PREGUNTES DEL PRIMER PARCIAL DE BIOQUÍMICA

INTRODUCCIÓ A LA BIOQUÍMICA:
1- Sobre els diasteròmers, és cert:
a. Són enantiomers i imatges no especulars.
b. Són estereoisòmers i imatges no especulars.
c. Són estereoisòmers i imatges especulars.
d. Són enantiomers i imatges especulars.
RESPOSTA: b, perquè els diasteròmers són molècules amb els mateixos enllaços amb
diferent configuració dels àtoms. Són imatges no especulars perquè en comptes de girar
com un mirall giren només una o més de les branques.
Per tant, a, c i d no podrien ser correctes, ja que no són enantiomers ni són imatges
especulars.

2- Els sistemes tamponant estan formats per:

a. un àcid feble i un àcid fort.
b. una base feble i el seu àcid conjugat.
c. un àcid feble i la seva base conjugada.
d. una base forta i una base feble.
RESPOSTA: c, perquè els sistemes tamponants estàn formats per una barreja d’un àcid
feble i la seva base conjugada, que permeten amorteïr els canvis dràstics de pH.

3- Un centre quiral és…

a. Un carboni que té 4 enllaços diferents.
b. Una molècula que és imatge especular d’una altra.
c. Un carboni que té quatre substituents diferents.
d. Una molècula que té un centre asimètric.
RESPOSTA: c, tots els radicals que diversifiquen d’aquest àtom son diferents entre ells. La
a és falsa perque pot tenir enllaços iguals, però ha de tenir substituents diferents. La b
perque els centres quirals son àtoms de carboni, no molècules. I la d perque els centres
quirals son àtoms de carboni, no molècules.

4- Un sistema tamponant…
a. És la barreja d’un àcid fort i la seva base conjugada.
b. Manté el pH proper a 7.
c. Regula el pH.
d. Sempre és una barreja de carbonat i bicarbonat.
RESPOSTA: c, pot regular el pH amb petites addicions d’àcids o bases fortes. La a és falsa
perque és una barreja d’àcid feble i la seva base conjugada. La b perquè regulen i equilibren
el pH en front a addicions de àcids o bases fortes, no el mantenen proper a 7. I la c perquè
aquest és el tampó específic de la sang.

5- Què son els ponts d’hidrogen?

a. Forces entre molècules polars carregades.
b. Interaccions electrostàtiques entre molècules polars no carregades.
c. Interaccions que apareixen entre molècules d’aigua.
d. Tant opció a com b son correctes.
RESPOSTA: d, la resposta a és falsa perquè son interaccions electrostàtiques entre
molècules polars no carregades.

6- Quina afirmació sobre les característiques dels éssers vius és falsa:

a. Un elevat grau de complexitat química d'organització.
b. Tenen sistemes per a utilitzar l’energia de l’entorn.
c. Cadascun dels components d’un organisme té una funció específica.
d. Incapacitat d’autorreplicar‐se, autoensamblarse i evolucionar
RESPOSTA: d, aquesta precisaments és una de les característiques essencials dels éssers
vius, la capacitat d’autorreplicar-se sense dependre d’un altre ésser.

7- Quina afirmació sobre les interaccions iòniques és certa:

a. Interaccions electrostàtiques entre molècules permanentment carregades
b. Forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules.
c. Interaccions electrostàtiques entre molècules polars no carregades
d. Interaccions febles entre molècules no carregades
RESPOSTA: a, les relacions iòniques es donen entre ions, partícules carregades o
negativament o positivament, son interaccions molt fortes.

8- Quina afirmació sobre solucions tampó és falsa:

a. Una solució tampó és una barreja d’àcid feble i la seva base conjugada.
b. El tampó fisiologic que amorteix els canvis de pH a la sang és el carbonat
c. L'addició de un tampó fa que en la que l’addició d’àcids o bases fortes no produeix
canvis significatius en el pH.
d. Totes les respostes anteriors són correctes.
RESPOSTA: d

9- Quin tipus d’interacció s’efectua entre molècules polars no carregades?

a. Interaccions iòniques
 b. Interaccions hidrofòbiques
c. Ponts d’hidrogen
d. Interaccions de Van der Waals
RESPOSTA: c, ja que les iòniques estan carregades, les hidrofòbiques son apolars i les de
Van der Waals no tenen perquè ser polars.

10- Quins grups funcionals presenta un aminoàcid?

a. un grup hidroxil i un grup amido
b. un grup carboxil i un grup amido
c. un grup hidroxil i un grup amino
d. un grup carboxil i un grup amino
RESPOSTA: d, H2N és un grup amino i COOH és un grup carboxil

11- Que son els isòmers geomètrics?

a. Estereoisòmers que difereixen en la disposició dels grups substituents
respecte al doble enllaç
b. Estereoisòmers amb imatges especulars
c. Estereoisòmers amb imatges no especulars
d. Molècules amb mes de quatre carbonis quiral
RESPOSTA: a, els isòmers geomètrics son el cis i trans que es presenten quan hi ha un
doble enllaç

12- Escull l’ ordre dels Nivells d’organització estructural de les biomolècules que sigui
correcte:
a. Nivell 1: Macromolècules, Nivell 2: Unitats monomèriques, Nivell 3: La cèl·lula i els
seus orgànuls, Nivell 4: Complexes supramoleculars.
b. Nivell 1: Unitats monomèriques, Nivell 2: Macromolècules, Nivell 3:Complexes
supramoleculars, Nivell 4: La cèl·lula i els seus orgànuls.
c. Nivell 1: La cèl·lula i els seus orgànuls, Nivell 2: Complexes supramoleculars, Nivell
3: Macromolècules, Nivell 4: Unitats monomèriques.
d. Nivell 1: Complexes supramoleculars, Nivell 2: La cèl·lula i els seus orgànuls,Nivell
3: Unitats monomèriques, Nivell 4: Macromolècules.

RESPOSTA: b, donat que segueix l’ordre correcte dels nivells d’organització de les
biomolècules.

13- Els soluts o regions hidrofòbiques tendeixen a…

a. Agrupar-se.
b. Separar-se.
 c. Soncentrar-se en les regions amfòteres de les solucions tampó.
d. Mantener-se inerts.
RESPOSTA: a, donat que és una característica de les Interaccions hidrofòbiques (forces
que mantenen juntes les regions apolars de les molècules).

14- Els oligoelements formen part de la composició química dels éssers vius.
a. L'afirmació anterior és falsa ja que els oligoelements no formen part de la química
dels éssers vius.
b. L'afirmació anterior es correcta juntament amb l’àcid Borós.
c. L'afirmació anterior és correcta.
d. L’afirmació anterior és falsa perquè els oligoelements no existeixen
RESPOSTA: c, oligoelements formen part de la composició química dels éssers vius
juntament amb components més abundants com ara C, N, H, O.

15- La quantitat d’estereoisòmers d’una molècula depèn

a. Del número d’àtoms totals
b. Del número de carbonis que tingui a la seva cadena
c. Del número de carbonis quirals que tingui
d. De les interaccions amb altres molècules
RESPOSTA: c, ja que la quantitat d’estereoisòmers es calcula com 2 n, sent n el número de
carbonis quirals de la molècula. Llavors la quantitat d’estereoisòmers no depèn del nombre
d’àtoms totals, ni del nombre de carbonis que tingui la cadena, i menys encara de les
interaccions que hi poden haver entre les molècules.

16- A què fa referència la següent definició “interaccions electrostàtiques entre molècules

permanentment carregades”
a. Interaccions dipolars
b. Interaccions iòniques
c. Interaccions hidrofòbiques
d. Interaccions de Van der Waals
RESPOSTA: b, ja és la definició d’interaccions iòniques. Les interaccions dipolars són
interaccions electrostàtiques entre molècules polars no carregades , les interaccions
hidrofòbiques són forces que mantenen juntes les regions apolars, i per últim, les
interaccions de Van der Waals són interaccions febles entre molècules no carregades.

17- Quins són els elements més abundants en la composició química dels éssers vius?
a. P, N, Ca i H
b. O, N, H i Na
c. C, N, H i O
 d. P, S, H i O
RESPOSTA: c, ja que aquests són els 4 elements bàsics i més abundants en la composició
química dels éssers vius, els altres de les altres respostes també són abundants en els
éssers vius, però els 4 de la resposta c són els més destacables

18- Que són els ponts d’hidrogen?

a. Interaccions febles entre molècules no carregades.
b. Forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules.
c. Interaccions febles entre molècules no carregades.
d. Interaccions electrostàtiques entre molècules permanentment carregades.
RESPOSTA: a, els ponts d’hidrogen són interaccions febles que es donen entre molècules
no carregades. La b és incorrecte perquè les forces que mantenen juntes les regions
apolars. La c perquè les interaccions febles entre molècules no carregades són les forces
de Van der Waals. I la d perquè les interaccions electrostàtiques entre molècules
permanentment carregades són les iòniques.

19- Molècules que contenen els mateixos enllaços químics però amb configuració diferent
dels àtoms constituents.
a. Enantiòmers
b. Isòmers geomètrics
c. Estereoisòmers
d. Diastereòmers
RESPOSTA: c, les molècules que contenen els mateixos enllaços químics però amb
configuració diferent dels àtoms constituents són els estereoisòmers. La a incorrecte perquè
els enantiòmers són imatges especulars “miralls”. La b perquè els isòmers geomètrics
difereixen en la disposició dels grups substituents respecte al doble enllaç. I la d perquè els
diasteròmers presenten imatges no espectrals.

20- L’aigua promou i modula les interaccions:

a. Febles no covalents entre les biomolècules.
b. Fortes no covalents entre les biomolècules
c. Febles covalents entre les biomolècules
d. Fortes covalents entre les biomolècules.
RESPOSTA: a l’aigua promou i modula les interaccions febles no covalents entre les
biomolècules

21- Les interaccions hidrofòbiques són...

a. Forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules.
 b. Forces que mantenen juntes les regions polars de les molècules.
c. Forces que mantenen juntes totes les regions de les molècules.
d. Cap de les anteriors.
RESPOSTA: a, les interaccions hidrofòbiques només mantenen juntes les regions apolars
de les molècules.

22- Com s’anomenen les interaccions electrostàtiques entre molècules polars no

carregades?
a. Interaccions iòniques.
b. Ponts d’hidrogen.
c. Interaccions de Van der Waals.
d. Interaccions ió – dipol
RESPOSTA: b, els ponts d’hidrogen són interaccions electrostàtiques entre molècules
polars no carregades.

23- Quin són els elements químics més abundants

a. N, P ,S.
b. P, S, Na, K.
c. C, H, O, N, S, P.
d. Cap de les anteriors.
RESPOSTA: c, els elements químics més abundants són el carboni, hidrogen, oxigen,
nitrogen, sofre i fòsfor.

24- característiques dels éssers vius, cual de las siguientes opciones es correcta?
a. Les interaccions entre components d’un organisme es espontani
b. Els components del organismo tenen funcions similars
c. Tenen sistemas per utilizar energía de forma heterotrof
d. Capacitat de autoreplicarse , autosemblarse y evolucionar
RESPOSTA: d perquè a) les interaccions és altament regulats, b) tenen funcions específics i
diferents c) tenen sistemas variats per utilizar energía del entorn y no només de manera
heteròtrof. És correcte la capacitat de autoreplicarse, autosemblarse y evolucionar.

25- Quina de les següents nivells d'organització estructural de les biomolècules es correcta?
De més gran a més petit.
a. Cel.lula -macromolecules-ensamblatge supramolecular-unitats monomers
b. Unitats monomers-macromolecules-ensamblatje supramolecular-cel.lula
c. Cel.lula-ensamblatje molecular-macromolecules-unitats monomers
d. Cèl·lula-unitats monomers-macromolecules-ensamblatge molecular
RESPOSTA: c ya que de més gran a més petit nivel de organització hauria de ser cel.lula-
ensamblatje molecular-macromolecules- unitats monomers. Un exemple seria cel.lula-
chromosoma-dna-nucleotids.

26- La definicio correcta de Ponts de hidrogen es:

a. Interaccions electrostatiques entre molecules polars no carregadas
b. Interaccions electrostàtiques entre molecules permanentment carregades
c. Interaccions febles entre molècules no carregades
d. Interaccions de forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules.
RESPOSTA: a, ya que es la definició del Ponts d'hidrogen, saben que Ponts d'hidrogen es
genera entre molècules polars d'hidrogen en forma de dipol. No son interaccions entre
molecules permanentment carregades , la resposta c) podría ser correcta pero no menciona
que es una interacció electrostatiques y que es delimita entre molècules polars, y la definició
del d) correspon a interaccions de van der Waals.

27- Què és un Carboni Quiral?

a. Una molècula que té variables que contenen els mateixos enllaços però diferent
configuració dels seus àtoms
b. Un Carboni amb 4 substituents o radicals diferents
c. Un Carboni amb 2 substituents o radicals diferents
d. Un Carboni que té diferent nombre d’electrons
RESPOSTA: b, ja que el Carboni quiral és l’àtom de Carboni d’una molècula que té 4
substituents diferents. La a és la definició dels estereoisòmers, la c és una resposta
incorrecta, i la d no té res a veure amb el Carboni Quiral.

28- Com diferenciem els Diasteròmers dels Enantiòmers?

a. Els Enantiòmers són Estereoisòmers amb imatges no especulars, en canvi, els
Diasteròmers sí que tenen imatges especulars.
b. Els Diasteròmers contenen radicals que els Enantiòmers no contenen, i pot afavorir
en la estabilitat d’aquesta molècula en un medi més desfavorable.
c. Els Diasteròmers són Estereoisòmers amb imatges no especulars, en canvi,
els Enantiòmers sí que tenen imatges especulars.
d. Els Diasteròmers i els Enantiòmers són sinònims.
RESPOSTA: c, ja que aquesta és la definició dels dos tipus d’Estereoisòmers. La a és la
resposta amb les definicions intercanviades, la b és una afirmació inventada i totalment
errònia, i la d és incorrecta perquè Diasteròmers i Enantiòmers tenen definicions diferents i
no són el mateix concepte.

29- Què són els Ponts d’Hidrogen?

 a. Els Ponts d’Hidrogen són interaccions electrostàtiques que es donen entre àtoms
d’Hidrogen
b. Són forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules.
c. Són interaccions molt fortes entre molècules no carregades
d. Són interaccions electrostàtiques entre molècules polars no carregades.
RESPOSTA: d, ja que aquesta és la definició dels ponts d’Hidrogen. La a és incorrecta
perquè aquestes interaccions es donen entre molècules polars no carregades, la b és la
definició de les interaccions hidrofòbiques, i la c és una afirmació errònia, ja que les
interaccions dels ponts d’Hidrogen són febles.

30- Quin d'aquests noms NO correspon a cap grup funcional:

a. Metil
b. Enal
c. Amino
d. Amido
RESPOSTA: b, ja que la resta sí que existeixen, Metil (CH3), Amino (NH3), Amido (H-N-
C=O)

31- Què és un carboni quiral?

a. El primer carboni de la cadena
b. Un àtom de carboni amb 4 substituents iguals
c. Un àtom de carboni amb 4 substituents diferents
d. Un àtom de carboni que només pot estar unit a un grup carbonil (aldehid o cetona)
RESPOSTA: c, un carboni quiral és un carboni asimètric i que, per tant, els seus 4
substituents són diferents entre ells.

32- Què són les interaccions hidrofòbiques?

a. Forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules
b. Sempre es donen entre molècules d'H2O
c. Forces que mantenen juntes les regions polars de les molècules
d. Les respostes b) i c)
RESPOSTA: a, és la definició exacta de interacció hidrofòbica, la b) no pot ser, ja que les
molècules d'aigua són polars, la c) tampoc, ja que, es donen entre les regions apolars de les
molècules, i la d) tampoc, perquè la resposta correcta és la a)

33- Marca l’opció correcta

a. Un enantiòmer són dos isòmers òptics els quals són imatges especulars l’un
de l’altre.
b. Un diasteròmer són dos isòmers els quals són imatges especulars l’un de l’altre.
 c. Per distingir als isòmers necessitem una representació 2D.
d. Segons el penúltim carboni asimètric de la molècula podem saber cap a on desvia
aquella molècula la llum polaritzada (L o D).
RESPOSTA: a. Un enantiòmer són dos isòmers òptics els quals són imatges especulars l’un
de l’altre. Un diasteròmer són dos isòmers òptics els quals NO són imatges especulars l’un
de l’altre. Per distingir als isòmers (segons la isomeria espacial) necessitem una
representació 3D. La forma L o D es sap a partir del última carboni asimètric (i no el
penúltim).

34- Les interaccions de Van der Walls...

a. Són interaccions entre molècules carregades
b. Són interaccions febles entre molècules no carregades
c. Són interaccions entre molècules POLARS no carregades (per exemple, l’aigua)
d. Forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules. A més a més, els
soluts o regions hidrofòbiques tendeixen a agrupar-se
RESPOSTA: b. La a és falsa perquè correspon a les iòniques. La c als ponts d’hidrogen. I la
d a les interaccions hidrofòbiques.

35- En els sistemes tamponats...

a. El amortidor serveix per mantener estable el pH d’una dissolució.
b. El pH citosòlic es proper a 7.5
c. Tots els processos biològics són depenents del pH
d. El tampó és una barreja de base feble i àcid conjugat
RESPOSTA: a. El pH citosòlic és proper a 7. No tots els processos biològics depenen del
pH. El tampó és una barreja d’àcid feble i base conjugada.

