Tema 5: La coeducació i igualtat de sexes en el context escolar.

Estereotips i

actituds sexistes en EF: tractament educatiu a través dels Objectius, Continguts,

Metodologia i Avaluació (o-co-em-a) en Educació Física.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

1. LA COEDUCACIÓ I IGUALTAT DE SEXES EN EL CONTEXT ESCOLAR

1.1 Conceptualització

1.2 Evolució de la relació educació- activitat física en funció del gènere

2- ESTEREOTIPS I ACTITUDS SEXISTES EN LA EF; TRACTAMENT A TRAVÉS D'O-

CO-EM-A

2.1 La EF com a reproductora d'estereotips sexistes.

2.2 Tractament a través dels objectius, continguts, metodologia i avaluació

2.3. Tractament a través d’activitats d’e-a que afavoreixen la coeducació

3. APLICACIÓ DIDÀCTICA

CONCLUSIÓ

BIBLIOGRAFIA

LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ

Aquest tema fa referència a la coeducació com una ferramenta educativa fonamental per

assolir un dels principals drets humans, segons l’article 2 de la Declaració Universal de

Drets Humans. El dret d’igualtat. Tots som iguals, sense que puga prevaldre discriminació,

entre altres, per raó de sexe.

En la nostra quotidianitat, hi ha una sèrie d'estereotips que es van transmetent en els

diferents àmbits de la vida (social, laboral, afectiva). Des dels seus inicis fins a ben entrat el

present segle, l'esport ha estat un context reservat per a homes.

Actualment, i atenent-nos a les últimes dades del CSD (2019), aproximadament el 77% de

les persones federades son homes, mentre que únicament el 23% són de gènere femení.

Ja que és un problema vigent en el dia a dia de la nostra àrea, és d'especial interès

aprofundir sobre aquest tema i buscar alternatives existents per solucionar-ho. La Llei

Orgànica d’Educació (LOE) 2/2006, del 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica de

Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), del 9 de Desembre, especifica en el Article 2

“Educació en la igualtat, drets, i oportunitats entre homes i dones”. Així com el Reial

Decret 1105/2014, pel qual es regula el currículum de la Educació Secundària i Batxillerat

esmenta en l’objectiu general d’etapa C: “Valorar i respectar la diferència entre sexes i la

igualtat de drets i rebutjar els estereotips que suposen diferència entre xics i xiques, així

com qualsevol manifestació de violència contra la dona. A més, l’objectiu D d’etapa que

aspira assolir “Rebutjar la violència, els prejudicis i els comportaments sexistes’’.

El tema guarda relació amb el tema 2, 4 i 6 del temari d’oposicions. D'aquesta forma,

l'estructura que seguiré al llarg del tema es basarà en dues parts: la primera se centrarà en

la coeducació i la igualtat entre tots dos sexes, i la segona se centrarà en els diferents

estereotips i actituds sexistes que es reflecteixen a l'àrea d’EF. Fent un repàs històric sobre
la relació de l'educació amb l'activitat física i proposant una sèrie de recursos didàctics per

poder erradicar aquests estereotips, finalitzant el mateix amb la conclusió i les referències

bibliogràfiques i legislatives.

1. LA COEDUCACIÓ I IGUALTAT DE SEXES EN EL CONTEXT ESCOLAR

Per poder aprofundir sobre aquest tema, descriuré els principals conceptes que es

relacionen amb ell, ja que la confusió entre termes és freqüent.

1.1. Conceptualització

Segons L’AVL entenem equitat des d’un vessant educatiu com l’adaptació de les lleis

educatives a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels

preceptes legals. Pel que fa a igualtat, la definix com la condició d’ésser igual una cosa a

una altra, qualitat d’igual.

Així doncs, a l’article 1 del títol preliminar de la LOE i modificada per la LOMQE, es fa

referència a l’equitat per a que garantisca la igualtat de drets i d'oportunitat, i que actue

com a element compensador de les desigualtats. I als valors que fomenten la igualtat

efectiva entre homes i dones, així com la prevenció de la violència de gènere.

