Assignatura Codi Data d’inici Data de Finalització

Psicologia del Desenvolupament I 10.501 02/10/2018 15/10/2018

PAC 1
Història i Teoria del desenvolupament personal i de
l’educació
Nom: Noelia
Cognoms: Hernández Garcia

Resolució de la PAC 1

Escriu aquí les teves respostes:

Activitat 1: Interpretació de la informació a partir de les teories treballades (70%)

ACTIVITAT 1-A_Autor: PIAGET

Segons l’epistemologia genètica de Piaget, el coneixement és una capacitat exclusivament biològica i de
caràcter universal. Discrepant amb això, David Bueno deixa palès que l’entorn és fonamental per al
desenvolupament de l’infant des del seu naixement. En canvi, Piaget afirma que en un estadi inicial, el
sensoriomotriu, el nen passa d’una fase d’indiferència cap a l’entorn fins que el comença a percebre
d’alguna manera. És en el segon estadi, el de les operacions concretes, quan es comença a fer ús de manera
progressiva dels esquemes d’acció. No obstant això, i segons Miras i Onrubia (2017), «la teoria genètica [de
Piaget] postula que aquests estadis són comuns a tots els individus de l’espècies i que tenen el mateix ordre
d’adquisició per a totes les persones». Per tant, estem parlant de la universalitat del desenvolupament.
David Bueno no podria estar d’acord amb aquesta afirmació ja que l’entorn de cada nin és diferent, i per
tant, aquest entorn és decisiu per el desenvolupament tot i que això no exclou la rellevància del component
genètic. Com a conseqüència d’això podem dir que per Piaget, l’educació només pot modular el ritme del
procés del desenvolupament ja que aquest és universal i necessari. En canvi, pel psicòleg i neurocientífic,
defensa que serà fonamental en totes les etapes en aspectes molt més transcendents i complexes que
només el ritme del desenvolupament.

Página 1 de 3
Assignatura Codi Data d’inici Data de Finalització
Psicologia del Desenvolupament I 10.501 02/10/2018 15/10/2018

ACTIVITAT 1-B_Autor: VYGOTSKY

Una primera idea sostinguda per David Bueno i que queda recolzada per Vygotsky és la tesi de comprendre
el paper rellevant de la genètica i de la seva funció en el paper del desenvolupament. Referint-se a aquesta
complexa interrelació entre natura i cultura, Bueno (2015) assenyala: “hem de fugir de conceptes com
determinació, perquè dues persones sotmeses al mateix temps al mateix ambient poden modular el ser
cervell de manera diferent. Però sí condiciona fortament”. Per una altra banda, Vygotsky defensa que allò
específicament humà, com són els processos psicològics superiors, tenen un origen social. Així doncs, aquí
el desenvolupament tindrà un caire mediat i no necessari i, per tant, existeix una activitat instrumental
(entenem per instruments aquelles eines o sistema de signes que fan de mediadors entre la persona i
l’entorn: signes, llenguatge, valors numèrics, etc). En paraules de David Bueno (2015): “Des del naixement.
A un nadó li poses al davant una cara o un objecte i seguirà la cara. Està socialitzant. Constantment estem
pendents del nostre entorn”. En conseqüència de tot plegat, podem dir que Vygotsky reforça la postura del
psicòleg i neurocientífic, ja que també remarca que l’educació té un paper central en el desenvolupament
psicològic, integrant tots els àmbits on el nen es relaciona amb els altres: escola, temps lleure, família, etc. I
els components d’aquests àmbits ara són agents actius en el desenvolupament de l’infant.

Activitat 2: Conclusió personal al voltant de quina creus que es la relació entre els factors exògens i

endògens que influeixen en l’educació (30%)

En primer lloc, penso que allò endògen o genètic no és pot excloure ni deixar de tenir en compte a l’hora
d’analitzar el desenvolupament humà en sentit ampli ja que sabem que l’herència genètica té un paper
fonamental sobretot en les etapes inicials de les persones. Bueno (2015) ja indica que hi ha estudis que
demostren que dos subjectes exposats exactament als mateixos factors exògens poden no desenvolupar-se
idènticament.
En canvi, quan parlem concretament d’educació, sí penso que és allò exògen o ambiental el que tindrà una
influència potent en el desenvolupament. A l’entrevista, Bueno (2015), explica que s’anomena “ fight or fly”,
és a dir, que el cervell integra factors de l’entorn des de la infància. El que està clar és que a pesar de
qualsevol condicionament o herència genètica, quan se dóna la socialització, aquesta modula el
desenvolupament d’alguna manera. Per exemple, Bueno (2015) ens explica com el reforç positiu ajuda a
desenvolupar la creativitat mentre que el negatiu activa zones del cervell relacionades amb el perill. I que,
per tant, hi ha una part de la maduració de les persones que és necessària i ve marcada per allò endògen i
una altra que és contingent i està influenciada per allò exògen.

Página 2 de 3
Assignatura Codi Data d’inici Data de Finalització
Psicologia del Desenvolupament I 10.501 02/10/2018 15/10/2018

Referències
-Perinat, A. (2017): Història i teoria del desenvolupament. Psicologia del Desenvolupament I. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya.
-Miras, M. i Onrubia, J. (2017): Desenvolupament personal i educació. Psicologia del Desenvolupament I.
Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
-Perinat, A. (2017): Psicologia del Desenvolupament I. Material complementari. Barcelona: UOC.
-David Bueno,(2015): Entrevista: «La mirada d’aprovació del mestre és més gratificant que un 10».
Barcelona. Diari de l’educació.

Página 3 de 3