TEMA 2: L’EDUCACIÓ ESPECIAL EN LA NORMATIVA VIGENT.

EL
CONCEPTE D’ALUMNES AMB NEE.

ÍNDEX

1. Introducció.

2. L’evolució de l’Educació Especial fins arribar a la normativa vigent.

2.1. Evolució de l’Educació Especial.

2.2. Normativa vigent.

3. El concepte d’alumnat amb Necessitats Educatives Especials.

4. Conclusió.

5. Referències.

5.1 Referències legislatives.

5.2 Referències bibliogràfiques.

1. Introducció.

L’existència de diferències individuals és un fet inherent a la condició humana, i

és important tenir en compte que l’Educació Especial ha experimentat un canvi
significatiu amb el pas del temps. La forma en la qual la societat ha concebut i
conceptualitzat a les persones amb alguna deficiència ha condicionat i condiciona el
tipus de resposta educativa a les necessitats d’aquestes persones.

D’aquesta manera, conèixer la història en relació a l’Educació Especial és de

gran importància per tal d’oferir una educació de qualitat, en igualtat d’oportunitats,
compensadora de desigualtats i ajustada a les necessitats dels nostres alumnes.

En primer lloc, faré referència a l’evolució de l’Educació Especial, que passa

d’un període d’institucionalització (model clínic) a un període de normalització (model
pedagògic). Fins al segle XX s’ha viscut una època d’ignorància i rebuig cap a les
persones discapacitades, encara que comencen a crear-se les primeres institucions
públiques per a les persones discapacitades i poc a poc la societat va prendre
consciència de les seves necessitats.

A partir dels anys 60-70 hi ha una gran evolució, sorgeix un moviment que
propugna un gir en quant a la institucionalització i s’evoluciona cap a un model
pedagògic basat en els principis de normalització i integració.

Per arribar a entendre millor els canvis que s’han desenvolupat durant els darrers
anys a l’Educació Especial faré un repàs de l’evolució normativa que s’ha duit a terme a
Espanya, des de la Llei 14/1970 General d’Educació fins a l’actual Llei Orgànica
8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).

El concepte de Necessitats Educatives Especials també ha evolucionat amb el pas

del temps. D’aquesta manera, faré un repàs des del seu origen fins a com està definit
aquest concepte a l’actualitat.

En darrer lloc, finalitzaré amb una petita conclusió sobre l’evolució de l’Educació
Especial fins a l’actualitat i la meva feina com a mestra especialista d’audició i
llenguatge.
2. L’evolució de l’Educació Especial fins arribar a la normativa vigent.

2.1. Evolució de l’Educació Especial.

Fent una mirada cap al passat, fins els segles XVI – XVII la societat ha viscut
una època de rebuig i ignorància cap a les persones discapacitades. Durant aquests
segles varen aparèixer les primeres experiències en el camp de l’Educació Especial,
centrades especialment en els infants amb deficiències sensorials. Un dels autors que va
començar a interessar-se en el tema va ser en Lasso, que el 1550 escriu el “Tractat legal
dels muts”, on es comença a parlar per primera vegada dels drets i deures que tenen
aquestes persones. En Fray Ponce de León va escriure en aquesta època “Doctrina per
als muts-sords”, encara que no es va trobar dins el 1986. És important destacar altres
autors com Charles-Michel de l’Epée, que es considera un creador del sistema de
signes per a les persones sordes, i en Jacob Rodiguez Pereira, considerat el fundador
de la logopèdia.

Durant el segle XVIII sorgiren els primers intents d’educar als deficients, però
d’una perspectiva molt negativa i pessimista. En aquesta època era important destacar
els autors Rousseau i Pestalozzi, dos pedagogs que parlaven des d’una visió mèdico-
pedagògica, però que fracassen perquè la societat encara no estava preparada.

El segle XIX és anomenat l’època de les institucions. Començaren a crear-se les

primeres institucions públiques per a les persones discapacitades, que en un principi
eren molt generals però que després es van especialitzant (sords, muts, autistes...), però
sempre d’una forma paral·lela al centre ordinari.

El 1857 es va crear la Llei Moyano, la llei reguladora de l’ensenyança. Aquesta

va ser la primera que parla de l’obligatorietat i gratuïtat de l’ensenyament. El 1878 va
sorgir la Institució Lliure d’Ensenyança (ILE), que tenia com a referent en Francisco
Giner de los Ríos. Aquesta institució va apostar per una escola neutra, tolerant i oberta a
la realitat exterior, on l’activitat personal i l’experiència creativa de l’alumne constituïa
l’eix del treball escolar.