D’altra banda, el terme SEXE és la condició orgànica que distingeix biològicament la dona

de l'home, mentre que el GÈNERE fa referència a la construcció social de les normes

diferenciades per cada sexe (masc- fem).

El SEXISME és l’actitud que produeix un comportament discriminatori i jeràrquic respecte a

una persona pel fet que sigui un noi o una noia.

El PATRIARCAT és l’estructura social basada en el poder del pare en tots els àmbits, I el

domini masculí sobre les dones.

L’ESTEREOTIP és la percepció exagerada i amb pocs detalls, simplificada, que es té

sobre una persona o grup de persones que comparteixen certes característiques, qualitats i

habilitats. Determinen l'opinió social sobre una persona o grup. Influeix en les conductes i

es transmet en la societat. («els gitanos=delinqüència»)

Segons el Pla director de coeducació, de la conselleria, la coeducació, procés educatiu

que afavoreix el desenvolupament integral de les persones amb independència del sexe en

el qual estiguen socialitzades.

Hem d’apostar per la proposta COEDUCATIVA, basada en la igualtat des de la diferència,

busca un desenvolupament personal sense predomini d'un gènere sobre l'altre. Gallardo

López (2020) indica que el principal objectiu d’aquest model és educar en igualtat de

gènere, emfatitzant en la superació de les desigualtats existents, fomentant d’aquesta

manera models educatius igualitaris.

1.1 Evolució de la relació educació- activitat física en funció del gènere

Al llarg de la història trobem una evolució de la societat i de la posició de la dona en

aquesta. A la fi del S.XIX; naixen propostes que defensen la necessitat que les dones

reben una educació més sòlida i equivalent als homes. Sorgeixen les escoles gimnàstiques

què proposen nous mètodes; (alguns dirigits clarament als xics; gimnàstica militar

d'Amorós) i altres que prompte s'aplicarien a la dona (gimnàstica sueca, mètode Herbert.)

A principis del XX l'Escola Moderna de Ferrer i Guárdia, que practica la coeducació. Al

costat de l'experiència de la Instrucció lliure d'ensenyament, es crea l'escola moderna. El

sistema escolar comença a estructurar-se com una educació mixta. Altres esdeveniments

com la incorporació d'una prova femenina en els JJOO de Paris en 1900 constaten aquest

impuls renovador.
Durant la dictadura franquista a Espanya es produeix una clara reculada de la coeducació,

desvaloració professional per a les dones, a través de la diferenciació del currículum i la

separació de les escoles per sexes. (ESBIAIXADA o DIFERENCIADA).

El 1970 amb la LGE s'anul·la la prohibició de l'escola mixta i s'afavoreix la seua extensió.

Generalització de les escoles públiques mixtes. Xiquetes i xiquets tenen així accés al

mateix currículum escolar, a les mateixes experiències i als mateixos recursos educatius

per aconseguir una igualtat d'oportunitats. Tanmateix, pren com a model l'estereotip

dominant masculí.

La LOGSE, 1990 suposa un pas qualitatiu, per primera vegada la legislació educativa

recull la necessitat de reconsiderar tota activitat educativa a la llum dels principis d'igualtat

d'oportunitats socials entre els sexes.

La LOE en 2006, deroga la llei anterior, però manté la línia pedagògica de fomentar la

igualtat d'oportunitats i la no discriminació per cap tipus de raó (cultura, sexe). Així,

l'Educació física planteja situacions favorables per a l'adquisició d’aquestes competències.

2. ESTEREOTIPS I ACTITUDS SEXISTES EN EF: TRACTAMENT EDUCATIU A

TRAVÉS DELS OBJECTIUS, CONTINGUTS, METODOLOGIA I AVALUACIÓ (O-CO-EM-

A) EN EDUCACIÓ FÍSICA.