36- Que tipus d’estereoisòmers existeixen i com es diferencien?

a. Existeixen els enantiòmers i els diastereòmers. Els enantiòmers són imatges
especulars no superposables, en canvi els diastereòmers són imatges no
especulars.
b. Existeixen els enantiòmers i els diastereòmers. Els diastereòmers són imatges
especulars no superposables i els enantiòmers són imatges no especulars.
c. Només existeixen els diastereòmers, els enantiòmers no són estereoisòmers.
d. Cap de les respostes és correcta.
RESPOSTA: a, d’estereoisòmers existeixen els enantiòmers i els diastereòmers. Els
enantiòmers són imatges especulars que no són superposables i els diastereòmers són
imatges no especulars. Per tant la b), la c) i la d) no són correctes.

37- Què són les interaccions de Van der Waals?

 a. Les interaccions de Van der Waals són interaccions febles realitzades per
molècules sense càrrega.
b. Les interaccions de Van der Waals són interaccions electrostàtiques entre molècules
que estan permanentment carregades.
c. Les interaccions de Van der Waals són forces que serveixen per a mantenir juntes
les regions apolars de les molècules.
d. Les interaccions de Van der Waals són interaccions electrostàtiques realitzades
entre molècules polars no carregades.
RESPOSTA: a, les interaccions de Van der Waals són interaccions febles realitzades per
molècules sense càrrega. La b) és falsa, ja que aquesta definició correspon a les
interaccions iòniques. La c) és falsa, perquè s’està referint a les interaccions hidrofòbiques.
La d) és falsa ja que la definició correspon al ponts d’hidrogen.

38- Quina de les següents afirmacions sobre el pH és falsa?

a. Gairebé tots els processos biològics depenen del pH.
b. Els tampons biològics serveixen per a mantenir constant el pH.
c. El pH del citosol és sempre àcid.
d. L’equació de Henderson-Hasselbach és una manera de calcular el pH.
RESPOSTA: c. El pH citosòlic es proper a 7, per tant no és àcid i, aquesta afirmació és
falsa. Tant la resposta a), la b) i la d) són afirmacions certes sobre el pH.

39- Pel que fa als tampons biològics, quina d’aquestes afirmacions és falsa?
a. Són una barreja d’àcid feble i la seva base conjugada.
b. Són molt importants ja que gairebé tots els procesos biològics són dependents del
pH.
c. Ajuden a mantener constant el pH.
d. Cap de les anteriors.
RESPOSTA: d, ja que totes les afirmacions que es fan sobre els tampons biològics són
certes. Aquestes, són una barreja d’àcid feble i la seva base conjugada que en la que
l’addició d’àcids o bases fortes no produeix canvis significatius en el pH.

40- Sobre les biomolècules no és cert que:

a. Són els glúcids, els lipids, les proteins i els àcids nucleics.
b. Acostumen a estar en forma de macromolecules.
c. Formen interaccions entre elles com ponts d’hidrògen, interaccions iòniques,
interaccions hidrofòbiques i interaccions de Van der Waals.
d. Totes són certes.
RESPOSTA: d, ja que totes les afirmacions sobre les biomolècules són certes.
41- En una solució amortidora
a. Només si afegim un àcid fort hi haurà una gran variació de pH
b. El pH es modifica molt poc en afegir àcids o bases
c. Està format per un àcid fort i la seva base conjugada
d. S’anomena tampó o amortidor segons la quantitat d’àcid feble
RESPOSTA: b, ja que las seva funció és mantenir el pH constant i poden haver-hi petites
variacions. La A és falsa ja que el pH no varia, sigui el que sigui el component que hi afegim
La C és falsa ja que és un àcid feble amb la seva base conjugada La D és falsa ja que
tampó i amortidor és el mateix, són sinònims.

42- Les interaccions entre les biomolècules

a. Són febles no covalents ja que es comparteixen electrons
b. Es produeixen en un medi aquós
c. Poden ser hidrofòbiques, que tenen major energia que les iòniques
d. Poden ser ponts d’hidrogen amb molècules polars carregades.
RESPOSTA: b, ja que en un medi aquós l’aigua modula les interaccions. La A és falsa ja
que si és covalent es comparteixen electrons La C és falsa ja que tenen menor energia que
les iòniques La D és falsa ja que els ponts d’hidrogen o les interaccions dipolars són entre
polars no carregades.

43- Sobre la isomeria:

a. Propietat de certs compostos químics que tenen que tenen diferent formula química
però les mateixes estructures moleculars.
b. Els isòmers geomètrics tenen els mateixos grups substituents però varien en el tipus
d’enllaç.
c. La molècula no quiral es pot superposar a la imatge del seu mirall.
d. L es molècules quirals es troben presents en totes les formes quirals.
RESPOSTA: c, ja que la molècula girada queda idèntica al mirall. La A és falsa ja que és el
contrari, tenen la mateixa formula química però diferents estructures. La B és falsa ja que la
disposició dels grups substituents és diferent respecte el doble enllaç. La D és falsa ja que
només es troben presents en una de les formes.

44- Els estereoisòmers són:

a. Molècules que contenen diferents enllaços químics però amb diferent configuració
dels àtoms constituents.
b. Molècules que contenen els mateixos enllaços químics però amb diferent
configuració dels àtoms constituents.
c. Molècules que contenen els mateixos enllaços químics i igual configuració dels
àtoms constituents.
 d. Molècules que contenen diferents enllaços químics però igual configuració dels
àtoms constituents.
RESPOSTA: b, perquè els estereoisòmers són isòmers que tenen la mateixa seqüència
d’àtoms units entre ells, però presenten orientacions tridimensionals en l’espai diferents.

45- A quin tipus d’interaccions corresponen els següents compostos, H20 i CH3H8 (propà)
respectivament.
a. Interacció iònica i interacció de van der waals
b. Ponts d’hidrogen i interaccions iòniques
c. Interaccions iòniques i interaccions hidrofòbiques
d. Cap de les anteriors és correcta.
RESPOSTA: c, l’aigua presenta interaccions iòniques perquè és una molècula carregada i
aquestes interaccions es duen a terme entre ions, és a dir, molècules permanentment
carregades. I el propà, que és un alcà, presenta interaccions hidrofòbiques perquè no pot
interactuar amb l’aigua, i per tant, no forma ponts d’hidrogen. Aquestes interaccions són
forces que mantenen unides les regions apolars de les molècules.

46- Una barreja d’àcid feble i la seva base conjugada, en la que l’addició d’àcids o bases
fortes no produeix canvis de ph és:
a. Un tampó químic
b. Una dissolució amortidora
c. Una dispersió col·loidal
d. a i b són correctes
RESPOSTA: d, ja que tampó químic i dissolució amortidora són sinònims. I una dissolució
col·loidal és un estat intermedi entre mescles homogènies i heterogènies.

47- Quina afirmació sobre els ponts d’hidrogen és certa:

a. L’enllaç serà més dur si enlloc de N estaà unit amb F
b. Són intereccions electroestatiques entre molècules polars carregades
c. L’enllaç serà més feble si el seu angle és de 90º
d. L’enllaç serà més feble si el seu angle és de 80º
RESPOSTA: c perquè les altres no són lògiques.

48- Quina afirmació és certa?

a. Els processos biològics són dependents al PH
b. Les intereccions de van der Waals són intereccions fortes entre molècules no
carregades
c. Les intereccions hidrofòbiques fan que els soluts hidrofòbics tendeixin a separar-se.
d. Totes son certes
RESPOSTA: a perquè les altres es contradiuen en elles mateixes

49- Sobre isòmers, quina informació és incorrecta:

a. Els isòmers geomètric difereixen en la disposició dels grups sustituens respecte el
doble enllaç
b. Els enantomers son imatges especulars
c. Els diasteromers son imatges no especulars
d. En 2n, la n és el nombre de carbonis no quirals de la molècula
RESPOSTA: d, perquè és el contrari.

50- Quina de les respostes següents conté l’ordre correcte segons el nivell estructural de les
biomolècules?
a. Aminoàcids < ribosoma < proteïna < mitocondris
b. Proteïna < ribosoma < mitocondris < aminoàcids
c. Aminoàcids < proteïna < mitocondris < ribosoma
d. Proteïna < aminoàcid < mitocondri < ribosoma
RESPOSTA: a, ja que els nivells d’organització van dels monòmers (nucleòtids) fins als
nivells més complexos com pot ser un orgànul (mitocondris).

51- De les següents frases quina és la correcte:

a. Els esteroisomers són molècules que contenen enllaços químics amb els mateixos
enllaços constituents
b. Un esteroisomer és un atom amb 4 molècules diferents
c. El numero de esteroisomers es calcula segona la formula: 4xN, sent N el numero de
carbonis quirals de la molecula
d. Els esteroisomers que són imatges especulars són els enantiòmers
RESPOSTA: d, enantiòmers són esteroisomers que són imatges especulars, és a dir, a
través d’un mirall veuríem la mateixa disposició de les molècules constituents

52- Quina de les següents afirmacions és certa:

a. El PKa és calcula segons la formula: Ph + log(A-) / (AH)
b. El pH sistòlic és proper a 7
c. Els tampons biològics actuen en pH baixos
d. L’addicció d’un tampó provoca el canvi de pH en la sang
RESPOSTA: b, el pH sistòlic o més conegut com neutre és 7, ja que l’escala de pH va del 0
al 14

53- Quina sobre les següents afirmacions sobre les macromolècules és falsa?
a. Estan constituïdes a partir de precursors simples
 b. La seva massa molecular és menor de 500 Da
c. La seva naturalesa polimèrica està formada per proteïnes, àcids nucleics i
monosacàrids
d. Són polímers
RESPOSTA: c, està format per proteïnes, àcids nucleics i polisacàrids (sucres)

54- Quina de les següents afirmacions sobre els estereoisòmers és falsa?

a. Contenen els mateixos enllaços químics
b. El nombre d’estereoisòmers es calcula multiplicant per dos el nombre de
carbonis quirals de la molècula
c. La configuració dels àtoms constituents és diferent
d. Les formes D- i L- de l'àcid làctic són enantiòmers
RESPOSTA: b, ja que es calcula elevant al nombre de carbonis quiral el nombre dos, i no
multiplicant-lo per dos.

55- Un tampó o amortidor és:

a. Barreja d’àcid feble i la seva base conjugada
b. Enzim que regula el pas de substàncies a la cèl·lula
c. Barreja d’àcid fort i la seva base
d. Enzim que sintetitza el ADN
RESPOSTA: a. La b és falsa perquè ja que es calcula elevant al nombre de carbonis quiral
el nombre dos, i no multiplicant-lo per dos. La c perquè és una barreja de l'àcid feble i no el
fort. I la d perquè no és un enzim i té com a funció mantenir el pH constant.
PROTEÏNES:

1- Totes les proteïnes...

a. Són L-aminoàcids.
b. Són iguals en el grup R.
c. No poden ser modificades post-traduccionalment.
d. Són heteropolímers de α‐aminoàcids.
RESPOSTA: d

2- Quina d’aquestes afirmacions sobre el dicroisme circular és falsa?

a. Estudia la desnaturalització química o tèrmica de proteïnes.
b. S’utilitza per estudiar l’esteroisomeria de C quirals dels aminoàcids.
c. Permet determinar l’estructura terciària de les proteïnes.
d. Treballa a la zona del UV llunyà (190-250nm)
RESPOSTA: c

3- On es troba classificada la serina?

a. No polars, alifàtics.
b. Polars, no carregats.
c. Aromàtics.
d. Carregats negativament.
RESPOSTA: b

4- Quina d’aquestes característiques generals de les proteïnes és certa ?

a. Són homopolímers de α-aminoàcids.
b. Tots són L-aminoàcis.
c. Difereixen entre ells en el grup R.
d. No poden ser modificats post-traduccionalment donant lloc a diferents espècies
proteïques.
RESPOSTA: c, segons el grup R que tinguin, podem saber la seva classificació: No polars
alifàtics, aromàtics, polars no carregats, carregats positivament o carregats negativament.
La a és incorrecta perquè són heteropolímers d’α-aminoàcids, és a dir, els seus monòmers
són diferents. La b ho és perquè la glicina no ho és. I la d, poden ser modificats ja que el
seu radical pot reaccionar donant lloc a nove sis espècies.

5- En quins d’aquests hipotètics casos la càrrega neta serà negativa?

a. pH=5,35 i pKa=5,35
b. pH=6,1 i pKa=2,84
c. pH=4,67 i pKa=7,2
 d. pH=3.06 i pKa=8,56
RESPOSTA: b, la càrrega serà negativa ja que el pH és més gran que la pKa.

6- Quina de les següents tècniques espectroscòpiques s’utilitza en molècules amb

moment dipol i amb mostres sòlides o líquides?

a. Espectrofotòmetre (Llei de Lambert i Beer).

b. Cristal·lografia de raigs X.
c. Espectroscòpia d’infraroig.
d. Ressonància magnètica nuclear.
RESPOSTA: c, ja que en les altres tècniques s’utilitzen en molècules amb àtoms
amb nombre de protons i neutrons imparells i mostres en dissolució (la d), en la a es
miren mostres líquides i en la b s’utilitzen cristalls.

7- Quina càrrega neta té el següent pèptid a pH=6:

Pro-Arg-Ile-Phe-Gln-Lys-Ala-Leu-Ile

a. -1.
b. 2.
c. 7.
 d. -2.
RESPOSTA: b, per al següent càlcul:

8- Quina de les següents propietats és pròpia de les proteïnes fibroses?

a. Estructura simple i repetitiva.
b. Plegament compacte.
c. Gran diversitat estructural i funcional.
d. a i b són correctes.
RESPOSTA: a, ja que les altres són propietats de proteïnes globulars i la d engloba les
incorrectes.

9- Sobre les proteïnes globulars és cert que…:

a. tenen una estructura simple i repetitiva.
b. són solubles, com per exemple l’ α-queratina.
c. tenen un plegament compacte, com per exemple la mioglobina.
d. només tenen una funció estructural.
RESPOSTA: c, perquè les proteïnes globulars tenen un plegament compacte gràcies al
seus tipus d’estructura que la fan agafar una forma esférica, i a més la mioglobina, és una
proteína globular. La a incorrecta, perquè les que tenen aquest tipus d’estructura són les
proteïnes fibroses. La b incorrecta, perquè l’ α-queratina és una proteína fibrosa. I la d,
perquè les proteïnes globulars tenen una gran diversitat estructural i funcional.

10- En quins grups podem classificar el grup radical dels aminoàcids?

a. no polar alifàtic, aromàtic, carregat positivament i carregat negativament.
b. dipolar, aromàtic, polar, carregat positivament i carregat negativament
c. sulfatat, aromàtic, carregat positivament i carregat negativament.
 d. no polar alifàtic, aromàtic, polar, carregat positivament i carregat
negativament.
RESPOSTA: d

11- L’estructura secundària en conformació β…

a. Els grups radicals apunten alternativament cap a dalt i cap a baix.
b. S’estabilitzada mitjançant interaccions febles i ponts disulfur
c. Descriu l'organització espacial de les proteïnes amb més d’una subunitat.
d. Presenta una cadena principal compacta, enrotllada al voltant de l’eix de la molècula.
RESPOSTA: a. La b és falsa perquè s’estabilitza mitjançant ponts d’hidrogen. La c, perquè
la que descriu l'organització espacial de les proteïnes amb més d’una subunitat és
l’estructura quaternària. I la d, perquè en aquest cas s'està referint a l'estructura secundària
amb conformació α.

12- Les proteïnes fibroses NO:

a. Són un tipus de proteïnes
b. Generalment, són insolubles en aigua
c. Estan formades per moltes repeticions d’estructures secundàries diferents
d. És un exemple l’elastina.
RESPOSTA: c, estan formades per repeticions d’α-Hèlix

13- L’estructura terciària d’una proteïna:

a. Descriu l’organització espacial de les proteïnes amb més d’una subunitat
b. Té tres subtipus: α-hèlix, fulla-β paral·lela i fulla-β antiparal·lela.
c. Forma una proteïna multimèrica.
d. Està estabilitzada per diferents tipus d’enllaços forts i interaccions febles.
RESPOSTA: d, està estabilitzada per ponts d’hidrogen, forces de Van der Waals, ponts
disulfur, enllaços amida... Les respostes a i c corresponen a l’estructura quaternària. I la
resposta b, és una barreja entre les diferents estructures secundàries.

14- TOTS els aminoàcids:

a. Són levògirs.
b. Comparteixen el mateix radical.
c. Tenen un grup carboxil, un grup amino i com a mínim un carboni.
d. Tenen el mateix punt isoelèctric (PI).
RESPOSTA: c, tots els aminoàcids tenen en comú tenir un grup carboxil a un extrem, un
grup amino a l’altre i a més un carboni α i un hidrogen. La a es incorrecta perquè la glicina
no ho és. La b, perquè tots difereixen en el radical. I la d, per la mateixa raó.
15- Les diferents estructures d’una proteïna són estables en cada cas en concret per:
a. ponts d’hidrogen
b. enllaços peptídics de tipus covalent
c. ponts disulfur
d. totes les respostes anteriors són correctes
RESPOSTA: d, les diferents estructures d’una proteïna són estables en cada cas en concret
per: a- Les estructures secundàries de les proteïnes es troben estabilitzades mitjançant els
ponts d’Hidrogen, en el cas de les -hèlix són interns i en les conformacions els segments es
troben seqüencialment allunyats. b- Qualsevol cadena formada per aminoàcids es troba
formada per enllaços peptídics que els uneixen entre ells, podríem dir per tant que
l’”estructura primària” de la proteïna si s’estabilitza o es dona gràcies a aquest tipus d’enllaç.
c- Les estructures terciàries de les proteïnes s’estabilitzen gràcies a aquestes interaccions
més febles.

