Química 2B. 06 Reaccions de Transferència de Protons

6 | Reaccions de transferència
de protons
No ha estat fins al principi del segle xx que els químics han

pogut donar una explicació al compor tament d’una gran
família de compostos coneguda des de l’antiguitat: els
àcids i les bases. L’any 1923, Brönsted a Dinamarca i
Lowr y a Anglaterra van proposar, de manera independent,
la seva teoria protònica i el 1938 Lewis va formular la seva
teoria electrònica. Encara que amb diferents punts de vista,
ambdues teories són utilitzades avui dia.
El caràcter àcid o bàsic de les substàncies és una caracte-
rística molt important. Influeix, per exemple, en nombrosos
processos biològics i industrials. Els àcids o les bases són
constituents de moltes substàncies naturals; fruites com la
llimona o la taronja, líquids com el vinagre o la Coca-Cola
tenen gust àcid, i atès que moltes reaccions del nostre
metabolisme no tindrien lloc en un medi molt àcid o molt
bàsic, el nostre cos disposa de sofisticats mecanismes
que mantenen l’acidesa o la basicitat a ratlla.
Així doncs, l’estudi dels àcids i les bases, a més de ser vir-
nos com a exemple sobre la construcció d’una teoria cien-
tífica, ens ajudarà a entendre nombrosos processos
naturals.
U06-Q2B (4M).indd 157 12/1/09 15:41:07

6 | Reaccions de transferència de protons
1 | Reaccions àcid-base. Introducció

Alguns àcids i bases són coneguts des de l’antiguitat. Els àrabs coneixien
algunes bases càustiques com l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de calci. D’ells
ens han arribat mètodes molt enginyosos per a la seva preparació. L’àcid
nítric era ja conegut el 1160. L’anomenaven «aigua forta», i s’utilitzava per
separar l’or de la plata. Algun temps més tard es va obtenir l’àcid sulfúric, que
els alquimistes anomenaven «oli vitriol». L’àcid clorhídric data del segle xv.
La primera teoria sobre la naturalesa dels àcids la va donar Lavoisier, en

admetre que els àcids eren substàncies que contenien oxigen. Per aquesta
propietat l’oxigen rep el nom de «generador d’àcids». Posteriorment Davy va
trobar que altres àcids, com l’àcid clorhídric o l’àcid bromhídric, no conte-
nien oxigen, fet que va provocar que, de mica en mica, s’estengués la idea
que el responsable de l’acidesa era l’hidrogen i no l’oxigen. Més endavant,
Liebig va obser var que l’hidrogen dels àcids pot substituir-se per metalls i
obtenir sals.
Abans del segle xix, quan es va definir per primera vegada una teoria sobre
els àcids i les bases, aquests es reconeixien pels seus caràcters empírics.
Van aparèixer al Traité élémentaire de chimie (1789) de Lavoisier.
Taula 1
Caracterització experimental d’àcids i bases
Àcids Bases
a) Condueixen el corrent elèctric, a) Condueixen el corrent elèctric,
és a dir, són electròlits. característica comuna de tots
els electròlits.
b) Reaccionen amb alguns metalls, b) Dissolen olis i sofre.

com el zinc, el ferro, el magnesi,
i alliberen hidrogen gasós.
c) Canvien el color d’algunes c) Modifiquen el color dels

substàncies anomenades indicadors, que prenen un color
indicadors. distint al que tenen en solucions
àcides.
d) Tenen sabor àcid 1. d) Tenen sabor càustic1.
e) Quan reaccionen amb les e) Quan reaccionen amb els

bases, perden totes les seves àcids, perden totes les seves
propietats i s’obtenen les sals. propietats i s’obtenen les sals.
f) Reaccionen amb els carbonats f) Són IIiscoses al tacte.

alliberant diòxid de carboni.
1
Molts productes químics són metzinosos; per tant, no s’ha d’utilitzar ni el sabor ni l’olor
per identificar substàncies.
158
U06-Q2B (4M).indd 158 12/1/09 15:41:07

Reaccions de transferència de protons | 6
Propietats generals dels àcids i les bases

E x peri è n cia
Es tracta d’identificar els àcids i les bases utilitzant alguna de les característiques anomenades abans.
Preparem quatre solucions de concentració aproximada 0,1 mol dm–3, de les substàncies següents: àcid
clorhídric, HCl; clorur de sodi, NaCl; hidròxid de sodi, NaOH i sacarosa, C12H22O11.
Completa en el teu quadern la taula següent:
Solucions HCl NaCl NaOH C12H22O11
Condueixen el corrent elèctric?

Reaccionen amb magnesi?
Fan canviar el color del tornassol?
Reaccionen amb el CaCO3?
Per comprovar la conducció elèctrica de les

solucions pots muntar un circuit com el
d’aquesta foto.
Un circuit com el de la figura et permetrà

detectar el pas de corrent.
2 | Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa

dels àcids i les bases
La primera explicació rigorosa sobre la naturalesa dels àcids i les bases es
deu a Svante August Arrhenius (1859-1927). El 1884, per explicar la con-
ductivitat de les solucions aquoses d’àcids, bases i sals, és a dir,
d’electròlits, postulà l’existència d’ions positius i negatius a les dites solu-
cions. La seva teoria s’anomena Teoria de la dissociació iònica, i va ser la
base de la seva tesi doctoral. Encara que aquesta idea va trigar a ser accep-
tada, avui dia l’existència dels ions és inqüestionable.
Arrhenius defineix un àcid com qualsevol substància neutra que, en una
solució aquosa, és capaç d’alliberar ions H+. L’àcid clorhídric, HCl, l’àcid
nítric, HNO3, etc. compleixen aquesta condició:
HCl H+ + Cl–
HNO3 H+ + NO3–
En general:
HA H+ + A–
159
U06-Q2B (4M).indd 159 12/1/09 15:41:08

Una base és tota substància que, en solució aquosa, allibera ions OH–. Així,
els hidròxids metàl·lics són bases:
KOH K+ + OH–
NaOH Na+ + OH–
En general: BOH B+ + OH–
La reacció de neutralització entre àcids i bases s’escriuria:
H+ + OH– H 2O
3 | Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases

La teoria d’Arrhenius d’àcids i bases aviat resultà insuficient, ja que:
1. Svante August Arrhenius (1859-1927). a) Està restringida a solucions aquoses.

Químic suec. Va passar la primera part de b) Es coneixien substàncies que no contenen ions OH–, com l’amoníac,
la seva carrera científica lluitant perquè
NH3, o el carbonat de sodi, Na2CO3, que tenen propietats bàsiques.
s’acceptessin les seves idees. La seva
teoria era tan revolucionària que li van c) La teoria no pot explicar per què les solucions d’algunes sals, com el
aprovar la tesi després de moltes clorur d’amoni, NH4Cl, no formen solucions neutres.
dificultats. El 1893 va ser nomenat
professor de la Universitat d’Estocolm i d) Hi ha espècies iòniques com els ions HSO3– o HCO3– que poden tenir
escollit rector dos anys més tard. caràcter àcid o bàsic.
Va rebre el premi Nobel el 1903. e) És possible la reacció de neutralització entre gasos:
El 1905 va ser designat director de
l’Institut Nobel de fisicoquímica i va HCl(g) + NH3(g) NH4Cl(s)
continuar investigant fins a la mort. És un f) L’ió hidrogen, H+, no existeix lliure en solució. Tot ió en solució aquosa
exemple de la tenacitat en la defensa de
està hidratat, és a dir, envoltat de molècules d’aigua. Però el protó és un
les pròpies idees i de científic brillant i
avançat a la seva època. ió especial, és mancat d’electrons i el seu radi és únicament el radi
nuclear (10–15 m), un radi extraordinàriament petit. Com a conseqüència,
té una elevada densitat de càrrega positiva i la seva interacció amb l’ai-
gua és més gran. Encara que no és possible determinar amb exactitud
quantes molècules d’aigua volten el protó, sovint es considera que el
protó s’addiciona for tament a una molècula d’aigua i forma l’espècie
química H3O+, ió oxoni, i que aquesta s’hidrata posteriorment, H3O+(aq).
En cer ts compostos s’ha trobat l’existència de l’ió oxoni com a ió dife-
renciat, (H3O+, ClO4–). Per indicar el protó hidratat, el simbolitzarem per
H3O+(aq) o simplement per H+(aq).
El 1923, Johannes Brönsted i Thomas Lowr y proposaren independentment
un concepte més ampli d’àcids i bases. D’acord amb les definicions de
Brönsted i Lowr y:
Un àcid és tota espècie química (molècula o ió) capaç de cedir protons

a una altra espècie química, i una base és tota espècie química (mo-
lècula o ió) capaç de captar protons.
En general:

HA + B A– + HB+ (1)
àcid1 base2 base1 àcid2
Quan una espècie química HA ha cedit un protó, es converteix en una base, A–,
ja que la reacció (1) és, en general, una reacció d’equilibri. De la mateixa
manera, quan una espècie química B, que es compor ta com una base,
capta un protó es conver teix en un àcid, HB+.
160
U06-Q2B (4M).indd 160 12/1/09 15:41:08

El parell àcid1–base1 (HA/A–), i també el parell àcid2–base2 (HB+/B) s’ano-

mena parell conjugat àcid-base. És a dir, la base A– és la base conjugada El terme «conjugat» significa en-
de l’àcid HA i, a l’inrevés, l’àcid HA és l’àcid conjugat de la base A–. El llaçats per una relació determina-
da. La fórmula d’una base conjuga-
mateix diríem de la parella HB+/B.
da sempre té un protó menys i una
És impor tant obser var que l’existència d’un àcid implica necessàriament càrrega negativa més (o una càrre-
l’existència d’una base i viceversa. ga positiva menys) que la de l’àcid
corresponent.
En solució aquosa, un àcid és tota espècie química capaç de cedir protons
a l’aigua:

HA (aq) + H2O(l) A –(aq) + H3O+(aq)
Així, el HCl és un àcid:

HCl(g) + H2O(l) Cl–(aq) + H3O+(aq)
En aquest cas, l’aigua accepta un protó de l’àcid i es compor ta com una

base de Brönsted i Lowr y. En solució aquosa, una base és tota espècie
química capaç de captar protons de l’aigua:

B(aq) + H2O(l) HB+(aq) + OH–(aq)
base1 àcid2 àcid1 base2
Així l’amoníac és una base:

NH3(aq) + H2O(l) NH+4(aq) + OH–(aq)
base1 àcid2 àcid1 base2
Fixa’t que, en aquest cas, l’aigua es compor ta com un àcid de Brönsted i 2. El NH3 és una base, capta protons de
Lowr y. Les substàncies que en unes reaccions poden compor tar-se com a l’aigua, que es comporta, en aquest cas,
bases i en d’altres poden comportar-se com a àcids són anomenades subs- com un àcid.
tàncies amfòteres o amfipròtiques. nh3
Altres exemples d’espècies amfòteres són el HSO3–, el HS–, el HCO3–, etc.
La reacció de neutralització entre un àcid i una base es pot escriure:

H3O+(aq) + OH–(aq) H2O(l) + H2O(l)
Els sistemes H3O+/ H2O i H2O/OH– són parells àcid-base conjugats.

La definició de Brönsted i Lowr y amplia el nombre d’àcids i bases, ja que
tot àcid de Brönsted va lligat a una base, la seva base conjugada i, a l’inre-
vés, tota base va lligada a un àcid, el seu àcid conjugat. La teoria de
Brönsted i Lowr y permet estendre el concepte àcid-base a solucions no
aquoses (per exemple, les d’amoníac líquid, les de benzè, etc). També
inclou les reaccions àcid-base entre components gasosos, com en el cas
de la reacció entre amoníac gas i clorur d’hidrogen:
NH3(g) + HCl(g) (NH4+, Cl–)(s)
161
U06-Q2B (4M).indd 161 12/1/09 15:41:09

Teoria de Lewis dels àcids i les bases

DOCUMENT
La teoria de Brönsted i Lowry limita la definició dels

Cl H Cl H
àcids a les substàncies que contenen hidrogen.
—
—
Però hi ha compostos que, sense contenir hidro- Al—Cl + N—H Cl—Al—N—H
—
gen, es compor ten com un àcid quan els afegim
—
—
indicadors o reaccionen amb una base, entre altres Cl H Cl H
aspectes. Per exemple, el clorur d’alumini, AlCl3,
pot fer que l’amoníac perdi totes les seves propie-
tats com a base. Podem dir que el AlCl3 és un àcid
El NH3 es compor ta com una base de Lewis,
encara que no disposi d’hidrògens. Aquests fets
cedint un parell d’electrons al AlCl3 que es com-
van conduir Lewis a proposar una definició més
àmplia d’àcids i bases. D’acord amb la seva teoria, por ta, d’aquesta manera, com un àcid de Lewis.
un àcid és tota substància que pot acceptar elec- La reacció àcid-base de Lewis no té com a produc-
trons i una base és una substància capaç de donar tes sal i aigua, sinó la formació d’un enllaç cova-
electrons. En la reacció: lent coordinat.
4 | Autoionització de l’aigua
L’aigua pura és molt mala conductora del corrent elèctric, però fent servir apa-
Encara que la definició de Lewis rells de gran sensibilitat s’hi pot distingir una lleugera conductivitat. Això indica
és molt general, es parla que, encara que en una proporció molt petita, l’aigua està dissociada en els
normalment d’un àcid i una base
en termes de la definició de seus ions. Aquesta ionització és conseqüència del caràcter amfòter de
Brönsted. l’aigua:

H2O(l) + H2O(l) OH–(aq) + H3O+(aq) (2)
En aquesta reacció es posa de manifest que una molècula d’aigua actua

com a àcid i una altra com a base. La reacció és denominada autoionitza-
ció o autoprotòlisi de l’aigua. A l’aigua pura hi ha, doncs, ions H3O+ i ions
OH– en una quantitat igual. La reacció d’autoionització té lloc en un grau
molt petit. Això significa que l’equilibri està molt desplaçat a l’esquerra.
L’expressió de la constant d’equilibri per a la reacció (2) és donada per:
–
[H3O+] [OH ]
K=
[H2O]2
Però, com hem dit, la reacció (2) està molt desplaçada cap a l’esquerra, per
tant podem considerar que la concentració de l’aigua, [H2O], és constant:
–3
1 000 g dm –3
[H2O] = = 55,5 mol dm
18 g mol–1
i incloure aquest valor en l’expressió de la constant d’equilibri:

K [H2O]2 = Kw = [H3O+][OH–] (3)
El producte [H3O+][OH–] s’anomena producte iònic de l’aigua i es represen-
ta per Kw.
162
U06-Q2B (4M).indd 162 12/1/09 15:41:10