2.1 L’EF com a reproductora d'estereotips sexistes.

El RD 1105/2014, esmenta com a element transversal secundari, aconseguir una

IGUALTAT EFECTIVA entre homes i dones I EVITAR CONTINGUTS I ESTEREOTIPS

SEXISTES.

Malgrat que la coeducació es va convertint en una norma per assegurar que l’alumnat

reben les mateixes oportunitats educatives, l'esport i l'AF estaven exemptes de legislació
relacionada i l’E.F continuava en grups separats per sexes, fins a principis dels 80.

La participació femenina en l'AF i en l'esport, està condicionada en gran manera per

l'estereotip tradicional femení identificat culturalment com allò petit, fràgil, flexible, coordinat

i rítmic, vinculat fonamentalment amb pràctiques corporals, de caràcter artístic i restringeix

el seu accés a pràctiques esportives considerades com a violentes i pròpies de l'home:

lluita, competitivitat, dominació, agressivitat, etc.

En conseqüència d'això, a les escoles s'ha configurat una experiència motriu diferenciada

per sexes (Lensky 1990) distingint activitats físiques pròpies de “xics” (futbol, handbol,

judo) i activitats de “xiques” (gimnàstica, activitats expressives, ball, natació), malgrat no

haver-hi diferències físiques significatives en aquestes edats (6-12 anys).

A l'EF, també cobra gran importància el llenguatge utilitzat, ja que ha estat freqüent utilitzar

atributs femenins com a reforços negatius, per exemple, quan es ridiculitza a un nen en la

seva manera de córrer dient “corres com una nenaza”, o quan utilitzen com a reforç positiu

valors considerats com a masculins “valent”, mascle... Llavors hem de tindre en compte

que el diàleg igualitari és un dels continguts a treballar del BLOC DE CONTINGUTS 5

D'ELEMENTS TRANSVERSALS, estipulat pel D87/2015, modificat pel D51/2018.

D'aquesta manera, durant el transcurs dels anys s'han format una infinitat d'estereotips en

relació a la dona i l'esport, els quals es resumeixen en els següents mites:

El mite del determinisme biològic: creença que la naturalesa biològica marcava els

comportaments i actituds associats a un i un altre gènere. La determinació d'estereotips de

gènere és social i no biològica.

El mite de la masculinització: preocupació de les dones per no tornar-se musculada,

perdent així feminitat. Aquest mite s'ha recolzat en la idea social de relacionar la força amb

l'home i la dona amb la delicadesa.

Per exemple, les xiques es veuen a si mateixes com a inferiors en esports associats al
masculí, com és el cas del futbol (Petracovschi, 2011). L'estereotip que les xiques són

pitjors en futbol prediu negativament la percepció d'habilitat i aquesta, al seu torn, el

rendiment.

En aquesta línia argumentativa, i tenint en compte que l'habilitat és un factor d'influència en

l'exclusió de les xiques (Chan-Vianna, 2010), alguns treballs apunten que a les dones els

agradaria tindre continguts diferents en les seues classes, que els permeteren ampliar el

seu bagatge motriu i que es fera des d'una perspectiva menys competitiva.

2.2 Tractament a través d’objectius, continguts, metodologia i avaluació.

Els canvis necessaris en l'orientació de la EF com a interrelació no sexista han d'incidir tant

a nivell organitzatiu, com a nivell del currículum no formal o currículum ocult.

Pel que fa a la interpretació coeducativa dels objectius, cal:

- Introduir com a objectius didàctics els efectes positius de l'exercici sobre les dones.

- Potenciar activitats comunament associades a les xiques per a tots els alumnes destacant

els seus valors educatius.

- Incentivar la millora quantitativa, i la qualitativa en major mesura, la reflexió de l'alumnat

en aquests temes en relació amb els esports i la participació amb independència del nivell

de destresa.

Quant als continguts, anem a centrar-nos en els 4 blocs de continguts del D 87/2015.