16- Un grup prostètic és:

a. Una proteïna formada per una part aminoacídica i una altre biomolècula
b. La part no aminoacídica d’una proteïna conjugada amb una altra biomolècula com
podria ser una lipoproteïna.
c. La part proteica de l’estructura de les heteroproteïnes.
d. La part no aminoacídica d’una proteïna conjugada amb una altra biomolècula
com podria ser les histones.
RESPOSTA: b, ja que la definició de grup prostètic és aquesta, a més l’exemple
d’heteroproteïna també és correcte. La a és falsa perquè no es tracta d’un tipus de proteïna
sinó d’una part en concret. La c perquè és just la part contrària a l’indicada en la resposta,
com justificat a la b. I la d és aparentment correcte exceptuant que les histones no són
heteroproteïnes ja que exclusivament estan formades per aminoàcids.

17- Funcions biològiques de les proteïnes:

a. Regulació (mitjançant hormones peptídiques com la insulina), Transport de diverses
substàncies (ex. Hemoglobina), moviment del músculs (ex. insulina) i Reserva
energètica entre d’altres.
b. Catàlisis, Estructura, Transport i Moviment.
c. Catàlisi (a través d’enzims), Estructurals (presents en la matriu cel·lular),
Transportadores de diverses substàncies, Reguladores a través d’hormones
peptídiques i moviment per exemple dels músculs.
d. Catàlisi (a través d’enzims), Estructurals (com ara la cel·lulosa), Reguladores a
través d’hormones peptídiques i moviment per exemple dels músculs.
RESPOSTA: c, perquè és la més completa de totes. La a és falsa perquè a part de que es
troba incompleta, la insulina és una hormona reguladora, no s’encarrega del moviment dels
músculs. La b no és del tot correcte ja que es troba incompleta, faltaria per exemple la
funció de regulació. I la d és incorrecte ja que la cel·lulosa o és una proteïna sinó un
polisacàrid

18- Segons l'estructura secundària x-hèlix i conformació B, en que coincideixen?

a. Tenen els grups R disposats iguals
b. La cadena principal és semblant a les dues
c. S'estabilitza mitjançant Ponts d’hidrogen interns en les dues estructures
d. En la estructura secundaria de x-helix, s’estabilitza mitjançant Ponts
d’hidrogen interés, mentres que en la conformació de B s’estabilitza mitjançant
ponts d’hidrogen amb segments seqüencialment llunyans.
RESPOSTA: d. La x-hèlix te els R disposats cap al exterior i la conformació B apunten cap a
dalt i cap a Baix. La cadena principal a la x-hèlix es compacta i a la conformació B més
extesa

19- La estructura de un aminoácido está formada por:

a. Un carbono unido a un hidrógeno, un grupo cetona y un grupo amino.
b. Un carbono unido a un hidrógeno, un radical, un grupo amino y otro grupo
carboxilo.
c. Un carbono unido a un radical y un grupo carboxilo.
d. Un único hidrógeno unido a un grupo aldehído
RESPOSTA: b

20- La funció específica d’una proteïna es veu definida en:

a. El seu grup prostètic
b. En el grup R (radical)
c. El seu domini
d. El seu punt isoelèctric
RESPOSTA: c, perquè en el domini trobem la seqüència d’aminoàcids que indicaràn quina
funció fa la proteïna, la qual pot tenir més d’una, osigui, més d’un domini. En canvi, el grup
prostètic, que es la part no proteica conjugada, pot ser essencial per a que una proteïna faci
les seves funcions pero no es on veiem definides aquestes. El radical, per altra banda,
determina com son els aminoàcids, és a dir, es el que fa que difereixin entre ells.Per últim,
el punt isoelèctric indica el pH quan la càrrega neta del aminoàcid és 0, però no la seva
funció.

21- Sobre els aminoàcids és fals que:

a. Hi ha 20 aminoàcids proteïnogènics, que són els que formen proteïnes
b. Tots els aminoàcids tenen carbonis quirals
 c. Els aminoàcids no essencials són aquells que el cos pot sintetitzar per si sol
d. Els aminoàcids es poden classificar en 5 grups segons el seu radical R
RESPOSTA: b. No tots els aminoàcids presenten carbonis quirals: la glicina és l’únic
aminoàcid que no en té cap. Per altra banda, sí que és cert que les proteïnes es formen a
partir de 20 aminoàcids, i que els no essencials són aquells que el cos pot sintetitzar per si
sol. A més a més, també és cert que els aminoàcids es poden classificar en 5 grups segons
el seu radical R: alifàtics no polars, aromàtics, polars no carregats, carregats positivament i
carregats negativament.

22- Quina d’aquestes afirmacions és certa sobre l’enllaç peptídic?

a. És un enllaç iònic
b. És un enllaç entre el grup carboxil d’un aminoàcid i l’hidroxil del següent
c. En la formació d’aquest enllaç s’allibera una molècula d’aigua
d. És l’enllaç que uneix les dues cadenes de DNA
RESPOSTA: c. L’enllaç peptídic és un enllaç covalent, no iònic, i es dona entre el grup
carboxil d’un aminoàcid i el amino del següent (no hidroxil). A més a més, és l’enllaç que
uneix dos aminoàcids per formar pèptids, no dues cadenes de DNA (que van unides per
ponts d’hidrogen entre les seves bases nitrogenades. En canvi, és cert que en la formació
d’aquest enllaç s’allibera una molècula d’aigua, formada a partir d’un OH del grup carboxil i
un hidrogen del grup amino.

23- Amb quin tipus d’enllaç o força intermolecular estabilitza l’estructura alfa-hèlix de les
proteïnes?
a. Ponts disulfur
b. Ponts d’hidrogen
c. Enllaços covalents
d. Dipol induït- Dipol induït
RESPOSTA: b. L’estructura alfa-hèlix (estructura secundària de les proteïnes) s’estabilitza
mitjançant ponts d’hidrogen interns entre el nitrogen i l’hidrogen. No s’estabilitza mitjançant
ponts disulfur (no hi ha suficient sofre), enllaços covalents (és un enllaç massa fort) o dipol
induït-dipol induït (és una força intermolecular massa feble).

24- Què és un grup prostètic?

a. La part no aminoacídica d’una proteïna conjugada
b. Un aliniamient múltiple de seqüències de proteïnes
c. Les múltiples subunitats d’una proteïna
d. Cap de les anteriors
RESPOSTA: a, ja que la B correspon a la estructura, i la C a la definició de proteïna
multimèrica
 25- Quina d’aquestes afirmacions sobre les proteïnes és certa?
a. Es poden combinar amb una altra biomolècula
b. Només poden presentar un domini
c. La estructura secundària és conformació beta
d. S’uneixen mitjançant l’enllaç O-glicosídic
RESPOSTA: a, ja que la B si que pot presentar més d’un domini, la C també te la alfa hèlix i
la D es mitjançant enllaç peptídic

26- La estructura secundaria α-hèlix de les proteïnes:

a. S’estabilitza amb interaccions febles i ponts de disulfur.
b. Existeixen dos tipus, la paral·lela i l’antiparal·lela.
c. Només és present als microorganismes.
d. Està enrotllada al voltant de l’hèlix de les molècules.
RESPOSTA: d.

27- Els aminoàcids...

a. Formen les proteïnes amb l’enllaç peptídic que és rígid i pla.
b. Existeixen essencials i no essencials.
c. Formen les proteïnes amb l’enllaç o-glicosídic i poden formar estructures cícliques.
d. Correctes la a i la b.
RESPOSTA: d

28- Els aminoàcid essencials…

a. El propi organisme no les pot sintetitzar i las ha d’obtenir de la dieta.
b. Només formen estructures primàries.
c. El seu pH és àcid.
d. Totes són correctes.
RESPOSTA: a

29- L'estructura secundària α-hèlix:

a. S'estabilitza mitjançant ponts d'hidrogen interns
b. Els grups R apunten alternativament cap a dalt i cap abaix
c. S'estabilitza mitjançant ponts d'hidrogen amb segments seqüencialment llunyans.
d. La cadena principal esta estesa.
RESPOSTA: a. Les altres respostes corresponen a característiques de la β. a l’α es grups R
estan disposats cap a l’exterior, s’estabilitza mitjançant ponts d’hidrogen interns i la cadena
és compacta.
30- Quins dels següents aminoàcids són no polars:
a. Alanina, metionina, glicina
b. Serina, fenilalanina, leucina
c. Valina, triptòfan, metionina
d. Arginina, glutamina, valina.
RESPOSTA: c. L’alanina, la valina, la leucina, la metionina, la fenilalanina i el triptòfan son
no polars, mentre que la glicina, la serina, la glutamina i l’arginina són polars, per tant la
única seqüencia correcta es la c.

31- Quina de les següents característiques fa referència a les proteïnes fibroses:

a. Generalment contenen diversos tipus d'estructura secundària
b. Gran diversitat estructural i funcional
c. Estructura simple i repetitiva
d. Plegament compacte
RESPOSTA: c. La resta de característiques corresponen a les proteïnes globulars.

32- Quina d’aquestes característiques es típica de les proteïnes?

a. Les proteïnes són heteropolímers de α-aminoàcids.
b. Hi ha 18 tipus diferents de proteïnes.
c. Els triacilglicerols són un exemple de proteïnes.
d. Totes les respostes anteriors són falses.
RESPOSTA: a, ja que hi han 20 tipus de proteïnes, i no 18. I els triacilglicerols (o TAG) són
lípids i no proteïnes. I la D no es possible ja que la resposta A és la correcta.

33- Com es defineix la estructura secundària?

a. És una disposició tridimensional global de tots els àtoms d’una proteína
b. La estructura secundària é son es descriu l’organització espacial de les proteïnes
amb més d’una subunitat.
c. És un plegament regular local entre diferents aminoàcids propers a la cadena
polipeptídica.
d. Seqüència lineal d’aminàcids de la proteïna disposats de manera ordenada.
RESPOSTA: c, ja que la opció A és la definició de la estructura terciaria, la B la definició
d’una estructura quaternària i la D la definició d’una estructura primària.

34- Quins aquests grups d’aminàcids són essencials?

a. Alanina, Arginina i Histidina.
b. Alanina, Isoleucina i Valina.
c. Glutamat, Valina i Glutamina.
d. Isoleucina, Valina i Histidina.
RESPOSTA: d, perquè les proteïnes essencials són la Histidina, la Isoleucina, la Leucina, la
Lysina, la Methionina, la Phenylalanina, la Threonina, el Tryptophan i la Valina.

35- Què són les proteïnes?

a. Homopolímers d’α-pentoses
b. Cadenes polihidrocarbonades
c. Heteropolímers d’α-aminoàcids
d. Cadenes simples d’aminoàcids
RESPOSTA: c, perquè estan formades per polímers d’aminoàcids diferents. Les cadenes
polihidrocarbonades corresponen als àcids grassos. I moltes d’elles estàn formades per
estructures complexes.

36- Què és el punt isoelèctric (pI)?

a. pH en el que la càrrega neta de l'aminoàcid o la proteïna és 0.
b. pH en el que s’igualen les proporcions d’aminoàcid o proteïna carregat negativament
i neutre.
c. pH en el que s’igualen les proporcions d’aminoàcid o proteïna carregat positivament i
neutre.
d. pH en el que la càrrega neta del aminoàcid o proteïna és -1.
RESPOSTA: a

37- Quina frase sobre l’estructura de les proteïnes és certa?

a. L’ α- hèlix és un tipus d’estructura terciària
b. La majoria de les proteïnes tenen una estructura secundària globular.
c. Les proteïnes poden tenir fins a 5 nivells de replegament.
d. L’estructura quaternària descriu l’organització espacial de les proteïnes amb
més d’una subunitat.
RESPOSTA: d. La a és incorrecte perquè és estructura secundària. La b perquè l’estructura
globular correspon a l’estructura terciària. I la c perquè tenen 4.

38- Què és una proteïna conjugada?

a. Una proteïna que presenta un grup prostètic.
b. Una proteïna que presenta una part no aminoacídica.
c. És una proteïna formada per una apoproteïna i una part no proteica.
d. Totes són correctes.
RESPOSTA: d, una proteïna conjugada és una proteïna formada per una part aminoacidica
(proteica) anomenada apoproteïna i per una part no aminoacídica (no proteica) anomenada
grup prostètic.
39- Quina afirmació és correcta sobre l’estructura hèlix alfa.
a. Forma part de l’estructura primària d’una proteïna.
b. És una molècula dipolar.
c. Gira en sentit horari.
d. Els grups R es disposen cap a l’interior per donar més estabilitat.
RESPOSTA: b, aquesta estructura té zones on la densitat electrònica és més elevades i
altres on és més baixa, creant càrregues negatives i positives. La a és falsa perquè
’estructura primària d’una molècula és la cadena d’aminoàcids, la qual forma estructures
com l’hèlix alfa o la làmina beta per formar la seva estructura secundària. La c perquè gira
en sentit antihorari, és dextrògira. I la d perquè els radicals es posicionen cap a l’exterior.
Tampoc no ho fan per estabilitat, el que sí fan per estabilitzar-se és formar ponts d’hidrogen
entre oxigens i hidrogens.

40- Els aminoàcids es classifiquen en:

a. Polars, no polars, aromàtics, carregats positivament i carregats negativament.
b. Polars, polars negatius, polars positius, aromàtics, negatius purs i positius purs.
c. Polars, no polars, metilats, carregats positivament i carregats negativament.
d. Neutres, aromatitzats, carregats positivament i carregats negativament.
RESPOSTA: a. Aquesta és la resposta correcta: poden ser polars (neutres, però tenen
densitats electròniques diferents i creen dipols), no polars (completament neutres i no
presentes dipol), aromàtics (amb benzè a la seva estructura), carregats negativament
(radical amb càrrega negativa) i carregats positivament (radical amb càrrega positiva).

41- Sobre les proteïnes és cert:

a. Son heterpolímers de aminoàcids.
b. Difereixen en els grups radicals.
c. Poden ser modificats post-tradicionalment donant lloc a l’origen de diferents
espècies proteiques.
d. Totes son correctes.
RESPOST: d, atès que A, B i C son característiques generals de les proteïnes.

42- Quines estructures s’observen a la foto?

a. Estructura primària i quaternària
b. Estructura beta conformació antiparal·lela i terciària.
c. Estructura secundaria alfa-hèlix i beta conformació paral·lela.
d. Estructura quaternària i beta conformació paral·lela.
RESPOSTA: b, perquè tal i com s’observa en la primera imatge els
plecs i enllaços ens indica que és una estructura secundaria
antiparal·lela i la segona imatge és terciària per que es el conjunt de diferents estructures
secundaries juntes.

43- Quina de les següents afirmacions NO és certa?

a. La regió de la cadena polipeptídica no te un plegament independent.
b. Una cadena polipeptídica pot tenir un o més dominis.
c. Correspon a una unitat evolutiva.
d. Pot tenir domini funcional o estructural.
RESPOSTA: a, ja que la regió de la cadena polipeptídica te un plegament independent.

44- Quina característica no és pròpia de les proteïnes:

a. Majoritàriament són D-aminoàcids
b. Tenen funció estructural
c. Poden ser modificades post-traduccionalment donant lloc a diferents espècies
proteiques
d. Poden ser catalitzadors biològics
RESPOSTA: a, ja que la majoria de proteïnes són L-aminoàcids i la resta són
característiques pròpies de les proteïnes.

45- Un enllaç peptídic...

a. És elàstic i pla
b. Uneix proteïnes
c. No deixa anar una molècula d’aigua
d. És l’enllaç entre un grup amino i un grup carboxil
RESPOSTA: d, ja que un enllaç peptídic és rígid (i no elàstic) i pla, uneix aminoàcids (i no
proteïnes) i deixa anar una molècula d’aigua.

46- Una diferència entre les proteïnes fibroses i les proteïnes globulars és...
a. Les proteïnes fibroses tenen funció estructural i les globulars no.
b. Les proteïnes globulars tenen la calena polipeptídica plegada i les fibroses
estirada
c. Les proteïnes fibroses són solubles i les globulars insolubles.
d. Les proteïnes globulars tenen funció estructural i les fibroses no.
RESPOSTA: b, ja que tant les proteïnes globulars com les fibroses poden tenir funció
estructural i les proteïnes fibroses són insolubles en aigua i les globulars solubles (no al
revés).

47- Sobre les estructures secundàries hèlix alfa i conformació-ß de les proteïnes és cert
que:
 a. La disposició dels grups R és la mateixa als dos tipus d’estructura
b. Només l’estructura làmina-ß forma proteïnes globulars
c. La hèlix alfa s’enrotlla a l’eix de la molècula de manera dextrògira
d. La làmina-ß s’estabilitza amb ponts d’hidrogen de molècules contigües.
RESPOSTA: c. La a és falsa perquè a la hèlix alfa es disposen tots cap a l’exterior, a la
làmina-ß es disposen alternats cap a dalt i cap a baix. La b perquè els dos tipus
d’estructures poden formar part de proteïnes globulars. I la d perquè s’estabilitza amb ponts
d’H però de segments de la molècula llunyans entre sí

48- En un estudi de dicroisme circular d’una proteïna: assenyala quina estructura

secundària té una major absorció a 190 nm
a. L’hèlix alfa
b. Làmina-ß
c. Les dues presenten la mateixa absorció
d. No es pot determinar sense saber de quina proteïna es tracta.
RESPOSTA: a, és la que absorbeix més llum per la seva conformació de C quirals. La b és
incorrecta perquè té una menor absorció. La c perquè l'absorció és diferent a 190 nm,
comença a ser molt similar a partir dels 240 nm. I la d perquè per a caracteritzar les
proteïnes és necessari saber quines estructures les conformen, és un estudi realitzat
precisament per a saber les característiques de la mateixa.

