APUNTS RECREACIÓ,

OCI I TURISME

Alex Agustí Bautista

EUSES, CURS 22/23

RECREACIÓ, OCI I TURISME
ORIOL SALLENT BONAVENTURA
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

TEMA 1.- ORGANITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS

Esdeveniments esportius

PLA ESTRATÈGIC ORGANITZATIU (Esquema, per orientar)

Com els podem classificar:

• Individuals / Equips
• Competitius / No competitius
• Federatius / No federatius

• Mega esdeveniments / Esdeveniments locals

• Fixes / Per etapes

Objectiu

• Benefici econòmic
• Promoció de l’esport
• Eina de màrqueting i RRPP d’una empresa o d’una institució
• Altres...

Qui organitza esdeveniments?

1
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Podem trobar 5 tipus d’estructures organitzatives

1. Comitè organitzador creat específicament per a l’ocasió per la institució a la

qual es concedeix l’esdeveniment
2. Empreses que organitzen el seu propi esdeveniment
3. Empreses que aconsegueixen l’organització d’un esdeveniment privat com : La
Volta, el Campionat Mundial de Motos, etc.
4. Clubs que organitzen campionats federats o competicions de lliga
5. Gestió mixta en què un comitè organitzador delega a empreses privades o
institucions alienes a aquesta.

1.1. FASES DE L’ORGANITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS

El procés d’organització d’un esdeveniment Esportiu

1. FASE D’INICIACIÓ – ESTUDI DE VIABILITAT

• Per què? – està clar? és lògic?

• Què es vol fer? – primera descripció
• Per a qui? – dates / incompatibilitat
• On? – està permès?
• És possible?
§ Recursos necessaris – materials i econòmics
§ Agents implicats
§ Calendari – hi ha prou temps?

2. FASE DE PLANIFICACIÓ – GENERACIÓ DE DOCUMENTS

• Què hauré de fer? – llistat de tasques

• Què necessitaré ? – llistat de recursos
• Amb qui hauré de comptar? – organització en àrees
• Quan caldrà fer cada cosa? – temporalitzar
• Quant necessitaré? – pressupost

2
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

3. FASE D’IMPLEMENTACIÓ – GESTIÓ PRÈVIA

• Aplicació de la planificació – contractar personal, buscar voluntaris, enviar

peticions a proveïdors, buscar patrocinadors, promoció, etc.
• Seguiment i control
• Ajustaments
• Informar als agents

4. FASE DE L’ESDEVENIMENT – EL MOMENT DE LA VERITAT

• Deixar l’oficina i posar-se la roba de feina

• Seguiment i control
• Mateixes tècniques de gestió que a la implementació, però decisions més
ràpides

5. FASE DE TANCAMENT – CLAUSURA, VALORACIÓ I ARXIU

• Tancament al lloc de l’esdeveniment

• Tancament de la gestió – econòmica, logística, comunicativa, etc.
• Informació a stakeholders
• Arxiu – documents, imatges
• Avaluació

1.2. TÈCNIQUES D’ORGANITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS

Tècniques de gestió de projectes

• Aplicació de les següents fases:

1. Iniciació
2. Planificació
3. Implementació i esdeveniment
4. Tancament
Pre-event
Planning à

3
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

El procés d’organització d’un esdeveniment esportiu

*Cada fase té els seus documents

1.2.1. INICIACIÓ

INICIACIÓ → Definició o disseny: briefing i abast del projecte

Documents:
• BRIEFING (output) – explicació de l’esdeveniment (versió més extensa)
• ABAST (scope of work) – explicació del què implica la gestió de l’esdeveniment
§ Fins on cal arribar?
§ Qui farà què?
§ Quines són les responsabilitats de qui? (versió més interna)

1.2.2. PLANIFICACIÓ

PLANIFICACIÓ
• Organització del treball
• Anàlisi de tasques i recursos
• Temporalització
• Pressupost
Organització del treball
• Direcció – responsabilitat, integrar i comunicar. Gestió del temps, del risc,
• dels agents, etc.
• Esportiva – disseny de l’esdeveniment, regles, àrbitres, protocol, animació, etc.
• Logística – instal·lacions i materials, fluxos, allotjament
• Màrqueting – màrqueting mix i patrocini
• Administració – finances, permisos, arxiu, inscripcions, contractes, etc.
• RRHH – contractació, formació, control, etc.

Anàlisi de tasques i recursos

Anàlisi de tasques

4
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Hi ha un gran nombre de tasques segons el grau de definició que volem. Com podem
trobar-les?
• Experiència
• Visualització
• Durant la implementació surten més tasques, normalment de les reunions
Cal un TERMINI i un RESPONSABLE

DOCUMENT → Taula de tasques per responsabilitat = Llistat de tasques + Responsable

+ Quan haurien d’estar completades

Identificant recursos
• Recursos poden ser: instal·lacions, serveis (seguretat) o béns (taules i cadires)
• És útil decidir
§ Què cal buscar a fora
§ Què podem aconseguir de patrocinadors o col·laboradors
§ Què podem crear, llogar o construir

DOCUMENT → Llistat de recursos i proveïdors (ÀREA DE LOGÍSTICA)

Temporalització = Compte enrere

Diagrama de Gantt
• Llistat de tasques
• Terminis – depenent de disponibilitat, costos de lloguer, temps de lliurement i
recollida, etc.
• Prioritat – segons importància i baules crítiques

Cronograma
• Durant l’esdeveniment
• Cal detallar molt més precisament que passa durant el dia (segons l’àrea i el
moment)
• A vegades minut a minut

DOCUMENTS
• Anualment – Diagrama de Gantt
• Durant l’esdeveniment – Cronograma

Pressupost
Ingressos
• Generació d’ingressos = Participants + Espectadors + Marxandatge
• Recolzament institucional

5
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Patrocini privat i públic

• Venda de drets a mitjans de comunicació

1.2.3. IMPLEMENTACIÓ I ESDEVENIMENT

IMPLEMENTACIÓ I ESDEVENIMENT

• Seguiment del projecte

Seguiment del projecte

Comparació del què passa amb el què estava planificat

a) Controlar
b) Refer – Reconduir
c) Qualitat

a) Controlar

• Establiment d’indicadors de rendiment a partir d la documentació de la fase

anterior (comptabilitat, nº inscrits, periodistes acreditats, material visual, etc.)
• Com controlar i identificar les desviacions?
• Seguiment documentació
• Reunions (va augmentant la freqüència)
• Control informal (xerrar, ambient conductiu)

b) Qualitat

Allò que ens demanen ho oferim

• Com s’aconsegueix?
• Canals d’informació d’expectatives de satisfacció
• Estàndards de qualitat
• Capacitat i motivació de canvi i adaptació
• Responsable → ÀREA DE DIRECCIÓ

DOCUMENTACIÓ → Informe de l’estat de la qüestió (work in progress report)

Pot incloure :
- Informe de les diferents àrees
- Gestió del risc i tractament
- Variacions i excepcions

6
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

1.2.4. TANCAMENT

TANCAMENT

• Valoració

Avaluació de l’esdeveniment
• S’ocupa de l’avaluació, que sovint implica mesurar un conjunt de variables clau,
així com controlar-les
• És una determinació subjectiva que utilitza mesures objectives quantitatives –
qualitatives (Getz, 2007)

Àrees i tècniques d’avaluació

• Què i com podem avaluar un esdeveniment?
• A partir d’ara estudiarem
• Què es pot avaluar?
• La valoració de l’organització
o L’autoavaluació – com aconseguir la millor
informació de l’equip
Què es pot avaluar?