CONDICIÓ FÍSICA I SALUT i JOCS I ESPORTS: els més relacionats amb l'estereotip

masculí ja que tradicionalment s'han establert més diferències, per la qual cosa, el

professor haurà de prestar una especial atenció a fi d'oferir una didàctica justa:

- Donar a conèixer aquelles característiques i activitats en les quals les xiques superen als

xics (flexibilitat, agilitat, ritme) i siguen satisfactòries.

- Reflexionar sobre la presència de la dona en l'esport i la seua consideració., Mireia

Belmonte, Carolina Marín, Patricia Campos, etc.

- No classificar els esports per sexe. - Realitzar equips mixts.

- Fomentar la participació i els valors cooperatius.

- Utilitzar esports alternatius, populars i poc coneguts, poc encasellats per sexe.

ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL/ACTIVITATS ADAPTADES Al MEDI: constitueixen

una pràctica nova i no posseeixen connotacions socials i sexistes implantades. No obstant

això hem de tenir en compte, no repartir els rols segons sexe. Per exemple, els nois

compartir càrregues pesades. Fer grups mixts i Buscar activitats satisfactòries i adequades.

EXPRESSIÓ CORPORAL: bloc d'especial significació a l'educació secundària pel canvi de

la imatge corporal soferta en l'adolescència, inhibicions i prejudicis. Més, comunament s'ha

associat a a l'estereotip femení. Per això haurem de destacar el benefici que aporten

aquestes activitats, no únicament el valor estètic. Fomentar danses i balls contemporanis

igualment associats a tots dos sexes, i el tractament critic cap a la publicitat sexista, així

com la pura violència de gènere, violència escolar, etc., entre altres.

Pel que fa a la interpretació coeducativa de la metodologia, l'estratègia més important

serà la de no tractar a tots per igual, que contribueix a fomentar la desigualtat, sinó que

pretenguem donar diferents respostes a diferents necessitats dels alumnes/as per

aconseguir una educació integrada i equitativa. (Principi d’individualització)

De forma genèrica, es pot afirmar que qualsevol model metodològic i/o estil d'ensenyament

pot reforçar o afeblir els estereotips sexuals referent a les sessions de EF. Tanmateix,

com a docents d’EF més quin model o estil emprem, haurem de centrar la nostra atenció
en la utilització de l’espai motriu, les organitzacions grupals, el llenguatge, el material i el

feedback (Valdivia Moral; et al, 2012).

En aquesta línia, quant a l’organització grupal de les sessions, haurem de dissenyar

estratègies per crear hàbits de distribució equitativa i igualitària dels equips, parelles, trios,

que es proposen en cada activitat o tasca, per assegurar-nos que siguen mixtos i

heterogenis. Encara que com assenyala Hortigüela (2018), el respecte i la coeducació

veritablement sorgeix quan les activitats són interessants, i no quan els obliguem a posar-

se en parelles o grups mixtos. Aquesta estratègia coadjuvarà a la racionalització equitativa

del l’espai motriu i el temps de compromís motor.

Pel que fa al material, Valdivia et al (2012), proposen facilitar el seu ús de la manera més

variable possible i defugir d’aquells que continguen certa càrrega sexista, i apostar per

aquell que supose un equilibri d’ús.

Així mateix, proposem models d’aprenentatge cooperatius com els dels germans Johnson

(1994), portant a terme els canvis i variacions de rols dins de cada grup i en mesura del

possible, estimular el lideratge de les dones.

Quant a la interpretació coeducativa de l'avaluació, atenent l’ Ordre 38/2017, fa referència

que ha de ser integradora, col·laborativa i participativa, per la qual cosa els centres i els

equips docents avaluadors han de garantir els mitjans i les estratègies adients perquè

l’alumnat i les famílies s’integren, col·laboren i participen activament en els diferents

processos lligats a l’avaluació.

A l'hora d'avaluar als nostres alumnes ens centrarem en valorar els aspectes qualitatius per

davant dels qualitatius, analitzar els resultats i sensacions dels alumnes/as per constatar si

hem potenciat un model sexista, l’autoavaluació, i utilitzar retroalimentacions, acceptació

d’idees i reforços positius.