49- Sobre la cromatografia d’intercanvi iònic és fals que:

a. La reïna ha de tenir càrrega diferent de la proteïna a purificar
b. Un cop introduïda la substància que augmenta la força iònica, elucidarà la proteïna a
purificar
c. Les variacions de Ph no afecten a la elució de la proteïna problema
d. L’intercanviador amb càrrega positiva s’anomena aniònic.
RESPOSTA: c, el Ph pot canviar la càrrega de la proteïna i per tant ser un factor que
influeixi en la elució. La a és certa perquè per a que primer s’elueixin les proteïnes que no
interessa purificar, aquestes han de tenir la mateixa càrrega que la reïna. La b perquè un
cop hem augmentat la força iònica les proteïnes problema es deslliguen de la reïna i
eluciden. I la d perquè és l’intercanviador amb càrrega negativa que s’anomena catiònic.

50- Què significa que un aminoàcid (AA) és un electròlit amfòter?

a. Que segons el pH del medi, pot existir en forma d’anió o de catió i, la punt
isoelèctric, de zwitterió.
b. Que és un tipus d’AA no essencial.
c. que és un dels AA que es localitzen en la regió de la cadena proteica coneguda com
a domini.
 d. que forma un ió polar en certs intervals de pH.
RESPOSTA: a. Totes les altres són falses: que l’AA sigui un electròlit amfòter no té res a
veure amb que sigui essencial o no, no te res a veure en a la regió de la proteïna en la que
es troba i justament pel fet que es amfòlit, és un ió dipolar en certs intervals de pH i no polar.

51- De les proteïnes és fals que:

a. Formen part del flux de la informació
b. Són heteropolimers d’aminoàcids, units per enllaços o-glicosídic.
c. Poden ser catalitzadors, com l’amilasa.
d. Potser, després de la traducció són modificats i, com a resultat poden donar
diferents proteïnes.
RESPOSTA: b, ja que les proteïnes si que són heteropolimers però els aminoàcids no
s’enllacen per mitjà de enllaços o-glicosídics sinó per enllaços peptídics. La a és incorrecta
ja que les proteïnes si formen part del flux d’informació com la DNA polimerasa. La resposta
c) ens diu que proteïnes poden ser catalitzadors i, si que és cert, perquè trobem els enzims i
un exemple seria l’amilasa com a hidrolitzant del midó. La resposta d) també es certa ja que
post-traduccionalmet pot haver-hi canvis en la seqüència d’aminoàcids.

52- Sobre l’estructura de les proteïnes:

a. És fals que trobem dos estructures secundàries l’α en forma d’hèlix i la β que pot ser
paral·lela o antiparal·lela.
b. És cert que l’estructura quaternària és l’organització espacial de les proteïnes amb
una subunitat.
c. És fals que l’estructura terciària s’estabilitza gràcies a interaccions febles, els
ponts d’hidrogen.
d. És cert que l’estructura secundària α-hèlix s’estabilitza mitjançant pots disulfurs.
RESPOSTA: c, es correcta ja que l’estructura terciària no s’estabilitza amb ponts d’hidrogen
si no mitjançant ponts disulfurs. La resposta la a) no és la correcta perquè està dient que
aquesta afirmació és falsa quan no ho és. La b) tampoc perquè no és veritat que l’estructura
quaternària estructuri una sola subunitat si no que ho fa amb més d’una. I la resposta d) es
falsa perquè a l’estructura secundària α-hèlix s’estabilitza amb ponts d’hidrogen.

53- Quan una proteïna es desnaturalitza...

a. La proteïna compta amb l’estructura primària però també la secundària.
b. La proteïna augmenta el seu nivell de capasitat de solubilitat.
c. La proteïna perd les seves propietats biològiques.
d. La proteïna es torna globular.
RESPOSTA: c, perquè la proteïna al desnaturalitzar-se perd totes les estructures espacials i
no pot complir la funció. En aquesta pregunta: la resposta a) és incorrecta perquè només
quedarà amb l’estructura primària. La resposta b) és incorrecta perquè disminueix la seva
solubilitat. I, la resposta d) és incorrecta perquè perd totes les estructures menys la primària,
per tant no pot ser globular.
CARACTERITZACIÓ I PURIFICACIÓ DE PROTEÏNES

1- Quina funció té el SDS?

a. formar ponts d’hidrogen en les proteïnes.
b. trencar forces de Van der Waals que es formen en les proteïnes.
c. formar enllaços N-glicosídics que es formen en subunitats de les proteïnes.
d. trencar ponts d’hidrogen que es formen en les subunitats de les proteïnes.
RESPOSTA: d, el SDS és un detergent que trenca els ponts d’hidrogen formats en les
subunitats de les proteïnes.

2- Què és el dicroisme circular?

a. És un fenòmen físic d’absorció de llum polaritzada circularment per part de
molècules quirals que treballa en la zona del UV proper.
b. És una espectroscòpia que estudia els canvis en els nivells vibracionals.
c. És un fenòmen físic d’absorció de llum polaritzada circularment per part de
molècules quirals que treballa en la zona del UV llunyà.
d. És una espectroscòpia que estudia molècules amb moment dipol.
RESPOSTA: c, es tracta del camp UV llunyà i no proper, com diu l’opció a. La b i la d són
incorrectes perquè en aquest cas es parla de l’espectroscòpia d’infraroig.

3- En la purificació de proteïnes…
a. La manipulació és màxima.
b. S’utilitza el major número d’etapes de purificació.
c. Les opcions a i b son correctes.
d. La manipulació és mínima.
RESPOSTA: d, en aquests processos la manipulació ha de ser la mínima possible.

4- En la electroforesis bidimensional:
a. Es separen mostres simples.
b. La primera dimensió es el SDS-PAGE. .
c. La segona dimensió és l’enfoc isoelèctric.
d. La primera dimensió és l’enfoc isoelèctric.
RESPOSTA: d, és la primera i no la segona.

5- Quina de les següents afirmacions sobre el dicroisme circular és falsa:

a. S’utilitza per estudiar estereoisomeria de C quirals dels aminoàcids
b. Permet determinar l’estructura quaternària de les proteïnes.
c. Treballa a la zona del UV llunyà (190‐250 nm).
 d. És el fenomen físic d’absorció diferent per part d’una substància quiral dels dos
components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada circularment.
RESPOSTA: b, la segona opció és falsa ja que el dicroisme circular determina l’estructura
secundària i no pas la quaternària. L’estructura quaternària descriu l’organització espacial
de les proteïnes amb més d’una subunitat i l’estudi de la seva estructura es fa mitjançant
cristal·lografia de raig X i ressonància magnètica nuclear.

6- Quin dels següents no es un paràmetre important de la cromatografia d’intercanvi ionic:

a. Carrega del intercanviador
b. Carrega de la proteina
c. Elució
d. Velocitat del flux
RESPOSTA: d, l’última opció és incorrecta ja que és un paràmetre de la cromatografia per
gel de filtració, la qual es basa en el rang de fraccionament de les molècules, en el volum
d’aplicació i d’exclusió i en la velocitat del flux. Mentre que la cromatografia d’intercanvi iònic
té en compte la carrega del intercanviador si es un catió o un anió, depenent de la seva
càrrega. També és important considerar la càrrega de la proteïna segons el pH i l’elució, la
qual pot determinar un augment de la força iònica.

7. El tipus d’electroforesi que separa les proteïnes d’acord a la seva relació m/q.
a. Magnètica nuclear
b. Nativa
c. Desnaturalitzant
d. Bidimensional
RESPOSTA: b, ja que és l’electroforesi nativa una tècnica analítica de separació de
biomolècules mitjançant l’acció d’un camp elèctric que separa les proteïnes tenint en compte
la massa i la carrega i per això permet conservar l’activitat enzimàtica i l’estructura
oligomèrica

8- Les cromatografies de gel filtració

a. Són desnaturalitzants i si tenim una proteïna amb més d’una subunitat ens donaran
resultats diferents.
b. S’utilitza un detergent que trenca els ponts d’hidrogen
c. Es realitza una separació per pes molecular
d. És important tenir en compte la càrrega del intercanviador i la càrrega de la proteïna
RESPOSTA: c, ja que les cromatografies de gel filtració no són desnaturalitzants ni s’utilitza
cap detergent (SDS) per trencar ponts d’hidrogen. Aquesta es basa en la separació per pes
molecular on no hem de tenir en compte la càrrega del intercanviador ni de la proteïna.
9- Pel que fa a l’electroforesi
a. Hi poden haver dos tipus, la nativa i la desestabilitzant
b. És més fàcil en molècules petites i i hi trobem molècules amb moment dipol.
c. Hi poden haver 3 tipus i en un d’aquests s’utilitza SDS.
d. Es basa en l’estudi de l’espín i la seva ressonància.
RESPOSTA: c, ja que aquest procés és una tècnica analítica de separació de biomolècules
mitjançant l’acció d’un camp elèctric on hi consten tres tipus d’electroforesi, la nativa la
desnaturalitzant i la bidimensional. En la bidimensional, concretament en la segona
dimensió és on hi veiem l’aplicació de SDS.

10- En la caracterització i purificació de proteïnes, el coeficient d’extinció molar

a. Ens dóna informació de l’absorbància
b. Es basa en l’estudi del grup prostètic
c. Descriu l’organització espacial de les proteïnes
d. Permet realitzar la cromatografia d’intercanvi iònic
RESPOSTA: a, ja que és un coeficient que s’utilitza en l’espectroscòpia i que relaciona la
quantitat de llum absorbida per una solució d’una determinada molècula en una cubeta i a
una longitud d’ona determinada per poder així trobar l’absorbància.

11- En una cromatografia per gel de filtració:

a. Les molècules amb un pes molecular més elevat son les primeres a caure
b. Les molècules amb un pes molecular més elevat son les últimes a caure
c. El rang de fraccionament determinarà el resultat
d. A i C son certes
RESPOSTA: d, la força de la gravetat fa que les molècules amb mes pes caiguin abans i
depenent del rang de fraccionament la molecula serà capaç de passar a traves dels porus
del filtre o no

12- En una cromatografia d’intercanvi iònic:

a. Hi ha una separació de proteïnes per interaccions hidrofòbiques
b. La proteïna no es desnaturalitza
c. No és necessari conèixer el punt de ionització prèviament a la prova
d. La proteïna es trenca en els seus monòmers
RESPOSTA: b, la proteïna no es veu sotmesa a cap gel desnaturalitzant com SDS‐PAGE

13- Per analitzar l’estructura secundària d’una proteïna es fa la prova de:

a. Dicroisme circular
b. Electroforesi desnaturalitzant
c. Cristal·lografia de raig X
 d. Ressonància magnètica nuclear
RESPOSTA: a, el dicroisme circular dona resultats sobre l’estructura secundària d’una
proteïna ja que estudia estereoisomeria dels carbonis quirals dels aminoàcids.

14- Dicroisme circular:

a. És el fenomen físic de debsorció diferent per part d’una substància quiral dels dos
components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada circularment.
b. És el fenomen físic d’absorció igual per part d’una substància quiral dels dos
components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada circularment.
c. És el fenomen físic d’absorció diferent per part d’una substància quiral dels dos
components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada triangularment.
d. És el fenomen físic d’absorció diferent per part d’una substància quiral dels
dos components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada circularment.
RESPOSTA: d, és la definició correcte

15- La cromatografia d’intercanvi iònic és…

a. una separació per càrrega
b. unió per càrrega
c. no existeix
d. no forma part de les tècniques de caracterització i purificació de proteïnes
RESPOSTA: a, és el principi bàsic

16- Quants tipus d’ inhibició hi ha?

a. Un
b. Tres
c. Dos
d. Quatre
RESPOSTA: c, Inhibició competitiva: L’inhibidor és molt similar al substrat i s’uneix al
mateix, per tant l’inhibidor i el substrat competeixen pel mateix lloc. Inhibició no competitiva:
L’inhibidor no s’uneix al mateix lloc que el substrat, sinó que deforma el centre actiu i el
substrat no pot unir-se bé.
17- Per estudiar l’estructura secundària de les proteïnes, quina o quines tècniques podem
utilitzar?
a. Cristal·lografia de raig X
b. Dicroisme circular o espectroscopia optica
c. Ressonància magnètica o espectroscòpia òptic
d. Dicroisme circular o cristal·lografia de raig X
RESPOSTA: b, ja que la cristal·lografia de raig X i la ressonància magnètica estan
pensades per l’estudi d’estructures terciàries i quaternàries.
18- En l’electroforesi nativa
a. Les proteïnes oligomèriques es separen en subunitats independents
b. No es conserva l’activitat enzimàtica
c. Es separen les proteïnes d’acord amb la seva relació m/q
d. És una tècnica de separació de biomolècules mitjançant l’acció d’un camp magnètic
RESPOSTA: c. La a seria incorrecte perquè aquest tipus de separació és pròpia de
l’electroforesi desnaturalitzant en gels de poliacrilamida. La resposta b és incorrecte perquè
en l’electroforesi nativa sí es conserva l’activitat enzimàtica. I per últim, la d és incorrecte
perquè en l’electroforesi, les biomolècules es separen per l’acció d’un camp elèctric, no
magnètic.

19- Si volem purificar una proteïna amb càrrega negativa, quins dels següents mètodes es
més adient?
a. Electroforesi SDS-PAGE
b. Cromatografia d’intercanvi iònic
c. Cromatografia gel filtració
d. Dicroisme circular
RESPOSTA: b, ja que és un procés que es basa en les propietats de càrrega de les
molècules. L’electroforesi SDS-PAGE es basa en la separació de proteïnes en funció el seu
pes molecular. La cromatografia de gel filtració es basa en la separació de molècules per
pes molecular, no per la càrrega. El dicroisme circular és un mètode d’estudi de l’estructura
de proteïnes, no ens serveix per purificar-les.

20- Quin dels següents no forma part dels paràmetres importants de la cromatografia gel
filtració?
a. Rang de fraccionament
b. Volum d’exclusió
c. Càrrega de la proteïna
d. Velocitat de flux
RESPOSTA: b, la carrega de la proteïna és un parametre important pel que fa a la
cromatografia d’intercanvi iònic. La resta de respostes formen part del paràmetres que es
tenen en conte al duur a terme una cromatografia gel filtració, juntament amb el volum
d’aplicació.

21- Quin pes veurem en una banda de GADPH al aplicar-se una electroforesi de SDS?
a. 144.000 Da
b. 7200 Da
c. 108.000 Da
 d. 3600 Da
RESPOSTA: d, la GADPH té 4 subunitats de 3600 Da cada una (3600 x 4 = 144.000). Com
la electroforesi de SDS és desnaturalitzant trenca les 4 subunitats deixant visible una banda
de 3600 Da. La resta de respostes corresponen a 2 unitats (7200 Da) i 3 unitat (108.000 Da)

22- Quina de les següents opcions sobre la ressonància magnètica nuclear és certa?
a. Els cristalls ordenats difracten els raigs X
b. Funciona millor amb proteïnes de tamany elevat.
c. Menor número d’etapes de purificació
d. Es basa en la ressonància de l’espín en aquells nuclis amb n+p no parell.
RESPOSTA: d, es basa en la ressonància de l’espín en aquells nuclis amb n+p no parell. La
a és falsa perquè forma part de la purificació per cristalografia. La b perquè és més fàcil
amb proteïnes petites. I la c perquè forma part de les generalitats de purificació de
proteïnes.

23- Sobre la cromatografia gel filtrador és cert:

a. És una tècnica espectroscòpica.
b. No defineix el volum d’exclusió.
c. És una cromatografia sòlid-gas.
d. Separa les molècules en funció del seu tamany i forma.
RESPOSTA: d, la cromatografia gel filtrador és una tècnica de purificació de proteïnes, sòlid
– líquid, que separa les molècules en funció del seu tamany i forma i que defineix el volum
d’exclusió.

24- La espectroscòpia...:
a. S’utilitza per mesurar quina quantitat de llum pot absorbir una substància química.
b. Estudia les interaccions entre la radiació electromagnètica i la matèria en
funció de la longitud d’ona.
c. Estudia les interaccions entre les molècules.
d. Estudia les
RESPOSTA: b, l’espectroscòpia és l’estudi de les interaccions entre la radiació
electromagnètica i la matèria en funció de la longitud d’ona, amb absorció o emissió
d’energia radiant.

25- En que consisteix l’electroforesi?

a. En la separació de biomolècules mitjançant un camp electromagnètic.
b. És una tècnica espectroscòpica.
c. Totes són incorrectes.
d. En la separació de biomolècules mitjançant l’acció d’un camp elèctric.
RESPOSTA: d, l’electroforesi consisteix en la separació de biomolècules mitjançant l’acció
d’un camp elèctric (no electromagnètic) i és una tècnica de purificació de proteïnes.

26- Una reacció en cadena de la polimerasa permet:

a. Fer un clon de l'organisme
b. Permet modificar la seqüencia del RNA missatger
c. Permet l’amplificació in situ de la seqüencia del DNA delimitat per qualsevol
nucleòtid.
d. Cap dels anteriors
RESPOSTA: d, perquè una reacció en cadena de la polimerasa permet l’amplificació in
vitro de la seqüència del DNA delimitat entre dos oligonucleòtids o primers.

27- Quin dels següents components son necessaris per una reacció en cadena de la
polimerasa?
a. DNA motlle i DNA polimerasa
b. Tampó i MgCl2
c. dNTPs i oligonucleòtids (primers)
d. tots els anteriors
RESPOSTA: d, perquè tots aquests components son necessaris per poder recombinar una
seqüencia del DNA.