Mesures objectives per una valoració subjectiva

• Participants – no només número, també dades demogràfiques, font

d’informació, etc.)
• Ingressos econòmics
• Anàlisi de contingut de la nostra informació
• Beneficis que han tingut els patrocinadors
• Impacte econòmic, social i ambiental
• L’organització de l’esdeveniment – satisfacció, organització eficaç, compliment
proveïdors, etc.

Avaluació de l’organització de l’esdeveniment

• Revisió
• Es van complir els terminis?
• Van ser útils els informes? I els documents?
• Es van complir les previsions?
• Va servir el pla de riscos?
• Control financer

7
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Canals d’informació per fer la revisió

• Documentació etapa planificació
• Qüestionari satisfacció
• Co-autoavaluació
Com aconseguir una bona autoavaluació?
• Qüestionari de satisfacció del personal
• Informes d’àrees
• Comentaris de voluntaris
• Reunió d’autoavaluació – com treure el millor de l’equip?

Reunió d’autoavaluació
• Almenys, una setmana després
• Invitació – buscar un lloc neutral (ni oficines ni, per a nosaltres una classe)
• Preparació
• Xifres de participació a compartir
• Llista de material perdut – malmès
• Dades de visibilitat (ÀREA DE MÀRQUETING)
• Comptabilitat bàsica
• Es presentarà l’enquesta de satisfacció dels participants
• Es presentarà l’enquesta de satisfacció del personal i voluntaris

1.3 ÀREES EN L’ORGANITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS

1.3.1. DIRECCIÓ

Habilitats Tasques
A. Direcció i coordinació
• Lideratge – exemple B. Relació amb els agents
• Decisió – calma C. Aspectes legals
• Delegar D. Seguretat i gestió del risc
• Comunicar E. Manteniment de la qualitat
• exigir F. Llegat de l’esdeveniment
G. Pressupostos

A. Direcció i coordinació

• Direcció → tenir ben clars els objectius a assolir

• Coordinació a base de → reunions + documents compartits + @

8
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

B. Relació amb els agents

• L’esdeveniment necessita suport extern per al seu desenvolupament – poder

polític, mitjans de comunicació, institucions públiques i privades,
patrocinadors, subvencions, així com infraestructures i RRHH (GETZ, 2007).
• Qui pot ser agent del nostre esdeveniment?
• Possibles agents
• Propietari de l’esdeveniment
• Institucions publiques
• Federacions
• Patrocinadors importants
• Propietaris de proveïdors importants
• Gestors d’entitats (parc natural, caça, propietaris,...)
• Qui es posa en contacte? Qui hi parla?
• Decidir si contacte exclusiu de la direcció o deleguem a caps d’àrea
• Informe de seguiment (work in progress)

C. Aspectes legals
• Què inclouen els aspectes legals?
1. Propietat de l’esdeveniment
2. Contractes
3. Permisos
4. Responsabilitat civil
5. Assegurances

3. Permisos

• Per a què heu de demanar permisos?

• Instal·lacions esportives
• Administratius – accessos de vehicles, control de multituds
• Protecció ambiental
• Drets de pas
• Salut – menjar, alcohol, etc.
• Música
• Per a què hauríeu de donar autoritzacions?
• Vídeo
• Fotografia
• Logos

4. Responsabilitat civil
9
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Responsabilitat d’atenció, cura, assistència o protecció (duty of care)

• Prendre totes les mesures raonables per evitar actes o omissions que
poguessin afectar el pròxim – personal, voluntaris, espectadors, població local,
esportistes. etc.
• El no compliment podria comportar una sentència que obligués a la
compensació

5. Assegurances

• Maneres d’assegurar un esdeveniment

• Tipus d’assegurança – responsabilitat civil, accident, assegurances personals
• Els proveïdors poden haver de mostrar que estan coberts
• Consell → redactar, recollir i arxivar tots els detalls d’un cas

D. Seguretat i gestió del risc

• Principals àrees de risc

• Administració – contractes, permisos, etc.
• Màrqueting i PR – atenció a la promoció agressiva
• Seguretat i salut – prevenció de pèrdues i plans de prevenció de
seguretat
• Gestió de la gent
• Seguretat
• Transport – lliuraments, aparcament, transport de personal
• Activitat esportiva
• Programari
• DOCUMENT → Guia EBSAU i/o PAU
• Índex del document
• Llisteu totes les incidències que poden passar + Redacteu com
reaccionar a cada cas + Escriviu la informació que pugueu necessitar per
poder reaccionar tal com heu establert
Moment en Incidència Què cal fer Qui ho fa i a Quins recursos Quina
què pot passar qui ho es poden informació es
comunica necessitar pot necessitar

Àrea de direcció DURANT l’esdeveniment

• L’àrea de direcció està present al lloc més necessari – acreditacions, arbitratge,

etc.

10
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Centre de comandament amb un membre de direcció, un de logística i un de

RRHH
• Controla en tot moment el cronograma + mana i delega !!!

Àrea de direcció DESPRÉS l’esdeveniment

• Controlar que no es baixi la guàrdia

• Agraïment a stakeholders més rellevants
• Preparar valoració → lloc neutral + assegurar que les àrees tinguin la
informació necessària

1.3.2. ESPORTIVA

• Format de l’esdeveniment – torneig, curses, etc.

• Reglament i/o instruccions de participació
• Itinerari – curses
• Resultats – incloent presentació
• Àrbitres i presa de decisions, penalitzacions, etc.
• Avituallaments
• Instal·lacions pre-competició/entrenament
• Programa d’actes
• Cerimònies i Animació

FUNCIONS

• Decide actuaciones en el desarrollo de la competición deportiva.

• Coordina actuación de jueces, árbitros, cronometradores, anotadores, jefes de
pista.
• Detalla calendario y franjas diarias de competición, horarios de actuaciones.
Marca pautas horarias de pruebas.
• planifica ensayos de competición, con horario de entrenamientos y de
competiciones, circulaciones de deportistas, jueces, etc.
• Supervisa las normas federativas y complementarias referidas a concursos y
competiciones.
• Controla participantes, resultados, doping, coordinándose con otras áreas.