2.3. Tractament d’activitats d'ensenyament-aprenentatge que afavoreixen la

coeducació

Recolzant-nos en Rodriguez (2020), com que som professionals de l’educació hem d’anar

més enllà, i és que durant l’esbarjo els xics tendeixen a monopolitzar els espais comuns

d'amb una actitud molt més activa i competitiva que les seues companyes. Aquest autor

proposa el denominat «pati actiu».

També és interessant introduir activitats amb material construïts per ells, per respectar més

el seu ús i conservació. Així naixen els Jocs i Esports Alternatius que van ser integrats en

el nostre currículum als anys 90 com a reacció al model esportiu tradicional, basat en el

rendiment i en una intervenció didàctica "de producte". Van significar un enfocament més

vivencial de l'educació física i més propers als interessos de l'alumnat.

Avui mantenen aquest caràcter i, a més se'ls considera propicis per al desenvolupament de

la igualtat. Alguns exemples podrien ser el floorball, hoquei escolar, ultimate, kickbolsa, el

bottlebol i bottlemate, el goubak, netball, kin-ball, el korfball, etc. En aquest sentit hem de

fer un incís en el Colpbol que hi apareix en el bloc 1 de jocs esports a impartir en 1er i 2on

d’ESO, estipulat pel D87/2015. L’objectiu del seu autor, Juanjo Bendicho, va ser crear un

esport dinàmic, coeducatiu, integrador i solidari i alhora divertit i motivador. Els dos pilars

fonamentals del colpbol, que defineixen la seua essència són la cooperació elevada a la

màxima potència i en ser un joc sempre mixt, podent exercitar-se en unes condicions

semblants tant per jugadors com per jugadores, potencialment amb les mateixes

possibilitats d'èxit.

Altra bona proposta són les convivències, intercetres, "activitats complementàries" fugint

de models competitius, afavorint el contacte social entre els seus participants.

3. APLICACIÓ DIDÀCTICA

Finalment, l'exemplificació d’aquests continguts es realitzarà a partir d'una aplicació

pràctica en el context escolar. Com hem dit anteriorment, el CA que comprén d’esports

alternatius és el 2.2 que parla de solucionar situacions motrius per a l'aprenentatge dels

esports de col·laboració-oposició. Així doncs, ho contextualitzem en una Unitat Didàctica

Integrada «Bottlemate i igualtat», de 4rt ESO.

Per a dur-ho a terme, encara que existeixen diferents models d'iniciació esportiva també

apropiats, ens basarem en la hibridació del model ludo-tècnic d'Almond (1992),

l’aprenentatge cooperatiu dels germans Johnson (1994), i el model d’ensenyament

comprensiu (TGfU) de Bunker i Thorpe (1982). Tots aquests actualitzats per Perez-

Pueyo, Hortigüela i Fernández-Rio (2020).

En aquesta UDi treballarem de manera interdisciplinària amb la matèria de Geografia i

Història per tractar la participació i rol de la dona i de l’home en l’esport i l’educació en

Europa i Espanya durant el S.XX i XXI. I amb la de Filosofia o Valors ètics per tractar la

sostenibilitat del reciclatge, el teorema ambiental i el feminisme filosòfic del S.XVII.

El bottlemate, es tracta d’una modalitat esportiva coeducativa de cooperació-oposició, que

es practica amb material reciclat (implement anomenat «bottle», i pilota «bol»), i en la que

no es permet el contacte físic. S’usen llançaments, recepcions i desplaçaments reunint

elements propis d’altres esports com l’handbol, l’ultimate, el basquet, i el futbol americà

(Amador Carretero, 2018). Les sessions seran les següents:

1. Presentació de la UD, posada en comú de l’avaluació de la mateixa, conscienciació del

reciclatge i com elaborar el «Bottle» i el «Bol» mitjançant el Flipped Classroom.

2. Xarrada i entrevista amb l’ondera, 1a ex-pilot d’avions de l’Armada espanyola, i

entrenadora de futbol professional, Patrícia Campos.

