.

noms de lloc el Baix Llobregat (comarca), l’Hospitalet de Llobregat (ciutat),

catalans Sant Joan de les Abadesses (municipi), la Zona Franca (barri),
etc.
noms de lloc no Los Angeles, La Rioja, etc. (però: el Caire, l’Havana, etc.,
catalans perquè aquests noms han estat adaptats al català).

Si l’article del topònim s’escriu en minúscula, cal seguir la norma general de contracció
davant de les preposicions a, de i per:

· Viu al Baix Llobregat.

· Vénen del Caire.
· Passeja per l’Havana.

Però:

· Coneixes algú que hagi estat a El Bierzo?

· Acabo d’arribar d’El Salvador.
· Aquest estiu faran un viatge per La Rioja.

25
 Suficiència 3 · Unitat 5 “Vota’ns!”

3. Contingut fonètic i ortogràfic

Usos de les majúscules Quant als noms d’accidents i llocs geogràfics i als noms de vies urbanes, s’escriu amb
i de les minúscules minúscula la designació genèrica que acompanya el nom propi.
(bloc de fonètica i
d’ortografia, activitats 1, noms d’accidents i cap de Creus, desert del Sàhara, llac Ness, fageda d’en
2, 3, 4, 5, 6, 7) llocs geogràfics Jordà, mar Mediterrània, península Ibèrica, illes Medes (però:
Illes Balears, atès que aquesta denominació fa referència a
una comunitat autònoma determinada), etc.
noms de vies avinguda Diagonal, carrer del Pi, plaça de Torres i Bages,
urbanes rambla de Catalunya (però: la Rambla, ja que no s’utilitza
com a nom genèric), etc.

Els càrrecs, les formes protocol·làries de tractament i els noms d’organismes i

institucions

Els càrrecs oficials s’escriuen amb minúscula inicial:

· la delegada del Govern a Barcelona, el secretari general de Política Lingüística,

l'alcalde de Monracó, etc.

Les fórmules protocol·làries de tractament s’escriuen amb majúscula inicial, així com el
càrrec que acompanyen:

· l’Excel·lentíssima i Magnífica Senyora Rectora de la Universitat Oberta de

Catalunya

Les formes abreujades de tractament també s’escriuen amb majúscula inicial:

· la Dra. Polinyà, el Prof. Ferrer o l’Excm. i Magfc. Sr. Pere Vidal, etc.

Els noms d’institucions, organismes, entitats, empreses o establiments s'escriuen amb

majúscula inicial:

· el Registre Civil de Vic, l’Hotel Sol i Platja, la Diputació de Tarragona o el Partit Pro
República (PPR), etc.

Quan fan referència a una denominació genèrica, s'escriuen amb minúscula inicial:

· els registres civils, els hotels de Catalunya, les diputacions provincials o els partits
polítics, etc.

26