Cerimònies
• Agents – a qui convidar
• Zona VIP, i llocs d’honor (on els ubiquem), programa (quan han de fer alguna
cosa), rebre i guiar (què han de fer)
• Comunicats (informar, convidar, agrair)
11
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Recordar
• Especialment important per administració pública
• Complexitat de la cerimònia lliurement de premis, medalles, flors, etc.
• Per l’esdeveniment EUSES heu de fer un llistat de persones a convidar i per a
què

Animació
• Abans i després de la competició
• Ambientació
• Durant la cursa
• Música per l’ambient, inici i premis
• Speaker

Àrea de esportiva DESPRÉS l’esdeveniment

• Resultats disponibles per ser consultats

• Agraïments protocol·laris a qui convingui (administracions, entitats, etc.)

1.3.3. LOGÍSTICA

• Mapa de la seu
• Proveïment
• Transport
• Control de les circulacions
• Equip humà?

Mapa de la seu

Què ha d’aparèixer?
• Àrea de desenvolupament de l’esdeveniment – zona de les activitats, espai
d’acreditació, àrea magatzem i distribució del material, lliurement de trofeus,
àrea VIP, etc.
• Material propi de circulacions de l’esdeveniment – arc d’arribada, carpes,
cronòmetre, etc.
• Zones d’accés – aparcaments
• Serveis i sortides d’emergència
• Sanitaris, zones d’alimentació, etc.
• Endolls, presa d’aigual, sistema de so, etc.
• Organització de files d’espera

12
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Per a qui?

El client
• Participant, espectador, patrocinador, mitjà de comunicació, agents implicats

L’organització

Proveïment

• Instal·lacions, material i serveis relacionats amb les necessitats de:

El client

• Participant – allotjament, servei mèdic, regals, etc.

• Espectador – WC, pàrquing, tiquets, etc.
• Patrocinadors – carpes, lones, etc.
• Mitjans de comunicació – oficina premsa, wifi, etc.
• Altres – neteja

L’equip organitzador

• Material per speaker, generador, bolígrafs, etc.

Procés de proveïment

1. Llistat de recursos
2. Pressupost de l’esdeveniment
3. Buscar proveïdor – pressupostos
4. Decisió del proveïdor
5. Terminis
6. Recepció
7. Emmagatzematge
8. Distribució del material entre l’organització
9. Muntatge
10. Recollida i control de material des de l’organització
11. Tancament i retorn

Control de la circulació
• Cues
- Entrar

13
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

- Sortir
- Restauració emergències
• Comunitat
• Circulació de material
- Recepció, moviment, magatzem
- Recollir escombraries

Àrea de logística DURANT l’esdeveniment

• Muntatge
• Repartiment de material
• Recollida de material

Àrea de logística DESPRÉS l’esdeveniment

• Retorn del material

• Anotar incidències – desperfectes o pèrdues en instal·lacions i material

1.3.4. MÀRQUETING

Primera tasca → anàlisi estratègica

Segmentació

Públic objectiu = participants + espectadors + acompanyants

I la seva segmentació

14
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Producte

• Entrades
• Inscripcions
• Serveis als participants
• Patrocini
• Drets televisiu

Preu

Diferents esdeveniments – Diferents preus

• 3.000€ / 160€ / 80-90€ / 21-26€

Estratègia de preus

• Per data / Per cupó

Distribució à

Comunicació

• Difusió dels productes – inscripcions, entrades, serveis complementaris,

patrocini, etc.
• Fases d’un pla de comunicació adaptat
1. Seleccionar un segment
2. Decidir un objectiu de la comunicació
3. Escollir les accions
4. Composar el missatge
5. Llistar totes les tasques necessàries
6. Mesurar els resultats de la comunicació
1. Seleccionar un segment
El públic objectiu influirà en les decisions sobre què, com, on i quan comunicar
2. Decidir un objectiu de la comunicació
Tipus d’objectius més freqüents

• Informar
• Fase cognoscitiva – aprendre / atenció
• Seduir

15
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Fase afectiva – sentir / interès, desig

• Induir a l’acció
• Fase de comportament – actuar /acció
3. Escollir les accions

Informar
• Interessats – web, butlletí
• Mitjans de comunicació
• Comunicat de premsa
• Dossier de premsa
• Conferència de premsa
• Facilitar la feina dels mitjans durant l’esdeveniment
i. Programa, participants, resultats
• Control d’aparicions en els mitjans

Promocionar

• Presentacions de l’esdeveniment, fires

• Fulletons
• XXSS – YouTube, Facebook, Twitter, etc.
• Publicitat
o Plataforma – internet
o Altres mitjans – premsa escrita, radio, etc.
• Agències – bike & more
• Accions promocionals
16
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

4. Composar el missatge
• Què dir – contingut
• Com dir-ho de forma simbòlica – format
• On i quan dir-ho
5. Llistat totes les tasques necessàries
• Tant a nivell de planificació, com d’execució i d’avaluació
• Marcar responsable, termini i pressupost

6. Mesurar els resultats de la comunicació

Executat el pla de comunicació s’ha de mesurar l’impacte sobre el públic objectiu

Un exemple → google analítics

Reunió de valoració

Des del punt de vista de la comunicació, per la reunió de valoració

• Preparar impacte de la comunicació – visites web, resposta a les XXSS,
presència a presentacions, etc.
• Tenir el vídeo de 3 minuts preparat

1.3.4.2. MÀRQUETING – PATROCINI

L’àrea de màrqueting, és la responsable de:

• Patrocini
• Màrqueting estratègic
• Màrqueting operatiu
• Producte / Preu / Comunicació / Distribució
Patrocini

17
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

El triangle del patrocini

El patrocinador

• Té diferents opcions en l’estratègia de comunicació

• Per què optar pel patrocini?
• Menys èmfasi a la marca, més a les emocions
• Relaciona valors a la marca
• Més a prop de l’usuari i més control del segment
• Més barat / econòmic

Mercadejar amb el patrocinador

L’esdeveniment està buscant El patrocinador està buscant

• Diners • Notorietat
• Exposició als mitjans de • Prestigi
comunicació. • Branding-Valors-Emocions
• Proveïment. • Sampling
• Co-màrqueting • Relacions Socials
• Vendre-Explotar

Què podem aportar com esdeveniment?

• Atributs d ela marca – prestigi, valors, emocions, etc.
• Visualització
• Menció de l’acord
• Arribar a la nostra BBDD
• Espai físic – venda
• Participació a la prova
• Possibilitat de contactes
• Accions de co-màrqueting

Àrea de màrqueting ABANS de l’esdeveniment

18
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Les empreses estan disposades a deixar-se convèncer

• Preneu-vos-ho amb temps
• Com a mínim un any
• Les empreses es decideixen lentament
• Busqueu si teniu relacions amb el possible patrocinador
• Prepareu els documents que podeu necessitar:
• Presentació genèrica de l’empresa
• Dossier de patrocini
• Propostes adaptades a l’empresa / entitat que aneu a veure

A qui adreçar-se?