3. S’iniciem en el bottlemate, reglament, factor coeducatiu del mateix, i jocs didàctics de

llançaments, colps i recepcions.

4. Jocs modificats de baixa i mitja complexitat per entendre els aspectes tàctics del

bottlemate.

5. Jocs modificats de mitja i alta complexitat per desenvolupar els aspectes tàctics del

bottlemate.

6. Torneig de bottlemate.

7. Break out de bottlemate mitjançant reptes cooperatius.

Així mateix, és treballaran 3 Competències Claus (CC), és a dir, el Sentit de la Iniciativa i

Esperit Emprenedor (SIEE), la d’Aprendre a Aprendre (CAA), i la Competència Social i

Cívica (CSC). D’acord amb l’ordre ECD/65/2015.

CONCLUSIÓ

Com hem vist el tractament de la coeducació és inqüestionable durant l’ESO i el batxillerat,

ja que és una eina essencial per a consolidar experiències democràtiques que ajuden a

enfortir la no violència, la igualtat de gènere i la no discriminació. A més de fomentar la

igualtat de gènere, l'escola coeducativa promou el respecte, la tolerància i la convivència

entre l'alumnat. Com bé assenyala Gallardo-López (2020) com a docents hem de ser

capaços de transmetre valors que propicien la igualtat real entre dones i homes, fomentar

el tracte equitatiu i evitar propostes pràctiques amb una orientació de rendiment que

accentua la diferència entre tots dos sexes.

Per això, hem de proporcionar a l'alumnat noves formes de pràctica, més inclusives

(atenent sempre els nivells 2 i 3 del D.104/2018 i l'O.20/19 d'inclusió), que es basen en

el temps de compromís motor i la relació sana entre els seus iguals i amb això, que
aquests aprenentatges tinguen transferència a la vida de l'alumnat, formant una actitud

crítica de l'alumnat, per desfer-nos de qualsevol estereotip per assolir un canvi social.

Com be assenyalà Paco Seirul·lo (1995), l’essència educativa de la pràctica esportiva no

és l’aprenentatge tecnicotàctic, ni els beneficis físics i psíquics d’un bon condicionament

físic (que també), si no les condicions en les quals es realitza la pràctica esportiva que

permet a l’alumnat a que es comprometa per tal que aquesta experiència organitze i

configure el seu propi «jo».

Aquestes condicions que esmenta Seirul·lo, prendran un enfocament o un altre en funció

de com els i les docents entenguem que és la igualtat i del model que prenguem de

referència. Doncs, serà convenient seguir el Pla director de coeducació, del consell, per

elegir les millors opcions segons les variables que ens puga oferir el context educatiu.

BIBLIOGRAFIA

- Chan-Vianna, A., Luz, D. y Mourão, L. (2010). Educação Física, gênero e escola

- Gallardo-López, J. A. y Gallardo-Vázquez, P. (2020). Coeducación en el sistema
educativo español: un puente para alcanzar la equidad y la justicia social
- Hortigüela Alcalà, D (2018). El trabajo coeducativo y la igualdad de género desde la
formación inicial en educación física
- Johnson, D y Johnso, R (1994). El aprendizaje cooperativo en aula.
- Lensky, H. (1990). Beyond plumbing and prevention: feminist approaches to sex
education, Gender and Education, 2: 217-230
- Piedra de la Cuadra, J. (2016). Deporte y género. Manual de iniciación. Inde. Barcelona.
- Valdivia Moral, PA; et al. (2012). Concepto de coeducación en el profesorado de
Educación Física y metodología utilizada para su trabajo.
- Pla director de coeducació. Conselleria d’educació, investigació, cultura i esport. GV.

Legislació

DECRET 104/2018, DE 27 DE JULIOL, DEL CONSELL, PEL QUAL ES DESENVOLUPEN

ELS PRINCIPIS D’EQUITAT I D’INCLUSIÓ EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ.
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT