Professional Documents
Culture Documents
Laura A La Ciutat Dels Sants
Laura A La Ciutat Dels Sants
RESUM
- 1a PART.
- 2a PART.
PERSONATGES.
1a PART
Laura es una jove de Barcelona sense pares, que es casa amb Tomàs, l´hereu dels
Muntanyola i amb ell se´n va a viurer a Comarquinal, on ell es molt conegut.
Alli, tot el poble espera l´arribada de Tomàs amb la seua dona. La Teresa, germana de
Tomàs observa a laura amb deteniment i la tracta amb frealtat perque ella serà l´ama de
la casa i per a ella Laura es una estranya.
En arribar, Laura escriu a la seua cosina i li conta que tot va bé pero l´unic que li fa mala
impressió es la germana del seu marit i la boira humida del vespre.
Teresa anà a casa del seu oncle Llibori per contar-li amb tot detall l´arribada de la
forastera.
Tot el poble rumoretja sobre Laura, mentres que ella sommia amb la seua nova situació.
Al dia seguent el matrimoni, se´n van a passetjar per Comarquinal i Tomàs li conta a la
seua dona tots els “xismes” i rumors del poble i ella li diu que no vol saber res de la vida
dels demés. Mentres passetgen tot el poble els observa i els saluda. De cami es troben
amb mossèn Joan, un capellà d´alli que li promet a la Barcelonina ensenyar-li tots els
paratges i ella acepta; a tot aço, Tomàs li diu a la seua dona que mai s´ajuntarà amb eixe
capella perque és un lladre...etc.
Laura desolada no vol saber res més de ningú i li diu que l´unic que l´importa son ells
dos.
Al dia seguent van anar a casa del senyor Llibori Terra Negra a dinar i va coneixer-lo a
ell i a la seua familia: a la Beatriu filla del germà ja mort del Llibori, a l´Angèlica ,
Ventura a Jaume l´hereu de la casa. També va anar a sopar a casa de de l´oncle Joanet i
alli va saber del cas de la tia Madrona, germana de Joanet.
Pero Laura té un sentiment que fa que les llagrimes se li salten dels ulls, ella pensa que
és feliç pero té un sentiment d´incomprensió ja que sent que les quince mil animes de
Comarquinal son molt diferents a ella que va amb la sinceritat per davant.A les hores
ella té un sentiment d´esperança de ser feliç.
Al temps seguent, la Barcelonina va fer la seua vida a Comarquinal i va tindrer que ser
molt forta ja que la seua naturalitat i força confrontaven amb la mansuetut de les dones
de Comarquinal.
La laura era criticada per la Teresa, la qual no permetria que entre elles haguera mes
confiança ja que si era així era com si anara perdent terreny.
Així i tot, tots ajudaren a engruixir la murada de calúmnies que es formava entorn a
Laura.
Els dijous, la Barcelonina s´ajuntava amb les sues amistats que intentaven imitar-la en
aquelles vesprades on la Barcelonina brillava com una estrel·la mentres que la Teresa
sentia que la Laura ja era l´única mestressa dels Muntanyola.
Un dijous d´eixos, quan van acabar la reunió, Laura i Teresa quedaren a soles i la
Barcelonina li va dir a la seua cunyada que volia que foren amigues i esta es va sinceran
amb Laura i li va dir que sentia no haver conegut cap home . De sobte Tomàs entrà i
comença a parlar-li molt mal a la seua germana i va fer que esta es sentira menyspreada.
Amb aço, el matrimoni es va posar a discutir i Laura es va donar comter de que no
coneixia prou al seu marit i que a més no l´estimava.
Les tertulies de cada vesprada a Comarquinal, van deixar el tema de Tomàs i la seua
dona a part quan es va saber que esperaven un fill i es començà a parlar de Jaume, l
´hereu dels Terra Negra, que va quedar desheretat per casar-se en contra de la opinió
familiar, amb la filla del enterramorts.
La Beatriu, un dia s´apropà a casa de la Laura diguent-li que pasava per alli, i li va
tornar el collar que aquesta li va regalar. La Laura se sent ofessa i les dos decidiexen ser
amigues, i la Beatriu li conta les seues coses a Laura.
Al arrivar el part, tota la familia es decepcionà perque va ser una xiqueta i no un xiquet,
incluit Tomàs, pero per a la seua dona, aquella xiqueta era lo més bonic del mon.