• Director – gerent per casos excepcionals

• Cap de màrqueting quan ja hi ha política de patrocini
• Porta freda – porta calenta
• Les grans empreses reben 10-20 dossiers setmanals

Normes generals

- Conèixer sempre a qui es truca i el càrrec que ocupa

- Administratius i secretàries poden donar informació
• Dossier de patrocini
• Dossier de presentació
• Índex del dossier de patrocini
1. Com és l’esdeveniment
2. Què el fa diferent
3. Quin tipus de públic
4. Què es necessita
5. Què pot oferir al patrocinador
6. Nivells de patrocini amb costos
7. Pla de mitjans

La reunió – com convèncer?

• Preparar la reunió
• Escoltar, identificar necessitats
• Oferir col·laboració, no demanar diners
• Vendre beneficis, no característiques
• No serveix de res forçar la situació
• Fixeu la propera reunió – el proper pas

19
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Àrea de màrqueting DURANT de l’esdeveniment

• Execució del patrocini

Àrea de màrqueting DESPRÉS de l’esdeveniment

• Patrocinadors – memòria post-esdeveniment

• Clipping
• Retorn on investment (ROI)

1.3.5. ADMINISTRACIÓ

Funcions

• Transcripció, seguiment i arxiu de documentació

• Processar formularis i permisos
• Procés d’inscripció
• Relació amb els inscrits
• Seguiment d’indicadors

Àrea d’administració ABANS de l’esdeveniment

• Normativa de les inscripcions – períodes, anul·lacions, pagament, a terminis,

etc.
• Formulari d’inscripció pels diferents productes – inscripció, serveis opcionals,
etc.
• Seguiment del pagament d’inscripcions i serveis opcionals
• Comunicació amb participants
• Mapa informatiu per a participants i espectadors
• Assegurar el pack participant o bossa del corredor
• Seguiment de la informació que surt a la web
• Redacció del document d’alliberament de responsabilitats – auto-
responsabilitat, drets d’imatge, assegurances (si cal) i certificats d’auto-
responsabilitat Covid-19, etc.
• Tramitació de permisos i de contractes
• Arxiu de documentació
• Seguiment d’indicadors – comptabilitat, nº d’inscrits, etc.

Àrea d’administració DURANT de l’esdeveniment

20
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Oficina de cursa
• Acreditació
• Comunicar el llistat inscrits a totes les àrees
• Contacte amb participants – resolució de dubtes, etc.
• Inscripcions immediates de serveis opcionals
• Informació a participants i espectadors
• Comunicació amb participants i espectadors
• Sistema de so
• Grans pantalles
• Taulell d’anuncis
• Briefing

Àrea d’administració DESPRÉS de l’esdeveniment

• Arxiu
• Qüestionari de satisfacció i d’anàlisi
• Comptabilitat

ATENCIÓ! El tancament és una de les fases més importants en l’organització del vostre
esdeveniment i una de les que més valora el professor. L’esdeveniment no s’acaba el
dia de l’execució.

1.3.6. RECURSOS HUMANS

Característiques de l’equip humà en esdeveniments

• Reclutament ràpid i massiu. I encara més l’acomiadament

• Dificultat per trobar bon personal degut a breu període de treball
• Treballar amb voluntaris
• Poc temps de formar
• Motivació

Àrea de RRHH ABANS de l’esdeveniment

• Decidir necessitats de personal – tant treballadors com voluntaris

• Dissenyar perfil professional
• Reclutament
• Selecció segons el perfil professional
• Formació : dossier i preparar la formació al mateix esdeveniment
• RRHH té cura del personal – uniforme, menjar, riscos laborals, etc.

21
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Cronograma – recollir necessitats de les àrees

El perfil professional

Pas 1
• Quines tasques cal que es facin?

Pas 2
• Tasques similars es posen juntes en una posición laboral

Pas 3 • Descripció de la posició, on s’inclou:

Coneixements, capacitats i experiència necessària.
Tasques que caldrà realitzar
De qui dependrà l’organigrama

Dossier de formació

1. Descripció de l’esdeveniment
2. Dades més importants de l’esdeveniment
3. Organigrama
4. Mapa informatiu
5. Programa per staff i per participants
6. Horaris per staff
7. Drets i deures
8. Procediments – compres i accidents
9. Dades de contactes més importants

Àrea de RRHH DURANT de l’esdeveniment

• Acreditació
• Briefing
• Control
• Recompensa
• Comunicació entre l’equip = walkie talkie + telèfons mòbils

Àrea de RRHH DESPRÉS de l’esdeveniment

• Recompensa
• Avaluació de la feina feta

22
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Tancament del contracte

• Enquesta de valoració per part de l’equip humà

Documents de l’àrea

Graella de posicions

• Llistat de tasques a fer en la implementació i execució i quin càrrec se n’ocupa

(no el nom)
• Cronograma amb noms

Descripció de la posició

• Títol, habilitats, coneixements, experiència i competències necessàries.

• Sou o contraprestacions.
• Tasques a fer, formació que caldrà fer-li, autoritat que la manarà

Com aconseguir equips efectius

1. Fer equips de 2 a 25 persones – no tenir més de 10 equips

2. Seleccionar als treballadors que tinguin capacitat de treballar en equip
3. Fixar objectius i responsabilitats pels equips
4. Formar el líders de cada equip
5. Formar els equips per la tasca que han de complir
6. L’organització ha de recolzar els voluntaris i treballadors
7. Assegurar que hi hagi comunicació horitzontal (entre l’equip) i vertical (amb la
direcció)
8. Reconèixer la bona feina
9. Celebrar l’èxit

1.4 GESTIONAR LA REUNIÓ DE VALORACIÓ

El dia de la reunió

• Començar escoltant dades objectives

• Nre. de participants
• Incidències – accidents, etc.
• Comptabilitat
• Impacte comunicació – seguidors, m’agrada, etc.
• Continueu amb algunes opinions
• De l’equip organitzador – què ha agradat més i què millorar
23
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Escoltar les opinions dels participants (ÀREA ADMINISTRACIÓ) i dels

voluntaris (ÀREA RRHH)
• Celebració – veure imatges de l’esdeveniment

1.5 REUNIÓ DE VALORACIÓ ESDEVENIMENTS EUSES

• Dades objectives
• Nre. de participants (ÀREA ESPORTIVA)
• Comptabilitat (ÀREA ADMINISTRACIÓ O DIRECCIÓ)
• Impacte de la comunicació – seguidors, m’agrada, etc. (ÀREA DE
MÀRQUETING)
• Reflexionem en parelles
• Què us va agradar?
• Què va fallar?
• Què milloraríeu?
• Compartim reflexions
• Ara escoltem les opinions dels participants
• Esteu d’acord?
• Com reaccionem a la valoració de l’esdeveniment?
• 4 competències imprescindibles
• Veiem el vídeo de l’esdeveniment

4 competències imprescindibles

La gent que voleu...