A principis de segle XX a Espanya encara existia un model clínic. Ens trobem en

una època de guerra, de crisi, amb una actitud molt negativa per part de la societat on
l’infant deficient és considerat un element antisocial i pertorbador. A partir dels anys
60-70 hi ha una gran evolució. Durant aquesta època sorgeix un moviment que
propugna un gir en quant a la institucionalització i l’Educació Especial basat en els
principis de normalització i integració.

L’any 1970 apareix la Llei General d’Educació, que estableix que l’ensenyança
ha de ser obligatòria i gratuïta. Es planteja la necessitat d’atendre els alumnes amb NEE.
Planteja que sempre que sigui possible l’escolarització ha de ser dins un centre ordinari.
A més, estableix dues possibilitats per donar resposta a aquest alumnat: Centres
d’Educació Especial (per infants amb discapacitats més greus) i Aules d’Educació
Especial dintre de centres ordinaris (per infants amb discapacitats més lleus).

Aquesta llei provoca una sèrie d’esdeveniments:

 El 1975 es crea l’Institut Nacional d’Educació Especial (INEE), que estableix

les directrius bàsiques de l’Educació Especial, i elabora un Pla Nacional
d’Educació Especial (PNEE). Aquest pla no es posa en marxa fins el 1978. És
la primera vegada que es parla dels criteris i principis de l’Educació Especial:
normalització, integració, inclusió i sectorització.

 L’any 1978 apareix l’Informe Warnock i la Constitució Espanyola. L’Informe

Warnock redacta el concepte NEE (Necessitats Educatives Especials), per
primera vegada parla d’aquest concepte. De la Constitució Espanyola es
destaquen els articles 14 i 19, que afirmen que tots tenim dret a l’educació i al
ple desenvolupament de la personalitat, des d’una política d’integració i una
atenció personalitzada.

 El 1982 es promulga a Espanya la Llei 13/82 del 7 d’Abril d’Integració Social

del Minusvàlid (LISMI), que consolida els principis del PNEE. Aquesta llei
projecta la desaparició progressiva de l’Educació Especial com un subsistema
apartat. En conseqüència, provoca la integració escolar.

 El 1985 es va escriure el Real Decret 334/1985 del 6 de Març d’Ordenació de

l’Educació, que continua amb la mateixa idea de la LISMI però redefineix el
concepte d’EE. L’Educació Especial és un sistema educatiu on no es
diagnostiquen les deficiències sinó que s’analitzen les ajudes pedagògiques. A
més, desenvolupa quatre principis continguts en la LISMI: normalització dels
serveis, integració social, sectorització en l’atenció educativa i la
individualització en l’ensenyança.
 L’any 1990 apareix la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu
(LOGSE), que recull els principis establerts en la LISMI i introdueix conceptes com el
dels alumnes amb NEE i Atenció a la Diversitat. Al capítol V, articles 36 i 37, parla de
com donar resposta de manera especifica a l’alumnat amb NEE. Aquesta llei dissenya
un sistema únic d’ensenyança i proposa noves línies d’actuació i enfocaments
metodològics que intenten introduir un canvi significatiu en els procediments
d’ensenyament.

La LOGSE comença a donar importància a la participació de la família en els

processos educatius dels seus fills. Tal i com afirma Muntaner (2010) la participació
dels pares i la seva implicació en el procés formatiu dels centres i les aules té una
incidència directa en la qualitat dels aprenentatges dels seus fills.

A partir de la LOGSE hi ha una sèrie d’esdeveniments:

 L’any 1995 s’aprova el Real Decret 696/1995 del 28 d’Abril d’Ordenació

General de l’Educació dels alumnes amb NEE, que deroga el Real Decret
334/1985. Actualment està vigent a àmbit nacional, però no a les Illes Balears.
Aquest decret ordena i planifica els recursos i l’organització de l’atenció
educativa dels alumnes amb NEE, temporals o permanents.

 Sorgeix l’Ordre Ministerial del 14 de Febrer del 1996, que regula l’avaluació
psicopedagògica, el dictamen i criteris d’escolarització, i l’avaluació i promoció
de l’alumnat amb NEE.