28- Durant la reacció en cadena de polimerasa la temperatura(aproximat):

a. Comença a 95 graus celcius i segons el temps va disminuïnt
b. Comença a temperatura baixa fins a arribar a 95 graus
c. La temperatura comença a 95 graus celcius i finalment acaba sobre 70 graus
celcius
d. Es mante a temperatura constant del sistema internacional
RESPOSTA: c la temperatura comença molt alta per produir desnaturalització, despres
disminueix la temperatura per produir hibridació i torna a començar a pujar la temperatura
fins a 70 graus celcius aprox.

29- En l’equació de la Llei de Lambert-Beer:

a. Es calcula la velocitat en la que una intensitat de llum incideix en un medi, i la
velocitat quan surt per després relacionarles i calcular l’absorvància.
b. El coeficient d’extinció molar indica la quantitat de llum absorbida per una solució 1M
d’una determinada molècula en una cubeta d’1 cm de pas de llum a una longitud
d’ona indeterminada.
c. Es té en compte la concentració absorbent en el medi.
d. La longitud indica la distancia desde el la lámpara fins al detector.
RESPOSTA: c. La resposta A está malament ja que es relacionen les intensitats de llum
quan entra al medi i quan surt, no les velocitats. En la resposta B trobem l’error de que la
longitud d’ona és determinada, no indeterminada. I per últim, la resposta D és incorrecte
perque la longitud indica la distáncia travessada per la llum en el medi.

30- En quant a la purificació de proteïnes:

a. La cromatografia d’intercanvi iònic utilitza els paràmetres de rang de fraccionament,
volum d’exclusió, volum d’aplicació i velocitat del flux.
b. La electroforesi consisteix en la separació de biomolècules amb camp elèctric.
c. La técnica bidimensional per electroforèsi separa les biomolécules mitjançant el pes
molecular i la càrrega.
d. En la técnica nativa de la electroforesi no es conserva ni l’activitat enzimàtica ni
l’estructura oligomèrica.
RESPOSTA: b. En la A, els paràmetres exposats es refereixen a la cromatografia per gel de
filtració. En la C, no se separen segons la càrrega sino el pI (punt isoelèctric). En la D, es tot
el contrari, ja que es conserven ambdues.

31- Quina d'aquestes tècniques és Espectroscòpica:

a. electroforesi
b. SDS-PAGE
c. Dicroïsme circular
d. Cromatografia de filtració en gel
RESPOSTA: ja que (a, b i d) son tècniques de purificació de proteïnes

32- Quina d'aquestes afirmacions NO correspon a l'espectroscòpia d'infraroig:

a. es basa en la resonancia de l'espín en els nuclis amb n+p impar
b. S'observen canvis en els nivells vibracionals
c. Es fa en mostres sòlides o líquides
d. S'observen molècules amb moment dipol
RESPOSTA: a, ja que, correspon a Resonancia Magnètica Nuclear (RMN)

33- Quin d'aquests paràmetres NO és important en la Cromatografia per filtració en gel:

a. Rang de fraccionament
b. Volum d'exclusió
c. Velocitat de flux
d. percentatge en massa del dissolvent
RESPOSTA: d, perque aquest no és un paràmetre a tenir en compte en aquesta tècnica,
mentre que les altres 3 respostes, sí.
 34- Marca l’opció incorrecte. Per purificar una proteïna...
a. Fa falta trencar la membrana del teixit
b. S’ha de desnaturalitzar
c. S’utilitza l’espectròmetre
d. Es trenquen els lípids amb enzims i saponificació
RESPOSTA: b, ja que no s’ha de desnaturalitzar per purificar una proteïna

35- Per saber el caràcter de la proteïna…

a. pH<pIà +
b. PH>PIà -
c. PH=PIà 0
d. Totes són correctes
RESPOSTA: d. Totes són correctes ja que segons la càrrega de la proteïna es pot saber si
té un caràcter positiu, negatiu o nul. Això és sap amb aquestes normes.

36- El dicromisme circular...

a. Treballa a la zona de 190-220 nm
b. Fa canvis en els nivells vibracionals
c. Serveix per mostres sòlides o líquides
d. És la quantificació principal de l’estructura secundària
RESPOSTA: a. Totes les altres pertanyen a l’espectroscòpia d’infraroig

37- Què és útil la llei de Lambert-Beer?

a. És una llei emprada per calcular la radiació electromagnètica de la matèria en funció
de la seva longitud d’ona.
b. És una llei que serveix entre altres coses per a estudiar l’estructura de les proteïnes.
c. Les respostes b i d són certes.
d. És una tècnica de caracterització de proteïnes que es basa en la relació d’absorció
de llum amb les propietats del material traspassat.
RESPOSTA: c, ja que la llei de Lambert-Beer és una tècnica de caracterització de proteïnes
basada en la relació d’absorció de la llum amb les propietats del material traspassat, on
unes de les seves aplicacions és l’estudi de l’estructura de les proteïnes. La a) és falsa ja
que s’està referint al terme general d’espectroscòpia.

38- La estructura terciària i quaternària de les proteïnes pot ser estudiada a través de...
a. Cristal·lografia de raigs X
b. Dicroïsme circular
c. Ressonància magnètica nuclear
 d. Les respostes a i c són correctes
RESPOSTA: d, ja que l’estudi de l’estructura terciària i quaternària es pot realitzar
mitjançant la cristal·lografia de raig X i la ressonància magnètica nuclear. La resposta b) és
falsa ja que amb el dicroisme circular només podem estudiar l’estructura secundària de les
proteïnes.

39- Què és l’electroforesi?

a. És una tècnica utilitzada per a separar les biomolècules mitjançant un camp
magnètic.
b. Tècnica utilitzada per a separar les biomolècules mitjançant camps elèctrics i camps
magnètics
c. És una tècnica que s’utilitza per separar biomolècules mitjançant una ona
electromagnètica incident.
d. Tècnica utilitzada per a separar les biomolècules mitjançant camp elèctric.
RESPOSTA: d, ja que l’electroforesi serveix per a separar biomolècules només mitjançant
un camp elèctric. Per aquesta raó les respostes a b i c són falses

40- Quina d’aquestes afirmacions sobre la técnica del dicroisme circular no és certa?
a. S’utilitza per a estudiar la estereoisomeria de carbonis quirals dels aminoàcids.
b. S’utilitza en estudis conformacionals de proteïnes i pèptids.
c. S’utilitza per a l’estudi de les estructures terciàries i quaternàries de les
proteïnes.
d. S’utilitza en estudis de desnaturalització química o térmica de proteïnes.
RESPOSTA: c, ja que el dicroisme circular no s’utilitza per a l’estudi de les estructures
terciàries i quaternàries sinó per a l’estudi de l’estructura secundària.

41. La cromatografía per gel de filtració…

a. Separa les proteines per pes molecular
b. Només serveix per l’estimació del pes molecular per les proteines mononomèriques.
c. Serveix per l’estimació de la càrrega iónica de les proteïnes.
d. Cap de les anteriors.
RESPOSTA: a. La B és falsa ja que també serveix per a l’estimació del pes molecular de les
proteïnes multimèriques. La C és falsa perquè serveix per a separar proteïnes per pes
molecular, no per carrega.

42- Sobre les tècniques espectroscòpiques:

a. En el dicroisme circular podem determinar les estructures terciàries de les proteïnes
b. L’espectroscòpia d’infraroig només és possible en sòlids i gasos.
 c. En la ressonància nuclear els nuclis han de complir que p+n ha de ser
imparell.
d. El coeficient d’extracció molar és una constant universal per a totes les proteïnes.
RESPOSTA: c, ja que els neutrons i els protons han de sumar un número imparell. La A és
falsa ja que determina les estructures secundàries La B és falsa ja que és en sòlids i en
líquids només. La D és falsa ja que el coeficient d’extracció molar és un paràmetre específic
de la proteïna.

43- En la cromatografia:
a. Podem separar per càrrega i per diferents estructures.
b. Si la càrrega és igual a 1 el pI serà superior al ph
c. Si el intercanviador és aniònic la càrrega serà negativa
d. En la gel filtració només s’utilitzen proteïnes oligomèriques.
RESPOSTA: b, ja que si ph es inferior a pI, la càrrega és + La A és falsa ja que es separa
per càrrega i per pes molecular La C és falsa ja que la càrrega serà positiva La D és falsa ja
que s’utilitzen monomèriques i multimèriques.

44- Sobre l’electroforesi:

a. Les biomolècules es separen mitjançant un camp magnètic
b. En la nativa i la desnaturalitzant les conserven les estructures oligomèriques
c. En la bidimensional només es separa en funció de la massa molecular i en proteïnes
senzilles.
d. En la desnaturalitzant coneixem el pes molecular de les proteïnes.
RESPOSTA: d, ja que l’hem de saber ja que les proteïnes es separen segons el pes
molecular. La A és falsa ja que es separen mitjançant un camp elèctric La B és falsa ja que
només es conserven en la nativa, en la desnaturalitzant es separen La C és falsa ja que es
separen segons el PI i la massa molecular i en proteïnes complexes.

45- El moviment de partícules carregades en un camp elèctric és

a. Una funció del SDS
b. Electroforesi nativa
c. Electroforesis de poliacrilamida
d. Electroforesis
RESPOSTA: d, ja que l’electroforesi es una tècnica analítica de separació de biomolècules
mitjançant l’acció d’un camp elèctric. La b i la c no serien correctes ja que són un tipus
diferent de electroforesis que no depenen del camp elèctric.

46- Agent desnaturalitzant que s’uneix a les proteïnes i trenca les seves interaccions no
covalents.
 a. Electroforesis
b. El gel separador
c. Funció del SDS
d. Cap de les anteriors és correcta
RESPOSTA: c. Perquè la funció SDS correspon al tipus d’electroforesi
desnaturalitzant.

47- Quina de les expressions següents és certa quan la càrrega de la proteïna és postitiva:
a. pH < pI
b. pH = pI
c. pH > pI
d. pK > pI
RESPOSTA: a. Ja que la b correspondria a una càrrega 0, la c a una càrrega
negativa.

48- Quina tècnica de caracterització investiga a partir de la vibració dels enllaços covalents
de les molècules?
a. La cristal·lografia de raigs X
b. El dicromisme circular
c. L’espectroscòpia d’infraroigs
d. Cap d’aquestes tècniques
RESPOSTA: c.

49- Quina tècnica de les següents té la capacitat de separar les molècules pel seu mida?
a. Cromatografia gel-filtració
b. Cromatografia d’intercanvi iònic
c. Electroforesis desnaturalitzant
d. Electroforesis nativa
RESPOSTA: a, ja que s’utilitza un gel amb porus que deixa passar les molècues de la mida
determinada. Ens podríem confondre amb la electroforesis desnaturalitzant però separa en
funció del pes.

50- Quins paràmetres són els paràmetres importants en la gel filtració:

a. Velocitat del flux, el rang de fraccionament i el volum d’exclusió i d’aplicació.
b. La càrrega de l’intercanviador, de la proteïna i l’elució
c. El color del gel
d. La relació entra la massa i la càrrega
RESPOSTA: a, ja que les altres opcions són d’altres tècniques com la electroforesis o la
cromatografia d’intercanvi iònic.
51- La llei de Lamber-Beer diu que l’absorbància depèn de:
a. De la concentració de la proteïna
b. De la longitud de la cubeta
c. Del coeficient d’extinció molar
d. Totes les anteriors són correctes
RESPOSTA: b, la absorbancia ve determinada per la formula A= C x I x E, és a dir una
combinació de les respostes a, b i c.

52- La cromatografia es una tècnica de purificació d'àcids nucleics

a. Cert
b. Fals, es una tècnica de purificació de proteïnes
c. Cap de les anteriors
d. La cromatogràfica determina la longitud d’ona
RESPOSTA: b.

53- La electroforesi SDS es determina en funció de la seva relació m/q

a. Cert
b. Fals
c. Es determina en funció de la potencial de ionització
d. Cap de les anteriors
RESPOSTA: b, ja que ve en funció del seu pes molecular.

54- Quina de les següents tècniques espectroscòpiques s’utilitza per estudiar

l’esteroisomeria dels carbonis quirals dels aminoàcids.
a. Espectroscòpia de infraroig
b. Ressonancia magnètica nuclear
c. Cristalografia de raig x
d. Dicroisme circular
RESPOSTA: d

55- Quina de les següents afirmacions sobre electroforesi es falsa?

a. Hi ha tres tipus : nativa, desnaturalitzant i bidimensional
b. En la electroforesi desnaturalitzant, es separen les proteïnes en funció del pes
molecular
c. En la electroforesi nativa, ,es separen les proteïnes en funció de la seva relació m/q
d. En la electroforesi de gel per filtració , es fa una separació de les mostres
complexes.
RESPOSTA: d, electroforesi de gel per filtració no existeix. És la cromatografia
de gel per filtració, que el que fa és una separació per pes molecular.
ENZIMS

1- Quina d’aquestes afirmacions sobre el funcionament dels enzims és falsa?

a. L’energia procedent de la interacció enzim-substrat s’anomena Energia de Fixació.
b. L’enzim disminueix l’energia lliure de Gibbs.
c. La interacció enzim-substrat es dona al centre actiu.
d. El complexe enzim-substrat es complementari a l’estat de transició.
RESPOSTA: b

2- Quina d’aquestes comparacions es compleix en la inhibició competitiva.

a. Vmax > Vmax’, Km = Km’.
b. Vmax = Vmax’, Km = Km’.
c. Vmax > Vmax’, Km > Km’.
d. Vmax = Vmax’, Km < Km’.
RESPOSTA: d

3- Quina d’aquestes afirmacions es veritat sobre cinètica enzimàtica?

a. La transformació dels dobles recíprocs no permet determinar cap paràmetre cinètic.
b. Quan Kcat/Km > 10^6, l’enzim ha arribat a la perfecció catalítica.
c. Quan la concentració d’enzim és molt més baixa que la de substrat s’arriba
ràpidament a un estat estacionari.
d. Els inhibidors enzimàtics fan disminuir l’activitat de l’enzim sense entrar en contacte
directe amb ell.

4- Pel que fa als enzims

a. Són catalitzadors biològiques i permeten que la reacció sigui espontània
b. Són molt eficients en qualsevol condició fisiològica
c. Sempre requereixen la presència d’un cofactor
d. L’enzim no disminueix l’energia d’activació
RESPOSTA: d, ja que són catalitzadors que fan la reacció més ràpida, disminuint l’energia
d’activació. Són eficients en unes condicions fisiològiques de PH neutre i 37 graus i no
sempre requereixen la presència d’un cofactor.

5- En els enzims
a. L’energia procedent del funcionament dels enzims altera els equilibris de la reacció
b. El complexe enzim substrat, l’energia prové d’enllaços forts no covalents transitoris
c. La interacció enzim substrat es dóna fora del centre actiu
d. L’energia procedent de la interacció E-S s’anomena AGcat
RESPOSTA: d, ja que en el complexe enzim substrat l’energia anomenada AGcat prové
d’enllaços covalents transitoris i de febles no covalents. Un enzim no altera els equilibris ja
que la relació reactiu-producte és la mateixa

6- Pel que fa als inhibidors enzimàtics

a. Pot ser que en alguns casos l’inhibidor no faci variar la velocitat però si la
concentració de substrat
b. No permeten que es realitzi la funció de catalització
c. Hi trobem dos tipus d’inhibidors, una inhibició primària i una de secundària
d. Pot ser que no alteri en cap moment la concentració del substrat ni la seva velocitat.
RESPOSTA: a, ja que en la inhibició competitiva l’inhibidor és molt similar al substrat i
s’uneix al mateix, per tant, la concentració de substrat es veurà reduïda.

7- Quina de les següents característiques dels enzims és certa?

a. Són molt eficients.
b. Són poc específics.
c. Es necessiten en molta quantitat.
d. Poden necessitar la presència d’un cofactor, com ara un apoenzim.
RESPOSTA: a, augmenten la velocitat de la reacció entre 10 5 -1017. La b és incorrecta
perquè cada enzim catalitza un sol tipus de reacció. La c perquè es necessiten en baixes
quantitats. I la d és falsa perquè l’apoenzim és la part proteica del holoenzim unida al
cofactor, no el cofactor en sí.

8- La presència d’un enzim en una reacció provoca que disminueixi:

a. La variació de G0.
b. La concentració inicial de substrat.
c. La temperatura en la que es produeix la reacció.
d. L'energia d’activació.
RESPOSTA: d, la funció de l’enzim és reduir l’energia necessària per arribar a l’estat de
transició entre substrat i producte.

9- Quina de les següents característiques del centre actiu determina que es tracti d’una
inhibició no competitiva?
a. L’aigua està excluida del centre actiu.
b. El seu microentorn no afavoreix la reacció.
c. El centre actiu pot tenir una forma característica pel substrat.
d. Es pot descriure com una butxaca a l’estructura de la proteïna.
RESPOSTA: c, ja que l’inhibidor no s’unirà al mateix lloc que el substrat i no hauran de
competir.
10- Quina de les següents afirmacions sobre els enzims és FALSA?
a. Poden o no requerir un cofactor per al seu funcionament.
b. Són catalitzadors biològics.
c. Poden requerir molècules no proteiques.
d. Són capaços d’alterar l’equilibri de la reacció sobre la que actuen.
RESPOSTA: d, ja que els enzims són capaços d’accelerar la reacció però en cap cas poden
alterar l’equilibri de la mateixa.

11- Quin d’aquests grups d’enzims s’encarrega de transferir grups entre reaccions?
a. Oxido-reductases.
b. Hidrolases.
c. Transferases.
d. Lyases.
RESPOSTA: c, ja que les oxido-reductases transfereixen electrons, les lyases promouen la
formació d’enllaços i les hidrolases la transferència de grups funcionals i aigua.