1. Identifica errors o deficiències

2. Assumeix la responsabilitat del que va passar
3. Té una actitud cap al l’excel·lència – no us quedeu en la filosofia “hem fet el millor
possible”, “ era impossible”, etc.
4. Identifiquem quines accions concretes cal fer a partir de les reflexions que es fan

el dia de la reunió

• Agraïu el comentari
• Sigueu positius amb l’equip, sigueu assertiu quan sigui necessari
• Penseu en els comentaris en la proporció adequada – la gent no està satisfeta
amb...
• Identifiqueu i eviteu la part emocional i centreu-vos en la part racional
• Tingueu en compte què és constructiu i què no

24
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

TEMA 2.- OCI I ACTIVITAT FÍSICA RECREATIVA

2.1. CONCEPTE, ACTUALITAT I EDUCACIÓ DE L’OCI

2.1.1. CONCEPTE DE LLEURE, RECREACIÓ I ANIMACIÓ

25
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

2.1.2. IMPORTÀNCIA, ACTUALITAT I EDUCACIÓ DE L’OCI.

L’EXPERIÈNCIA RECREATIVA I L’OCI HUMANISTA

Supòsits de l’explicació

1. L’oci ha agafat un rol central a la societat

2. Aquest oci s’expressa a partir de sentir emocions i viure “experiències”
3. Les experiències activen emocions que estimulen a realitzar accions
4. Les experiències tenen dues vessants (ètica i no ètica)
5. Per tant, cal educar la generació i la vivència d’experiències

La societat post-fordista (anys 80)

• Dels béns tangibles a intangibles – música, imatge, entreteniment, turisme,
esport
• Permeabilitat de l’oci – s’esborren les fronteres entre diferents àmbits
• De la homogeneïtat a la diversitat dels estils de vida i l’auto-expressió (Rifkin,
2000)
• Importància de la forma (estètica) per sobre del contingut
• Predomini de l’oci-humanista i l’oci – emoció
• Individualisme hedonista
• Mercantilització de l’experiència
• Saturat el mercat de la raó, el sistema posa preu la il·lusió i l’experiència
• El mercat ha fet emergir desitjos personals abans arraconats per motivacions
més “pragmàtiques” i els ha transformat en il·lusions, emocions i experiències
que són mercaderies comercialitzables

L’oci, una experiència que es ven

1. El preu d’una tassa de cafè en una plantació seria del voltant 0,01€
2. Un cop torrat, seleccionat i envasat el preu per tassa pot pujar als 0,25€
3. El cafè mateix cafè, recent molt i preparat en una cafeteria ja és un servei i el
seu preu pot ser de 1,30€
4. Però si aquest cafè es pren a Nova York o París, en un exclusiu local de moda,
genera emocions i es converteix en una experiència. El seu preu pot rondar els
5€. L’ambient, la ubicació i la decoració del local esdevenen un teatre on el
cafè és una experiència

Preguntes a resoldre

Per tant... com podem generar una experiència?

26
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Per a què necessitem les experiències?

• La insostenible absència de sentit (Lacroix, 2005). El culte a l’emoció. Atrapats

en un món d’emocions sense sentiments.
• Ni passat ni futur (Bauman, 2000). Modernitat Líquida
• Excitement is what bonds us to the world (Keleman 1974). Living your dying

Educació en el lleure

És molt probable que l’oci sigui l’element que ofereixi un major ventall de possibilitats
per aconseguir l’autodeterminació, la sensació de control, ... i la motivació intrínseca.
Iwasaki i Zuzanek (2004)

Educació en i del lleure = OCI HUMANISTA

Parlem d’oci humanista quan:

• Hi hagi un treball sobre valors positius – estima a través de l’experiència de la

natura, de la cultura del pròxim, accés continu a coneixement i experiències
creatives, etc.
• Es promogui la reflexió
• Es generi relació social – vivència altruista de l’oci
• Estigui adaptat a la població usuària

27
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Preguntes a resoldre

• Per tant... com generem

experiències? Com
eduquem la vivència
d’experiències?

Les dimensions de
l’experiència?

2.2. PLANIFICACIÓ DE LES AFR

2.2.1. OBJECTIUS (PER A QUÈ?)

Objectius associats de la recreació esportiva

• Físic i motor → coordinació de moviments, precisió, posició corporal, etc.

• Intel·lectual – cognitiu → elaboració d’estratègies d’actuació, anticipació de
conseqüències, etc.
• Afectiu → assimilació i maduració de situacions viscudes, aprenentatge de
l’esforç personal, etc.
• Social → aprenentatge de les regles, participació en grup, millora social i medi-
ambiental.

Educació en i del lleure = OCI HUMANISTA

Objectius de l’oci humanista

28
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Incidir en valors positius – estima a través de l’experiència de la natura, interès

per al cultura del pròxim, autodeterminació, sostenibilitat, etc.
• Promoure la reflexió
• Generar relació social per viure l’oci de forma altruista
• Adaptació a la població usuària

2.2.2. USUARIS (PER A QUI?)

Factors condicionants de l’oci

• Diferents factors condicionen l’oci de determinats grups

• Entorn social-econòmic
• Demogràfics
• Diferents medis (natural, urbà, etc.)
• Cada població té unes característiques específiques i necessita d’uns consells
especials

Cal adaptar la intervenció socioesportiva recreativa a diferents àmbits

• Segments demogràfics
• Gènere
• Adolescents, adults, tercera edat
• Discapacitats físics i psíquics
• Entorn social – econòmic
• Treballadors d’empresa
• Risc d’exclusió social
• Immigració
• Medis
• Urbà
• Turisme
• Natural (ATA)