Per la seua part, Tomàs havia deixat de desitjar a la seua dona, ja que esta ja no cridava l
´atenció dels homes de Comarquinal .
Un dia la filleta és posà malalta i als pocs dies va morir. Aço va fer que la vida de la
Barcelona és trencara i va tardar molt en recuperar-se.
Una tarda, mossèn Joan Serra, amic de Laura li va dur a casa al seu nebot Pere del que
ja li havia parlat avanç i aquesta al coneixer-lo va sentir moltes ganes de plorar, com una
persona sola que acaba de trovar companyia.
2 a PART
Pere Giferda, va enamorarse de Laura sense donarse comte, aquella dona que li sugeria
tendressa i solitut. Ell anava perdut tot el dia amb els pensaments sobre la Laura i
mentres tant la Teresa recordava quan ella era mes jove i ell encara era un xiquet...la
Teresa l´estimava pero s´adonà conter quan va vorer que a la Barcelona també l
´interesava el seu Pere i així es quen va començar a odiar-la profundament i va decidir
castigar-la.
Laura que també s´enamora de Pere tornava a ser feliç i la seua vida s´iluminà de sobte.
Per a ella el millor moment del dia era quan Pere anava a visitar-la i els dos reien
feliços.
Una vesprada, la Laura, Teresa, Angelica, Beatriu i la senyora de Torroella se´n anaren a
vorer el museu de mossèn Joan i per alli va apareixer Pere amb un amic. Aquella
vesprada es ve fer evident el sentiments dels dos davant els ulls de la Teresa i de mossèn
Joan.
L´oncle de Pere, li va demanar per favor al seu nebot que oblidara el sentiment que
aquest sentia per Laura ja que esta ja estava casada, i li va dir que no torna-se a aquella
casa.
Els seguents dies va estar caracterizats per l´ausència de Pere que no hi va anar a casa
dels Muntanyola. Teresa i Laura van converçar una vesprada en la que la germana de
Tomàs li digué a Laura que és mal parlava de ella i Pere. Amb aço, la Laura decidi
tornar a amar al seu marit i complir el seu paper de dona casada.
Aquesta decideix anarse´n d´alli perque no estroba agust i es seguida per Pere davant els
ulls de la Teresa.
Al trobar-se, ell li diu que l estima molt i la besa... Laura se´n va corregent per la por de
ser descoverta i al arribar a casa es troba amb la cunyada i discutiesen fortament.
Com a vengança, la cunyada decideix dir-li a Tomàs molt docilment, tot el que fa la
seua dona i logra convencer-lo de que se´n vaja una temporada a les Aulines per a que
Laura agarre forçes. Dit i fet.
Una vegada alli, la Teresa observa a la dona del seu germà. La Laura feia la faena que li
tocava sense queixar-se de res i quan acabava tornava a fondres en els seus pensaments
de Pere.
Al temps tornen a Comarquinal i la Laura se sent rebutjada per tots, inclus per la Beatriu
i a més se sent molt sola.
Una vegada alli la Laura està amb el seu marit i la seua cunyada li diu que Pere es alli.
Es saluden i acaven de vorer el concert els Muntanyola amb Pere...en un moment este li
diu a Laura que l´estima i que la espararà.
La Angelica mor de tuberculosi i la Beatriu es casa després de nadal, aço fa que la Laura
es senta tota sola davant de Pere.
Una vesprada quan Laura pasetjava va entrar a la parroquia i Pere es va sentar al seu
costat, aquest li diu que se´n vajen els dos sols perque s´estimen, pero la Barcelonina
fuig d´alli vaix la atenta mirada de la Ventura que estava obsenvant l´encontre dels dos.
Aquesta va correguens a contar-li-lo a la Teresa.
Al dia seguent la Teresa s´enfronta a la dona del seu germà i li diu que no li furte a Pere
perque aquest es tot seu i que si vol que elegisca altre home que ella la taparà i que si fa
el que ella li diu serà la mestressa total de la casa dels Muntanyola. Pero Laura no li
contesta ni li fa cas.
Teresa li conta tot al seu germà i despres d´una forta discursió la Barcelonina decideix
anarse´n.
Quan està al carrer es troba amb mossèn Joan i aquest la logra convencer de que
recapacite. La Laura va a casa de l´oncle llibori i aquest intenta abusar d´ella i Laura se
´n va correguent.