El 2002 es redacta la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (LOQE). Aquesta

llei vol aconseguir el major nombre possible d’alumnes dins el centre ordinari. Això fa
que es presenti d’una forma flexible, que s’adapti a les diferències individuals de cada
infant; que s’adapti a les actituds, necessitats, interessos, ritmes d’aprenentatge... en
definitiva, a la diversitat de l’escola. Continua amb els principis de la LOGSE
(normalització, integració...) i parla del principi de no discriminació.

2.2. Normativa vigent.

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de Maig, d’Educació (LOE) inclou noves

consideracions relatives a l’Educació Especial. Introdueix el concepte d’alumnes amb
necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i el defineix com aquells que
necessiten una atenció educativa diferent a l’ordinària. Aquestes necessitats específiques
de suport educatiu poden ser de cinc tipus: necessitats educatives especials (NEE), altes
capacitats intel·lectuals (AC), incorporació tardana al sistema educatiu (IT), dificultats
específiques d’aprenentatge (DEA), condicions personals i història escolar (CP/HE).

Els principis i finalitats més importants d’aquesta llei són:

- Defensa una educació de qualitat per a tot l’alumnat.

- Igualtat d’oportunitats, inclusió educativa i no discriminació.

- Adequar l’educació a la diversitat de l’escola, proporcionant una atenció

individualitzada i prevenció de les dificultats d’aprenentatge.

- Parla per primera vegada de les adaptacions curriculars.

- Parla de la flexibilització de l’alumnat amb altes capacitats.

A partir de la LOE es redacten els següents decrets:

 D.67/2008, que és un decret de les Illes Balears d’Ordenació General del

Sistema Educatiu, tant d’Educació Infantil, com d’Educació Primària i Educació
Secundària. Actualment només es troba vigent la part d’Educació Infantil.

 El Decret 71/2008 estableix el Currículum d’Educació Infantil.

 El Decret 72/2008 va establir el Currículum d’Educació Primària, però ha estat

derogat pel Decret 32/2014, on alguns dels seus punts han estat modificats pel
Decret 28/2016.

 El Decret 73/2008 va establir Currículum d’Educació Secundària, que ha estat

derogat pel Decret 34/2015.

El Capítol I del Títol II de la LOE 2/2006 fa referència a l’alumnat amb

necessitat específica de suport educatiu. L’Article 71 estableix que les Administracions
educatives han d’assegurar els recursos necessaris per a que els alumnes que
requereixen una atenció educativa diferent a la ordinària (NEE, DEA, TDAH, AC, IT,
CP/HE) puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats
personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.

L’Article 73 d’aquesta llei defineix l’alumnat que presenta necessitats

educatives especials com aquell que requereix, per un període de la seva escolarització o
al llarg de tota aquesta, determinats suports i atencions educatives específiques
derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta.

És important fer referència a l’Article 74, que parla de l’escolarització de

l’alumnat amb NEE. Estableix que l’escolarització de l’alumnat que presenta necessitats
educatives especials s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió, i que
l’escolarització d’aquest alumnat en unitats o centres d’Educació Especial només es
durà a terme quan les seves necessitats no puguin ser ateses en el marc de les mesures
d’atenció a la diversitat dels centres ordinaris.

La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de Desembre, per a la millora de la qualitat

educativa (LOMQE) afirma que l’alumne és el centre i la raó de ser de l’educació. Té
l’objectiu de la identificació, valoració i intervenció de l’alumnat amb NEE de forma
primerenca. La LOMQE estableix mesures curriculars, organitzatives i adaptacions dels
elements del currículum per aquests alumnes amb NEE tenint en compte els ritmes
d’aprenentatge.

A l’article 1 es parla sobre els fins i principis de l’educació i continua amb la

dinàmica de la LOE, però comença a parlar de l’equitat. L’equitat garanteix la igualtat
d’oportunitats pel ple desenvolupament de la personalitat mitjançant l’educació i la
inclusió educativa, que ajuden a superar la discriminació i actua com un element
compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials.

Alguns autors com Pujolàs (2017) afirmen que una educació serà de qualitat en
la mesura en la que compleixi la seva funció: donar educació a tots els alumnes, atenent
les necessitats educatives de cada un d’ells. Així, un centre educatiu oferirà una
educació de qualitat en la mesura que contempli la diversitat de l’alumnat.

Té en compte els alumnes amb altes capacitats. Diu que les administracions
educatives han d’adoptar les mesures necessàries per identificar aquests alumnes. Hem
d’adoptar plans d’actuació amb aquest alumnat, programes d’enriquiment curricular, per
desenvolupar als màxim les seves capacitats.
 A l’Article 73 s’inclou dins els alumnes amb necessitats específiques de suport
educatiu els alumnes que presenten TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i
Hiperactivitat).

