TEXTOS PER COMENTAR

(TEMES 1 I 2)

1) La filosofia, abans de proposar teories que resolguin les nostres perplexitats, ha de romandre
perplexa. Abans d'oferir les respostes de debò, ha de deixar clar per què no li convencen les
respostes falses. Una cosa és saber després d'haver pensat i discutit, i una altra cosa molt
diferent és adoptar els sabers que ningú no discuteix per no haver de pensar. Abans d'arribar a
saber, filosofar és defensar-se d'aquells que creuen saber i no fan sinó repetir errors aliens.
Més important encara que establir coneixements és ser capaç de criticar el que coneixem
malament o no coneixem per bé que creiem conèixer-ho: abans de saber per què afirma el que
afirma, el filòsof ha de saber almenys per què dubta del que afirmen els altres o per què no es
decideix a afirmar-ho al seu torn. I aquesta funció negativa, defensiva, crítica, ja té un valor en
si mateixa, malgrat que no anem més enllà i per molt que en el món dels que creuen que
saben, el filòsof sigui l'únic que accepta no saber però coneix almenys la seva ignorància.

SAVATER, F., Les preguntes de la vida

2) Però la filosofia és també, i potser fonamentalment, crítica de les il·lusions, dels prejudicis,
de les ideologies. Tota filosofia és una lluita. Les seves armes? La raó. Els seus enemics? La
ignorància, el fanatisme, l'obscurantisme- o la filosofia dels altres-. Els seus aliats? Les
ciències. El seu objecte? La totalitat, amb l'ésser humà al seu si. O l'ésser humà, però al si de
la totalitat. La seva meta? La saviesa: la felicitat, però al si de la veritat. En la pràctica, els
temes de la filosofia són innumerables: res humà o real és alié a la filosofia.

COMTE-SPONVILLE, A., Invitació a la filosofia

3) Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció,
sense cap idea. Com arriba a tenir-ne? D'on aconsegueix la ment aquest prodigiós cúmul, que
la imaginació, activa i il·limitada, de l'home hi ha pintat, en una varietat gairebé infinita? D'on
extreu tot aquest material de la raó i del coneixement? Contest aquestes preguntes amb una
sola paraula: de l'experiència; vet aquí el fonament de tot el nostre saber, i d'on es deriva en
darrera instància. Les observacions que feim sobre els objectes sensibles externs, o sobre les
operacions internes de la nostra ment, les quals percebem, i sobre les quals reflexionem
nosaltres mateixos, són allò que proveeix el nostre enteniment de tots els materials del pensar.
Aquestes són les dues fonts del coneixement d'on parteixen totes les idees que tenim o que
podem tenir de manera natural.
LOCKE, J., Assaig sobre l'enteniment humà

4) Les revolucions científiques es consideren aquí com aquells episodis de desenvolupament

no acumulatiu en els quals un paradigma antic és reemplaçat, completament o en part, per un
altre de nou i d'incompatible. Per què s'ha de considerar revolució un canvi de paradigma?
Enfront de les diferències tan grans i essencials entre el desenvolupament polític i científic, què
pot justificar la metàfora que troba revolucions en ambdós? Un dels aspectes del paral·lelisme
ha de ser ja evident. Les revolucions polítiques s'inicien per mitjà d'un sentiment, cada vegada
major, restringit sovint a una fracció de la comunitat política, que les institucions existents han
deixat de satisfer adequadament els problemes plantejats pel medi ambient que han contribuït
en part a crear. D'una manera molt semblant, les revolucions científiques s'inicien amb un
sentiment creixent, també sovint restringit a una subdivisió estreta de la comunitat científica,
que un paradigma ha deixat de funcionar adequadament en l'exploració d'un aspecte de la
natura.
KUHN, T., L'estructura de les revolucions científiques