12- Quins paràmetres dels enzims es mesuren per tècniques espectrofotomètriques?

a. L’augment de la concentració de producte en el temps.
b. L’augment de la concentració de substrat en el temps.
c. La disminució de la concentració de substrat en el temps.
d. a i d són correctes.
RESPOSTA: d, ja que no té sentit mesurar l’activitat enzimàtica observant l’augment de
substrat ja que es una reacció que pretén transformar el substrat en producte més
ràpidament i no generar substrat.

13- Què no és cert sobre els enzims?

a. Augmenten la velocitat de la reacció.
b. La majoria són proteïnes globulars.
c. Es necesiten en grans quantitats
d. No canvien el sentit de la reacció.
RESPOSTA: c, els enzims es necesiten en quantitats baixes.

14- Què és un cofactor?

a. és un ió o molècula que participa en el procés catalític sense ser ni enzim ni
substrat.
b. És com una butxaca a l’estructura de la proteïna on es crea un microentorn únic que
afavoreix la reacció.
c. És la part proteica de l’enzim.
 d. és un ió o molècula que participa en el procés catalític i forma part del substrat.
RESPOSTA: a. La b és incorrecta perquè aquesta és la definició de centre actiu. La c,
perquè això és l’apoenzim. I la d, perquè no forma part del substrat.

15- Quina és la frase correcta?

a. Els catalitzadors enzimàtics són molècules que s’uneixen als enzims i en fan
disminuïr la seva activitat.
b. En la inhibició competitiva l’inhibidor no s’uneix al mateix lloc que el substrat.
c. En la inhibició competitiva l’inhibidor s’uneix a l’enzim reversiblement al
mateix lloc que el substrat i per tant l’inhibidor i el substrat competeixen pel
mateix lloc.
d. En la inhibició no competitiva l’inhibidor s’uneix a l’enzim reversiblement al mateix
lloc que el substrat i per tant l’inhibidor i el substrat competeixen pel mateix lloc.
RESPOSTA: c. La a és incorrecta, perquè els que fan disminuir l’activitat dels enzims són
els inhibidors. La b, perquè això es dona en la inhibició no competitiva. I la d, perquè això es
dona en la inhibició competitiva.

16- Un haloenzim és:

a. La unió d’un apoenzim i un grup prostètic
b. La unió d’un grup prostètic i un cofactor
c. La unió d’un apoenzim i un cofactor
d. A i C són correctes.
RESPOSTA: d, un haloenzim es la unió d’un apoenzim i un grup prostètic o cofactor

17- L’energia d’activació:

a. És la necessària per obtenir productes.
b. Es redueix al unir-se un enzim al substrat.
c. És la que prové de la unió de les interaccions entre l’enzim i el substrat.
d. Es redueix junt a la Energia lliure de Gibbs quan s’utilitza l’enzim.
RESPOSTA: b, es redueix l’energia d’activació. La a és incorrecta perquè es la necessària
per arribar a l’estat de transició. La c, la energia que prové d’aquestes interaccions es la
energia de fixació. D, la energia lliure de Gibbs no es redueix.

18- Els inhibidors reversibles:

a. Poden ser de 4 tipus: competitius, no competitius, mixtes i incompetitius.
b. Fan variar la cinètica enzimàtica positivament.
c. El competitiu s’uneix al substrat o a l’enzim.
d. Cap de les respostes anteriors és correcta.
RESPOSTA: d. La resposta a és incorrecta perquè poden ser competitius, no competitius i
mixtes. La b, varien la cinètica negativament. I la c, el competitiu s’uneix al centre actiu del
enzim.

19- En la cinètica enzimàtica:

a. L’energia d’activació és la necessària per a què s’arribi a l’estrat de transició de
substrat a productes.
b. L’energia lliure de Gibbs no es modifica
c. Com major és la Km (Constant de Michaelis) major és la afinitat entre enzim i
substrat.
d. Com major és la Km (Constant de Michaelis) menor és la afinitat entre enzim i
substrat.
RESPOSTA: d. La resposta a i b són incorrectes perquè aquests conceptes no formen part
específicament de la cinètica enzimàtica, per tant encara que sigui cert, en aquest cas són
falses.I la c és incorrecta ja que com major és la Km significa que ha de reaccionar una
major concentració de substrat per arribar a la meitat de la velocitat màxima, per tant menor
afinitat.

20- Haloenzim:
a. unió entre l’apoenzim (part proteica de l’enzim) i un grup prostètic (unions
fortes) o cofactor (unions febles)
b. unió entre un cofactor (part proteica de l’enzim) i un grup prostètic
c. unió entre l’apoenzim (part proteica de l’enzim) i un grup prostètic (unions febles) o
cofactor (unions fortes)
d. És un tipus d’enzim

RESPOSTA: a. La b és falsa ja que el cofactor és una part NO proteica que s’uneix a una
que si ho és per formar l’haloenzim. c, és incorrecta ja que els grups prostètics formen
unions fortes i els cofactors febles. La d, és incorrecta perquè els diferents tipus d’enzims
són Oxidoreductasses, Transferases, Hidrolases, Liases, Isomerases o ligases. Per tant no
ho és.

21- La inhibició competitiva

a. fa disminuir l’activitat de l’enzim deformant el centre actiu del substrat.
b. augmenta l’activitat de l’enzim deformant el centre actiu del substrat.
c. fa disminuir l’activitat de l’enzim ja que s’uneix al mateix lloc que el substrat i
competeix per ell
d. l’inhibidor és el substrat
RESPOSTA: c, és la resposta correcta ja que l’inhibidor competitiu té la mateixa forma que
el substrat i competeix per el mateix lloc fent disminuir l’activitat de l’enzim. La a és falsa ja
que descriu la inhibició no competitiva. La b és falsa ja que qualsevol tipus d’inhibició
disminueix l’activitat de l’enzim, a part de que la competitiva no deforma el centre actiu. I la d
és incorrecta ja que, encara que pot tenir la mateixa forma que el substrat, l’inhibidor quan
s’ajunta al centre actiu no provoca cap reacció

22- Un inhibidor competitivo:

a. Disminuye la velocidad inicial de la reacción
b. Disminuye la velocidad máxima de la reacción
c. No afecta el valor de la Km
d. Todas las respuestas son correctas
RESPOSTA: a

23- Como se llama la característica de la enzima que solo interactua con su sustrato?
a. Especialidad.
b. Especificidad.
c. Holoenzima
d. Apoenzima
RESPOSTA: b. Una holoenzima es una enzima que está formada por una apoenzima y un
cofactor. Especialidad no tiene nada que ver

24- L’energia procedent de la interacció E-S s’anomena Energia de Fixació (ΔGcat) i prové
de:
a. Enllaços no covalents transitoris amb el substrat.
b. Enllaços covalents transitoris amb el substrat. Es no covalent
c. Interaccions febles no covalents entre l’enzim i el cofactor. Interaccions febles no
covalents entre l’enzim i el susbtrat
d. De la interacción E-P. Es de la interacción E-S
RESPOSTA: a

24- Els enzims:

a. Tenen la capacitat de canviar el sentit d’una reacció
b. Disminueixen l’energia d’activació i l’energia lliure de Gibbs.
c. Augmenten l’energia d’activació per a que així augmenti la velocitat de reacció entre
10^5 i 10^17.
d. No fa una reacció més espontània sinó més ràpida
RESPOSTA: d, ja que fa disminuir l’energia d’activació però no l’energia lliure de Gibbs, per
tant la B la descartariem perquè seria incorrecta. La resposta A és incorrecta pq no poden
fer canviar el sentit d’una reacció. Per últim la resposta C és incorrecte perquè no
augmenten l’energia d’activació, sino que la disminueixen.

25- En una reacció on la concentració de substrat és molt més elevada que la del enzim:
a. La reacció frena i disminueix la seva velocitat fins arribar a un estat estacionari on la
concentració de l’enzim i del substrat no varia de manera apreciable.
b. Augmenta molt ràpidament la velocitat en funció de la concentració de l’enzim (fase
exponencial)
c. La fase estacionaria indica que la velocitat no canvia de manera apreciable en
funció de la concentració de substrat.
d. La Km indica el numero de molécules de substrat que transforma una molècula
d’enzim per segon.
RESPOSTA: c. La resposta A, en canvi, hauria dìndicar que la reacció arriba ràpidament al
estat estacionari, no lentament. En la resposta B és en funció de la concentració del
substrat, no de l’enzim. I en la D, s'està parlant de la Kcat, no de la Km.

26- Quina d’aquestes característiques dels enzims és falsa?

a. Només són necessàries petites quantitats d’enzim per catalitzar la reacció
b. Els enzims treballen en condicions fisiològiques (37ºC i pH 7)
c. La majoria dels enzims són proteïnes globulars
d. Els enzims alteren els equilibris de la reacció, i per això aquesta funciona a
més velocitat
RESPOSTA: d. Els enzims no alteren els equilibris de la reacció: el que fan es disminuir
l’energia d’activació, que és l’energia mínima necessària que han d’assolir els reactius per
arribar a un estat de transició i, finalment, transformar-se en productes. Així que, gràcies als
enzims, els reactius assoleixen l’estat de transició abans i la reacció és més ràpida. Totes
les altres opcions són certes: només són necessàries petites quantitats d’enzim per
catalitzar la reacció (ja que són increïblement eficients), els enzims treballen en condicions
fisiològiques (37ºC i pH 7, que són les condicions fisiològiques del cos) i la majoria dels
enzims són proteïnes globulars.

27- Sobre el centre actiu d’un enzim, quina d’aquestes afirmacions és certa?
a. El centre actiu és una part molt gran de l’enzim
b. Normalment, el centre actiu és hidrofílic, és a dir, que permet l’entrada d’aigua
c. Per a que la reacció sigui catalitzada, el substrat ha de tenir una forma que
encaixi perfectament amb el centre actiu
d. En el centre actiu podem distingir tres tipus d’aminoàcids
RESPOSTA: c. El centre actiu és una part petita de la proteïna enzimàtica. Normalment, el
microentorn que crea exclou l’aigua (a no ser que participi en el mecanisme de reacció), així
que no es pot afirmar que el centre actiu tingui un comportament hidrofílic sinó hidrofòbic. A
més a més, en el centre actiu s’hi poden distingir dos tipus d’aminoàcids, no tres: els que
fixen el substrat a l’enzim i els que catalitzen la seva transformació química. En canvi, és
cert que per a que la reacció sigui catalitzada, el substrat ha de tenir una forma que encaixi
perfectament amb el centre actiu, ja que les interaccions que tenen lloc entre l’enzim i el
substrat requereixen un contacte molt proper, que només s’assoleix si aquests dos encaixen
perfectament.

28- Els cofactors...

a. Van units a la resta de l’enzim amb un enllaç fort
b. Quan són de caràcter orgànic s’anomenen holoenzims
c. No són imprescindibles per al funcionament de l’enzim
d. Alguns ions metàl·lics, com el ferro o el coure, poden actuar com a cofactors
RESPOSTA: d. Els cofactors, a diferència dels grups prostètics, van units a la resta de
l’enzim (anomenat apoenzim) per un enllaç feble. Quan són de caràcter orgànic s’anomenen
coenzims; “holoenzim” és el nom que rep un enzim sencer, conformat per una part proteica
(apoenzim) i una altra no proteica (cofactor o grup prostètic). Els cofactors són
imprescindibles per als enzims que els presenten: si no s’hi uneixen, no podran funcionar.
En canvi, és cert que alguns ions metàl·lics, com el ferro o el coure, poden actuar com a
cofactors, en aquest cas inorgànics.

29- Què és un holoenzim?

a. És l’enzim que requereix d’un coenzim
b. És l’enzim unit a un cofactor
c. És l’enzim amb major energia d’activació
d. És la part proteica d’un enzim
RESPOSTA: b

30- Què passa en la inhibició competitiva?

a. L’inhibidor no competeix amb el substrat pel centre actiu
b. L’inhibidor s’uneix al centre actiu de l’enzim
c. L’inhibidor competeix pel centre actiu amb el substrat
d. B i C són correctes
RESPOSTA: c, perquè la A correspon a la no competitiva, a la B ja s’ha acabat la
competició i la D no és correcta perquè la B tampoc ho és

31- Quina afirmació no és correcta sobre els enzims?

 a. Es necessiten en grans quantitats
b. Augmenten la velocitat de reacció
c. No alteren l’equilibri
d. Són catalitzadors biològics
RESPOSTA: a, ja que les altres són característiques certes dels enzims

32- Quina d’aquestes opcions correspon a una característica pròpia dels enzims:
a. Treballen en condicions fisiológiques.
b. Sempre necessiten un cofactor.
c. Alteren l’equilibri de la reacció.
d. Poden augmentar o disminuir la velocitat de la reacció depenent de les necessitats.
RESPOSTA: a

33- Un holoenzim…
a. És un enzim que pel seu funcionament necessita altres molècules no proteiques.
b. Esta format per un apoenzim i cofactor o grup prostètic.
c. Esta format per un part proteica i un cofactor o grup prostètic.
d. Totes son correctes.
RESPOSTA: d

34- Un inhibidor competitu:

a. Augmenta l’activitat de l’enzim.
b. S’uneix a l’enzim de manera reversible.
c. Destrueix l’enzim.
d. Forma el complex: enzim+substrat+inhibidor
RESPOSTA: b

35- Una de les característiques del centre actiu és:

a. Format per aminoàcids que poden trobar-se allunyats, l'aigua està generalment
exclosa.
b. Format per aminoàcids que anabolitzen la seva transformació química.
c. Són aplanats, fet que facilita la reacció en ocupar més espai
d. Quan reaccionen amb els substrats generen un enllaç fort.
RESPOSTA: a. La b és falsa perquè està format per aminoàcids que catalitzen la seva
transformació química. La c perquè tenen una estructura tridimensional en forma de
cavitat/butxaca que facilita que el substrat s’hi encaixi. I la d perquè quan reaccionen amb
els substrats generen un enllaç feble.

36- Els enzims es caracteritzen per:

 a. Ser poc eficients i regulables
b. Treballar en condicions fisiològiques i ser molt específics
c. Ser proteïnes globulars i no necessitar l’ajuda d’una altra molècula
d. Ser proteïnes filamentoses i ser molt eficients.
RESPOSTA: b. La a és incorrecta perquè són molt eficients i regulables. La c perquè la
majoria són proteïnes globulars i poden requerir la presència d’un cofactor. I la d perquè són
proteïnes globulars i ser molt eficients.

37- Que caldria fer per aconseguir que en un procés controlat enzimàticament la velocitat de
reacció augmentes el doble?
a. Duplicar la concentració de substrat
b. Duplicar la concentració d’enzims
c. Augmentar la temperatura al doble
d. Disminuir a la meitat la concentració de substrat
RESPOSTA: a, que si s’augmenta la concentració de substrat vol dir que hi ha més
molècules de substrat per volum d’enzim, el que facilita la probabilitat de trobada entre
substrat i enzim.

38- Marca la funció que és correcta respecte als enzims?

a. Els enzims són catalitzadors biològics.
b. Els enzims alteren la proporció entre productes i reactius d’una reacció.
c. Es necessiten quantitats molts grans d’enzims perque puguin dur la seva funció.
d. Els enzims disminueixen la velocitat de les reaccions.
RESPOSTA: a, ja que els enzims no alteren els equilibris de les reaccions, es necessiten
poca concentració d’aquests perque duiguin a terme la seva funció i els enzims fan
augmentar la velocitat de la reacció fent que aquesta es produeixi amb més rapidesa.

39- Que són els inhibidors enzimàtics?

a. Són lípids que que s’uneixen als enzims en forma de substrat per duur a terme la
funció.
b. Son molècules que s’uneixen als enzims i fan augmentar la seva activitat.
c. Son molècules que s’uneixen als enzims i fan disminuir la seva activitat.
d. Són lípids que s’uneixen als enzims i d’aquesta manera fan augmentar l’activitat
enzimática.
RESPOSTA: c, ja que no són lípids i fan disminuir la seva activitat, no la augmenten.

40- Per tal de que un enzim dugui a terme la seva funció a vegades necessita d’una altre
molècula no proteica. Quina d’aquestes molècules NO pot ajudar al funcionament?
a. Cu2+.
 b. NAD.
c. Vitamines.
d. Totes són certes.
RESPOSTA: d, ja que són cofactors que participen en el procés catalític sense ser enzim ni
substrat.

41- Quina de les següents funcions NO correspon a la dels enzims:

a. Actuen com a catalitzadors.
b. Augmenten el ritme de reacció.
c. Canvien el sentit de reacció.
d. Utilitzen substrat al medi.
RESPOSTA: c, mai canvien el sentit de les reaccions. Són catalitzadors biològics. Catalitzen
les reaccions fisiològiques. Utilitzen el substrat per convertir-lo en un determinat producte

42- A què correspon Km?

a. Concentració de substrat a la que s’arriba a la meitat de la Vmax.
b. Indica el número de molècules de substrat que transforma una molècula d’enzim per
segon.
c. Constant d’especificitat. Mesura de l’eficiència catalítica (M‐1 s‐1) .
d. Vmax/ [E] (s‐1).
RESPOSTA: a, és una mesura aproximada de l’afinitat del substrat per l’enzim. La b és
falsa ja que correspon a la Kcat. La c, perque correspon a Kcat/Km. I la d també correspon
a la Kcat.

