HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA: TEMA 1

Farmàcia → Depèn del seu entorn i és modulada per aquest. Origen sobrenatural: irrupció d’una energia malèfica que causa
Condicionada per els criteris científics, els recursos econòmics, la malaltia.
la religió i la moral. - La neteja no serveix sinó que es busca la neutralització
de l’energia.
LA FARMÀCIA SIMBÒLICA - Prevenció: bloquejar aquesta energia amb amulets,
talismans o fetitxes.
- A nivell pal·liatiu:
Primitiva - Mecanismes expulsatòris: RAS à Repulsió,
Afalac, Substitució. Expulsió física mitjançant
SIMBÒLICA soroll, música, dansa... (forat al crani).
Pretècnica Arcaica - Mecanismes transferencials: “Passa”
l’energia patògena. Objectes protectors:
amulets, talismans i fetitxes (figuretes).
- Pèrdua i recuperació de l’anima: moltes malalties
Van identificar plantes medicinals: s’atribueixen a la pèrdua de l’ànima. Robatori de
- Van atribuir propietats terapèutiques a les plantes, les l’ànima per un esperit maligne:
van manipular i hi van afegir excipients. - Cerimònia col·lectiva per recuperar l’ànima
- Els hi van donar forma farmacèutica amb balls i càntics.
- Els animals protectors o malèfics:
La farmàcia sense tècnica NO pot existir. - Tòtems favorables perjudicials per a la tribu.
- Tòtems favorables protectors de la tribu.
Símbol = Senyals → Teoria de les senyals.
Barreja entre màgia i empirisme. CAUSES DE LA MALALTIA TRACTAMENT
Recuperar-la amb l’ajuda del
Farmàcia vegetal: dependència absoluta amb el seu entorn Pèrdua de l’ànima
xaman.
natural. Confessar la falta, fer
- No es té la tecnologia necessària Mala acció o pecat penitència i ser acceptat per
- Està basada en la recol·lecció. la comunitat.
- Sense una explicació tècnica de les causes de les Prova d’un déu Paciència i resignació
malalties. Entrada a l’organisme Purificació, catarsi, neteja
- Les utilitzem segons la seva forma, el seu color... d’alguna cosa material mitjançant aigua i foc.
Possessió d’un esperit Engany, substitució o
Productes utilitzats: predomini de medicaments vegetals. malèfic expulsió.
- Atribueix les propietats curatives a les plantes, les Alteració produïda per una Bloqueig, anul·lació o
prepara i administra. energia malèfica transferència.
- Les escull per empirisme o a partir de les associacions
simbòliques (teoria de les senyals) o per les seves LA TEORIA DE LES SENYALS
relacions amb animals protectors o malèfics.
Els remeis es trien per afinitat segona la teoria de les
Quines són les causes de la malaltia?
signatures i els senyals.
Origen natural: contaminació material → brutícia →
- NO és igual a l’homeopatia farmacològica. → Es
converteixen en impur al malalt. pot considerar la precursora.
- Cerimònies de neteja i purificació. - Molt estesa en la medicina simbòlica, que cura per
- Els dos agents purificadors seran: aigua i foc. similitud (homeopatia) i antagonisme (al·lopatia).
En que es basa aquesta teoria?
- El semblant ajuda al semblant:
- Planta vermella: afinitat amb la sang.
- Planta groga: afinitat amb l’orina.
- Arrels amb aspecte humà (ginseng i
mandràgora): pàncrees i reforçants
afrodisíacs.
- Ingesta d’òrgans d’animals (genitals,
dents, cervell...): afinitat amb el cervell.
- El semblant s’uneix al semblant i l’arrosega:
- Dos colors semblants s’uneixen i en
expulsar-ne un, també expulsem l’altre.
- Contra la icterícia beure aigua a la que
s’hi ha dipositat alguna cosa groga.
- El causant del mal, el cura:
- Pharmakon: medicament i verí (al mateix
temps)
- Hi ha una certa anticipació del concepte
de vacuna: si es manipula correctament
el mal es converteix en medicament.
- Copa d’Higiea: la serp lligada a la copa
medicinal esdevé el medicament.
- Totes les coses que passem passen per alguna raó,
ja sigui simple i natural com complexa i
sobrenatural:
EMPIRISME MÀGIA
Assignen a les plantes Relacionen les plantes
les propietats físiques i amb els esperits i els
terapèutiques i les atorguen les propietats
tornen a utilitzar en gràcies als Rituals
casos similars. Terapèutics.
En general les plantes no tenen acció terapèutica per si
mateixes sinó que han de ser dinamitzades pel ritual
simbòlic.
LA MANDRÀGORA
És un gènere de plantes dins la família de les solanàcies. Té
una gran tradició en el folklore europeu i del Pròxim
Orient.
- Tarda 9 mesos en créixer, com un nen.
- La citen Disocòrides i Hipòcrites i Serapión i
destaca pel seu ús en intervencions quirúrgiques.
Dins la medicina germana i cèltica també serà
important.
- Té propietats emètiques (productores del vòmit) i
es deia que afavoria la circulació de la sang.
- En el passat era molt valorada i apareix en moltes
referències bibliogràfiques. La trobem dins la
medicina tradicional i la bruixeria.
- Malgrat el seu prestigi en el passat, aquestes
plantes ja no s’utilitzen en la medicina actual.
- Va ser coneguda pels egipcis al papir Ebers i pels
xinesos que utilitzaven els seus emplastres per
curar alguns tumors.
- El nom procedeix del grec “nociva pel bestiar”. En
àrab significa “la poma de Satanàs” degut a la seva
mala olor. Durant l’edat mitjana es creia que
creixia de l’esperma dels homes penjats a la forca
o xafats sota les rodes.
Com es recol·lectava?
- Mitjançant un gos, que prèviament havia dejunat,
amb una soga lligada al coll i a l’arrel de la
mandràgora. Es col·loca davant seu un bol amb
menjar i arrenca l’arrel. Després mor o és sacrificat.
→ Ja que era tòxica.
- Es recull amb el vent que no vingui de cara, amb
una espasa es realitzen tres cercles abans
d’arrencar-la mirant a ponent.
- Si es trepitja produeix vertigen.
- Si es toca, mata, excepte si es ruixa amb orina de
dona o sang menstrual.
Com s’administrava?
- Via dèrmica (bruixeria), nasal, anal o vaginal.
- Les mandràgores poden convertir-se en homes
petits i estar al servei dels seus amos amb poders
màgics.