A més, s’afegeix una secció quarta d’alumnat amb dificultats específiques

d’aprenentatge dins del capítol I del títol II i un article 79 bis de mesures
d’escolarització i atenció amb la redacció següent:

1. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries

per identificar l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge i valorar-ne
de manera primerenca les necessitats.

2. L’escolarització de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge es regeix pels

principis de normalització i inclusió i ha d’assegurar la seva no-discriminació i
la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

3. La identificació, valoració i intervenció de les necessitats educatives d’aquest

alumnat s’ha de fer de la manera més primerenca possible, en els termes que
determinin les administracions educatives.»

L’escola ofereix un gran ventall de mesures (generals, ordinàries i específiques) per

poder dissenyar una resposta educativa adequada a cada infant i les seves necessitats.
Aquestes mesures apareixen als articles 8, 9 i 10 del Decret 39/2011, del 29 d’abril, pel
qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no
universitaris sostinguts amb fons públics.

Article 8. Mesures generals de suport.

El centre ha d’articular totes les accions i estratègies que posa en funcionament i que
faciliten:

 L’accessibilitat i la participació dels alumnes en el procés d’aprenentatge,

garantint-los l’atenció educativa i amb els principis de no-discriminació i
d’inclusió com a valors fonamentals.

 La permanència dels alumnes en el sistema educatiu.

 L’optimització i la flexibilització dels recursos i l’aplicació de les mesures de

suport necessàries.
  La coordinació interna i externa. Accions orientades a la col·laboració del centre
amb el seu entorn i amb les famílies.

 El reforç de l’acció tutorial i orientadora.

Article 9. Mesures ordinàries de suport.

 Estratègies organitzatives i metodològiques que possibiliten l’adequació del

currículum al context sociocultural del centre i a les característiques dels
alumnes, amb l’objectiu d’eliminar barreres a l’aprenentatge i fomentar la
participació.

 Atenció adequada a cada alumne per tal que assoleixi els objectius i, si és el cas,
les competències bàsiques de cada etapa.

 La decisió d’adoptar determinades mesures ordinàries de suport en un grup o en

un alumne correspon a l’equip docent, juntament amb el cap d’estudis, amb
l’assessorament, si cal, del servei d’orientació educativa.

 Els centres docents han de dur a terme adaptacions curriculars (AC) quan sigui
necessari, a fi de facilitar l’accessibilitat al currículum i atendre les necessitats
de tots els alumnes. Es consideren mesures ordinàries les següents:

a) Les adaptacions curriculars no significatives, que són les modificacions

dels elements del currículum que no afecten el grau de consecució dels
objectius generals ni de les competències bàsiques.

b) Les adaptacions d’accés al currículum, que són les modificacions que

faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen als
elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a l’optimització d’aquests.

 Els referents de l’adaptació curricular són els objectius generals i les

competències bàsiques de l’etapa. És responsabilitat de l’equip docent elaborar-
la, aplicar-la, fer-ne el seguiment i avaluar-la sota la coordinació del tutor. En
determinats casos es pot recórrer a l’assessorament específic del servei
d’orientació.

 Correspon als equips de cicle i als departaments didàctics, sota la coordinació

dels caps d’estudis i amb l’assessorament dels serveis d’orientació, proposar i
 adoptar models, instruments i materials per dur a terme i desenvolupar les AC de
qualsevol tipus.

Alguns autors com Marchesi A., Palacios J. i Coll C. (2014) diuen que les
adaptacions curriculars es poden entendre com un procés de presa de decisions
compartit que tendeix a ajustar i complementar el currículum comú per donar resposta a
les necessitats educatives especials dels alumnes i aconseguir el seu màxim
desenvolupament personal i social.

Article 10. Mesures específiques de suport .

 Són les actuacions i els programes adreçats a donar resposta a les necessitats
específiques de suport educatiu després de comprovar que no són suficients les
mesures ordinàries previstes.

 Les mesures específiques de suport s’entenen com a respostes als alumnes

personalitzades. D’aquestes mesures, se n’ha d’informar les famílies o els tutors
legals i se n’ha de deixar constància escrita.

 El servei d’orientació educativa ha d’oferir assessorament a l’hora de dissenyar

mesures i programes específics de suport, sota la coordinació del tutor, i ha de
col·laborar amb l’equip docent i el personal de suport per desenvolupar-los i
avaluar-los.