ADOLESCÈNCIA

Característiques rellevants Aspectes a complir

• Canvi socio-emocional i de • Autèntica – música, contingut

referents. • El referent – monitor, grup /
sentir-se part i integrat
• Humanista

29
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme
Amb els pares però sense els
pares.
La importància del grup.
Consumisme.
• Canvis físics desiguals
• Pensament i reflexió,
abstracte, idealista,
egocèntric
TERCERA EDAT
Característiques rellevants
• Cada cop més població i més
temps lliure.
• Limitacions físiques dispars,
però a voltes, importants.
• Necessitat d’hidratació i
dificultat en retenció de
líquids.
• Aïllament, avorriment,
desànim, depressions.
TURISTES
Característiques rellevants
• Temps reduït de presencia.
• Arribada i sortida anàrquica.
• Diferents idiomes, diferents
edats i diferents motivacions.
• Meteorologia.
EMPRESES
Característiques rellevants
• Activitats a l’aire lliure
• Diferencia entre “incentius” i
treball d’habilitats directives”
• Nova, engrescadora,
alternativa a les pantalles
• Material
• Transgressora
• La realitat (acceptació –
modificació). El risc de les
realitats virtuals
Aspectes a complir
• Objectiu recreatiu,
socialitzador (treball amb
altres) culturitzant.
• Millora la salut mitjançant
l’AF.
• Donar sentit al temps lliure.
• Afavorir autoestima i la
consciencia d’utilitat.
• Importància de la música, el
ball...
Aspectes a complir
• Inici i tancament obert.
• Molt inclusiva
• Poques instruccions.
• Interès cultural.
• Jocs d’aigua, platja, neu...
Aspectes a complir
• Incentius.
Lúdica i festiva.
30
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme
• Imatge d’empresa-fidelització
Important despesa
econòmica.
Necessitat constant
d’innovació.
RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL
Característiques rellevants
• Necessitats diferents
• Descarregar energia i
canalitzar l’agressivitat i
violència
• Fomentar l’acceptació de
normes i la cultura d’esforç
• Contribuir a l’ascensor
d’estatus
• Fomentar les relacions i
ensenyar a manifestar
opinions.
• Inculcar un bon ús del temps
lliure i reduir l’avorriment.
• Millorar l’autoestima.
DISCAPACITAT
Característiques rellevants
• Segons els casos.
Físic o psíquic.
• Necessitats diferents.
Millora d’equilibri psíquic.
Consciencia de les noves
limitacions i de les
possibilitats.
Millora de les vivències de
comportament social.
Poca exigència motriu i
d’anàlisi.
• Treball d’habilitats directives
Treballs de col·laboració,
ingeni, adaptació, pressió.
Anàlisi i discussió amb un
assessor.
Aspectes a complir
• Treball transversal (psicòleg)
• Important aprendre a buscar
èxits, fins i tot en petits
assumptes.
• Èmfasi en aspectes positius.
• Evitar comparacions entre
resultats propis i dels altres.
• Donar responsabilitats i oferir
confiança.
• Demostrar estima i amistat no
condicionada als assoliments.
• Generar conflictes i reflexió
posterior.
• Relaxació.
Aspectes a complir
• Adaptació a la discapacitat.
• Atenció a la híper estimulació.
• Volen fer el mateix que sense
discapacitat.
• Recreació per recreació.
• Garantir un oci autònom.
31
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

IMMIGRANTS

Característiques rellevants Aspectes a complir

• Comportaments i hàbits • Grups segons nacionalitats.

culturals diferents.
• Normes i valors – honor,
sexualitat, feminitat i
integritat moral (segregació
de sexes o cobrir els cabells).
• A vegades jerarquies clares.
• Dificultat de treballar en la
voluntarietat del lleure.
• Adaptació a la cultura
• Atenció a la barreja.
• Treball de les normes.
• Reflexió sobre el paper de la
dona.

2.2.3. CONTINGUTS (QUÈ?)

Què s’hi vol fer? Continguts de l’Activitat Física Recreativa

• Iniciació esportiva recreativa

• Activitats d’iniciació als esports col·lectius
• Nucli de jocs
• Jocs tradicionals, nous jocs, grans jocs, jocs temàtics
• Jocs cooperatius
• Terreny d’aventures i possibilitats a la natura
• Jocs d’orientació i d’aventura a la natura
• La fantasia recreativa – treball interdisciplinari
• Contes, etc.
• Bibliografia assignatura – JOCS I HMB

Quines activitats escollim?

• Hem d’excloure jocs que...

• Eliminin
• Generin llargues esperes
• El temps de pràctica sigui desigual pels diferents participants
• Amb estructures excessivament tancades i poc flexibles
• Suposin un risc pels participants – sobrecàrregues, excés de
competició i per tant descontrol individual
• Hem de potenciar jocs que...
a. Tinguin una estructura bàsica per a ser ampliada o complexificada
32
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

2.2.4. METODOLOGIA (COM?)

• Sobre la competició
• Sobre l’experiència

Sobre la competició

• La competició com a mitjà, no com a finalitat

• Com aconseguir-ho?
La competició com a mitjà, no com a finalitat
• Atenció amb paraules com guanyar o perdre
• Oblidar.se de declarar guanyadors o perdedors
• Acabar sempre amb una activitat col·lectiva
• Dissenyar una màquina tots junts
• Amb quant temps podem recollir tot el material
• Representar un programa de la televisió
• Buscar entre tots alguna cosa que heu amagat

Sobre l’experiència, LA PIRAMIDE DE L’EXPERIENCIA.

Elements de l’experiència:

INDIVIDUALITAT: La individualitat fa referència a com d'únic i extraordinari és un

producte, és a dir, el mateix producte o similar no ho és disponible en un altre lloc. La
individualitat significa una orientació flexible al client i el potencial per adaptar el
producte segons les preferències i necessitats del client. Com que l'augment de la

33
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

individualitat tendeix a augmentar els costos, el repte és per produir productes

fàcilment personalitzats el concepte bàsic dels quals es pugui copiar.

AUTENTICITAT: L'autenticitat es refereix a la credibilitat del producte. En la seva manera

més senzilla, l'autenticitat reflecteix l'estil de vida existent i cultura de la comarca. Com
que no hi ha conceptes universals “d'autèntic" i "real", l'autenticitat és en última
instància determinat pel client. Un producte és autèntic si un creu que és genuí i real.
Cultural i ètic sostenibilitat, és a dir. el respecte per la cultura local i les comunitats
ètniques, és una part central de l'autenticitat.

HISTÒRIA: La història està estretament relacionada amb l'autenticitat. És important

lligar els diferents elements del producte en a història coherent per fer que l'experiència
sigui atractiva. Una història creïble i autèntica dóna el producte una importància i
contingut social. En la seva manera més senzilla, l'ús d'una història ajuda a justificar el
client el que es fa i quin ordre.

PERCEPCIÓ MULTISENSIORIAL: La percepció multisensorial significa que és possible

experimentar un producte amb tants sentits com sigui possible. Ha de ser visual, s’ha de
poder olorar, escoltar-lo, tastar-lo i tocar-lo. Tot sensorial Els estímuls haurien d'estar
naturalment en harmonia mútua, donant suport al tema desitjat. Si els diferents sentits
no són estimulats adequadament, potser hi ha massa estímuls sensorials, o són
molestos. L'impacte global ho farà patir.

CONTRAST: El contrast significa com de diferent és l'experiència de la vida quotidiana

del client. Ell/ella ha de ser capaç experimenta alguna cosa nova, exòtica i fora del
normal. En contraposició, la nacionalitat i la cultura de cal tenir en compte el client. El
que és exòtic per a un pot ser comú o jardí per a un altre.

INTERACCIÓ: La interacció es tradueix en una comunicació exitosa entre el producte i

els que l'estan experimentant, entre els clients, així com entre els proveïdors de serveis
i el client. Experimentant alguna cosa juntament amb altres augmenta l'acceptabilitat
social del producte. Pel que fa a la individualitat, personal la interacció entre el guia i el
client té un paper decisiu a l'hora de transmetre l'experiència al client.

Els nivells de l’experiència

NIVELL MOTIVACIONAL: El nivell motivacional fa referència a despertar l'atenció i

l'interès. Ja que durant aquesta etapa, s'han de realitzar experiències tan significatives
com sigui possible. En altres paraules, la comercialització del producte hauria de ser
personal, genuí, multisensorial, interactiu i transmet la imatge d'alguna cosa fora del
normal.