El valor de Kw, com el de totes les constants d’equilibri, varia amb la tempe- Taula 2
ratura (vegeu la taula 2) , però roman constant encara que s’hi afegeixin
Valors de Kw
quantitats petites d’ions H3O+ (i s’obté una solució àcida) o d’ions OH– (i
a temperatures diferents
s’obté una solució bàsica).
T/°C T/K Kw pKw
A 25 °C, el seu valor és 1,00 × 10 –14. Per tant, a 25°C i en l’aigua pura es
compleix que: 0 273 1,14 × 10 –15
14,94
[OH–] = [H3O+] = = 1,00 × 10–7 mol dm–3 10 283 2,92 × 10 –15
14,53
25 298 1,00 × 10 –14
14,00
Una solució en què les concentracions dels dos ions són iguals, s’anomena
solució neutra. 30 303 1,47 × 10 –14
13,83
Les solucions àcides contenen un excés d’ions H3O+, però com que el pro- 40 313 2,92 × 10 –14
13,53
ducte [OH–][H3O+] ha de romandre constant, en una solució àcida es com- 60 333 9,61 × 10 –14
13,02
pleix que [H3O+] > [OH–]. De la mateixa manera les solucions bàsiques
tenen excés d’ions OH–, per tant, en una solució bàsica es compleix que
[OH–] > [H3O+].
5 | Concepte de pH
Per determinar l’acidesa o la basicitat d’una solució diluïda n’hi ha prou
amb conèixer la concentració d’ions H3O+. Generalment aquesta concentra-
ció és molt petita i és expressada per una potència de deu amb exponent
negatiu. El 1909, un bioquímic danès, Peter Lauritz Sorensen, suggerí una
escala logarítmica o escala de pH per expressar la concentració d’ions H3O+
d’una manera senzilla.
El pH és el logaritme decimal, canviat de signe, del valor numèric

corresponent a la concentració dels ions oxoni:
pH = – log [H3O+]
Anàlogament, es defineix el pOH i el pKw:
pOH = – log [OH–]
pK w = – log Kw
Prenent logaritmes en l’expressió (3) i canviant de signe es pot trobar una
relació entre el pH i el pOH d’una solució:
log [H3O+] + log [OH–] = log K w
canviant de signe: – log [H3O+] – log [OH–] = – log K w
Per tant: pH + pOH = pK w
A 25 °C, K w = 1,0 × 10–14, pK w = 14,0;
pH + pOH = 14,0
Resumint:
A 25 °C es compleix que:
• Solució àcida: [H3O+] > [OH–]; [H3O+] > 10–7 mol dm–3 i pH < 7
• Aigua pura
o Solució neutra: [H3O+] = [OH–]; [H3O+] = 10–7 mol dm–3 i pH = 7
• Solució bàsica: [H3O+] < [OH–]; [H3O+] < 10–7 mol dm–3 i pH > 7. 3. El pH-metre permet la lectura directa del
pH d’una solució.
163
U06-Q2B (4M).indd 163 12/1/09 15:41:10

Taula 3 La mesura del pH és molt important, tant en els processos naturals com en
els industrials i en el laboratori. A la taula 3 hi figura el pH d’alguns líquids
pH d’alguns líquids comuns
comuns.
Substància pH
Els principals processos vitals no poden produir-se més que en uns inter-
Suc de llimona 2,3 vals de pH molt rígids.
Coca-Cola 2,6 En el mar, la vida no seria possible si el pH no estigués comprès entre 7,5
Vinagre 2,4–3,4 i 8. S’ha suggerit que les variacions de pH podrien explicar cer tes migraci-
Suc de taronja 3,3 ons de peixos.
Suc de tomàquet 4,2 El pH del sòl depèn de la seva composició. Així, per exemple, pot ser de 4
en terrenys pantanosos i prop de 9 en terres calcàries. Per desenvolupar-se
Aigua de pluja* 6,2
correctament, cada tipus de planta necessita un inter val de pH precís i és
Llet 6,3–6,6 necessari adaptar el pH del sòl al tipus de planta que es desitja conrear o
Sang 7,4 viceversa.
Solució de bòrax 10 En les indústries agroalimentàries, el pH també és impor tant; el color i el
Lleixiu concentrat 10,7 sabor de la mantega depèn del pH, la fermentació dels formatges o les
conser ves alimentàries són sensibles a les reaccions àcid-base. En la pro-
Amoníac domèstic 11–12
ducció de pa, de vi i de cer vesa, en les indústries farmacèutiques o en les
* El valor del pH de l’aigua de pluja és de cosmètica, el control del pH és indispensable.
molt variable, perquè depèn del lloc i de
la proximitat de certs tipus d’indústries.
El SO2 és un dels contaminants atmos- 6 | Força relativa d’àcids i bases
fèrics. Les centrals tèrmiques i les grans
indústries són les més grans emissores
d’aquest gas. El SO2 pot oxidar-se a SO3
La definició de Brönsted i Lowr y suggereix que un àcid for t té una gran ten-
i, en reaccionar amb l’aigua de pluja, dència a transferir un protó a una altra espècie química, i que una base
donar lloc al H2SO4(aq) (pluja àcida). Passa for ta és aquella que té una gran afinitat pels protons:
el mateix amb els òxids de nitrogen, que
HA + B A– + HB+
poden donar lloc a HNO3(aq). En algunes àcid1 base2 base1 àcid2
zones industrials, el pH ha arribat a 1,5,
és a dir, a ser molt més àcid que el
Ara bé, el grau de desplaçament d’aquest equilibri cap a la dreta o cap a
vinagre.
l’esquerra depèn no tan sols de la tendència de l’àcid1 a perdre un protó,
sinó també de la tendència de la base2 a acceptar-lo.
Per tant, per comparar la for talesa relativa dels àcids, es fa necessari
mesurar les seves tendències a transferir un protó a una mateixa base.
Fem ser vir l’aigua com a base de comparació per a tots els àcids:
HA(aq) + H2O(l) A–(aq) + H3O+(aq) (4)
En solucions diluïdes, la força dels àcids es mesura per la constant d’aquest
equilibri:
– +
[A ] [H3O ]
K=
[HA][H2O]
Per a solucions diluïdes, la concentració d’aigua, [H2O], es considera cons-

tant, i s’inclou en el valor de la constant. Per tant:
– +
[A ] [H3O ]
Ka = K [H2O] =
[HA]
La constant Ka s’anomena constant d’acidesa.

Com hem vist a la unitat de l’equilibri químic, no cal remarcar que les con-
centracions són les d’equilibri amb un subíndex. El subíndex (e) només el
farem ser vir en el cas que apareguin concentracions que no siguin les de
l’equilibri i hi pugui haver confusió.
164
U06-Q2B (4M).indd 164 12/1/09 15:41:10

En realitat, l’expressió de K a en funció de les concentracions només és

vàlida per a solucions molt diluïdes en les quals les interaccions entre els
ions són molt petites, ja que estan molt separats els uns dels altres. Si les
solucions són més concentrades, les constants d’equilibri ver taderes són
expressades en funció de les activitats en lloc de les concentracions.
L’activitat d’un ió és la seva concentració «efectiva», i és igual a la concen-
tració multiplicada per un factor anomenat coeficient d’activitat, γ:
aA– = γ [A–]
En les solucions molt diluïdes, el coeficient d’activitat tendeix a la unitat i
les concentracions s’igualen a les activitats.
Un àcid, HA, és fort, quan l’equilibri (4) està pràcticament desplaçat cap a la
dreta, la seva constant d’acidesa és molt gran i la concentració d’àcid sense
dissociar és pràcticament zero.
Com més gran sigui la constant d’acidesa, més gran serà la força de
l’àcid i més feble serà la seva base conjugada.
Anàlogament per a les bases:

B(aq) + H2O(l) HB+(aq) + OH–(aq)
L’expressió de la constant de basicitat de la base B és:
+ _
[HB ] [OH ]
Kb =
[B]
Com més gran sigui la constant de basicitat, més gran serà la força de
la base i més petita la del seu àcid conjugat.
Ja hem dit que, en augmentar la força d’un àcid, disminueix la força de la

seva base conjugada i viceversa. La constant d’acidesa d’un àcid i la cons-
tant de basicitat de la seva base conjugada estan relacionades quantitati-
vament. Ara veurem com:
Suposem un àcid HA:
HA(aq) + H2O(l) A–(aq) + H3O+(aq)
La seva constant d’acidesa és:
– +
[A ] [H3O ]
Ka =
[HA]
La constant de basicitat corresponent a la seva base conjugada a causa de

l’equilibri:
A–(aq) + H2O(l) HA(aq) + OH–(aq)
és:
_
[HA] [OH ]
Kb = –
[A ]
Multiplicant membre a membre les expressions Ka i Kb s’obté:

Ka Kb = [H3O+][OH–] = Kw (5)
A 25 °C, Ka Kb = 1,0 × 10 –14
.
165
U06-Q2B (4M).indd 165 12/1/09 15:41:11

Aquesta relació es compleix per a tots els àcids i bases conjugats i viceversa.
Es consideren àcids i bases febles Per tant, a la taula 4 només es donen constants d’acidesa. Per calcular cons-
aquells que tenen constants, Ka o tants de basicitat es poden emprar les dades de la taula i l’expressió (5).
Kb compreses entre 10–3 i 10–8. Si
les constants són menors es consi- Els àcids perclòric, iodhídric, bromhídric, clorhídric, nítric i sulfúric en la
deren àcids i bases molt febles. seva primera dissociació, són àcids for ts. Això significa que, en solució
aquosa, estan totalment ionitzats. Els àcids capaços de donar successiva-
ment diversos protons se’ls anomena àcids polipròtics, H2SO4, H3PO4,
H2PO4–, H2CO3, etc.
El fet d’utilitzar l’aigua com a base per mesurar la for talesa dels àcids fa
que si tenim dos àcids com el HCl i el HNO3, de concentració igual, presen-
tin la mateixa acidesa: la corresponent a l’ió H3O+. Aquest efecte
d’igualar l’acidesa de tots els àcids forts s’anomena efecte anivellador del
dissolvent. Per poder discriminar la for talesa de cadascun d’ells, cal fer
ser vir dissolvents distints de l’aigua.
Els hidròxids dels metalls alcalins i els de calci, estronci i bari són compos-
tos iònics. En dissoldre’ls en aigua, es dissocien totalment, per la qual
cosa són bases for tes. D’acord amb la teoria de Brönsted, la base és l’ió
OH– i és la base més for ta que pot existir en solució aquosa.
Taula 4. Constants d’acidesa, Ka, d’alguns àcids a 25 °C

Nom de l’àcid Fórmula Fórmula base conjugada Ka pKa
Perclòric HClO4 ClO4– Molt gran
Permangànic HMnO4 MnO4– Molt gran
Nítric HNO3 NO3– Molt gran
àcids
Sulfúric H2SO4 HSO4– Molt gran
forts
Iodhídric HI I– Molt gran
Bromhídric HBr Br– Molt gran
Clorhídric HCl Cl– Molt gran
Tricloroacètic Cl3C–COOH Cl3C–COO– 2,6 × 10–1 0,70
Iòdic HIO3 IO3– 1,7 × 10–1 0,77
Etandioc (àcid oxàlic) HOOC–COOH HOOC–COO– 5,9 × 10–2 1,23
Dicloroacètic Cl2CH–COOH Cl2CH–COO– 3,3 × 10–2 1,48
Periòdic HIO4 IO4– 2,3 × 10–2 1,64
Ió hidrogensulfat HSO4– SO42– 1,2 × 10–2 1,92
o-Fosfòric H3PO4 H2PO4– 7,52 × 10–3 2,12
Bromoacètic BrCH2–COOH BrCH2–COO– 2,05 × 10–3 2,69
Cloroacètic ClCH2–COOH ClCH2–COO– 1,4 × 10–3 2,85
Nitrós HNO2 NO2– 4,6 × 10–4 3,34
Fluorhídric HF F– 3,53 × 10–4 3,45
Metanoic HCOOH HCOO– 1,77 × 10–4 3,75
2-Hidroxipropanoic (àcid làctic) CH3–CHOH–COOH CH3–CHOH–COO– 1,37 × 10–4 3,86
Benzoic C6H5–COOH C6H5–COO– 6,5 × 10–5 4,19
Ió fenilamoni C6H5NH3+ C6H5NH2 2,3 × 10–5 4,64
Acètic CH3–COOH CH3–COO– 1,80 × 10–5 4,75
Butanoic CH3–(CH2)2–COOH CH3–(CH2)2–COO– 1,5 × 10–5 4,82
Propanoic CH3–CH2–COOH CH3–CH2–COO– 1,34 × 10–5 4,87
Carbònic H2CO3 HCO3– 4,3 × 10–7 6,37
Ió amoni NH4+ NH3 5,6 × 10–10 9,25
Cianhídric HCN CN– 4,9 × 10–10 9,31
Ió trimetilamoni (CH3)3NH+ (CH3)3N 1,55 × 10–10 9,81
Ió metilamoni CH3NH3+ CH3NH2 2,7 × 10–11 10,57
Ió dimetilamoni (CH3)2NH2+ (CH3)2NH 1,85 × 10–11 10,73
166
U06-Q2B (4M).indd 166 12/1/09 15:41:11

E Xempl E s
1. A 25 °C es té una solució 0,010 mol dm–3 d’àcid nítric. Calcula:

a) la concentració en ions [H3O+] i la concentració en ions [OH–];
b) el pH i el pOH d’aquesta solució.
a) L’àcid nítric és un àcid for t; en solució diluïda es troba totalment ionitzat:

HNO3(aq) + H2O(l) H3O+(aq) + NO–3(aq)
Per tant, la concentració d’ions oxoni és igual a la concentració d’àcid inicialment dissolta:
[H3O+] = 0,010 mol dm–3
No tenim en compte la concentració d’ions oxoni apor tada per l’aigua (a causa de la seva autoio-
nització), que és molt petita comparada amb l’apor tada per l’àcid.
Per trobar [OH–], tenim en compte que:
[H3O+][OH–] = Kw
A 25 °C, Kw = 1,00 × 10–14; per tant:
Kw
[OH ] = +
=
[H3O ] 0,010
b) El pH d’una solució és el logaritme decimal, canviat de signe, del valor numèric corresponent a la
concentració d’ions oxoni, pH = –log [H3O+], per tant:
pH = – log 0,010 = 2,0
De la mateixa manera el: pOH = –log [OH–] i:
pOH = – log (1,0 × 10–12) = 12,0
També es pot trobar el pOH utilitzant l’expressió:
pH + pOH = pKw
A 25 °C, pKw = 14,0 i pH + pOH = 14,0. Si pH = 2,0, aleshores:
2,0 + pOH = 14,0
pOH = 12,0
En una solució àcida, a 25 °C, la concentració d’ions oxoni serà sempre més gran que 10 –7 mol dm–3
i el seu pH serà més petit que 7.
2. A 25 °C, es dissolen en aigua 0,40 g de NaOH i 3,40 g de Ba(OH)2 fins a obtenir 1,0 dm3 de solució.
Calcula el pH i el pOH d’aquesta solució.
El NaOH i el Ba(OH)2 són compostos iònics. En solució aquosa es troben totalment ionitzats:
(Na+, OH–)s Na+(aq) + OH(aq)
–
(1)
(Ba2+, 2 OH–)s Ba2+(aq) + 2 OH(aq)
–
(2)
Segons l’estequiometria de la reacció (1), per cada mol de NaOH dissolt s’obté un mol de OH–, per
tant:
167
U06-Q2B (4M).indd 167 12/1/09 15:41:11

_
1 mol NaOH 1 mol OH _
= 0,010 mol OH
40,0 g NaOH 1 mol NaOH
Segons l’estequiometria de la reacció (2), per cada mol de Ba(OH) 2 dissolt s’obtenen dos mols de OH–,
per tant:
_
1 mol Ba(OH)2 2 mol OH _
= 0,040 mol OH
171,3 g Ba(OH)2 1 mol Ba(OH)2
Els mols totals de OH– són:
nt (OH–) = n1 (OH–) + n2 (OH–) = (0,010 + 0,040) mol OH–
La concentració de OH– és:
_
_ 0,050 mol OH _3
[OH ] = 3
= 0,050 mol dm
1 dm solució
El pOH és:
pOH = – log [OH–] = – log 0,050 = 1,30
i el pH:
pH = 14,0 – pOH = 12,7
3. A 25 °C es dissolen 0,20 mol de CH3COOH en aigua fins a obtenir 1,00 dm3 de solució. La concentració
d’ions oxoni en la solució obtinguda és 1,88 × 10–3 mol dm–3. Troba la constant d’acidesa, Ka, i el
pKa de l’àcid acètic a 25 °C.
L’àcid acètic és un àcid feble. Quan es dissol en aigua està parcialment ionitzat segons l’equilibri:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO–(aq) + H3O+(aq)
Una solució d’àcid acètic en aigua conté ions acetat i ions oxoni, juntament amb molècules d’àcid acètic
sense ionitzar i aigua.
Les concentracions de les espècies químiques presents a l’equilibri estan relacionades per
l’expressió:
– +
[CH3COO ][H3O ]
Ka =
[CH3COOH]
Ka és la constant d’acidesa de l’àcid acètic.