 L’aplicació de mesures específiques no exclou l’aplicació de mesures ordinàries

quan siguin necessàries.

 La permanència durant un curs més a l’etapa d’educació infantil es considerarà

una mesura específica de suport per a alumnes amb necessitats educatives
especials en els termes que marca la normativa vigent.

3. El concepte d’alumnat amb Necessitats Educatives Especials.

El concepte de Necessitats Educatives Especials (NEE) va ser popularitzat per

l’Informe Warnock el 1978, introduint una nova concepció de l’Educació Especial.
 A Espanya aquest concepte ho introdueix la Llei Orgànica General del
Sistema Educatiu (LOGSE) de 3 d’octubre de 1990, per garantir una resposta
educativa ajustada a aquells infants que es troben en desavantatge i tenen dificultats per
beneficiar-se del sistema educatiu. La LOGSE estableix dos grups: sobredotats i
discapacitats.

El 2002 es redacta la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (LOQE).

Aquesta llei vol aconseguir el major nombre possible d’alumnes dins el centre ordinari.
Defineix l’alumne amb NEE com aquells alumnes que són: estrangers, superdotats,
alumnes de compensació educativa i els discapacitats, establint quatre grups.

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de Maig, d’Educació (LOE) introdueix el

concepte d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i el
defineix com aquells que necessiten una atenció educativa diferent a l’ordinària.
Aquestes necessitats específiques de suport educatiu poden ser de cinc tipus: necessitats
educatives especials (NEE), altes capacitats intel·lectuals (AC), incorporació tardana al
sistema educatiu (IT), dificultats específiques d’aprenentatge (DEA), condicions
personals i història escolar (CP/HE).

El Capítol I del Títol II de la LOE 2/2006 fa referència a l’alumnat amb

necessitat específica de suport educatiu (NESE). L’Article 71 estableix que les
Administracions educatives han d’assegurar els recursos necessaris per a que els
alumnes que requereixen una atenció educativa diferent a la ordinària puguin assolir el
màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els
objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Atenent a la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de Desembre, per a la millora de la

qualitat educativa (LOMQE) el concepte de NEE a l’Article 73 no es modifica, però
s’inclou dins els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu els alumnes
que presenten TDA/H (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).

En referència al tema que estem desenvolupant és important fer menció al

Decret 39/2011, del 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació
educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics. L’article 19
del Capítol IV estableix que, d’acord amb l’article 13 del Decret 67/2008, es consideren
alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) els que requereixen
una intervenció educativa que transcendeix l’atenció ordinària perquè presenten:
a) Necessitats educatives especials (NEE) derivades d’una discapacitat, de trastorns
greus de conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de desenvolupament que
requereixen, durant un període d’escolarització o durant tota l’escolarització,
determinats suports i atencions educatives específiques.

 Retard maduratiu (RM), només a Educació Infantil.

 Discapacitat psíquica (DP).

 Discapacitat sensorial (DS): DSA: (auditiva) i DSV (visual).

 Discapacitat motora (DM).

 Trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD).

 Trastorn emocional greu (TEG).

 Trastorn greu de conducta (TGC).

b) Dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) causades per trastorns de

l’aprenentatge, trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense i trastorns greus
del llenguatge oral.

 Trastorn greu del llenguatge oral (TGL): disfàsia...

 Trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat. (TDA/H)

 Trastorn d'aprenentatge (TA): Dislèxia, Discalcúlia...

c) Altes capacitats intel·lectuals (AC).

d) Un desfasament curricular de dos cursos o més per condicions personals greus de

salut o derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics o ètnics (CP/HE).

 Quan presenten necessitats de suport per pertànyer a minories ètniques i

culturals en desavantatge social.

 Quan presentin un perfil d'exclusió social amb risc d'abandonament del

sistema educatiu, absentisme i /o té expedient obert o en tràmits dels Servis
Socials o a altres organismes.

 Quan estan en declaració de desemparament (tutela administrativa).

  Quan pertanyin a famílies desplaçades per motius laborals procedents
d'altres comunitats autònomes amb escolarització irregular, amb una
problemàtica social o econòmica associada.

 Quan a l'etapa d'educació infantil disposin d'un informe dels serveis

socials de la zona o del treballador o treballadora social de l'EAP o EOEP
justificant les necessitats derivades de les condicions esmentades.

 Quan l’alumnat d’incorporació tardana, conclòs el termini en el qual ha

rebut suport lingüístic de caire intensiu i encara presenta un desfasament
curricular i una problemàtica social o cultural associada.

 Quan els infants i joves hospitalitzats reben assistència educativa a l'Aula

Hospitalària, així com tots aquells que es troben en una situació de
convalescència perllongada o intermitent en el domicili particular i/o reben
suport educatiu del Servei d'Atenció Educativa Domiciliària (SAED).

 Quan l’alumnat pateix malalties cròniques que comporten necessitats

d’atenció educativa personalitzada durant el procés d’aprenentatge. (l’escola
hauria de tenir en compte la pèrdua temporal d’escolaritat de l’alumnat amb
una malaltia crònica, que pot arribar a ser constant i repetida).

e) Una incorporació tardana al sistema educatiu (IT). L’alumnat que s’incorpora tard al
sistema educatiu espanyol amb desconeixement de la cultura i d’alguna de les llengües
de les Illes Balears.

Autors com Assumpció Lledó (2009) afirmen que una resposta adequada a les
necessitats educatives especials dels alumnes ha de disposar d’un projecte educatiu
compartit per tota la comunitat educativa. El tutor ha de ser l’eix principal de la resposta
educativa a l’alumnat amb NEE i l’aula ordinària ha de ser el referent bàsic. D’aquesta
manera, la responsabilitat del tutor no s’ha de desplaçar als diferents professionals, sinó
que aquests han de coordinar-se amb el tutor d’acord amb la proposta curricular en un
treball interdisciplinari.
4. Conclusió.

En aquest tema es pot observar com al llarg de la història s'han utilitzat diferents
terminologies per denominar a les persones amb necessitats educatives especials i
diferents implicacions pràctiques cap aquests alumnes.

L’evolució de l’Educació Especial ha estat molt positiva. Actualment es defensa

un model educatiu inclusiu, on es contempla la diversitat de l’alumnat i és la comunitat
educativa la qual s’adapta a les seves necessitats. Un dels principis de l’educació
inclusiva són els agrupaments heterogenis, que reflecteixen la diversitat dels centres i
deixen de banda la recerca de l’homogeneïtat del grup.

En els darrers anys han sorgit metodologies innovadores com l’aprenentatge

cooperatiu, la feina per projectes, els ambients... que fomenten l’autonomia dels
alumnes i afavoreixen l’aprenentatge significatiu. La formació del professorat continua
ha fet que l'escola sigui cada vegada més inclusiva i així estiguem més preparats per
atendre i satisfer les necessitats individuals dels alumnes. Cal dir que encara ens trobam
en una època de canvi, on hem de continuar evolucionant per millorar encara més
aquesta situació a les nostres escoles.
5. Referències.

5.1 Referències legislatives

● Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per la millora de la Qualitat Educativa

(LOMQE).

● Llei Orgànica 2/2006, 3 de maig d’educació (LOE).

● Llei Orgànica 1/1990, 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu

(LOGSE).

● Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels Minusvàlids (LISMI).

● Real Decret 696/1995, 28 d’abril, d’ordenació de l’educació dels alumnes NEE.

● Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la Diversitat i

l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons
públics.

● Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum d’ESO a les

Illes Balears. Decret 34/2015, de 15 de maig. Decret 29/2016.

● Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum d’Educació

Primària; modificat pel Decret 28/2016.

● Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum d’EI a les Illes
Balears.

● Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels

ensenyaments de l’EI, EP i ESO a les Illes Balears.

● Decret 119/2002 pel qual s’aprova el reglament oficial de les escoles públiques
d’EI i EP.

● Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats (2015). Instruccions per a

l’organització i el funcionament dels centres públics de segon cicle d’Educació
Infantil i Educació Primària per al curs 2015-2016. Illes Balears.

● Informe Warnock (1978) Document elaborat per la comissió d’educació

Britànica en referència a les NEE dels infants.
5.2. Referències bibliogràfiques

● Marchesi, A., Palacios, J. i Coll, C. (2014). “Desarrollo psicológico y educación.

Trastornos del desarrollo y necesidades educatives especiales”. Madrid. Ed.
Alianza.

● Lledó, A. (2009). “Bases pedagògiques de l’Educació Especial”. Universitat

d’Alacant.

● Muntaner, J. J. (2010). “De la integración a la inclusión: un nuevo modelo

educativo”. Universitat de les Illes Balears.

● Pujolás, P. (2017). “Aprendre junts alumnes diferents”. Ed. Octoedro.