34
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

NIVELL FÍSIC: A nivell físic el producte s'experimenta a través dels sentits. Utilitzant els
sentits físics, ens adonem d'on som, què està passant i què estem fent. A nivell físic, un
bon producte assegura una sensació agradable i experiència segura; no fa massa fred ni
massa calor, no té gana ni set, i no cal preocupar-se necessitats de lavabo, per no parlar
del perill físic. Les excepcions a l'anterior són les anomenades "extremes" significatives
experiències, on l'experiència exitosa del risc de mort o lesió és un element essencial. El
tècnic la qualitat del producte es prova en aquest nivell.

NIVELL RACIONAL: A nivell racional processem els estímuls sensorials proporcionats per
l'entorn i actuem d'acord amb ells...aprendre, pensar, aplicar coneixements i formar
opinions. A nivell intel·lectual, nosaltres decidim si ho som satisfet amb el producte o
no. Aquí, un bon producte ofereix al client el potencial d'aprendre alguna cosa nova, així
com per desenvolupar i obtenir nova informació, ja sigui conscient o inconscient.

NIVELL EMOCIONAL: El nivell emocional és on es produeix l'experiència significativa. Les

reaccions emocionals d'un individu són difícils per predir i controlar. Si fins ara s'han
tingut en compte tots els elements bàsics del producte, i tant a nivell físic com
intel·lectual funcionen, és molt probable que el client experimenti una resposta positiva
emocional; alegria, il·lusió, satisfacció, el plaer d'assolir i aprendre noves habilitats, un
sentit de triomf, d'afecte, quelcom que l'individu considera significatiu.

NIVELL MENTAL: A nivell mental, una reacció emocional positiva i poderosa a una
experiència única pot conduir a una experiència de canvi personal, provocant
modificacions força permanents en l'ésser físic, l'estat d'ànim o el subjecte estil de vida.
A través d'una experiència significativa, es pot adoptar una nova afició, manera de
pensar o trobar nous recursos dins d'un mateix. Un individu abans més aviat tímid pot
considerar-se força valent en haver fet paracaigudisme amb a en paracaigudes, el
materialista descobreix nous valors a partir d'una caminada per la natura, o una patata
del sofà salta a un programa d'exercici i benestar.

• Com podem assegurar-nos que creem / generem / provoquem...

• Una experiència?

Csikszentmihaly – Flow

1. Objectius clars: les expectatives i les regles són perceptibles i els objectius són
assolibles i s'alineen adequadament amb els propis habilitats i habilitats). A
més, el nivell de repte i el nivell d'habilitat ha de ser alt

35
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

2. Concentració i enfocament: un alt grau de concentració en a camp d'atenció

limitat (una persona que es dedica a la l'activitat tindrà l'oportunitat de
centrar-se i aprofundir profundament en ell).
3. Directa i immediata retroalimentació: els èxits i fracassos durant l'activitat
són evidents, de manera que el comportament es pot ajustar segons sigui
necessari).
4. Equilibri entre el nivell d’habilitat i el desafiament (no es massa fàcil ni molt
difícil)
5. Control de la situació: Un
sentiment de control
personal sobre la situació o
activitat
6. Gratificant: L’activitat es
intrínsecament gratificant
7. Fusió de consciència
d’acció: Les persones
s’absorbeixen en l’activitat i
el focus de consciencia es
redueix a l’activitat

Efectes

• Acció i consciència es fusionen

• Distorsió del sentit del temps

2.2.5. MATERIAL I ESPAIS (AMB QUÈ I ON?)

Espais

• Espais esportius
• Espais naturals
• Espais urbans
• Parcs i espais recreatius
• Parcs aquàtics
• Parcs temàtics
• Parcs infantils

Utilització dels espai en l’esport recreatiu

• Ambientació de l’entorn de pràctica – decorats i músic

• Aprofitament de la superfície disponible

36
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Adequació a les normes d’ús de les instal·lacions

• Disposició del material i altres elements de manera sorprenent
• Alternativa al mal temps

El material

• Instrument molt important per a l’eliminació esportiva

• Característiques
• Atractiu – per disseny o per presentació
• Segur – per la seva construcció, disseny i ús
• Polivalent – diversitat d’aplicacions i usos, possibilitat d’associació a
altres activitats
• Variat
• Tipus de material:
• Específic recreatiu – tant per activitats a terra com aquàtiques
• Alternatiu – escombra, cadira, etc.
• Convencional – us recreatiu
• Atenció al magatzem

2.2.6. EXECUCIÓ (EL DIA DE L’AFR)

Com s’executa l’experiència?

• Com assegurar que durant l’execució – dinamització manteniu i reforceu

l’experiència?
• Repassar la planificació explicada a Jocs i HMB amb la Raquel Font – preparació
amb temps, organització en grups, distribució del material, etc.

Fases de l’execució

1. La benvinguda i l’explicació
2. L’activitat
3. Com acabar

Fase 1. La benvinguda

• La importància dels 5 primers minuts

• La gent no vol estar passiva. No sap què s’espera d’ella
• Evitar una disposició rígida, massa temps d’espera
Crear el contacte i l’ambient – sempre música i decoració

37
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Atenció amb els participants que arriben o marxen a destemps

Fase 1. L’explicació

• A part de la teoria que ja sabeu – explicació clara, ordenada i progressiva.

• Marcar clarament les regles, terreny i rols, etc.
• Estimulació i emoció – somriure, interactuar
• Explicació concisa – volem que s’ho passin bé
• Necessitat de dinamitzar el joc, d’intervenir si no funciona

Fase 2. L’activitat

Teoria de la corda tensa

Factors que poden afluixar la corda Per evitar-ho

• Preparació.
• Regles molt complicades. • Seguiment.
• Explicació massa llarga. • Transicions ràpides.
• Missatges negatius. • Empatia.
• Jocs massa llargs. • Ambientació.
• Interrupcions imprevistes. • Aprofitar el moment
• Ordre erroni de les activitats. d’atenció.
• Inadaptació al tipus de grup • Teatralitat.
• Estratègia per les trampes.
• Explicació positiva, evitar “no
es pot”
• Estratègia pels eliminats.

Fase 3. Com acabar

• Tots a la zona de joc

• Agraïment a tothom que ha ajudat als participants
• Permetre’s temps per acomiadar

38
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

TEMA 3.- TURISME I ESPORT 3.1. INTRODUCCIÓ AL TURISME I

ESPORT I TURISME

3.1. CONCEPTE, EVOLUCIÓ, TIPUS I SECTORS DEL TURSIME

3.1.1.CONCEPTE

Turisme

Concepció popular

És un moviment de gent a destins fora del lloc habitual de treball i residència, les
activitats realitzades durant la seva estada en aquests destins i els serveis creats per
atendre les seves necessitats (Mathieson i Wall, 1986)

Concepció tècnica

Conjunt d’activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en
localitats diferents a les de l’entorn habitual, per un període de temps consecutiu
inferior a un any, amb finalitats d’oci, per negoci i altres motius, però no lucratius

3.1.1.2. EVOLUCIÓ

La importància de les vivències

1980 → On vas de vacances? => 1995 → què fas aquestes vacances? => 2010 → què
vius aquestes vacances?

Indústria fordista i post-fordista?