D’acord amb l’estequiometria de la reacció:
[H3O+] = [CH3COO–] = 1,88 × 10–3 mol dm–3
La concentració d’àcid acètic sense ionitzar, [CH3COOH], present a l’equilibri serà igual a la de l’àcid
inicialment dissolt menys la de l’àcid ionitzat:
[CH3COOH]e = (0,20 – 1,88 × 10–3 )mol dm–3 = 0,198 mol dm–3
Substituint:
Ka =
0,198
El pKa de l’àcid acètic és:

pKa = – log Ka = – log 1,78 × 10–5 = 4,75
168
U06-Q2B (4M).indd 168 12/1/09 15:41:12

4. Calcula, a 25 °C, el pH d’una solució 0,01 mol dm–3 d’àcid bromoacètic.
Ka= 2,05 × 10–3
L’àcid BrCH2COOH està parcialment ionitzat segons l’equilibri:
BrCH2COOH(aq) + H2O(l) BrCH2COO–(aq) + H3O+(aq)
I la seva constant d’acidesa és:

+ –
[H3O ][BrCH2COO ]
Ka =
[BrCH2COOH]
Per calcular el pH, calcularem primer la [H3O+]. Si considerem x = [H3O+] podem escriure:
Concentracions (mol dm–3) BrCH2COOH BrCH2COO– [H3O+]
Inicials 0,010 – –
Equilibri 0,010 – x x x
Substituint:
2
x
=
0,010 – x
L’equació de segon grau que en resulta té dues solucions:

x1 = 3,6 × 10–3 i x2 = – 5,67 × 10–3
El valor negatiu és químicament absurd. El resultat correcte és x = 3,6 × 10–3. Per tant:
[H3O+] = 3,6 × 10–3 mol dm–3
pH = – log 3,6 × 10–3 = 2,44
5. Calcula el pH, a 25 °C, d’una solució 0,10 mol dm–3 d’un àcid feble, HA, la constant d’acidesa del qual,
Ka, és igual a 4,0 × 10–6.
L’àcid HA està parcialment ionitzat segons l’equilibri:

i la seva constant d’acidesa és:

+ –
[H3O ][A ]
Ka =
[HA]
Per calcular el pH de la solució, s’ha de trobar primer la [H3O+].

Sigui x = [H3O+]. De l’estequiometria de la reacció es dedueix que:
[H3O+] = [A–] = x
[HA] = 0,10 – x
169
U06-Q2B (4M).indd 169 12/1/09 15:41:12

Substituint:
2
x
=
0,10 – x
Quan un àcid està poc ionitzat, la concentració de l’àcid sense ionitzar és pràcticament igual a l’àcid
inicialment dissolt. Podem simplificar la resolució del problema si considerem que [HA] ≈ 0,10.
Aquesta aproximació es pot fer sempre que el valor numèric de Ka sigui entorn de 10–5 o més petit i la
concentració d’àcid inicialment dissolt sigui molt més gran que Ka. L’error relatiu comès amb aquesta
simplificació és inferior a l’1 %. Per tant:
2
x
0,10
De les dues solucions possibles de l’equació de segon grau, una és sempre químicament absurda. La
solució adequada és:
x = [H3O+] = 6,3 × 10–4 mol dm–3
pH = – log (6,3 × 10–4) = 3,2
6. Es tenen dues solucions, una d’àcid perclòric, HClO4 (solució 1), i una altra d’àcid fòrmic, HCOOH
(solució 2) de la mateixa concentració. Indica, raonant-ho, quina de les dues té un pH més gran.
L’àcid perclòric és un àcid for t. En solució està totalment ionitzat:

HClO4(aq) + H2O(l) ClO4(aq)
–
+ H3O+(aq) (1)
En canvi, l’àcid fòrmic és un àcid feble que, en solució aquosa, està parcialment ionitzat:
HCOOH(aq) + H2O(l) HCOO–(aq) + H3O+(aq) (2)
Si la concentració inicial d’àcid és igual, l’àcid perclòric aportarà a la solució una concentració més gran
d’ions oxoni que l’àcid fòrmic.
Com més gran és la concentració d’ions [H3O+], més petit és el pH. Per tant, la solució d’àcid fòrmic
tindrà un pH més gran que la solució d’àcid perclòric.
7. A 25 °C, es prepara una solució 0,060 mol dm–3 d’àcid benzoic. La concentració d’ions oxoni en l’equi-
libri és 1,94 × 10–3 mol dm–3. Calcula el grau d’ionització de l’àcid benzoic.s
L’àcid benzoic, en solució aquosa, es compor ta com un àcid feble parcialment ionitzat segons:
C6H5COOH(aq) + H2O(l) C6H5COO–(aq) + H3O+(aq)
El grau d’ionització, α, d’un electròlit és la fracció de mol que s’ionitza (tant per u ionitzat). Segons les
dades del problema i d’acord amb l’estequiometria de la reacció, de cada 0,060 mol d’àcid benzoic
inicialment presents s’ionitzen 1,94 × 10–3 mol, per tant:
= = 0,032
0,060 mol d'àcid inicials
= 0,032
170
U06-Q2B (4M).indd 170 12/1/09 15:41:12

Aquest resultat ens indica que, en una solució 0,060 mol dm–3 d’àcid benzoic, de cada mol d’àcid ben-
zoic dissolt, s’ionitzen només 0,032 mol.
Expressant-ho en tant per cent, l’àcid benzoic, en la solució indicada, s’ionitza un 3,2 %.
8. La constant de basicitat, Kb, de l’amoníac és 1,79 × 10–5 a 25 °C. Calcula:

a) La concentració d’ions oxoni i el pH d’una solució preparada dissolent en aigua, a 25 °C, 0,15 mol
de NH3, fins a obtenir 1,0 dm3 de solució.
b) El grau d’ionització de l’amoníac en la solució descrita a l’apartat anterior.
a) En dissoldre en aigua l’amoníac, aquest s’ionitza parcialment. L’equilibri que té lloc és:
NH3(aq) + H2O(l) NH+4(aq) + OH–(aq)
Les concentracions de les espècies químiques presents en l’equilibri estan relacionades per la
constant de basicitat de l’amoníac que ve donada per l’expressió:
+ –
[NH4 ][OH ]
Kb = (2)
[NH3]
El problema consisteix a calcular primer [OH–] i després, a par tir del producte iònic de l’aigua,
Kw = [H3O+][OH–], la [H3O+] i el pH.
Sigui x = [OH–] en equilibri:
Concentracions
[NH3] [NH4+] [OH–]
(mol dm–3)
Inicials 0,15 – –
Equilibri 0,15 – x x x
Tenint en compte les aproximacions indicades anteriorment i substituint els valors expressats a (2):

x = [OH–] = 1,6 × 10–3 mol dm–3
+ Kw
[H3O ] = –
=
[OH ]
pH = – log 6,2 × 10–12 = 11,2
b) Segons el resultat de l’apar tat anterior, de cada 0,15 mols de NH3 inicialment presents, s’ionitzen
1,6 × 10–3 mol; per tant:
= 0,011
0,15
Expressant-ho en tant per cent, l’amoniac en la solució indicada s’ionitza un 1,1 %.
171
U06-Q2B (4M).indd 171 12/1/09 15:41:12

7 | Relació entre l’estructura química

i la constant d’acidesa dels àcids
Per analitzar la relació entre la força d’un àcid i la seva estructura, dividirem
els àcids en dos grups: àcids binaris, de fórmula general H–X, i oxoàcids,
compostos amb estructura H–O–X.
La força dels àcids binaris depèn principalment de dos factors: el volum
atòmic del no-metall i la diferència d’electronegativitat entre el no-metall (X)
i l’hidrogen, la qual determina que l’enllaç sigui més o menys polar. En
general, com més polar sigui l’enllaç H–X més fàcil serà la captació del
protó per par t de l’aigua.
Però, en determinar l’acidesa dels hidràcids del grup 17 de la taula periòdi-
ca, s’obser va que la constant d’acidesa augmenta en l’ordre:
HF < HCl < HBr < HI
→
Ka augmenta
coincidint amb l’ordre de volum atòmic i essent contrari a l’ordre creixent

de la diferència d’electronegativitats, és a dir, que l’efecte de la grandària
atòmica és més important que l’efecte de la diferència d’electronegativitat.
Així, l’enllaç H–I és més feble que l’enllaç H–F i, per aquesta raó, es trenca
més fàcilment.
Quan s’analitza l’acidesa dels compostos binaris de l’hidrogen en un
mateix període, la diferència de grandària és poc significativa i el factor més
impor tant és, en aquest cas, la diferència d’electronegativitat. Si compa-
rem els compostos binaris del tercer període, el PH3 no reacciona amb
l’aigua, el H2S és un àcid feble i el HCl és un àcid for t, com es pot esperar,
ja que les seves electronegativitats creixen en l’ordre P < S < Cl.
PH3 < H2S < HCl

→
augment d’acidesa
Els oxoàcids són compostos amb estructura H–O–X. El seu compor ta-
ment com a àcids depèn de la major o menor dificultat per trencar l’en-
llaç O–H, i això depèn indirectament de l’electronegativitat de l’àtom
central. Si aquest àtom és un element molt electronegatiu, els electrons
s’allunyaran de l’enllaç O–H per «desplaçar-se» cap a l’enllaç O–X.
L’enllaç O–H s’afeblirà i el protó podrà ser captat més fàcilment per les
molècules d’aigua. Per exemple, l’electronegativitat del clor, brom i iode
augmenta en aquest ordre I < Br < Cl; per tant, la força dels àcids HOX
augmenta:
HIO < HBrO < HClO
→
Ka augmenta
Si comparem els distints àcids d’un mateix element, es pot obser var que,
en general, en augmentar el nombre d’oxígens enllaçats a l’àtom central,
augmenta la força de l’àcid. Així, entre els àcids del clor:
HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4

→
Ka augmenta
172
U06-Q2B (4M).indd 172 12/1/09 15:41:13

8 | Solucions de sals en aigua

En dissoldre les sals en aigua, la solució obtinguda pot resultar neutra,
àcida o bàsica. Això és degut al fet que els ions d’una sal reaccionen, amb
major o menor extensió, amb l’aigua.
La reacció dels ions d’una sal amb l’aigua es coneix clàssicament amb el
nom d’hidròlisi, però en la teoria de Brönsted i Lowry es tracta tan sols
d’un tipus de reacció àcid-base, on un anió que es comporta com una base
reacciona amb l’aigua que es comporta com un àcid, i a l’inrevés: un catió
que es comporta com un àcid reacciona amb l’aigua que actua en aquest
cas com una base.
Vegem-ne ara alguns exemples.
| Solució de clorur de sodi en aigua

Podem considerar que el clorur de sodi és el producte de la reacció de
l’àcid clorhídric, HCl, amb l’hidròxid de sodi, NaOH; per això podem dir que
el clorur de sodi és una sal d’àcid for t i base for ta. Quan el NaCl es dissol
en aigua, la sal es dissocia totalment:
(Na+,Cl–)s Na+(aq) + Cl–(aq)
Segons la teoria de Brönsted i Lowr y, ni l’ió Cl–, que és una base extraordi-
nàriament feble, ni l’ió Na+, que és un àcid extraordinàriament feble, no
reaccionen amb l’aigua. Les reaccions:
Cl–(aq) + H2O(l) HCl(aq) + OH–(aq)
Na+(aq) + 2H2O(l) NaOH(aq) + H3O+(aq)
estan totalment desplaçades cap a l’esquerra.
Així doncs, una solució de NaCl en aigua conté ions Cl–(aq), ions Na+(aq), molè-
cules d’aigua i una petitíssima quantitat d’ions H3O+(aq), i OH–(aq) que provenen
de l’autoionització de l’aigua. La seva concentració és igual, [H3O+] = [OH–],
i la solució és neutra. Per tant, el pH és el mateix que el de l’aigua pura, és
a dir, pH = 7 a 25 °C.
Sempre que es dissol en aigua una sal obtinguda per reacció d’un àcid
for t i una base for ta, com el NaCl, el pH és 7 a 25 °C.
Si la temperatura no és de 25 °C, s’ha de tenir en compte que, a qualsevol

temperatura, es compleix que:
[H3O+] = [OH–]
i que per poder calcular el pH s’ha de conèixer el valor del producte iònic de
l’aigua a la temperatura a què es treballa.
Altres exemples de sals d’àcid for t i base for ta són: BaCl2, KNO3, KCl, KI,
NaClO4, etc. En la terminologia clàssica, aquestes sals no s’hidrolitzen.
173
U06-Q2B (4M).indd 173 12/1/09 15:41:13

| Solució de clorur d’amoni en aigua

El clorur d’amoni, NH4Cl, és una sal d’àcid for t, HCl, i base feble, NH3. En
solució aquosa es troba totalment dissociat:
(NH4+,Cl–)s NH+4(aq) + Cl–(aq)
El catió amoni és l’àcid conjugat de l’amoníac, que és una base feble, i
l’anió clorur és la base conjugada de l’àcid clorhídric, que és un àcid for t.
L’anió clorur no reacciona amb l’aigua (vegeu l’apar tat anterior), però el
catió amoni sí:
4. a) El nitrat d’amoni és un sòlid de color
NH+4(aq) + H2O(l) NH3(aq) + H3O+(aq)
blanc molt soluble en aigua. Les seves
solucions tenen un pH lleugerament àcid. Aquesta reacció té lloc en una certa extensió i dóna lloc a la formació d’ions
oxoni que confereixen a la solució caràcter àcid. Per tant, [H3O+] > [OH–] i el
pH de la solució és, a 25 °C, més petit que 7.
Una solució de NH4Cl conté ions Cl–(aq), ions NH+4(aq), NH3(aq) i ions H3O+(aq), la
concentració dels quals és superior a la d’ions OH–(aq).
Sempre que es dissol una sal d’àcid for t i base feble, com el clorur
d’amoni, el pH és, a 25 °C, més petit que 7.
Altres exemples de solucions aquoses de sals en què el pH és lleugera-

ment àcid són les de (NH4)2SO4, FeCl3, Bi(NO3)3, etc.
b) L’acetat de sodi és un sòlid cristal·lí de

color blanc. És molt soluble en aigua i les
seves solucions tenen un pH lleugerament
| Solució d’acetat de sodi en aigua
bàsic.
L’acetat de sodi és una sal d’àcid feble i base for ta. Quan es dissol en
aigua està totalment dissociat:
(CH3COO–,Na+)s CH3COO–(aq) + Na+(aq)
El catió Na+ no reacciona amb l’aigua, però l’anió acetat es compor ta com
una base feble i reacciona amb l’aigua, en una cer ta extensió, segons
l’equilibri:
CH3COO–(aq) + H2O(l) CH3COOH(aq) + OH–(aq)
Els ions OH– formats fan que la solució tingui caràcter bàsic. Per tant,
[OH–] > [H3O+] i el pH de la solució serà, a 25 °C, més gran que 7.
Una solució aquosa d’acetat de sodi conté ions CH3COO–(aq), ions Na+(aq),
CH3COOH(aq) i ions OH–(aq), la concentració dels quals és més gran que la
d’ions H3O+(aq).
Sempre que es dissol en aigua una sal d’àcid feble i base for ta, el pH,
a 25 °C, és més gran que 7.
Altres sals que en solució aquosa donen un pH lleugerament bàsic són