Torna a la seua casa pero Tomàs la tira d´alli i Laura se´n va a casa de Pere.
Una vegada en casa de Pere, aquest la rebutja i aquesta el logra convencer de que vol
estar amb ell, pero es dona conter de que no es el que ella vol i Pere l´acaba tirant de
casa.
Decideix tornar a barcelona i alli refa de nou la seua vida, treballant i recordant el seu
pasat. Pero ara està tranquila perque per fi és lliure.
PERSONATGES.
LAURA: es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava d´ulls, de veu sense
estridències, harmoniosa de linies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu
carácter és caracteritza per la seua simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible
(pag 220). Moderna, jove, bonica.
Perd a la seua filleta i aixó a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una
jove alegre, feliç que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa se´n fa, a ser una
desgraciada i trista dona plorosa que l´unic que desitja es la seua propia llibertat.
TOMÀS: te 30 anys, home de bon estomac, generos a l´hora de donar propina, vigorós,
directe, també es un home simple i bell.
L´importa molt “el que diran” i conservar el seu honor i prestigi d´home ric i poderós.
No te valor de encarar-se amb la seua dona per por a fer que aquesta se senta mal.
Al principi lo que mes l´importa es pasetjar a la seua dona pels carrers del seu poble per
a exibir-la davant de tots els homes de Comarquinal. Però una vegada ja está ben
passetjada i no es la novetat, comença a passar d´ella i anarse´n amb els amics de juerga.
Li dona molta importancia al fet de tindre un fill que siga l´hereu dels Muntanyola, i
quan la seua dona té una filla es sent descontent.
Es deixa manipular molt per la seua germana, ja que es creu tot lo que aquesta li diu
sobre la Laura.
TERESA: 40 anys, pareix bona dona però es esquerpa i engelosida de la seua rutina.
No es va casar pel fet de que devia cuidar de la seua mare. Es escrupulosa , beata, i
també l´importa molt que es mal parle d´ella i de la seua casa.
Està molt gelosida de la Laura per que esta es jove i bonica i atrau l´atenció de
quansevol home.
PERE: es un xicot que acabava d´estudiar per a notari, es el sobri de mossèn Joan. Amb
bon cos, inteligent.
BEATRIU: els amics li mal diuen “l´avorrida”, es una jove sobrina de Llibori que ama
a l´estudiant per a capella.
Es l´unica amiga de la Laura i gracies a ella consegueix casar-se amb el seu amor. Es
calladeta i vergonyosa.
LLIBORI TERRA NEGRA: es un home major, amb barba i ulleres, que mal parla
dels Muntanyola e inclús intenta aprobexar-se de la Laura. Els seus fills son: Angelica,
Ventura, I Jaume ( l´hereu rebutjat per casar-se amb la filla de l´enterramorts sense el
consentiment de la seua familia)
Resumen
Frecuenta cada vez más a Lulú. Se le declara, sin pasión, como casi
todo lo que hace en la vida.
En el parto muere el niño y a los pocos días Lulú. El día del entierro
Andrés se suicida envenenándose.
Estructura
Estructura externa
Estructura interna
Proponemos la siguiente:
Personajes
Baroja describe a los personajes principales a través de la evolución
que en el transcurso de la novela van sufriendo su carácter e ideas.
En cambio, los personajes secundarios son descritos desde el
momento de su presentación.
Andrés
Andrés es frío para el amor, no siente pasión por nada en la vida, sólo
por desentrañar la lógica que la rige y los misterios que entraña.
Ante la falta de respuestas metafísicas y la decepción por el
comportamiento humano termina hundiéndose en una angustia
existencial que lo conducirá al suicidio.
Julio Aracil
Montaner
Rubio, ojos azules, del tipo semita más que del ibero. Monárquico,
simpatizante de la burguesía y la aristocracia. Al principio choca
ideológicamente con Andrés, pero con el tiempo llegarán a tener
cierta complicidad. Andrés entabla cierta amistad con él, discuten
sobre política, literatura y música, pero eso le gusta porque
demuestra que tiene ideas.
Fermín Ibarra
Rafael Sañudo
Antonio Lamela
Estudiante mayor. Andrés se hizo su amigo porque los dos tenían una
vida interior distinta al resto de los estudiantes. Romántico y
quijotesco; con su idealismo deforma la realidad hasta el punto de
ver a su fea amada como una guapísima dama. Al mismo tiempo es
juerguista y se emborracha a menudo, pero lejos de caer en
contradicción por sus extremas actitudes él dice que practica un
idealismo práctico, su lema era hay que darle al cuerpo lo que es del
cuerpo, y al alma lo que es del alma.
Letamendi
Lulú
Villasús
Iturrioz
Otros
Tiempo
Espacio
Crítica
Novela noventayochista
Sobre el paisaje
En el caso del paisaje aplica la técnica impresionista atendiendo más
a la ambientación que a la realidad y precisión del lugar.
Fiel a su estilo, se las ingenia para captar esas impresiones del lugar
con el uso de algunos adjetivos, poca retórica y tendencia a la frase
breve, decantándose por la yuxtaposición.
El sonido está presente, casi a la par que la luz, pero es otra vez la
técnica impresionista la que le hace difuminarlo, amortiguarlo,
convirtiéndolo en ecos que se pierden en la tarde: sonidos de
campanas adormecidas en el letargo del verano, chicharras de
siesta, golondrinas gritando en la primavera…
Lenguaje
Técnica
Febles (sense
a, amb, de, en, per, per a.
accent tònic)
Fortes (amb cap a, contra, des de, entre, fins (a), malgrat, pro, segons,
accent tònic) sense, ultra, vers, envers, devers.
a causa de, a favor de, a còpia de, a força de, a mitjan, a partir
Altres de, a través de, abans de, al costat de, arran de, dalt (de),
(procedents damunt (de), darrere (de), davant (de), després de, dins/dintre
d'adverbis, (de), durant, en comptes de, enfront de, enmig de, entorn de,
gerundis o excepte, fora de, llevat (de), lluny de, mitjançant, per mitjà de,
participis) (a) prop de, quant a, sobre (de), sota (de), tocant a, tret (de), (a
la) vora (de), etc.
Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final d'una locució, s'ha
de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar davant d'infinitiu i, per
tant, es canvien per les que sí que hi poden anar (a i de, segons el verb) i que totes
quatre cauen davant la conjunció que (a vegades, però, s'ha de posar un mot que no hi
desdigui pel significat entre la preposició i la conjunció per a evitar una construcció
estranya o forçada).
Tenim molt d'interès a complir els nostres compromisos [i no pas en complir].
Compte, però, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs [i no pas amb
demanar].
En cas que aquesta acció no es dugui a terme, haurem de pensar una solució [i
no pas de que].
La van informar que [o del fet que] els problemes de connexió provenien de
la companyia telefònica [i no pas de que].
Es posa molt d'èmfasi a aconseguir que facin les pràctiques amb eines que hi
ha al mercat [i no pas en que ni que].
Saludem cordialment les persones que ens han donat la benvinguda [i no pas
a les persones].
Amb aquest projecte volen ajudar les persones discapacitades [i no pas a les
persones].
La preposició de
S'han d'introduir amb la preposició de, i no pas a, certs complements regits, que per
influència del castellà se solen construir malament (avió de reacció, contradictori de,
diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, repàs de,
treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
Des del seu despatx se sent molta olor de menjar [i no pas a].
Sempre ha volgut estudiar una carrera diferent de la que ha fet [i no pas a].
Això no significa cap increment de les despeses del web [i no pas a].
A aquests textos se n'hi han afegit altres d'inèdits [i no pas altres inèdits].
Hem anat a veure pessebres i fotos d'alguns de ben macos [i no pas d'alguns
ben macos].
La preposició amb
Diuen que s'estimen més viatjar amb tren que no pas amb avió.
Verb + amb
S'han de fer servir correctament les preposicions per ('lloc de pas, temps durant,
causa, motiu, autor de l'acció, instrument, mitjà, manera', etc.) i per a ('destinació,
objecte, finalitat, direcció, termini fix referit al futur, opinió', etc.). També davant
d'infinitiu s'han de diferenciar per ('causa, finalitat i causa alhora, acció que s'espera
però que encara no s'ha realitzat, circumstància de manera', etc.) i per a ('destinació,
finalitat sola, condició, conseqüència, fet posterior', etc.) mentre l'autoritat acadèmica
no canviï la normativa.
Sembla estrany que tota aquesta obra hagi estat feta per una sola persona.
Hi podeu trobar els regals de Nadal per als amics o per a la família.
Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats.
Per acabar, podem dir que encara no s'han assolit els objectius.
Li explicaran totes les eines que té a l'abast per a poder seguir bé els estudis.
El curs vinent serà massa aviat per a valorar el resultat d'aquest canvi.
Expressions de lloc
Passa igual a la França de l'àrea parisenca i a la Itàlia del nord i del sud.
Expressions de temps
Per a introduir expressions de temps, cal tenir en compte els criteris següents:
En principi es fa servir a en sentit puntual, és a dir, per a indicar parts del dia,
mesos [els mesos també poden anar precedits per la preposició per], estacions
de l'any [per a les festes es fa servir per: per Pasqua] (Vindran a les cinc, a la
tarda, al (mes de) gener, a l'estiu) i per a expressar terme final (Arribaran a fi
de mes; d'aquí a tres setmanes), i en en sentit duratiu (Ho faré en una setmana;
en els darrers mesos).
Dissabte va ploure.
dies de la com a adverbis, sense article ni
Dilluns tornaré.
setmana preposició
Ho farem dijous.
No s'ha d'abusar de per mitjà de, a través de, mitjançant quan es vol dir
simplement amb o per. S'ha de precisar el sentit i fer servir a través de quan
significa 'travessant, d'un costat a l'altre, d'una extremitat a l'altra' i no quan
significa 'per, amb, per mitjà de, en', encara que el diccionari hagi incorporat
aquest sentit.
S'ha d'evitar l'ús d'una preposició per una altra, a vegades per calc de l'anglès o
de l'espanyol: sota per amb, cap a per per, damunt per a o en, sobre per de o
en, dins (de) per en o a, versus per enfront de o contra.
S'han de fer servir les correctes sota i a causa de i no les incorrectes baix i
degut a.
Exemples:
Trien empreses que tinguin una sensibilitat especial pel Tercer Món [i
no pas cap al].
Quan ho ha sentit s'ha posat les mans al cap [i no pas damunt del].
S'han de mantenir els matisos correctes de les preposicions (per exemple, el sentit
més concret de cap a i al voltant de enfront del que és més abstracte d'envers i entorn
de).
Durant la sessió es parlarà dels mites clàssics d'Internet i del que hi ha de cert i
de fals entorn dels virus [i no pas al voltant dels].
Aquesta obra vol ser un element per a la reflexió entorn de la música [i no pas
al voltant de].
Cal parar atenció a l'ús de les preposicions que introdueixen complements d'adjectius
o substantius indicadors d'estudis, carreres, títols, especialitats, etc., les quals es
troben utilitzades de maneres diverses, a vegades per influència d'altres llengües. Com
a criteri general, es pot dir que quan es fa referència a l'estudi s'utilitza la preposició
de per a introduir el complement i quan es fa referència a la persona, la preposició en
(fora d'enginyer/a, en què s'utilitza de).
Preposicions àtones:
Preposicions tòniques:
sense “de”
a + els = als de + els = dels per + els = pels per a els = per als
Ex. dóna-ho al gos La capsa dels corre pel carrer això és per a tu
mocadors
Caiguda de preposicions
Ús de les preposicions
c)
de Sempre parlava de tu
Preposicions i infinitius
Expressió de l'any
Per / per a
Per ÚS Exemples
PER + NOM causa Està malalta per la mala alimentació
temps Véns per Nadal?
lloc Corre per l'Empordà
PER + INFINITIU + ADVERBI Corro per arribar abans
Ho volem per demà
Per a ÚS Exemples
PER A + NOM destinatari Enviarem regals per a tots (cast. para )
finalitat El xarop va bé per a la tos
Com i com a
ÚS Exemples
COM igual que, com si fos Cridava com una boja
COM A en qualitat de Us aviso com a amiga vostra
1. a causa de
Ex. És a l'hospital a causa d'una malaltia greu
2. degut a com a sinònim de a causa de NO ÉS CORRECTE
Ex. No vam anar de viatge degut al mal temps INCORRECTE
3. RECORDA que degut a és participi
• en lloc de (en comptes de) és preposició. Ex. En lloc d 'en Lluís ha vingut en
Miquel
• enlloc (en cap banda) és adverbi. Ex. Enlloc s'està tan bé com a casa
6. a mitjan (cap a la meitat)
Ex. Tornarà a mitjan desembre