El fordisme El post-fordisme

• Producció en massa • Producció diversificada

• Estandardització
• Poca flexibilitat
• L’oferta marca la pauta
El sol i la platja
3.1.1.3. TIPUS
• Individualització
• Adaptació a la demanda
Turisme d’interessos específics

39
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Classificació del turisme segons l’espai

Turisme intern – nacional o domèstic

• Es desenvolupa en el si del país, mínim 50 km

• Mínim una nit
• Més importància volum, menys importància econòmica
• Redistribució espacial

Turisme internacional

• Turistes que creuen la frontera d’un país

• Mínim una nit, màxim un any
• Interès en la vessant econòmica i impacte cultural

Turisme rural – de la ciutat al camp (tranquil·litat i espai, activitat i descans)

• Interès – repoblació rural, recuperació folklòrica, treball per les dones

• Perill – impactes en l’entorn social i medi-ambiental
• Activitats – agrícoles (agroturisme), vistes culturals (gastronòmica, folklòrica,
patrimonial), activitats físiques
• Turisme urbà – Segle XX
• Destinació – les ciutats
• Activitats – visites culturals (urbanístiques, històriques, museus, exposicions,
esdeveniments i compres)

Tipologia segons motivacions

• Turisme cultural
• Turisme vocacional
• Turisme de salut
• Turisme de natura
• Turisme de negocis?
• Turisme i esport – actiu i esportiu
• Altres?

40
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

3.1.1.4. SECTORS DEL TURISME

1. Allotjaments turístics
2. Mitjans de transport
3. Intermediaris – agències de viatges i TTOO
4. Animació i informació turística

3.1.2. EL TURISME I ESPORT. CONCEPTES I CLASSIFICACIÓ

3.1.2.1. CONCEPTE

Definició de TURISME + ESPORT

“Tot tipus d’implicació,

passiva o activa en activitats
esportives, participant-hi de
forma casual o organitzada,
per a raons empresarials o
no, que necessita viatjar
temporalment lluny de casa i
del lloc de treball”
(Standeven i De Knop, 1999)

3.1.2.2. CLASSIFIACIÓ SEGONS LES MOTIVACIONS

• Turisme Esportiu → Rendiment i Espectacle

• Turisme Actiu → Recreació

Turisme Esportiu

• Entrenament
• Competició
• Espectacle

Característiques

o Mercat reduït, fàcilment identificable

o Competència reduïda
o Estacionalitat molt marcada – alguns caps de setmana i segons el
calendari de competicions
41
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Turisme Actiu

• Descoberta
• Sensacions
• Desenvolupament
• Socialitzar

Característiques
• Mercat ampli
• Gran competència
• Estacionalitat poc marcada
§ Caps de setmana
§ Especialment vacances escolars
§ El mercat sènior

3.2. TURISME ACTIU

3.2.1. OFERTA DE TURSIME ACTIU (EMPRESA PRIVADA I

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA)

L’oferta de turisme

• Els recursos – base sobre la que es desenvolupa l’activitat turística la

generar...
• Interès entre el públic
• Determinar elecció
• Motivar desplaçament
• Tipus de recursos
• Naturals / Històrics / Cultura viva / Infraestructurals o creats
• Competitivitat de la regió – som bons?
• Expectatives dels clients
• La competència
• Anàlisi interna – inventari de recursos, actors implicats
• Selecció dels recursos segons criteris
• Adaptació de l’espai i els recursos – punts d’inici, senyalització, etc.
• Estructuració – en nivells de dificultat, llargada, paisatge
• Creació de producte. Implicació d’altres agents del territori. Qualitat i valor
afegit
• Comunicació i comercialització de l’oferta

42
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

Classificació de l’oferta segons els promotors

• Promotors privats
• Vinculats directament amb l’àmbit de l’activitat esportiva
• Vinculats a altres sectors turístics – hostaleria, restauració, etc.
• Promotors públics → Direcció general de turisme, secretaria general
d’esports, diputació, turisme – diputació, esports, regidoria de tursime,
regidoria d’esports
• Creació d’infraestructura
• Promoció del territori
• Dinamització i recolzament d’empreses privades
• Legislació i normativa

3.2.2. REPTES I TENDÈNCIES

3.2.2.1. TENDÈNCIES

Turisme Actiu

1. L’actitud de la demanda
2. La disposició de l’oferta
a. Privada
b. Administració

L’actitud de la demanda

• Calculadora i exigent
• Experiència perfecte, encadenada, sense espera
• Ambivalència
• Risc però seguretat
• Aventura però confort
• Informalitat però responsabilitat
• Itinerància
• De la pràctica esportiva al consum lúdic
• Jugar, provar, autonomia, ... sense obstacles tècnics o físics

Disposició de l’oferta – Privada

• Aparició d’una generació – cultura màrqueting

• Conèixer les expectatives de la demanda

43
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• D’especialista tècnic a animador polivalent

• Inclusió d’aspectes tecnològics (I+D)

Disposició de l’oferta – Administració

Facilitar l’experiència “assequible” i “animada”

• Acollida
• Donar els mitjans necessaris
• Fer intel·ligible la dificultat del lloc
• Interès en la gestió de fluxos
• Per preservar
• Per garantir l’experiència
• Enfocament en el manteniment
• Per interès comercial
• Per temes jurídics

3.2.2.2. REPTES

Turisme Actiu

1. Efectes indesitjats
2. Competència entre territoris
3. Crear experiències úniques

1. Efectes indesitjats
• Es generen noves inquietuds
• Conflicte entre usuaris
• Impactes mediambientals
• Responsabilitat per accidents
• Usuaris no especialistes i poc preocupats

2. Competència entre territoris

• Els territoris han d’aconseguir posicionar-se

3. Crear experiències úniques

• Oferir experiències úniques memorables a partir de productes
personalitzats, “autèntics”, amb “història”, que possibilitin la
percepció multi sensorial en contrast amb la vida diària i on és
possible una clara interacció amb el producte
• Per a diferents motivacions

44
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

§ Sensacions fortes
§ Descobrir
§ Desenvolupar-se personalment
§ socialitzar

3.3. TURISME ESPORTIU

3.3.1. OFERTA I DEMANDA

Turisme esportiu

Públic objectiu

• Turista esportiu – actiu

• Professional
• Amateur
• Turista esportiu – passiu
• Espectadors
• Directius, professionals implicats

Turisme esportiu de competició – Productes oferts

• Entrada / inscripció
• Allotjament
• Desplaçament
• Activitats paral·leles

Turisme esportiu d’entrenament – Productes oferts

• Modalitats d’entrenament en destins turístics

• Campus d’entrenament
• Circuits esportius
• Entrenaments individuals
• Campus i clínics

3.3.2. REPTES I TENDÈNCIES

3.3.2.1. TENDÈNCIES

45
Alex Agustí Bautista – Recreació, oci i turisme

• Esports en boga
• Gran interès en ser destinació esportiva

3.3.2.2. REPTES

• Municipis grans – municipis turístics

• Coordinació turisme i esport

46