HCOOK, Rb2SO3, Na3PO4, CH3CH2COOK, etc.
174
U06-Q2B (4M).indd 174 12/1/09 15:41:13

E Xempl E S
9. Calcula, a 25 °C:
a) el pH d’una solució 0,010 mol dm–3 de nitrat d’amoni, NH4NO3, i
b) el pH d’una solució 0,20 mol dm–3 de metanoat de potassi, HCOOK.
a) El nitrat d’amoni en solució aquosa està totalment dissociat:

NH4NO3(s) NH+4(aq) + NO–3(aq)
0,010 0,010
(mol dm–3) (mol dm–3)
L’ió nitrat no reacciona amb l’aigua, però el catió amoni es compor ta com un àcid feble i reacciona
amb l’aigua segons l’equilibri:
NH4(aq)
+
+ H2O(l) NH3(aq) + H3O+(aq) (1)
5,6 (2)

Sigui x = [NH3] en l’equilibri. De l’estequiometria de la reacció (1) i tenint en compte les aproxima-
cions indicades en problemes anteriors:
x = [NH3] = [H3O+]
[NH4+ ] = (0,01 – x) mol dm–3
Substituint en l’expressió (2) les concentracions en l’equilibri, tindrem:
5,6

Resolent l’equació: x = 2,4 × 10–6
[H3O+] = 2,4 × 10–6 mol dm–3
pH = –log 2,4 × 10–6 = 5,6
Les solucions d’una sal producte de la reacció d’un àcid for t amb una base feble tenen caràcter
àcid i el seu pH < 7.
b) El metanoat de potassi es dissocia totalment en solució aquosa:

HCOOK(s) HCOO–(aq) + K+(aq)
El catió potassi no reacciona amb l’aigua però l’ió metanoat, HCOO–, és la base conjugada de l’àcid
metanoic, HCOOH, que és un àcid feble i reaccionarà amb l’aigua amb una cer ta extensió:
HCOO–(aq) + H2O(l) HCOOH(aq) + OH–(aq) (1)
La constant de basicitat de l’anió metanoat, a 25 °C, serà:

Sigui x = [HCOOH] en l’equilibri. De l’estequiometria de la reacció (1) i tenint en compte les apro-
ximacions indicades en problemes anteriors, es dedueix que:
x = [HCOOH] = [OH–]
175
U06-Q2B (4M).indd 175 12/1/09 15:41:13

Com que el metanoat de potassi inicialment dissolt està totalment dissociat, els 0,20 mol de
HCOOK donaran lloc a 0,20 mol de HCOO– i 0,20 mol de K+. En l’equilibri:
[HCOO–] = 0,20 – x ≈ 0,20

x = 3,3 × 10–6
[HCOOH] = [OH–] = 3,3 × 10–6 mol dm–3
[H3O+] = 3,03 × 10–9 mol dm–3
pH = – log 3,03 × 10–9 = 8,5
Les solucions d’una sal que prové d’un àcid feble i una base for ta tenen caràcter bàsic i el
seu pH > 7.
9 | Solucions reguladores o amortidores

Una solució amor tidora és aquella en la qual el pH es modifica molt poc
quan es dilueix o s’hi afegeixen quantitats moderades d’àcids o de bases,
encara que siguin for ts.
Molts processos químics i bioquímics només es fan de manera satisfactò-
ria si es manté el pH dintre d’un inter val petit. Variacions del pH poden fer
canviar el mecanisme d’una reacció.
Per exemple, és important controlar el pH en el tractament d’aigües residu-
als, en els processos d’electrodeposició electrolítica (dipòsit d’un metall
sobre una super fície utilitzant energia elèctrica; és el que habitualment
anomenem daurar o platejar un objecte), etc.
La major par t dels líquids del cos humà tenen pH característics que s’han
de mantenir pràcticament constants perquè tinguin un funcionament cor-
recte. Per exemple, el pH de la sang és 7,4; una variació de més de ± 0,4
unitats de pH pot resultar mortal. Les solucions de plasma encara tenen
límits més estrictes, el seu pH pot variar entre 7,38 i 7,41. La saliva té un pH
de 6,8; l’estómac necessita un pH molt àcid perquè es puguin digerir els
aliments, entorn d’1,7. El pH del duodè està entre 6,0 i 6,5.
Per mantenir el pH dins els límits adequats, l’organisme disposa d’unes
solucions capaces de resistir variacions de pH, encara que s’hi introdueixin
quantitats petites d’àcid o base for tes.
Aquestes solucions que tenen la capacitat de regular el pH s’anomenen
solucions amortidores, reguladores o tampó. Tots els líquids biològics són
solucions amor tidores.
Les solucions amortidores estan formades per una mescla d’un àcid feble
i la seva base conjugada (per exemple, una mescla d’àcid acètic i acetat de
sodi) en concentracions relativament elevades, o bé per una mescla d’una
base feble i el seu àcid conjugat (per exemple, amoníac i clorur d’amoni).
Vegem uns exemples de càlcul del pH d’una solució amortidora i la seva capa-
citat de resistir variacions de pH en afegir hi un àcid fort i una base forta.
176
U06-Q2B (4M).indd 176 12/1/09 15:41:14

5. a) El pH de la sang es manté constant b) El vas de l’esquerra conté aigua c) El vas de l’esquerra conté un sèrum
gràcies a l’acció de distintes solucions destil·lada i unes gotes d’un indicador que sanguini i unes gotes d’indicador blau de
reguladores. Una d’aquestes solucions és s’anomena blau de bromofenol. Aquest bromofenol. El pH és superior a 4,6 i la
el parell ió hidrogencarbonat-àcid carbònic. indicador té un color blau violat a pH solució és de color blau-violat. Al vas de
També hi ha proteïnes que contribueixen a superior a 4,6 i groc a pH inferior a 3,0. la dreta hi hem afegit unes gotes de HCl,
l’efecte regulador. Com que el pH de l’aigua pura, a 25 °C, és però la solució es manté de color blau.
En medicina s’utilitzen sèrums sanguinis 7, la solució té color rosa violat. Al vas de El sèrum sanguini ha mantingut el pH
amb reguladors de pH. la dreta hi hem afegit unes gotes de HCl; pràcticament constant i no s’observa
com que el pH ha baixat bruscament de pH variació en el color de la solució.
neutre a pH àcid la solució és de color groc.
E Xempl E S
10. Calcula, a 25 °C, el pH d’una solució obtinguda en dissoldre en aigua 0,50 mol d’àcid acètic i
0,50 mol d’acetat de sodi fins a obtenir 1,0 dm3 de solució.
L’àcid acètic és un àcid feble; en solució aquosa està parcialment ionitzat, segons l’equilibri:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO–(aq) + H3O+(aq) (1)
La constant d’acidesa de l’àcid acètic, Ka= 1,8 × 10–5, és donada per l’expressió:
(2)

En afegir acetat de sodi (sòlid iònic soluble en aigua) a una solució d’àcid acètic, l’equilibri (1) es despla-
ça cap a l’esquerra i la concentració d’ions oxoni disminueix. Aquest desplaçament de l’equilibri d’un
àcid feble en afegir-hi una cer ta quantitat d’una de les seves sals és conegut amb el nom d’efecte de
l’ió comú.
Si anomenem x els mols per dm3 d’àcid acètic que s’ionitzen en presència dels ions acetat afegits, la
concentració dels quals és 0,50 mol dm–3, tindrem:
Concentracions (mol dm–3) [CH3COOH] [CH3COO–] [H3O+]
Inicial 0,50 0,50 –

Equilibri 0,50 – x 0,50 + x x
Substituint aquests valors a l’expressió (2):

Aquesta equació es pot resoldre fàcilment si considerem que el valor de x és negligible davant 0,50. En
efecte, l’àcid acètic és un àcid feble, molt poc ionitzat, i a més, el seu grau d’ionització disminueix per
la presència d’una concentració relativament elevada d’ió acetat.
177
U06-Q2B (4M).indd 177 12/1/09 15:41:14

En conseqüència:

; x = 1,80 × 10–5; [H3O+] = 1,80 × 10–5 mol dm–3

pH = –log 1,80 × 10–5 = 4,74
11. Calcula, a 25 °C, la variació de pH que té 1,0 dm3 de la solució amortidora de l’exemple anterior si:
a) hi afegim 0,010 mol de HNO3,
b) hi afegim 0,010 mol de NaOH.
a) En afegir 0,010 mol de HNO3 a 1,0 dm3 de la solució anterior, la concentració d’ions H3O+ augmen-
ta considerablement i és molt superior a la concentració d’equilibri. Segons el principi de Le
Chatelier el sistema:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO–(aq) + H3O+(aq)
ha d’evolucionar fins a aconseguir un nou estat d’equilibri, i ho fa desplaçant-se cap a
l’esquerra.
Com que l’àcid acètic és un àcid feble i les concentracions d’àcid acètic i ió acetat són relativament
grans, la concentració d’ions H3O+, en arribar de nou a l’equilibri, ha de ser molt petita. Per tant,
és correcte acceptar que pràcticament tota la quantitat d’àcid afegit, 0,010 mol, reacciona amb
0,010 mol d’ions acetat per donar 0,010 mol d’àcid acètic. Aleshores tindríem:
Inicial 0,50 0,50 0,010

Equilibri 0,50 + 0,010 0,50 – 0,010 x
Substituint aquests valors en l’expressió de la constant d’acidesa de l’àcid acètic:

[H3O+] = 1,87 × 10–5 mol dm–3
pH = – log (1,87 × 10–5) = 4,73
Com hem vist en el problema anterior, el pH inicial d’aquesta solució amor tidora era
pH = 4,74; per tant, en aquest cas, la variació de pH és de 0,01 unitats.
Obser va que, en afegir 0,010 mol de HNO3 a 1,0 dm3 d’aigua pura, el seu pH passaria de
pH = 7 a pH = 2, una variació de pH de cinc unitats. En canvi, la mateixa quantitat afegida a una
solució amor tidora manté el pH pràcticament constant.
b) Si a 1 dm3 de la solució de l’exemple anterior li afegim 0,010 mol de NaOH, aquests reaccionaran
en primer lloc amb l’àcid acètic:
CH3COOH(aq) + NaOH(aq) CH3COONa(aq) + H2O(l)
Aleshores, en el sistema:
CH3COOH(aq) + H2O(l) CH3COO–(aq) + H3O+(aq) (1)
178
U06-Q2B (4M).indd 178 12/1/09 15:41:14

la concentració d’àcid acètic disminueix i la concentració d’ió acetat augmenta:

[CH3COOH] = (0,50 – 0,010) mol dm–3 = 0,49 mol dm–3
[CH3COO–] = (0,50 + 0,010) mol dm–3 = 0,51 mol dm–3
Com que aquestes concentracions no estan en equilibri, el sistema (1) evolucionarà fins a assolir
un nou equilibri. Tindrem:
Inicial 0,49 0,51 –

Equilibri 0,49 – x 0,50 + x x
Substituint aquests valors en l’expressió de la constant d’acidesa de l’àcid acètic:

[H3O+] = 1,73 × 10–5 mol dm–3
pH = –log 1,73 × 10–5 = 4,76
En aquest cas, la variació del pH és de 0,02 unitats.
Observa que, en afegir 0,010 mol de NaOH a 1,0 dm3 d’aigua pura, el seu pH passaria de pH = 7 a
pH = 12, una variació de cinc unitats de pH. En aquest cas tornem a comprovar el gran poder regulador
de la solució amortidora d’acètic-acetat, en la qual la variació de pH només ha estat de 0,02 unitats.
També es poden resoldre aquests problemes aplicant l’equació de

Henderson-Hasselbach, que consisteix, únicament, a prendre logaritmes
en l’expressió de la constant d’equilibri, Ka.
Suposem que volem preparar una solució amortidora d’un àcid feble HA:
La seva constant d’acidesa és:
Aïllant la [H3O+]:
prenent logaritmes i canviant de signe:
Fixem-nos que si la concentració de l’àcid feble i de la seva base conjugada

són iguals, és a dir [HA] = [A–], log 1 = 0 i el pH = pKa.
[base]
Mesclant parelles distintes d’àcid-base conjugada i ajustant la relació ,
[àcid]
es pot obtenir una solució reguladora de gairebé qualsevol pH desitjat,
encara que, per a cada solució reguladora, la seva capacitat amortidora és
màxima quan pH = pKa.
179
U06-Q2B (4M).indd 179 12/1/09 15:41:15

10 | Indicadors àcid-base

La mesura del pH d’una solució és una operació que es fa freqüentment en
el laboratori, ja que com hem anat dient, l’acidesa la basicitat d’una solució
té un paper impor tant en els processos químics i bioquímics. Per determi-
nar el pH d’una solució, s’utilitzen aparells de mesura anomenats
pH- metres o també substàncies anomenades indicadors.
Els indicadors àcid-base són àcids o bases febles, generalment orgànics,
que tenen la par ticularitat que la forma molecular i la seva forma ionitzada
tenen colors diferents. En conseqüència, el color d’una solució que conté
dissolt un indicador depèn del pH de la solució.
6. Colors d’alguns indicadors a diferents valors de pH. De dalt a baix i d’esquerra a dreta,
blau de bromocresol, fenolftaleïna, verd de bromocresol i vermell de metil.
Representant la forma àcida d’un indicador per HIn i la seva forma ionitzada
per In–, podem considerar l’equilibri:
HIn(aq) + H2O(l) In–(aq) + H3O+(aq) (1)
color A color B
Quan s’afegeix una quantitat petita d’un indicador a una solució àcida, l’equi-
libri (1) es desplaça cap a l’esquerra (efecte de l’ió comú), [HIn] >> [In–], i hi
predomina el color A.
Quan s’afegeix l’indicador a una solució bàsica, els ions OH– reaccionaran
amb els ions H3O+, l’equilibri (1) es desplaçarà cap a la dreta, [In–] >> [HIn],
i hi predominarà el color B.
En realitat, per poder percebre un color, A, en presència d’un altre, B, la
concentració del primer ha de ser entorn de 10 vegades més gran que la del
segon.
Per tant, suposant que:
[In–] ≥ 10 [HIn], dominarà el color B
[HIn] ≥10 [In–], dominarà el color A
La constant d’equilibri corresponent a l’indicador, HIn, és:
In
HIn
180
U06-Q2B (4M).indd 180 12/1/09 15:41:15

In HIn
(2)
HIn
Prenent logaritmes en l’expressió (2):
In
HIn HIn
HIn
In
HIn
HIn
In
Per a una relació; = 10; log 10 = 1 i:
HIn
pH = pKHIn + 1
Quan el pH de la solució sigui igual o més gran que pK HIn + 1, dominarà el
color B.
In
Per a una relació; = 0,1; log 0,1 = –1, i:
HIn
pH = pKHIn – 1
Quan el pH de la solució és igual o menor que pKHIn – 1, dominarà el color A.
Per tant, entre el pH en què l’indicador té color de la forma àcida (color A) i
el pH en què l’indicador té el color de la forma bàsica (color B), hi ha un
inter val aproximat de dues unitats de pH. Aquest inter val és anomenat
interval de viratge de l’indicador, i la solució presenta un color intermedi
entre A i B.
Taula 5. Indicadors més comuns

Indicador Color forma Color forma Interval de viratge
àcida bàsica de l’indicador
Vermell congo blau vermell 3,0–5,0
Blau de bromofenol groc blau violat 3,0–4,6
Ataronjat de metil vermell groc 3,2–4,4
Verd bromocresol groc blau 3,8–5,4
Vermell de metil vermell groc 4,8–6,0
Blau de bromotimol groc blau 6,0–7,6
Vermell fenol groc vermell 6,6–8,0
Vermell cresol groc vermell 7,0–8,8
Blau de timol groc blau 8,0–9,6
Fenolftaleïna incolor rosa violat 8,2–10,0
Groc d’alitzarina groc vermell 10,1–12,0
Per exemple, el blau de bromotimol és un indicador que té el color groc quan

el seu pH ≤ 6,0 i blau quan el seu pH ≥ 7,6. Entre aquests dos valors de pH,
és a dir, quan el pH està comprès entre 6,0 i 7,6, el seu color és verd.
181
U06-Q2B (4M).indd 181 12/1/09 15:41:15

Mesclant diversos indicadors acolorits és possible obtenir un indicador

universal de pH. Aquests indicadors fan un canvi de color continu, a mesura
que varia el pH.
Sovint, és més còmode fer servir paper indicador de pH. S’obté impregnant
una tira de paper absorbent amb un indicador universal. Per determinar el
pH d’una solució, es toca el paper indicador amb una vareta, submergida
prèviament en aquesta solució. Per no contaminar-la, no s’ha d’introduir
mai el paper en la solució. Posteriorment, es compara el color que pren el
paper amb el color més proper d’una escala de colors i pH preestabler ta.
7. El paper indicador es pot comprar a les

botigues de productes químics en forma de
llibrets o enrotllat. En tocar el paper
indicador amb una vareta submergida
prèviament en una solució àcida, aquest
es tenyeix de color vermell. Si la solució és
bàsica, es tenyeix de color blau. La
intensitat dels colors vermell i blau depèn,
en ambdós casos, de les concentracions
de les solucions.
Indicadors naturals
E x peri è n cia
A més dels indicadors que es compren a les botigues de

productes químics, és molt senzill obtenir indicadors
naturals amb productes que podem tenir a casa.
N’explicarem alguns.
El te és un indicador natural, el seu color és terrós en medi
bàsic i groc en medi àcid. Pots comprovar-ho afegint-hi
unes gotes d’àcid: el color del te es fa més clar, cosa que
indica que ha reconegut la presència de l’àcid. Si no dispo-
ses de cap àcid pots provar amb suc de llimona.
Les roses de color vermell tenen un colorant que es pot
fer ser vir d’indicador. Per obtenir-lo cal deixar una rosa
vermella en una dissolució de metanol. El metanol extreu el colorant que es
pot fer ser vir d’indicador. Aquest indicador dóna diferents tons de vermell a
rosat segons quin sigui el pH del medi.
El suc de col lombarda també és un indicador natural. Per obtenir-lo cal fer
bullir unes fulles de col fins que hi hagi molt poca quantitat d’aigua. El suc de
col lombarda dóna un color vermellós a les solucions àcides i un color groc-
verdós a les solucions bàsiques.
Bullint fulles de carxofa obtindrem un altre indicador àcid-base. Les hem de
bullir com en el cas anterior fins a tenir molt poca aigua. El suc de carxofa és
incolor en medi àcid i groc en medi bàsic.
182
U06-Q2B (4M).indd 182 12/1/09 15:41:16

E Xempl E s
12. El blau de bromotimol és un indicador àcid-base. Quan en la solució hi ha un 90,9 % o més de la forma
molecular no ionitzada, la solució és clarament de color groc; en canvi, és suficient un 80,0 % de la
forma ionitzada perquè la solució sigui clarament de color blau. Determina l’interval de pH per al
viratge de l’indicador.
Dada: la constant d’acidesa del blau de bromotimol és a 25 °C, KHIn = 1,0 × 10–7.
El blau de bromotimol és un àcid feble. Representarem per HIn la seva forma molecular, de color groc,
i per In– la seva forma iònica, de color blau. En dissoldre el blau de bromotimol en aigua, té lloc
l’equilibri:
HIn(aq) + H2O(l) In–(aq) + H3O+(aq) (1)
color groc color blau
En l’equilibri (1) es compleix:

In
HIn
HIn
HIn
HIn
In
Quan en la solució hi ha un 90,9 % de HIn i, per tant, un 9,1 % de In–, predomina el color groc i la [H3O+]
en la solució és:

pH = – log 9,99 × 10–7 = 6,0
Quan en la solució hi ha un 80,0 % de In– i un 20,0 % de HIn, predomina el color blau i la [H3O+] en la
solució és:

pH = – log 2,5 × 10–8 = 7,6
Per tant, quan el pH ≤ 6,0, la solució és de color groc i, quan el pH ≥ 7,6 la solució és de color blau. Diem
que l’indicador blau de bromotimol vira, o canvia de color, en l’interval de pH 6,0–7,6.
Entre pH = 6,0 i pH = 7,6, el color de la solució serà la mescla dels colors groc i blau, i la solució tindrà
color verd.
HIn
Fixa’t que, estrictament, el quocient s’hauria de calcular dividint la concentració
In
(en mol dm–3) de HIn per la concentració (en mol dm–3) de In–:
HIn HIn HIn HIn HIn
In In In In In
però les masses molars de HIn i In– són pràcticament iguals, ja que es tracta de compostos orgànics
d’elevada massa molecular, i es poden simplificar per quedar així:
HIn HIn
In In
183
U06-Q2B (4M).indd 183 12/1/09 15:41:16

Indicadors més usuals

DOCUMENT
Ja hem indicat anteriorment que els indicadors són generalment substàncies orgàniques d’elevada massa
molecular. Entre els més utilitzats tenim l’ataronjat de metil, el vermell congo i la fenolftaleïna.
L’ataronjat de metil és un colorant derivat de l’anilina, C6H5–NH2, encara que s’utilitza més com a indica-
dor àcid-base que com a colorant. Els colorants derivats de l’anilina reben el nom de colorants azoics.
L’ataronjat de metil té l’estructura següent:
CH3
N— — N= N— —SO3H
CH3
Les parts de la molècula emmarcades en línies puntejades són les derivades de l’anilina. La forma àcida
de l’indicador és de color vermell, i la forma bàsica, de color groc. Com que té un inter val de viratge entre
3,2 i 4,4 és un indicador adient per fer valoracions en què el punt d’equivalència es trobi en zona àcida.
La forma àcida de l’indicador vermell congo és de color blau i la forma bàsica de color vermell. La forma
neutra, de color vermell, té la fórmula següent:
NH2 NH2
N= N— —N= N
SO3Na SO3Na
El vermell congo també és un colorant azoic i, per tant, derivat de l’anilina. El grup –SO3Na s’anomena grup
sulfònic, i és el grup responsable de la seva solubilitat en l’aigua. La forma blava del colorant té els dos
grups amino, –NH2, protonats i és un catió divalent.
La fenolftaleïna és un dels indicadors més habituals. És incolor en medi àcid i rosa violat en medi bàsic.
Normalment s’utilitza pel seu punt de transició incolor rosa a pH entre 8,0 i 9,6. Com que la fenolftaleïna
vira a un pH tan alt, és l’indicador adient per a valoracions que tenen el punt d’equivalència en zona bàsica.
OH O–
2OH–
O C OH C O + 2 H2O
2H+
–O C
O 2
incolor rosa
184
U06-Q2B (4M).indd 184 12/1/09 15:41:16

11 | Reaccions de neutralització

La reacció més impor tant entre els àcids i les bases i una de les més
impor tants en química, és la de neutralització. Com ja hem indicat ante-
riorment, consisteix en la combinació d’un ió H3O+(aq) i un ió OH–(aq), per
donar aigua:
H3O+(aq) + OH–(aq) 2 H2O(l)
La reacció és molt ràpida i està pràcticament desplaçada cap a la dreta. En
la reacció de neutralització es forma, a més, una sal gràcies a l’anió de
l’àcid i al catió de la base. Com que gairebé totes les sals estan totalment
dissociades en ions, es fa innecessari escriure-les en l’equació química de
neutralització, encara que les podem escriure en segona línia. Un exemple
de neutralització d’un àcid for t amb una base for ta seria la reacció entre
l’àcid nítric i l’hidròxid de sodi:
HNO3(aq) + NaOH(aq) NaNO3(aq) + H2O(l)
que, escrita en forma iònica:
H3O+(aq) + NO–3(aq) + Na+(aq) + OH–(aq) 2 H2O(l) + NO–3(aq) + Na+(aq)
Com que les espècies químiques NO–3(aq) + Na+(aq) no intervenen d’una mane-
ra directa en el procés de neutralització, podem escriure:
(NO–3(aq) , Na+(aq))
Aquests ions que no inter venen directament en una reacció química s’ano-
menen contraions o ions espectadors.
Per tant, en mesclar un àcid i una base obtindrem una sal i aigua. El pH de
la solució resultant no sempre serà neutre (pH = 7 a 25 °C). Vegem-ne
alguns casos:
a) Si reaccionen un àcid for t i una base for ta en quantitats estequiomètri-
ques, per exemple HNO3 i NaOH, la sal resultant serà sal d’àcid for t i
base for ta, NaNO3. El NaNO3 no reacciona amb l’aigua i el pH serà 7 a
25 °C.
b) Si reaccionen un àcid feble i una base forta en quantitats estequiomètri-
ques, per exemple CH3COOH i NaOH, la sal resultant serà d’àcid feble i
base for ta, CH3COONa, reaccionarà amb l’aigua i, a 25 °C, el seu pH
serà més gran que 7.
c) Si reaccionen un àcid fort amb una base feble en quantitats estequiomè-
triques, per exemple HCl i NH3, la sal resultant serà d’àcid for t i base
feble, NH4Cl, reaccionarà amb l’aigua i, a 25 °C, el seu pH serà més petit
que 7.
d) Si els àcids i les bases no es mesclen en quantitats estequiomètriques,
el pH depèn, segons els casos, del reactiu que queda en excés o bé de
la mescla de producte/reactiu en excés.
185
U06-Q2B (4M).indd 185 12/1/09 15:41:16

E Xempl E s
13. Es disposa d’una solució que conté 0,40 g de NaOH dissolts. Calcula:
a) El volum d’una solució 0,25 mol dm–3 d’àcid nítric, HNO3, necessari per a la seva neutralització.
Expressa el resultat en cm3.
b) El pH, a 25 °C, de la solució neutralitzada.
a) Segons l’estequiometria de la reacció:

(NO–3(aq) , Na+(aq))
cada mol de HNO3 reacciona amb un mol de NaOH. El volum de solució d’àcid nítric necessari per
neutralitzar la solució de NaOH és:
b) La solució final conté ions NO–3(aq), Na+(aq), H2O(l) i ions H3O+(aq) i OH–(aq), que provenen de l’autoionitza-
ció de l’aigua. Com que els ions NO3– i els ions Na+ no reaccionen amb l’aigua i la [H3O+] = [OH–] =
10–7 mol dm–3, el pH de la solució és 7.
14. Es mesclen 500 cm3 d’una solució 0,05 mol dm–3 de HCl (solució 1) amb 500 cm3 d’una solució
0,01 mol dm–3 de NaOH (solució 2). Calcula el pH de la solució resultant. Suposa volums additius.
La reacció que té lloc entre el HCl i el NaOH és:
HCl(aq) + NaOH(aq) NaCl(aq) + H2O(l)
Que, en forma iònica, podem escriure:
H3O+(aq) + OH–(aq) 2 H2O(l) (1)
(Cl–(aq), Na+(aq) )
Per resoldre el problema calcularem primer quin dels dos reactius és el reactiu limitant.

Segons (1), cada ió H3O+ reacciona amb un ió OH–. Com que es disposa de 0,025 mol de H3O+ i de 0,005 mol
de OH–, aquest últim és el reactiu limitant. En mesclar totes dues solucions, l’ió hidròxid reaccionarà
totalment i deixarà un excés d’ions oxoni sense reaccionar:
n (H3O+)excés = (0,025 – 0,005) mol
La [H3O+] en la solució final és:

[H3O+] = 0,02 mol H3O+ dm–3
pH = – log 0,02 = 1,7
186
U06-Q2B (4M).indd 186 12/1/09 15:41:17

15. a) Calcula el volum d’una solució 0,045 mol dm–3 de NaOH, que neutralitzen exactament 50,0 cm3
d’una solució 0,03 mol dm–3 d’àcid metanoic.
b) La solució resultant de l’operació anterior serà àcida, bàsica o neutra? Raona la resposta.
Suposa volums additius.
a) L’equació química corresponent a la neutralització de l’àcid metanoic amb hidròxid de sodi és:
HCOOH(aq) + NaOH(aq) HCOONa(aq) + H2O(l)
Sigui V el volum de solució de NaOH necessari per neutralitzar la solució d’àcid:

V = 33 cm3 de solució de NaOH
b) En el punt d’equivalència, la solució conté ions HCOO–, ions Na+ i aigua. Els ions HCOO– reaccio-
nen amb l’aigua:
HCOO–(aq) + H2O(l) HCOOH(aq) + OH–(aq)
La presència dels ions OH– que provenen d’aquesta reacció fa que la solució resultant tingui
caràcter bàsic.
12 | Volumetries àcid-base.

Corbes de valoració
Un dels mètodes més emprats en l’anàlisi quantitativa és l’anàlisi volumè-
trica. Els mètodes volumètrics estan basats en la mesura del volum d’una
solució de reactiu, de concentració coneguda exactament, que reacciona
amb un volum conegut de la solució de la substància que es vol analitzar.
En anàlisi volumètrica, destaquen per la seva impor tància les valoracions
àcid-base.
Els mètodes de valoració s’utilitzen molt sovint perquè, generalment, són
ràpids, còmodes, exactes i es poden automatitzar fàcilment.
S’entén per valorar determinar la quantitat d’àcid o de base present en una
solució, a partir d’una solució de base o d’àcid, de concentració coneguda.
El punt d’equivalència s’aconsegueix quan s’hi han afegit tants mols de
H3O+ com mols de OH– es tenien, o viceversa.
El pH en el punt d’equivalència no és necessàriament neutre, tan sols ho
serà quan es valora un àcid for t amb una base for ta. Si l’àcid o la base
són febles, el pH del punt d’equivalència, a 25 °C, no serà 7.
Com que la majoria de les solucions són transparents, per saber que hem
arribat al final de l’anàlisi, és indispensable utilitzar un pH-metre o un indi-
cador; en aquest darrer cas, l’indicador s’ha d’afegir sempre en petites
quantitats.
187
U06-Q2B (4M).indd 187 12/1/09 15:41:17

L’indicador
pH adient per cada cas depèn de la variació del pH en el punt
d’equivalència.
12 S’ha d’escollir un indicador que tingui el seu inter val de
viratge
11 entorn d’aquest punt. Quan l’indicador canvia de color, s’ha arribat
10 final de la valoració.
al punt
9
8 molt impor tant per escollir amb precisió cada indicador és la corba
Un ajut
7
base for ta àcid for ta
de valoració.
6
La corba de valoració és la representació gràfica de la variació
del 5pH de la solució que es vol valorar respecte al volum d’àcid o base afe-
git. 4Vegem-ne uns exemples:
3
2
1
| Valoració d’un àcid fort amb una base forta
0 10 20 30 40 50 60
Ara construirem la corba de la valoració d’una solució de HCl de concen-
tració 0,050 mol dm–3, amb una solució de NaOH de la mateixa concentra-
pH ció.
pH
Suposem que tenim inicialment 50,0 cm3 de la solució àcida. El pH
pH inicial serà:
12 12
12
11 11 pH = –log [H3O+] = –log 0,050 = 1,3
11
10 10
10
9 Com9 que el HCl és un àcid for t i està totalment ionitzat en solució aquosa,
89 8
78 la concentració
7
d’ions oxoni serà igual a la concentració inicial d’àcid.
67 6
56
Ara anirem afegint volums coneguts de la solució de base. En afegir hi 10,0
5
45 cm34de la solució de base, el volum total de la solució serà 60,0 cm3 i la
34 quantitat
3 de HCl haurà disminuït en reaccionar amb la base afegida. La
23 2
12 nova concentració d’ions oxoni serà:
1
1
0 10 20 30 40 50 60 0 10 20 30 40 50 60
0 10 20 330 40 50 60
volum (cm ) de solució
a de NaOH 0,1 M afegit
pH
pH
12
12
11
11
10
10
9 inter val de viratge
89 de la fenolftaleïna
c3u7 (II) fig 12 a/b
78
67
inter val de viratge
del blau de bromotimol
56
45
34
inter val de viratge
de l’ataronjat de metil
23
12
1 pH = – log 3,3 × 10–2 = 1,48
0 10 20 30 40 50 60
0 10 20 30 40 50 60 De la mateixa manera podem calcular el pH després d’afegir-hi 20, 30, 40,
volum (cm3) de solució 45 i 49 cm3 de la solució de base.
b de NaOH 0,1 M afegit
En afegir 50,0 cm3 de la solució de base, tot l’àcid s’ha neutralitzat; a la solució
8. a) Corba de valoració de 50,0 cm3 d’una només hi ha ions Na+, Cl– i els ions H3O+ i OH– que provenen de l’autoionització
solució de HCl 0,1 mol dm–3 amb solució
de l’aigua. Per tant, si hem fet la valoració a 25 °C, el pH serà 7.
de NaOH 0,1 mol dm–3.
b) Indicadors adequats per a una valoració Si continuem afegint-hi solució bàsica, el pH s’ha de calcular a par tir de la
àcid fort-base forta o a l’inrevés.
c3u7 (II) fig 12 a/b concentració d’hidròxid de sodi afegit en excés. Per exemple, en afegir-hi
c3u7 (II) fig 12 a/b 10,0 cm3 més de solució de base tindrem:
188
U06-Q2B (4M).indd 188 12/1/09 15:41:18

pOH = –log 4,54 × 10–3 = 2,34

pH = 14,0 – 2,34 = 11,6
Fent aquests mateixos càlculs per diferents volums afegits, podem cons-
truir la taula següent:
Taula 6
Valoració d’un àcid fort, HCl, amb una base forta, NaOH
Volum (cm3) Volum (cm3) Mols de [HCl] pH
de solució de solució HCl sense
de NaOH àcida sense neutralitzar
afegit neutralitzar
0 50,0 2,5 × 10–3 0,05 1,30
10,0 40,0 2,0 × 10–3 3,3 × 10–2 1,48
20,0 30,0 1,5 × 10–3 2,1 × 10–2 1,67
30,0 20,0 1,0 × 10 –3
1,25 × 10 –2
1,90
40,0 10,0 5,0 × 10 –4
5,5 × 10 –3
2,25
45,0 5,0 2,5 × 10 –4
2,6 × 10 –3
2,58
49,0 1,0 5,0 × 10 –5
5,1 × 10 –4
3,20
49,9 0,1 5,0 × 10 –6
5,0 × 10 –5
4,30
50,0 0 – – 7,0
Volum (cm3) Mols de [NaOH]
de sol. de NaOH
NaOH sense sense
neutralitzar neutralitzar
50,1 0,1 5,0 × 10–6 5,0 × 10–5 9,70
51,0 1,0 5,0 × 10 –5
4,9 × 10 –4 10,0
55,0 5,0 2,5 × 10 –4
2,4 × 10 –3 11,4
60,0 10,0 5,0 × 10 –4
4,5 × 10 –3 11,7
Com es pot veure, el pH varia poc al començament de la valoració. El pH

àcid inicial es manté en la zona àcida pràcticament fins al punt d’equiva-
lència. En acostar-nos a aquest punt, la situació és molt diferent: entorn
del punt d’equivalència hi ha un gran canvi del pH. En efecte, el pH té un
valor de 4,30 quan hi hem afegit 49,9 cm3 de solució bàsica; és exacta-
ment 7,0 quan hi hem afegit 50,0 cm3 de solució (en aquest punt els mols
de base afegits són exactament iguals als mols d’àcid i la solució és neu-
tra), i agafa el valor de pH = 9,70 quan hem afegit 50,1 cm3 de la solució
bàsica. És a dir, un canvi de 5,4 unitats de pH en afegir-hi només 0,2 cm3
de la solució valorant. Quan el salt de pH és tan gran podem utilitzar una
gran varietat d’indicadors; en aquest cas qualsevol que
tingui un pKa entre 4 i 10.
El blau de bromotimol, el vermell de metil o la fenolftaleïna seran indicadors
adequats per detectar el punt final d’aquesta valoració. D’entre aquests
indicadors és molt utilitzada la fenolftaleïna perquè el seu canvi de color és
nítid i fàcil de veure.
189
U06-Q2B (4M).indd 189 12/1/09 15:41:18

| Valoració d’un àcid feble, CH3COOH, amb una base

forta, NaOH
En aquest cas, per construir la corba de valoració hem de calcular el valor
del pH quan anem afegint gradualment una solució d’hidròxid de sodi a un
volum prefixat de solució d’àcid acètic, coneixent les concentracions
d’ambdues solucions.
El pH inicial correspon a un àcid feble. A mesura que hi anem afegint NaOH, es
forma acetat de sodi, que, juntament amb l’àcid encara sense valorar, formen
una solució reguladora o amortidora. Les solucions amortidores són resistents
al canvi de pH; per tant la corba de valoració tindrà un pendent suau.
En acabar la neutralització, el pH de la solució resultant no serà igual a 7.
En aquest cas, el producte de la reacció és l’acetat de sodi, CH3COONa.
L’ió acetat reacciona amb l’aigua i dóna un pH > 7:
CH3COO–(aq) + H2O(l) CH3COOH(aq) + OH–(aq)
A par tir d’aquest punt, en afegir-hi més NaOH, hi haurà un excés de base
for ta i el pH de la solució serà bàsic. La concentració d’ions OH– apor tada
per l’ió acetat es pot negligir davant dels mols de OH– apor tats pel NaOH.
El canvi de pH en el punt d’equivalència és menor que en la valoració ante-
rior, i hem de tenir més cura en escollir l’indicador. Com podem obser var
(Fig. 9), la fenolftaleïna serà un bon indicador, però l’ataronjat de metil no.
Un punt impor tant de la valoració és el punt de semineutralització.
En aquest moment, s’ha de valorar la meitat de l’àcid inicialment
present; les concentracions d’àcid i de base conjugada són iguals
[CH3COOH] = [CH3COO–] i el pH = pKa (vegeu l’equació de Henderson-
Hasselbach). Aquesta característica pot ser aprofitada per al càlcul de
constants d’acidesa d’àcids febles.
La corba de valoració d’una base feble amb un àcid fort tindria característi-
ques similars. El pH en el punt d’equivalència serà menor que 7. L’indicador
adequat per a aquesta valoració pot ser l’ataronjat de metil.
pH pH inter val de viratge de la pH pHviratge de

inter val de
14 14 fenolftaleïna 14 l’ataronjat
14 de metil
E E
7 7 7 7
E E
0 0 volum de base afegida 0 0 d’àcid afegit

volum
E = punt d’equivalència E = punt d’equivalència
9. Corba de valoració d’un àcid feble amb 10. Corba de valoració d’una base feble
una base forta. amb un àcid fort.
c3u7 (II) fig 13/14

c3u7 (II) fig 13/14
190
U06-Q2B (4M).indd 190 12/1/09 15:41:19

Determinació de la concentració d’una dissolució d’una base forta, NaOH, a partir d’una
INVESTIGACIÓ
dissolució d’àcid fort, HCl, de concentració coneguda

Aquesta operació analítica s’anomena valoració i té com a objectiu determinar el contingut en base o àcid
d’una determinada mostra de matèria mitjançant el material volumètric i els reactius adients.
Consisteix a mesurar el volum, amb una bureta,
d’àcid o base de concentració coneguda (reactiu valo-
rant), capaç de reaccionar amb un volum prèviament
mesurat de la solució problema. Es va afegint el reac-
tiu valorant al reactiu problema col·locat en un matràs
erlenmeyer, fins a aconseguir el viratge de l’indicador
prèviament afegit al matràs, moment en què es llegeix
el volum gastat a la bureta.
En aquest cas, volem conèixer la concentració d’una
solució de NaOH, partint d’una solució de HCl de con-
centració coneguda. Com que es tracta de la reacció
d’un àcid for t amb una base for ta podem utilitzar dis-
tints indicadors. El més utilitzat és la fenolftaleïna. Material que s’utilitza per a una valoració: proveta, vas
de precipitats, pipeta, bureta i matràs erlenmeyer.
Material i productes
Necessitarem un matràs erlenmeyer de 250 cm3,
pipeta de 25 cm3, bureta de 50 cm3, supor t i pinces
de bureta, solució de HCl 0,1 mol dm–3, solució de
NaOH de concentració desconeguda i fenolftaleïna.
Procediment
1. Omple la bureta amb solució de HCl 0,1 mol dm–3.
S’ha de tenir cura d’enrasar bé la bureta.
2. Mesura 25 cm3 de la solució de NaOH amb una
pipeta i col·loca-la en un matràs erlenmeyer.
3. Afegeix-hi unes gotes de fenolftaleïna.
4. Vés afegint a l’erlenmeyer la solució de HCl a poc
a poc, fins que es produeixi el viratge de l’indicador.
Has arribat al punt final de la valoració.
5. Llegeix el volum consumit. Has de repetir
l’experiment almenys tres vegades.
Valoració d’una solució de NaOH amb HCl 0,1 mol dm –3
6. Escriu l’equació de la reacció entre l’àcid i la utilitzant fenolftaleïna com a indicador.
base. Mentre hi hagi NaOH sense neutralitzar la solució és de
Filmada en el DVD
color rosa violeta.

7. Utilitzant aquesta equació, calcula la concentració Una gota en excés d’àcid descoloreix la fenolftaleïna. En
de la solució de base. aquest moment s’arriba al punt final.
191
U06-Q2B (4M).indd 191 12/1/09 15:41:20

Ciència, tècnica i societat
Àcid nítric. Obtenció i propietats

Industrialment es fabrica pel mètode d’Ostwald.
L ’àcid nítric és un dels àcids inorgànics més importants.

Es troba entre els deu primers productes quant a
importància industrial.
Consisteix en l’oxidació catalítica de l’amoníac a monòxid
de nitrogen, i, posteriorment, a diòxid de nitrogen:
Pt,800 °C
4NH3(g) + 5 O2(g) 4 NO(g) + 6 H2O(g) ∆H = – 904 kJ
La major part de l’àcid nítric que s’utilitza té una con-
centració entre el 50 i el 70 %. L’acid nítric que s’utilitza
2 NO(g) + O2(g)
Pt,800 °C
2 NO2(g) ∆H = –114 kJ
més habitualment als laboratoris té una concentració
entorn del 60 %. Només un 20 % de l’àcid se sintetitza El platí que s’utilitza com a catalitzador ha de tenir un
concentrat entre un 98 i un 100 %. petit percentatge de rodi o bé de pal·ladi (entre un 5 i un
L’àcid nítric pur es pot obtenir escalfant una mescla 10 %). Una petita quantitat de platí es perd en el procés
de nitrat de sodi i àcid sulfúric concentrat: en forma de PtO2. Per reemplaçar el platí que es perd es
necessiten unes 52 tones anuals.
NaNO3(aq) + H2SO4(conc) NaHSO4(s) + HNO3(g) (1)
El diòxid de nitrogen format reacciona amb l’aigua i
La reacció és reversible a temperatura ordinària, però s’obté àcid nítric i monòxid de nitrogen, que es recicla,
en escalfar-la es desprèn àcid nítric gasós i torna a la cambra de reacció i s’oxida de nou a diòxid de
l’equilibri (1) es desplaça cap a la dreta. Els vapors es con- nitrogen:
densen i s’obté àcid nítric pur (100 % de HNO3). 3NO2(g) + H2O(l) 2HNO3(aq) + NO(g) ∆H = –73 kJ
Propietats
En estat pur, l’àcid nítric és incolor, però es descom- utilitzada normalment en el laboratori. Per aconseguir
pon per la llum solar i es torna groc per la presència de concentracions més altes s’ha d’eliminar l’aigua amb una
NO2. L’àcid groc és conegut amb el nom d’«àcid nítric substància deshidratant, per exemple amb àcid sulfúric
fumant». És una substància fortament corrosiva i les concentrat.
seves cremades són de guariment lent. L’àcid diluït taca En solució aquosa, l’àcid nítric és un àcid fort, total-
les mans de groc per la seva acció sobre les proteïnes. ment ionitzat:
Les propietats físiques més importants es troben a la HNO3(aq) + H2O(l) NO3(aq)
–
+ H3O+(aq)
taula.
També és un oxidant enèrgic, que es redueix normal-
Propietats físiques de l’àcid nítric ment a NO2, NO i, fins i tot, a NH4+.
És un bon dissolvent, capaç de dissoldre gairebé tots
Punt de congelació –42 °C els metalls, fins i tot alguns de nobles com la plata. Se
n’exceptuen l’or, el platí i el pal·ladi.
Punt d’ebullició 83 °C És important la reacció de l’àcid nítric amb el benzè.
El procés s’anomena nitració (obtenció d’un
Densitat 1,5027 g cm–3
nitroderivat):
Entalpia estàndard –174,2 kJ mol–1 C6H6(l) + HNO3(aq) C6H5– NO2(l) + H2O(l) (2)
de formació
Aquesta reacció es fa en presència d’àcid sulfúric con-
L’àcid nítric es mescla amb l’aigua en totes proporci- centrat que actua com a deshidratant en absorbir l’aigua
ons. Per destil·lació es pot concentrar l’àcid nítric fins al formada en la reacció, desplaçant l’equilibri (2) cap a la
68 % en massa. Aquesta és la solució concentrada dreta.
192
U06-Q2B (4M).indd 192 12/1/09 15:41:21


Per nitració del metilbenzè o toluè s’obté l’1,3,5-trini-
trotoluè, TNT, anomenat trilita, un important explosiu.
La nitració del benzè o d’un altre hidrocarbur aromà-
tic, seguida de la seva reducció posterior, és el mètode
més senzill per obtenir amines aromàtiques. Així l’anilina,
C6H5—NH2, es pot obtenir reduint el nitrobenzè amb
hidrogen, utilitzant un catalitzador (Ni, Pt, Pd o Zn).
En reaccionar l’àcid nítric concentrat amb
l’1,2,3-propanotriol (glicerol), s’obté trinitrat de glicerol,
conegut amb el nom de nitroglicerina. La reacció es duu
a terme en presència d’àcid sulfúric concentrat com a
deshidratant:
CH2OH H2C—ONO2
| |
CHOH + 3 HNO3 HC—ONO2 + 3H2O
| |
CH2OH H2C—ONO2
La nitroglicerina és un líquid oliós que explota fàcil-
ment per percussió i, per això, és difícil d’utilitzar.
Mesclada amb terra de diatomees s’obté la dinamita,
descoberta per Alfred Nobel (1833-1896).
Coure reaccionant amb àcid nítric.
Aplicacions de l’àcid nítric

L’àcid nítric s’empra en gran quantitat per a la fabrica- per a l’obtenció de diversos colorants de gran importàn-
ció d’adobs. Aproximadament, el 80 % de la producció cia, els anomenats colorants azoics. Un d’aquests és
de l’àcid nítric s’utilitza per fabricar nitrat d’amoni (impor-
tant fertilitzant, encara que també es pot fer servir l’ataronjat de metil utilitzat com a indicador àcid-base.
d’explosiu). L’àcid nítric s’utilitza també per al decapatge de
D’un 5 a un 10 % de la producció d’àcid nítric s’uti- metalls, per a l’obtenció de nitrats solubles, com els de
litza per obtenir productes orgànics com nitroglicerina,
nitrocel·lulosa , trinitrotoluè i amines aromàtiques. Una sodi, potassi o calci, i també com a oxidant, com a àcid
d’aquestes amines, l’anilina, és el producte de partida fort i per a la fabricació de perfums i drogues.
193
U06-Q2B (4M).indd 193 12/1/09 15:41:24

Un dels àcids més importants: l’àcid sulfúric

L ’àcid sulfúric pur és un líquid oleaginós, incolor, misci-
ble en aigua en totes les proporcions. Algunes de les
seves propietats són les següents.
Propietats físiques de l’àcid sulfúric pur
Punt de congelació 10,36 °C
La reacció amb l’aigua és molt exotèrmica i pot arri- Punt d’ebullició 330 °C
bar a ser perillosa. Per aquesta raó, és molt important
abocar curosament i a poc a poc l’àcid sobre aigua en Densitat (25 °C) 1,841 g cm–3
abundància, agitant contínuament i mai al revés, perquè
Entalpia de formació –813,2 kJ mol–1
l’aigua absorbeixi la calor despresa.
Obtenció industrial
L’àcid sulfúric és un dels productes químics més utilit- mentar la velocitat d’aquesta reacció s’utilitzen catalitza-
zats i, per tant, es produeix en grans quantitats. S’ha arri- dors (Pt o V2O5).
bat a dir que la producció d’àcid sulfúric d’un país podria El triòxid de sofre format reacciona violentament amb
ser una mesura del seu grau de desenvolupament. l’aigua, per aquesta raó el SO3 format es fa bombollejar a
Actualment, l’obtenció industrial de l’àcid sulfúric través d’àcid sulfúric i es forma àcid disulfúric:
es fa pel mètode de contacte. Consisteix en l’oxidació
catalítica del diòxid de sofre i la seva conversió posterior SO3(g) + H2SO4(l) H2S2O7(l)
a àcid sulfúric. L’àcid disulfúric es dilueix en aigua i es prepara l’àcid
El diòxid de sofre, SO2, pot obtenir-se directament de sulfúric de la concentració desitjada:
la combustió del sofre en un corrent d’aire:
H2S2O7(l) + H2O(l) 2H2SO4(aq)
S(s) + O2(g) SO2(g)
Als Estats Units, aquest és el mètode més utilitzat. Els Aquest procés d’obtenció de l’àcid sulfúric té dos pro-
països que no disposen de sofre poden utilitzar minerals blemes ambientals. El primer és la contaminació provoca-
de sofre com la pirita, FeS2, i altres sulfurs com el ZnS, da pels possibles escapaments de SO2 a l’aire. El diòxid
PbS, etc. de sofre és un gas molt contaminant; quan s’acumula
El diòxid de sofre s’oxida posteriorment: en una massa d’aire fresc, humit i estancat, forma les
típiques boirines hivernals de les grans ciutats. Aquest
SO2(g) + 1/2 O2(g) SO3(g) ∆H < 0 fenomen es coneix amb el nom de smog. Els òxids de
D’acord amb el principi de Le Chatelier, la produc- sofre poden inhibir el creixement de les plantes i ser letals
ció de SO3 pot incrementar-se augmentant la pres- per a algunes.
sió i eliminant el triòxid de sofre a mesura que es El segon problema és el possible pas d’una fina
forma. Un augment de temperatura farà augmentar pluja del mateix àcid a l’atmosfera. Cal dir, però,
la velocitat de reacció; però, com que la reacció és que les legislacions de la majoria de països són molt
exotèrmica, desplaçarà l’equilibri cap a l’esquerra. Es estrictes i que les noves plantes de producció de
treballa a una temperatura entre 400-500 °C. Per aug- sulfúric han reduït en gran part aquests problemes.
Aplicacions de l’àcid sulfúric

Ja hem dit anteriorment que l’àcid sulfúric es pot con- s’utilitza bàsicament per produir fertilitzants, convertint el
siderar el producte industrial inorgànic més important del fosfat de calci insoluble en dihidrogenfosfat que es dissol
món. El seu ús varia d’un país a un altre. Als Estats Units molt millor:
194
U06-Q2B (4M).indd 194 12/1/09 15:41:25


Ca3(PO4)2(s) + 2H2SO4(aq) Ca(H2PO4)2(s) + 2CaSO4(s) El TiO2 és el pigment corresponent al color blanc.
Darrerament aquest pigment se sintetitza utilitzant clor en
O produint sulfat d’amoni:
comptes de l’àcid sulfúric. El cost dels dos processos depèn
2NH3(g) + H2SO4(aq) (NH4)2SO4(aq) de la matèria primera disponible.
A Europa, a més, una gran proporció de l’àcid s’utilitza En química orgànica s’utilitza l’àcid sulfúric com a
per a la manufactura d’altres productes com pigments, TiO2, agent sulfurant i deshidratant, per fabricar fibres sintèti-
per fabricar productes químics: àcids (HNO3, HCl, HF, H3PO4, ques i per a molts altres usos.
etc.), sulfats.
L’àcid sulfúric és un poderós agent deshidratant. No tan sols elimina l’aigua de les substàncies que la contenen, sinó que
elimina hidrogen i oxigen dels compostos, sobretot si estan en una proporció igual que en l’aigua. És el cas de la sacarosa.
L’àcid sulfúric pot carbonitzar-la: H SO 2 4
C11H22O11(s) 11 C(s) + 11 H2O(g) Procés experimental

La reacció és molt exotèrmica. filmat en el DVD.
Superàcids
U n superàcid pot definir-se com un àcid que és més fort
que l’àcid sulfúric de concentració 100 %. De fet, els
químics han sintetitzat superàcids que són de 107 a 1019
Un superàcid Brönsted-Lewis és una combinació
d’un àcid de Lewis i un àcid de Brönsted, ambdós
molt forts, com, per exemple, una solució al 10 % de
vegades més forts que l’àcid sulfúric. pentafluorur d’antimoni en àcid fluorosulfúric. Aquesta
Un àcid de Brönsted més fort que el sulfúric és l’àcid combinació pot reaccionar amb substàncies, com els
perclòric. Quan mesclem àcid perclòric amb àcid sulfúric hidrocarburs, que normalment no reaccionen amb els
pur, l’àcid sulfúric actua, realment, com una base: àcids normals.
HClO4(sulfúric) + H2SO4(l) H3SO+4(sulfúric) + ClO–4(sulfúric) Aquesta solució es anomenada «l’àcid màgic».

Aquesta família de superàcids es fa servir en la indústria
El subíndex (sulfúric) indica que l’àcid sulfúric actua del petroli per a la conversió dels hidrocarburs lineals
com a dissolvent. en hidrocarburs de cadena ramificada, necessaris per a
L’àcid de Brönsted més fort és l’àcid fluorosulfú- produir gasolina d’alt octanatge.
ric, HSO3F, que és unes 1 000 vegades més fort que
l’àcid sulfúric.
195
U06-Q2B (4M).indd 195 12/1/09 15:41:27

RESUM
Segons Arrhenius, un àcid és qualsevol substància que es dissol en aigua una sal d’àcid feble i base
neutra que en solució aquosa dóna ions H+, i una for ta, el pH és més gran que 7 a 25 °C.
base és tota substància que, en solució aquosa, Una solució reguladora o amortidora és aquella en
allibera ions OH−. la qual el pH es modifica molt poc quan es dilueix o
s’hi afegeixen quantitats moderades d’àcids o de
Concepte més ampli d’àcids i bases: teoria de bases, encara que siguin forts. Les solucions regu-
Brönsted i Lowry (1923). Un àcid és tota espècie ladores també s’anomenen solucions tampó. Una
química (molècula o ió) capaç de cedir protons a solució amortidora està formada per un àcid feble i
una altra espècie química, i una base és una espè- la base conjugada (CH3 – COOH i CH3 – COONa) o bé
cie química capaç de captar protons. per una base feble i l’àcid conjugat (NH3 i NH4Cl) en
concentracions relativament elevades.
Producte iònic de l’aigua:
Kw = [H3O+] [OH−] a 25°; Kw = 10−14 Els indicadors àcid-base són substàncies que ser-
veixen per determinar el pH aproximat d’una solu-
En solució àcida: [H3O ] > [OH ]
+ −
ció. Són àcids o bases febles, generalment orgà-
En solució bàsica: [OH−] > [H3O+] nics, que tenen la par ticularitat que la forma mole-
cular i la forma ionitzada tenen colors diferents:
El pH és el logaritme decimal del valor numèric cor- HIn(aq) + H2O(l) In−(aq) + H3O+(aq)
responent a la concentració dels ions oxoni, canviat color A color B
de signe: pH = −log [H3O+]. En solució àcida,

Entre el pH en el qual l’indicador té color de la
pH < 7; en solució neutra, pH = 7, en solució bàsi-
forma àcida (color A) i el pH en el qual l’indicador té
ca, pH > 7.
el color de la forma bàsica (color B) hi ha un interval
de dues unitats de pH aproximadament. És l’inter-
Constant d’acidesa:
val de viratge de l’indicador. En aquest inter val la
– +
[A ] [H3O ] solució presenta un color intermedi entre A i B.
Ka =
[HA]
Reacció de neutralització:
Com més gran sigui el valor de Ka més gran serà la H3O+(aq) + OH−(aq) 2 H2O(l)
força de l’àcid (HA) i més feble la base conjugada, A−.
Àcid + Base Sal + Aigua
En mesclar un àcid i una base en quantitats este-
Constant de basicitat: quiomètriques s’obté una sal i aigua. El pH de la
+ _ solució resultant no sempre serà neutre (pH = 7 a
[HB ] [OH ]
Kb = 25 °C).
[B]
Com més gran sigui la constant de basicitat més Volumetries àcid-base: s’entén per valorar, deter-
gran serà la força de la base, B, i més petita la de minar la quantitat d’àcid o de base present en una
l’àcid conjugat, HB+. solució a par tir d’una solució de base o d’àcid de
concentració coneguda. El punt d’equivalència
Solucions de sals en aigua: sempre que es dissol s’aconsegueix quan s’hi han afegit tants mols de
en aigua una sal obtinguda per reacció d’un àcid H3O+ com mols de OH− es tenien o viceversa. El pH
for t i una base for ta, el pH és 7 a 25 °C. Sempre en el punt d’equivalència no és necessàriament 7.
que es dissol en aigua una sal d’àcid for t i base Tan sols ho serà quan es valori un àcid fort amb una
feble, el pH és més petit que 7 a 25 °C. Sempre base for ta o al revés.
196 Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia, en el DVD.
U06-Q2B (4M).indd 196 12/1/09 15:41:27

A C T I V I TAT S
Reaccions ácid-base. Concepte de pH 11 A 1,0 dm3 d’aigua destil·lada, a 25 °C, s’hi
afegeix una gota (1/20 cm3) d’àcid clorhídric
ovint, en els problemes que segueixen, haurás de
S concentrat de densitat ρ = 1 175 g dm–3 i
consultar dades de les taules 2 i 4. 35,45 % en massa. Calcula el pH de la solu-
ció resultant.
1 Calcula, a 25 °C:
a) el pH d’una solució 0,05 mol dm–3 de HBr, i 12 El sodi reacciona violentament amb l’aigua i
b) el pH i el pOH d’una solució 0,02 mol dm–3 s’obté hidròxid de sodi i es desprèn
de KOH. dihidrogen.
S’afegeix 0,23 g de sodi sobre 100,0 g d’aigua i
2 A 25 °C, el pH d’una solució pot ser zero?
s’obté una solució d’hidròxid de sodi, la den-
3 a) Indica, després de fer els càlculs neces- sitat de la qual és 1,003 g cm–3.
saris, si el pH de l’aigua pura o el d’una Calcula:
solució neutra a 60 °C és més gran o més a) la molalitat de la solució obtinguda;
petit que set o igual a set. b) el pOH d’aquesta solució.
b) L’autoionització de l’aigua és un procés
endotèrmic o exotèrmic? Raona la 13 A 25 °C, es dissolen 0,040 mol d’àcid meta-
resposta. noic, HCOOH, fins a obtenir 1,00 dm3 de
solució. La concentració d’ions oxoni en la
4 Calcula el pH de l’aigua pura a 10 °C i a 40 °C. solució obtinguda és 2,57 × 10–3 mol dm–3.
5 Un volum de 100 cm3 d’una solució d’àcid Calcula, amb aquestes dades, la constant
nítric té pH = 1 a 25 °C. Si s’hi afegeix aigua d’acidesa, Ka, i el pKa de l’àcid metanoic a
fins que el volum de la solució sigui 25 °C.
200 cm3, quin serà el nou pH?
14 Donades les espècies químiques HS –,
6 Es dissolen en aigua 10,0 cm de clorur d’hi-
3 H2 PO4–, CH3COOH, HNO2 i HCl, la força d’aci-
drogen, HCl(g), mesurats a 298 K i desa de les quals augmenta en l’ordre escrit,
1,25 × 104 Pa, fins a obtenir 1,0 dm3 de escriu l’equació química corresponent a la
solució. Calcula el pH de la solució reacció de cadascuna de les espècies amb
resultant. l’aigua. Indica com variarà la força de les
seves bases conjugades.
7 A 25 °C, el pH d’una solució és 4,74. Calcula
la concentració d’ions oxoni i la concentració 15 Calcula, a 25 °C, el grau d’ionització de l’àcid
d’ions hidròxid d’aquesta solució. cloroetanoic en una solució 0,10 mol dm–3
d’aquest àcid.
8 A 25 °C, es dissolen en aigua 0,0536 g de
Ba(OH)2 fins a obtenir 0,125 dm3 de solució. 16 Calcula, a 25 °C, el grau d’ionització del
Calcula el pH de la solució obtinguda. CH3COOH:
a) en una solució 0,10 mol dm–3 d’aquest
9 Calcula el pH d’una solució obtinguda en
àcid;
mesclar, a 25 °C, 0,40 dm3 d’una solució
b) en una solució 0,010 mol dm–3 d’aquest
0,15 mol dm–3 de HCl amb 0,70 dm3 d’una
àcid;
solució 0,020 mol dm–3 de HClO4. Suposa
c) compara tots dos resultats i treu-ne
volums additius.
conclusions.
10 Una solució a l’1,0 % en massa de KOH, té
una densitat ρ = 1,008 g cm–3 a 25 °C. 17 A 25 °C, una solució 0,50 mol dm–3 d’amoní-
Calcula: ac té el mateix pH que una solució
a) el nombre d’ions K+ i ions OH– continguts 1,5 × 10–2 mol dm–3 d’hidròxid de bari.
en una gota de solució (volum de la gota, Calcula:
0,05 cm3); a) el pH de totes dues solucions,
b) el pOH de la solució. b) el grau d’ionització de l’amoníac.
197
U06-Q2B (4M).indd 197 12/1/09 15:41:28

18 Es prepara, a 25 °C, una solució dissolent 26 Ordena els àcids següents segons les seves
148 mg d’àcid propanoic fins a obtenir 100 cm3 fortaleses relatives: HBrO4, HIO4, HClO4.
de solució. Calcula: Raona la resposta.
a) el pH de la solució,
b) el grau d’ionització de l’àcid propanoic. Solucions amortidores, neutralització, volumetries
19 Calcula, a 25 °C, el pH d’una solució
0,010 mol dm–3 de HNO3 i 0,020 mol dm–3 de 27 Fes una predicció del caràcter àcid-base de
HCOOH. les dissolucions aquoses de les sals
següents: KCl, Na2CO3, AlBr3, HCOOK,
20 La metilamina en solució aquosa es compor- NH4NO3, KClO4 i Na2S.
ta com una base feble, de manera similar a
l’amoníac: 28 Calcula, a 25 °C:
a) La constant de basicitat de l’ió metanoat
CH3NH2(aq) + H2O(l) CH3NH+3(aq) + OH (aq)
–
corresponent a l’equilibri:
Calcula quin volum d’una solució 0,10 mol dm–3 HCOO–(aq) + H2O(l) HCOOH(aq) + OH–(aq)
de metilamina, CH3NH2, conté, a 25 °C, la b) Les concentracions de H3O+, OH–, HCOOH
mateixa quantitat d’ions hidròxid que i HCOO– d’una solució 0,020 mol dm–3 de
1,0 dm3 d’una solució 0,10 mol dm–3 de KOH. metanoat de sodi.
c) El pH de la solució anterior.
21 Es tenen dues solucions de concentració
igual. Una conté hidròxid de sodi i l’altra 29 Calcula, a 25 °C, el pH d’una solució
amoníac. Indica, raonant–ho, quina de les 0,01 mol dm–3 de metanoat de potassi.
dues té un pH més gran.
30 Calcula, a 25 °C, el pH de les solucions
22 A 25 °C, es dissolen 0,05 mols de piridina, següents:
C5H5N, fins a obtenir 1,0 dm3 de solució. La a) una solució 0,03 mol dm–3 de
piridina dissolta en aigua es compor ta com CH3CH2COONa,
una base feble: b) una solució 0,05 mol dm–3 de NH4NO3.
C5H5N(aq) + H2O(l) C5H5NH+(aq) + OH–(aq) 31 Calcula, a 25 °C, la massa de cianur de sodi

que s’ha de dissoldre en aigua, fins a obtenir
Calcula: un litre de solució, perquè tingui un pH igual
a) el pH i el pOH de la solució, a 11,15.
b) el grau d’ionització de la piridina.
Dada: constant de basicitat de la piridina, 32 Es dissolen en aigua 0,010 mol de NaA fins a
Kb = 1,8 × 10–9. obtenir 1 dm3 de solució. El pH de la solució
resultant és 11,95. Troba la Kb de l’anió A–.
23 En fer un exercici intens amb manca d’oxi-
gen, es produeix àcid làctic (àcid 2-hidroxi- 33 Es tenen separadament, a la mateixa tempe-
propanoic), que s’acumula als músculs i ratura, dues solucions. La primera conté
produeix dolors musculars. Calcula el pH del 0,01 mol dm–3 d’àcid metanoic i la segona
teixit muscular quan la concentració de l’àcid conté 0,1 mol dm–3 d’àcid metanoic i
làctic és 1,0 × 10–3 mol dm–3. 0,1 mol dm–3 de metanoat de sodi. Quina de
les dues solucions tindrà un pH més gran?
24 Dues solucions aquoses tenen el mateix pH. Raona la resposta.
La primera conté 1,00 mol per litre d’àcid
iòdic HIO3 (àcid feble) i la segona 0,34 mol 34 A temperatura igual, es tenen separadament
per litre de HNO3. Calcula el grau d’ionització dues solucions. La primera conté
i el pKa de l’àcid iòdic. 0,05 mol dm–3 d’amoníac i la segona
0,05 mol dm–3 d’amoníac i 0,05 mol dm–3 de
25 Per què l’àcid nitrós és un àcid més feble que clorur d’amoni. Indica, raonant-ho, quina de
l’àcid nítric? Raona la resposta. les dues solucions té un pH més gran.
198
U06-Q2B (4M).indd 198 12/1/09 15:41:28

35 Calcula, a 25 °C, el pH de: 42 A 25 °C, la Ka d’un indicador és 2,0 × 10–6. El

a) una solució 0,80 mol dm–3 de NH3, color de HIn és verd i el de In– és vermell.
b) una solució obtinguda en dissoldre Determina l’inter val de pH per al viratge
0,80 mol de NH3 i 0,90 mol de NH4Cl fins d’aquest indicador. Suposa que un color
a obtenir 1,0 dm3 de solució, domina sobre l’altre quan la seva concentra-
c) la solució obtinguda a (b), té cap propietat ció és 10 vegades més gran.
especial?
43 Una solució conté 0,59 g de NaOH i 3,36 g
36 a) A 1,0 dm d’aigua hi afegim 0,001 mol de
3 de KOH. Calcula el volum de solució
HCl. Troba el pH de la solució resultant. 0,10 mol dm–3 d’àcid sulfúric necessari per
b) A 1,0 dm3 de la solució indicada en el a la seva neutralització.
problema anterior (apar tat b), hi afegim
44 Es tenen separadament 1,0 dm3 de solució
0,001 mol de HCl. Troba el pH de la nova
de ClCH2COOH, 1,0 dm3 de solució de
solució. Cl2CHCOOH i 1,0 dm3 de solució de
c) Compara els dos resultats dels apar tats Cl3CCOOH. Les tres solucions tenen el
a) i b) i treu-ne conclusions. mateix pH. Indica, raonant-ho, sense fer càl-
37 Calcula, a 25 °C, el pH d’una solució obtingu- culs, quina de les tres solucions necessita
da en mesclar 0,50 dm3 d’una solució una quantitat més gran de NaOH per a la
0,50 mol dm–3 d’àcid acètic amb 0,70 dm3 seva neutralització.
d’una solució 0,50 mol dm–3 d’acetat de 45 Es mesclen 0,70 dm3 d’una solució
sodi. Suposa volums additius. 0,020 mol dm–3 d’àcid perclòric, HClO4 amb
38 Preparem, a 25 °C, una solució reguladora 0,50 dm3 d’una solució 0,040 mol dm–3 d’hi-
mesclant 0,08 mol de HCOOH amb 0,10 mol dròxid de bari, Ba(OH)2. Suposant volums
de HCOONa, fins a obtenir 1,0 dm3 de solu- additius, calcula el pH de la solució resultant.
ció. Troba: 46 Calcula, a 25 °C:
a) el pH inicial, a) el volum de solució 0,05 mol dm–3 de HCl
b) el pH després d’afegir-hi 10–3 mol de necessari per neutralitzar 0,80 dm3 d’una
HNO3, solució 0,025 mol dm–3 de NH3,
c) el pH després d’afegir-hi 10–3 mol de b) el pH de la solució resultant.
NaOH. Suposa volums additius.
39 Calcula el pH d’una solució obtinguda afegint 47 Calcula el volum d’àcid nítric del 2,0 % en
25,0 cm3 d’una solució d’hidròxid de sodi massa i densitat, ρ = 1,009 g cm–3, que es
0,10 mol dm–3 a 75 cm3 d’una solució d’àcid necessita per neutralitzar 50,0 cm3 d’una
acètic de la mateixa concentració. solució que conté 2,14 g d’hidròxid de bari.
De quin tipus és la solució resultant?
48 Es mesclen 10 cm3 de solució d’hidròxid de
40 Quan s’afegeixen unes gotes de fenolftaleï- potassi 0,2 mol dm–3 amb 13 cm3 d’àcid clorhí-
na a una solució d’amoníac 0,01 mol dm–3 dric 0,1 mol dm–3 i 10 cm3 de solució de clorur
apareix un color rosa violat pàl·lid, que desa- de potassi 0,3 mol dm–3. Suposant volums
pareix –i la solució queda incolora– en afegir additius, troba el pH de la solució resultant i la
uns cristalls de nitrat d’amoni. Justifica nova concentració d’ions potassi.
aquests fets.
49 Es tenen, inicialment, dues dissolucions
41 La constant d’ionització Ka d’un indicador diluïdes de concentració igual, una d’àcid
HIn és 1,0 × 10 –6. El color de la forma mole- perclòric i una altra d’hidròxid de potassi. A
cular és vermell i el de la forma ionitzada és 200 cm3 de la solució àcida, s’hi afegeixen
groc. Quin serà el color d’una dissolució de 300 cm3 de la solució bàsica. La solució
pH = 4,00 si hi afegim unes gotes d’aquest resultant té un pH = 12,3. Calcula la concen-
indicador? tració de les solucions inicials.
199
U06-Q2B (4M).indd 199 12/1/09 15:41:29

50 Un recipient conté una solució aquosa d’un Investiga

hidròxid, que pot ser NaOH, KOH o LiOH. La
solució ha estat preparada dissolent 10,0 g 52 Investiga sobre Svante August Arrhenius.
de l’hidròxid fins a obtenir 1,0 dm3 de solu-
ció. Un volum de 10,0 cm3 de la solució 53 Investiga el funcionament del pH-metre.
bàsica necessita per a la seva neutralització
25,0 cm3 de solució 0,10 mol dm–3 d’àcid
A www.ecasals.net trobaràs una llista de pàgines
clorhídric. Identifica, amb aquestes dades,
web que t’ajudaran a iniciar la teva investigació i a
quin dels tres hidròxids esmentats conté la
aprofundir els continguts d’aquesta unitat. No obli-
solució.
dis consultar també enciclopèdies i llibres
51 Es mesclen 2,0 dm3 d’una solució d’àcid especialitzats.
clorhídric amb un pH = 3,22 amb 1,0 dm3
d’una solució d’hidròxid de sodi de pH = 10,78.
Calcula el pH de la solució obtinguda.
Suposa volums additius.
200
U06-Q2B (4M).indd 200 12/1/09 15:41:29

Química 2B. 06 Reaccions de Transferència de Protons

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Química 2B. 06 Reaccions de Transferència de Protons

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6 | Reaccions de transferència

No ha estat fins al principi del segle xx que els químics han

U06-Q2B (4M).indd 157 12/1/09 15:41:07

1 | Reaccions àcid-base. Introducció

La primera teoria sobre la naturalesa dels àcids la va donar Lavoisier, en

Caracterització experimental d’àcids i bases

b) Reaccionen amb alguns metalls, b) Dissolen olis i sofre.

c) Canvien el color d’algunes c) Modifiquen el color dels

d) Tenen sabor àcid 1. d) Tenen sabor càustic1.

e) Quan reaccionen amb les e) Quan reaccionen amb els

f) Reaccionen amb els carbonats f) Són IIiscoses al tacte.

U06-Q2B (4M).indd 158 12/1/09 15:41:07

Propietats generals dels àcids i les bases

Solucions HCl NaCl NaOH C12H22O11

Condueixen el corrent elèctric?

Per comprovar la conducció elèctrica de les

Un circuit com el de la figura et permetrà

2 | Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa

U06-Q2B (4M).indd 159 12/1/09 15:41:08

3 | Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases

1. Svante August Arrhenius (1859-1927). a) Està restringida a solucions aquoses.

Un àcid és tota espècie química (molècula o ió) capaç de cedir protons

U06-Q2B (4M).indd 160 12/1/09 15:41:08

El parell àcid1–base1 (HA/A–), i també el parell àcid2–base2 (HB+/B) s’ano-

Així, el HCl és un àcid:

En aquest cas, l’aigua accepta un protó de l’àcid i es compor ta com una

Així l’amoníac és una base:

Els sistemes H3O+/ H2O i H2O/OH– són parells àcid-base conjugats.

U06-Q2B (4M).indd 161 12/1/09 15:41:09

Teoria de Lewis dels àcids i les bases

La teoria de Brönsted i Lowry limita la definició dels

En aquesta reacció es posa de manifest que una molècula d’aigua actua

i incloure aquest valor en l’expressió de la constant d’equilibri:

U06-Q2B (4M).indd 162 12/1/09 15:41:10

El pH és el logaritme decimal, canviat de signe, del valor numèric

log [H3O+] + log [OH–] = log K w

canviant de signe: – log [H3O+] – log [OH–] = – log K w

Per tant: pH + pOH = pK w

A 25 °C, K w = 1,0 × 10–14, pK w = 14,0;

U06-Q2B (4M).indd 163 12/1/09 15:41:10

Per a solucions diluïdes, la concentració d’aigua, [H2O], es considera cons-

La constant Ka s’anomena constant d’acidesa.

U06-Q2B (4M).indd 164 12/1/09 15:41:10

En realitat, l’expressió de K a en funció de les concentracions només és

Anàlogament per a les bases:

Ja hem dit que, en augmentar la força d’un àcid, disminueix la força de la

La constant de basicitat corresponent a la seva base conjugada a causa de

Multiplicant membre a membre les expressions Ka i Kb s’obté:

U06-Q2B (4M).indd 165 12/1/09 15:41:11

Taula 4. Constants d’acidesa, Ka, d’alguns àcids a 25 °C

U06-Q2B (4M).indd 166 12/1/09 15:41:11

1. A 25 °C es té una solució 0,010 mol dm–3 d’àcid nítric. Calcula:

a) L’àcid nítric és un àcid for t; en solució diluïda es troba totalment ionitzat:

U06-Q2B (4M).indd 167 12/1/09 15:41:11

Ka és la constant d’acidesa de l’àcid acètic.

El pKa de l’àcid acètic és:

U06-Q2B (4M).indd 168 12/1/09 15:41:12

4. Calcula, a 25 °C, el pH d’una solució 0,01 mol dm–3 d’àcid bromoacètic.

Ka= 2,05 × 10–3

L’àcid BrCH2COOH està parcialment ionitzat segons l’equilibri:

BrCH2COOH(aq) + H2O(l) BrCH2COO–(aq) + H3O+(aq)

I la seva constant d’acidesa és:

Concentracions (mol dm–3) BrCH2COOH BrCH2COO– [H3O+]

6 | Reaccions de transferència

1 | Reaccions àcid-base. Introducció

2 | Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa

3 | Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases

7 | Relació entre l’estructura química

8 | Solucions de sals en aigua

| Solució de clorur de sodi en aigua

| Solució de clorur d’amoni en aigua

9 | Solucions reguladores o amortidores

10 | Indicadors àcid-base