43- Què és un cofactor?

a. Un ió o molècula que participa en el procés catalític sense ser ni enzim ni
substrat.
b. La molècula que s’uneix al centre actiu per donar producte.
c. Part proteica de l’enzim.
d. Part metàl·lica de l’enzim.
RESPOSTA: a, pot ser orgànic o inorgànic. La b és falsa perquè correspon al substrat. I la c
a l’apoenzim.

44- Quina d’aquestes afirmacions sobre els enzims és falsa:

a. Augmenten la velocitat de reacció.
b. En altes quantitats poden alterar els equilibris.
c. Disminueixen l’energia d’activació.
d. Hi ha reaccions que depenen d’ells per produir-se.
RESPOSTA: b, ja que els enzim MAI alteren l’equilibri d’una reacció química, però sí que
fan que vagi més ràpid, disminueixen l’energia necessària perquè pugui donar-se la reacció
i hi ha reaccions que tenen l’energia d’activació tan alta que sense enzim no podrien fer-se,

45- La km és:
a. El número que indica les molècules de substrat que transforma un enzim per segon.
b. La concentració de substrat a la que s’arriba a la meitat de la Vmax.
c. El punt que talla la gràfica de la reacció amb l’eix X.
d. La constant que necessitem per calcular l’energia d’activació.
RESPOSTA: b, perquè la a correspon a la kcat. La c a -1/Km i la d no existeix, no es
necessita cap cpnstant per calcular l’energia d’activació.

46- Un coenzim és:

a. Un enzim que ajuda a fer la reacció a un altre i que és imprescindible.
b. Una molècula orgànica que participa en el procés catalític sense ser ni enzim
ni substrat i que és imprescindible.
c. Una molècula inorgànica que participa en el procés catalític sense ser ni enzim ni
substrat i que és imprescindible.
d. Una part de l’enzim que determina la seva funció.
RESPOSTA: b, es tracta d’una molècula orgànica imprescindible perquè certs enzims portin
a terme les reaccions. La a no existeix, no hi ha enzims que ajudin específicament a altres
enzims i siguin imprescindibles. La c es tracta de la definició d’un cofactor metàl·lic, el
mateix que el coenzim i amb la mateixa funció, però inorgànic. La d no es correcta perquè el
que determina la funció de l’enzim és la seva estructura i/o el grup prostètic.

47- Un holoenzim esta format per:

a. Una part proteica i una no proteica.
b. Per l’apoenzim i una part proteica.
c. Per un cofactor únicament.
d. Per un grup prostètic únicament.
RESPOSTA: a. Perquè un holoenzim està format per una part proteica anomenada
apoenzim i una part no proteica que pot ser un cofactor o grup prostètic.

48- Que succeeix en una reacció quan s’addiciona un enzim?

a. L’energia d’activació disminuirà.
b. La reacció es dura a terme mes ràpid que sense l’enzim.
c. Totes son certes.
d. S’assolirà abans l’estat de transició.
RESPOSTA: c, sabem que aquesta és la correcta per què que son algunes de les
característiques més destacables dels enzims.

49- Les tècniques es espectrofotomètriques amb les que mesurem la velocitat enzimàtica
son:
a. La concentració de productes en el temps
b. La concentració de substrat en el temps
c. Reaccions no acoblades
d. A i C son correctes.
RESPOSTA: d, atès que aquests son paràmetres que utilitzem en les tècniques
d’electroforesi.

50- Els enzims...

a. Fan canviar el sentit de la reacció
b. Són proteïnes globulars
c. Requereixen sempre la presència de cofactors
d. És necessiten altes quantitats perquè siguin efectius
RESPOSTA: a, perquè els enzims només augmenten la velocitat de la reacció sense alterar
l’equilibri, no sempre requereixen la presència de cofactors i és necessiten baixes quantitats
perquè siguin efectius.

51- Un holoenzim és...

a. Un inhibidor competitiu
b. Un enzim que sintetitza àcids nucleics
c. Un cofactor orgànic
d. Un enzim unit a un cofactor
RESPOSTA: d, ja que un enzim que sintetitza àcids nucleics és una quinasa i un cofactor
orgànic és un coenzim.

52- Del funcionament dels enzims NO és cert que...

a. Els enzims redueixen l’energia d’activació de les biomolècules
b. La interacció de l’enzim amb el substrat és dona al centre actiu
c. L’aigua participa en el procés
d. Es crea un complex entre l’enzim i el substrat que finalment alliberarà l’enzim per
una banda i el producte per una altre.
RESPOSTA: c, ja que l’aigua està exclosa del centre actiu, que és on té lloc el procés.

53- Assenyala quin és el grup d’enzims amb la funció de catalitzar la ruptura d’enllaços C-C,
C-S, C-N i formar dobles enllaços.
 a. Ligases
b. Hidrolases
c. Liases
d. Transferases
RESPOSTA: c. La a és falsa perquè les ligases formen enllaços C-C, C-S, C-N i C-O. La b
perquè les hidrolases catalitzen reaccions hidrolítiques. I la d perquè les transferases
catalitzen la transferència de grups tals com els grups sulfat o fosfat (sulfotransferases, etc)

54- Sobre el funcionament dels enzims és cert que:

a. Disminueixen l’energia lliure de Gibbs de la reacció que catalitzen, la fan més
espontània.
b. No disminueixen l’espontaneïtat sinó la rapidesa de la reacció .
c. L’energia de Fixació del complex Enzim-Substrat prové només d’enllaços covalents
transitoris entre les dues molècules.
d. L’aigua està sempre present al centre actiu dels enzims durant la reacció catalitzada
per aquest.
RESPOSTA: b, l’enzim redueix la quantitat d’energia d’activació requerida per a que es
produeixi la reacció, per això es produeix més ràpidament. La a és falsa perquè la variació
de la energia lliure de Gibbs que és el que determina la seva espontaneïtat no canvia, en les
reaccions catalitzades i les que sí ho estan. La c perquè també hi influeixen interaccions
febles no covalents. I la d perquè majoritàriament no ho està a menys que participi en el
mecanisme de la reacció.

55- Quina afirmació és falsa sobre la llei de Lambert-Beer?

a. S’utilitza en espectrofotometria
b. Té la funció de calcular l’absorbància de la reacció
c. És tal que: A= e · c · l
d. La velocitat de reacció es calcula amb el quocient de la concentració de producte i el
temps.
RESPOSTA: b, la absorbància és el que mesurem, això ens permet gràcies a aquesta llei
saber la concentració de producte i per tant la velocitat amb què es produeix la reacció. La a
és certa perquè permet interpretar la espectrofotometria d’una reacció enzimàtica. I la d
perquè aquests valors els obtenim experimentalment.

56- Senyala la definició correcte de haloenzim:

a. ió o molècula que participa en el procés catalític sense ser ni enzim ni substrat.
b. és un tipus d’enzim que catalitza les reaccions de transferència d’electrons.
c. és un grup d’enzims els quals no s’activen sense entrar abans en contacte amb un
altre enzim o un ió.
 d. és com es coneix a la unió entre l’apoenzim i un grup prostètic.
RESPOSTA: d, ja que la opció a és la definició de cofactor, l’opció b és la definició de
oxidoreductasa i l’opció c és la definició de proenzim.

57- Com s’anomena l’enzim que catalitzaria una reacció d’esterificació d’un triacilglicèrid i un
àcid fosfòric?
a. Quinasa
b. Fosfatasa
c. isomerasa
d. liasa
RESPOSTA: a, ja que la fosfatasa catalitzaria una reacció en la qual s’eliminaria l’àcid
fosfòric de la molècula, una isomerasa catalitza una reacció entre molècules per aconseguir
formar isòmers, i la liasa catalitzaria reaccions en els quals es trencarien enllaços simples
de diverses formes per generar-se de dobles.

58- En una inhibició enzimàtica competitiva:

a. s’arriba a la velocitat màxima amb més quantitat de substrat.
b. tot i que es continuï afegint substrat, la velocitat màxima de la reacció no es podrà
adquirir mai.
c. l’inhibidor es pot unir tant al complex enzim-substrat com a l’enzim quan està sol.
d. no es podrà revertir l’activitat de l’enzim, és a dir, un com l’inhibidor s’adhereixi a
l’enzim aquest no podrà tornar a funcionar.
RESPOSTA: a, ja que en una inhibició enzimàtica competitiva, com més substrat hi hagi,
més possibilitat hi ha que l’enzim s’adhereixi a ell en comptes de a l’inhibidor. En el cas de
les opcions b i c, estem parlant de situacions que ens troben en una inhibició enzimàtica no
competitiva i en el cas de la opció d, la inhibició competitiva és reversible, no irreversible.

59- Els enzims són catalitzadors biològics...

a. Perquè augmenten la velocitat de la reacció però es necessiten en gran quantitat
b. Perquè augmenten la capacitat de reacció i no canvien el sentit de la reacció
c. Perquè disminueixen la velocitat de la reacció per no alterar els equilibris.
d. Perquè disminueixen la velocitat de la reacció ja que la majoria son globulars.
RESPOSTA: b. En aquesta pregunta trobem que els enzims són catalitzadors per
augmentar la velocitat de reacció, no alterar els equilibris, no canviar el sentit de la reacció i
que es necessiten en baixen quantitats. Les altres tres opcions són incorrectes perquè no
fan disminuir la velocitat de reacció ni es necessiten molts.

60- El centre actiu d’un enzim....

a. Cap es correcta.
 b. L’aigua sempre està inclosa al procés de catalització.
c. Trobem que els aminoàcids del centre estan junts per a poder fer millor la fixació del
substrat i afavorir a la reacció.
d. És un espai que afavoreix a la reacció
RESPOSTA: a, perquè el centre crea un micra entorn que afavoreix tot el procés. En
aquesta pregunta trobem que la a) no pot ser perquè si que hi ha una de correcta. La b) no
pot ser perquè l’aigua esta exclosa de la catalització, generalment. La c) tampoc és correcta
perquè els aminoàcids encarregat de fixar estan separats per a que després amb les
diferents estructures quedi n al centre.

61- Sobre els inhibidors...

a. Trobem que són molècules que s’uneixen als enzims per afavorir al procés de
catalització
b. A la inhibició competitiva trobem que el inhibidor deforma l’enzim i el substrat no pot
fer bé la unió.
c. A la inhibició no competitiva el substrat i l’inhibidor competeixen per la mateixa unió.
d. Són molècules que s’uneixen als enzims per a poder controlar l’activitat
enzimàtica.
RESPOSTA: d, ja que és l’única que és certa. A la resposta b) i c) s’han intercanviat les
funcions l’inhibidor competitu és el que competeix per la unió al l’enzim. I la a) és el contrari
que fa un inhibidor.
GLÚCIDS:

1- Entre quins grups i quin tipus d’enllaç es forma quan es cicla la D-Glucosa?
a. entre grup alcohol i carboxil, enllaç O-glicosídic.
b. entre grup carboxil i aldehid, enllaç hemiacetal.
c. entre grup aldehid i alcohol, enllaç hemiacetal.
d. entre carboxil i aldehid, enllaç O-glicosídic.
RESPOSTA: c, per ciclar-se, es produeix un enllaç hemiacetal entre el grup alcohol i
aldehid.

2- Quin enllaç presenta la sacarosa, un sucre no reductor?

a. presenta enllaç alfa 1→ 2 beta
b. presenta enllaç beta 1→ 2 beta
c. presenta enllaç alfa 1→ 4
d. presenta enllaç beta 1→ 4
RESPOSTA: a, la sacarosa és un sucre reductor, i aquests reaccionen negativament amb el reactiu de
Fehling perquè presenten un enllaç alfa 1→ 2 beta. Els sucres reductors presenten enllaç beta 1→ 4.

3- Quins poden ser derivats de les hexoses?:

a. aminosucres.
b. sucres acídics.
c. deoxisucres.
d. totes les anteriors.
RESPOSTA: d, totes aquestes opcions són derivats de les hexoses, per tant si es marca a,
b o c seria incorrecte.

4- Sobre els glúcids és cert que…

a. Compleixen la fòrmula (CH2O)n sempre.
b. Son polihidroxialdehids com a norma general.
c. Son cetones sempre.
d. Es classifiquen segons el seu tamany.
RESPOSTA: d, poden ser mono, oligo o polisacàrids. La a és incorrecta perquè es només
en alguns casos. I la b i c perquè poden ser les dues coses.

5- Els monosacàrids…
a. Tenen centres simètrics.
b. Poden ser homo o hetero
c. Tenen centres asimètrics.
 d. Tant b com c son vertaderes.
RESPOSTA: c, es classifiquen segons el grup gliceraldehid en D o L. Per tant, a és
incorrecta. I b, es falsa perquè aquest criteri és aplicable als polisacàrids.

6- Quina afirmació és certa sobre els disacàrids?

a. Son dos monosacàrids units per enllaç N-glicosídic.
b. Son oligosacàrids units per enllaç O-glucosídic.
c. Son dos monosacàrids units per l’enllaç O-glucosídic.
d. Cap afirmació és correcta.
RESPOSTA: c, és la única resposta correcta.

7- Quin dels següents disacarids dona negatiu amb el reactiu de Fehling

a. Fructosa
b. Maltosa
c. Galactosa
d. Sacarosa
RESPOSTA: d. Per reduir el reactiu de Fehling es indispensable que el grup carbonil
romangui lliure. A la sacarosa això no succeeix, a causa del enllaç glucosídic (1-2) i per tant
no pot reduir els ions de coure del fehling i la prova es queda de color blau.

8- Quin dels següents polisacarids no té una funció estructural:

a. Quitina
b. Cellulosa
c. Glicogen
d. Agar
RESPOSTA: c, mentre que la celulosa dona rigidesa a la pared celular de les plantes, la
quitina dona rigidesa als exoesquelets dels insectes i crustacis, i la agarosa compleix una
funció estructural en la pared celular de les algues, el glicogen té una funció
d’emmagatzemar energia en cèl·lules animals i bacteris.

9- Quina afirmació sobre els glúcids és falsa:

a. Són polihidroxidaldehids o polihidroxicetonas
b. Formats sobretot per C,O,H i també per nitrogen, fósfor o sofre
c. Segons la seva mida es classifiquen en monosacarids, oligosacàrids i polisacàrids.
d. Els monosacàrids son compostos sòlids, cristalins, de color blanc, insolubles
en aigua i amb un sabor dolç.
RESPOSTA: d, l’última opció és falsa, ja que malgrat la resta de característiques dels
monosacarids que esmenten si és certa, són en efecte solubles en aigua gràcies a la seva
alta polaritat electrica i per tant és incorrecta en conjunt. Àcids nucleics. 3 preguntes
 10- Quin dels següents sucres dona negatiu al reactiu de Fehling
a. Lactosa
b. Sacarosa
c. Maltosa
d. Totes son correctes
RESPOSTA: a, ja que és l’únic que no presenta un grup carbonil aldehid intacte que és el
que reacciona amb el sulfat cúpric del reactiu de Fehling

11- Quina de les següents afirmacions es correcte sobre la ciclació de glúcids:

a. Es produeix un enllaç hemiacetal entre el grup aldehid i el metil
b. La perspectiva de Haworth és l’estructura esquelet no ciclada del sucre
c. La perspectiva ciclada no és del tot correcte ja que no té una forma plana
d. cap és correcte
RESPOSTA: c, els anells de sucres ciclats no son plans degut a les interaccions.

12- Per passar d’un disacàrid a dos monosacàrids

a. S’efectua una reacció de condensació i s’allibera una molècula d’aigua
b. S’efectua una reacció de condensació i s’utilitza una molècula d’aigua
c. S’efectua una reacció d’hidròlisi i s’allibera una molècula d’aigua
d. S’efectua una reacció d’hidròlisi i s’utilitza una molècula d’aigua
RESPOSTA: d, ja que es necessita una molècula d’aigua per trencar l'enllaç O-glucosídic i
aquest procés s’anomena hidròlisi

13- Els glúcids es poden classificar en tres classes principals segons la seva…
a. Base conjugada.
b. Acidesa
c. Capacitat calorífica
d. cap de les anteriors és correcta.
RESPOSTA: d, es classifiquen per la seva mida

14- Quantes famílies de monosacàrids hi ha?

a. Dos
b. Els monosacàrids no es divideixen en famílies.
c. Tres
d. Quatre
RESPOSTA: a, Hi ha dos famílies de monosacàrids: las aldoses i les cetoses. P.e. la
glucosa es una aldohexosa i la fructosa una cetohexosa.
15- L’enllaç O-glicosídic és característic dels…
a. Àcids nucleics.
b. Ogligosacàrids
c. Oligosacàrids.
d. Oligoelements
RESPOSTA: c, és característic l’ enllaç O-glicosídic.

16- Els disacàrids amb enllaç O-glicosídic β(1→4)

a. No tenen poder reductor i per això donen positiu al reactiu de Fehling
b. No tenen poder reductor i per això donen negatiu al reactiu de Fehling
c. Tenen poder reductor i per això donen positiu al reactiu de Fehling
d. Tenen poder reductor i per això donen negatiu al reactiu de Fehling
RESPOSTA: c, ja que els disacàrids comuns del tipus sucre reductor, que contenen un enllaç O-
glicosídic β(1→4) tenen poder reductor, i per això donen positiu en el reactiu de Fehling. La resposta
b) no seria correcte ja que estaríem parlant dels disacàrids sucre no reductor, amb enllaç 1→2. Les
altres dues respostes no tindrien sentit, perquè si es te poder reductor no es pot donar negatiu al reactiu
de Fehling, i si no es té poder reductor no es pot donar positiu al reactiu.

17- Els monosacàrids

a. Tenen centres simètrics
b. No tenen cap cap carboni quiral
c. Tenen un carboni quiral
d. Sempre tenen estructura cíclica
RESPOSTA: c, ja que els monosacàrids sí tenen un carboni quiral. Les altres serien
incorrectes perquè tenen carbonis asimètrics i perquè tenen estructura cíclica quan tenen 5
o més àtoms de carboni.

18- L’enllaç que es forma entre els sucres dels polisacàrids és important perquè
a. Determina el plegament final del polisacàrid
b. Determina el tipus de funció que durà a terme
c. No determina res, no és important el tipus d’enllaç
d. Determina si serà homopolisacàrid o heteropolisacàrid
RESPOSTA: a, ja que el tipus d’enllaç que hi ha entre els sucres d’un polisacàrid sí que
determinarà el tipus de plegament que tindrà. El tipus d’enllaç no determina la funció que
aquest polisacàrid durà a terme. Tampoc determina si és homopolisacàrid o
heteropolisacàrid, perquè això ens dona informació sobre si el polisacàrid està format per un
únic tipus de sucre o per més d’un tipus.
 19- Els monosacàrids de 5 o més carbonis es ciclen...
a. Si formen un pentàgon amb terminació piranosa.
b. Si formen un hexàgon amb terminació furanosa.
c. Si formen un pentàgon amb terminació hectosa.
d. Totes són falses
RESPOSTA: d, totes són falses ja que es ciclen quan formen un pentàgon amb terminació
furanosa, si formen un hexàgon amb terminació piranosa i segons on es situa el OH del
carboni 1 són α o β.

20- L’enllaç o-glicosidic es troba entre:

a. Monosacàrids
b. Proteïnes
c. Fosfolipids
d. Bases nitrogenades
RESPOSTA: a, l’enllaç o-glicosidic es forma entre monosacàrids els quals conformen
oligosacàrids. Es forma mitjançant la unió del carboni hemiacetàlic amb l’OH lliure d’un altre
molècula.

21- Quan dona un oligosacàrid positiu en el reactiu de Felhing?

a. Si queda el grup carbonil intacte com en el β (1-4)
b. Si queda el grup carbonil intacte com en el α (1-2)
c. Si queda el grup carbonil intacte com en el β (1-2)
d. Cap de les anteriors és correcte
RESPOSTA: a, dona positiu en el reactiu de Felhing si queda el grup carbonil intacte com
en el β (1-4). Si no queda intacte com és el cas del α (1-2) no reacciona. El α (1-4) no es
produeix.
22- Els glúcids...
a. Són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen.
b. Inclouen els greixos, cerols, esterols i vitamines liposolubles.
c. Són biomolècules inorgàniques.
d. Les seves propietats venen determinades per la longitud i el grau d’insaturació de la
cadena hidrocarbonada.
RESPOSTA: a, els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i
oxigen. La b i la d pertanyen als lípids.

23- Quin disacàrid forma part de la cel·lulosa?

a. Cel·lobiosa
b. Maltosa
 c. Sacarosa
d. Maltosa
RESPOSTA: a, el disacàrid que forma part de la cel·lulosa és la Cel·lobiosa.

24- És cert que els glúcids:

a. Són àcids carboxílics.
b. Només poden ser monosacàrids.
c. Poden contenir nitrogen, fòsfor o sofre.
d. Cap de les anteriors.
RESPOSTA: c, els glúcids poden contenir nitrogen, fòsfor o sofre, no són àcids carboxílics i
poden ser monosacàrids, oligosacàrids o polisacàrids.

25- Quina de les següents afirmacions es correcte?

a. Els glúcids i lípids tenen mateixa funció
b. Tots els glucids tenen estructures cícliques de 5 o mes atoms de carboni
c. Els lípids només fan la funció de emmagatzament
d. Els lípids tenen funció estructural i comunicació cel.lular
RESPOSTA: d ya que els grucids i lípids tenen alguns funcions semblants però en general
tenen funcions diferents, només alguns glúcids tenen estrutures cícliques de 5 o mes atoms
de carboni, un exemple de que prova es el D-glucosa. Els lípids tenen més funció a part de
emmagatzament com estructural i comunicació cel.lular. per això la resposta d) es correcta.

26- Quina de les següents es tracta de una glucosa de fructosa?

a. monosacàrid de la mateixa formula molecular que la glucosa
b. la fructosa es deshidrata fàcilment
c. cap dels anteriors, la fructosa és una glucosa que es troba només en les fruites y
mel
d. el a i b són correctes
RESPOSTA: d ja que la a i b son afirmacions correctes.la fructosa te la mateixa formula
molecular que la glucosa però en forma diferent y la fructosa es deshidrata fàcilment . En
canvi, la fructosa no només es troba en les fruites i mel, també es pot obtenir a partir de la
sacarosa per exemple.

27- Com diferenciem si els monosacàrids són alpha o beta?

a. Si l’OH es situa a sota del Carboni 1 són alpha, i si s’hi situa a dalt és beta.
b. Si l’OH es situa a sota del Carboni 1 són beta, i si s’hi situa a dalt és alpha.
c. Si el Carboni 3 presenta dos OH és beta, si només en presenta un és alpha
d. Si el Carboni 2 presenta dos OH és beta, si només en presenta un és alpha.
RESPOSTA: a, ja que la diferenciació sobre si són alpha o beta és en el Carboni 1, si l’OH
s’hi situa a sota és alpha, i si s’hi situa a dalt és beta.

29- Què són els Heteropolisacàrids?

a. Són polisacàrids on els monòmers que s’uneixen són els mateixos.
b. Són polisacàrids on els monòmers que s’uneixen són diferents.
c. Són polisacàrids que es ramifiquen cada 20 monòmers.
d. Són polisacàrids que no es ramifiquen.
RESPOSTA: b, els heteropolisacàrids són polisacàrids on els monòmers que s’uneixen són
diferents, sense especificar si es ramifiquen o si són lineals.

30- Quina d'aquestes NO es una característica general dels glúcids:

a. No són solubles en aigua
b. Són polihidroxialdehids o cetones
c. Poden contenir Nitrogen, Fòsfor o Sofre
d. Alguns poseeixen la fórmula empírica (CH2O)n
RESPOSTA: a, aquesta característica correspon als lípids, els glúcids sí que són solubles
en aigua.

31- Els disacàrids contenen un enllaç (entre ells):

a. Covalent
b. Ionic
c. O-glucosídic
d. Fosfat
RESPOSTA: c, ja que, els dos monosacàrids, s'uneixen mitjançant un Oxigen, donant lloc a
l'enllaç O-glicosidic

32- Quina d'aquestes molècules NO és un glúcid:

a. Celulosa
b. Agarosa
c. Policetid
d. Quitina
RESPOSTA: c, els policetids són lípids

33- El sucre reductor...

a. Presenta el grup carbonil intacte
b. Dona negatiu al reactiu de Felhing
c. No té poder reductor
d. Surt de color BLAU el reactiu de Felhing
RESPOSTA: a. El sucre reductor dona positiu al reactiud e Felhing, per tant de color
VERMELL. Té poder reductor.

34- Marca l’opció incorrecta dels monosacàrids

a. Presenten de 3 a 7 carbonis
b. Són de gust dolç i de color blanc
c. Tenen funció d’emmagatzemar
d. Són solubles en H20
RESPOSTA: c. Els monosacàrids tenen funció energètica

35- Quina afirmació és falsa?

a. Tots els glúcids contenen com a mínim un nitrogen, un fòsfor o un sofre.
b. Poden tenir la fórmula química (CH2O)n
c. Els glúcids són polihidroxialdehids o cetones
d. Segons les unitats amb les que estan formats els glúcids poden ser: monosacàrids,
oligosacàrids o polisacàrids.
RESPOSTA: a, els glúcids poden tenir nitrogen, fòsfor o sofre, però no l’han de tenir
sempre. Les respostes b), c) i d) són afirmacions certes sobre els glúcids.

36- En el procés de ciclació d’un polisacàrid, a que ens referim quan parlem d’un carboni
hemiacetàlic?
a. És el primer carboni de la projecció de Fisher.
b. El carboni hemiacetàlic correspon al primer carboni del polisacàrid quan
aquest ja està doblegat.
c. Correspon al últim carboni de la cadena cíclada, format per un grup aldehid i un grup
carboxil
d. Cap de les respostes és correcta
RESPOSTA: b, ja que el carboni hemiacetàlic correspon al primer carboni una vegada la
molècula ha estat doblegada. Per aquest motiu, la resposta a), c) i d) seran errònies.

37- Per a ciclar un monosacàrid…

a. L’estructura en esquelet es doblega i es forma un enllaç o-glicosídic entre el grup
aldehid del primer carboni i el grup hidroxil del penúltim carboni.
b. Cal tingui 5 o més carbonis.
c. Només és pot fer en monosacàrids de 6 carbonis.
d. L’estructura en esquelet es doblega i es forma un enllaç hemiacetal entre el grup
aldehid del primer carboni i el grup hidroxil de l’ultim carboni.
RESPOSTA: b. La A és falsa perquè l’enllaç que es forma és hemiacetal no o-glicosídic. La
C és falsa perquè es pot fer en monosacàrids de 5 o més carbonis, no només de 6. La D és
falsa perquè l’enllaç es forma amb el grup hidroxil del penúltim carboni, no l’últim.

38- Sobre l’enllaç hemiacetal és cert que …

a. Es dona entre un alcohol i un aldehid en la ciclació de monosacàrids.
b. Es dona entre un grup carboxil i un aldehid en la unió de monosacàrids.
c. Es dona entre un alcohol i un aldehid en la unió de monosacàrids.
d. Es dona entre un carboni i un grup alcohol en la formació de oligosacàrids.
RESPOSTA: a. Les altres són falses ja que com podem veure es contradiuen amb la certa.

39- Sobre els glúcids:

a. El midó i el glucogen són components estructurals
b. Els estereoisòmers en funció al grup fosfat els podem classificar D o L
c. Existeixen monosacàrids amb estructura cíclica
d. Serà alfa si el grup OH del segon carboni està a baix
RESPOSTA: c, ja que poden tenir estructura ciclada si tenen 5 o més carbonis La A és falsa
ja que tenen unció de reserva en els éssers vius La B és falsa que és en funció del
gliceraldeheid La D és falsa ja que s’ha de mirar el primer carboni.

40- En els oligosacàrids:

a. Amb l’enllaç O-glicosídic es formen dues molècules d’aigua
b. Hi ha l’enllaç alfa 1-4 o betta 1-4
c. El betta 1-4 tenen el grup carbonil lliure
d. Aquest tindrà poder reductor i per tant donarà negatiu en el reactiu de Fehlig
RESPOSTA: c, per què en canvi en l’altre no ho està i donarà negatiu La A és falsa ja que
només en forma una La B és falsa ja que un es betta 1-4 i laltre 1-2 La D és falsa ja que
donarà positiu al reactiu

41- Sobre els polisacàrids:

a. Els podem dividir en 2 tipus segons els sucres
b. Sempre estan formats pel mateix tipus de glucosa
c. Els glucoconjugats són polímers glucosídics units només a proteïnes
d. El plegament és independent als sucres i les unions
RESPOSTA: a, ja que poden ser homopolisacàrids o heteropolisacàrids. La B és falsa ja
que si són hetero- tenen més d’un tipus La C és falsa ja que també es poden unir a lípids La
D és falsa ja que el tipus d’enllaç influeix el plegament

42- Què és un enllaç hemiacetal?

 a. enllaç covalent entre un grup cetona i un alcohol
b. enllaç covalent entre un grup aldehid i un alcohol
c. enllaç no covalent entre un grup aldehid i un grup amina
d. enllaç no covalent entre un grup aldehid i un alcohol
RESPOSTA: a. Ja que és l’enllaç que resulta d’una reacció entre un aldehid i un alcohol i es
forma quan una molècula passa de ser lineal a cíclica. C i d són falses perquè aquest enllaç
és covalent.

43- Quina molècula representa la següent imatge:

a. cel·lulosa
b. lactosa
c. maltosa
d. cel·lobiosa
RESPOSTA: c. Perquè la a és un polisacàrid i aquesta molècula representa un disacàrid
(oligosacàrid). La lactosa presenta un enllaç beta i la maltosa un enllaç alfa, com el que
presenta la imatge.

44- L’enllaç que uneix dos monosacàrids és:

a. Hemiacetal
b. Hemicetal
c. N-glicosídic
d. O-glicosídic
RESPOSTA: d. Perquè a i b son enllaços dins el la molècula, en canvi la c i d
uneixen dos molècules diferents. Però la c uneix entre proteïnes i el d entre monosacàrids.

45- Quina molècula és aquesta?

a. D-Altrosa
b. D-Manosa
c. D-Alosa
d. D-Galactosa
RESPOSTA: d.

46- Com es forma un enllaç glucosídic?

a. Reacció del 6é Carboni (hemicetal) i un Oxigen d’un altre
monosacàrid alliberant una molècula d’aigua.
b. Reacció del 1r Carboni (hemicetal) i un Hidrogen d’un altre
monosacàrid, sense alliberar cap molècula.
c. Reacció del 1r Carboni (hemicetal) i un Hidrogen d’un
altre monosacàrid, alliberant una molècula d’H2O.
 d. Reacció del 4é Carboni (hemicetal) i un Oxigen d’un altre monosacàrid sense
alliberar cap molècula.
RESPOSTA: c perquè un enllaç glucosídic es forma amb la reacció del grup OH del 1r
Carboni i l’Hidrogen d’una altra molècula tot alliberant una molècula d’aigua.

47- Quina no és una característica dels monosacàrids?

a. Són substàncies líquides
b. Són substàncies solubles en l’aigua
c. Tenen caràcter reductor
d. Poden tenir centres asimètrics (carbonis quirals)
RESPOSTA: a, perquè són substàncies sòlides.

48- Respecte el poder reductor tan sols els disacàrids que presenten l’enllaç (1→ 2) donen positiu en
el reactiu de Fehling
a. Cert
b. Fals
c. El reactiu Fehling detecta la presencia d’un grup metil lliure
d. Cap de les anteriors
RESPOSTA: b, només donen positiu els que presenten l’enllaç (1--< 4)

49- Quan es produeix l’enllaç O-glicosídic entre els oligosacàrids:

a. No es produeix aquest enllaç entre els oligosacàrids
b. S’allibera una molècula d’aigua
c. Reaccionen un alcohol amb un grup metil
d. Cap de les anteriors
RESPOSTA: b, quan s’ajunten un grup alcohol i un hemiacetal s’allibera una molècula
d’aigua.

50- Els epímers són

a. Monosacàrids de 5 o més àtoms de carboni
b. Són diasteromers que difereixen en la configuració d’un sol centre asimètric
c. Són enantiòmers que difereixen en la configuració de més d’un centre asimètric
d. Cap de les anteriors
RESPOSTA: b, són diasteromers amb un centre asimètric diferent

51- Quina de les següents afirmacions sobre els disacàrids és falsa:

a. Es poden dividir en reductors o no reductors depenent en com formin el enllaç
beta-glicosídic
b. Es forma per la unió de dos monosacàrids
 c. Poden ser reductors
d. En l’enllaç alfa 1-2 el sucre no és reductor
RESPOSTA: a, l’enllaç no es el beta-glicosídic, sino que és el 0-glicosidic. Tenen tendència
a oxidar-se.

52- Quina de les següents afirmacions sobre els glúcids és certa:

a. Són polihidroxialdehíds
b. Poden contenir clor, fósfor o sofre
c. Es poden classificar en tres classes principals segons la seva composició
d. Alguns tenen la fórmula empírica (CH2O)n
RESPOSTA: d. La a és incorrecta ja que poden ser polihidroxialdehíds o cetones. La b,
perquè poden contenir nitrogen, fòsfor o sofre. I la c perquè es poden classificar en tres
classes principals segons el seu tamany

53- Quina de les següents afirmacions sobre els monosacàrids és falsa?

a. tenen centres asimètrics.
b. Els monosacàrids de 5 o més àtoms de carboni tenen estructura lineal
c. Els estereoisòmers es classifiquen en D o L, basats en el gliceraldehid
d. Quan es cicla, es fa amb una estructura en esquelet anomenada projecció de Fisher.
RESPOSTA: b, els monosacàrids de 5 o més àtoms de carboni tenen estructura cíclica
LÍPIDS

1- Quin lípid no actua com a senyal cel·lular

a. Fosfatidil inositol.
b. Icosanoids.
c. Liposolubles.
d. Cap de les anterior.
RESPOSTA: d

2- Quin d’aquests lípids és un lípid estructural de les membranes biològiques?

a. Colesterol.
b. Esfingolípid.
c. Glucolípid.
d. Totes les anteriors.
RESPOSTA: d

3- Quina d’aquestes molècules és un cofactor d’oxidació-reducció?

a. Fosfaditil inositol.
b. Quinones.
c. Vitamina D.
d. Hormones endocrines
RESPOSTA: b

4. Quina de les següents característiques del lípids és correcte:

a. Són solubles en aigua.
b. Tenen escasses funcions biològiques en l’organisme.
c. Una de les seves categories principals són els àcids esterols.
d. No es consideren macromolècules.
RESPOSTA: d, no es consideren macromolècules ja que tenen un baix pes molecular. La a
és falsa ja que, una de les característiques principals del lípids és que són insolubles en
aigua. La b, perquè tenen diverses funcions. I la c és incorrecta perquè Els lípids poden ser
de les categories: àcids grassos o lípids esterols.

5- Els lípids estructurals de les membranes solen ser fosfolípids amb:

a. Cap i cua hidrofòbiques.
b. Cap i cua hidròfiles.
c. Cap hidròfil i cua hidrofòbica.
d. Cap hidrofòbic i cua hidròfila.
RESPOSTA: c, així el cap es troba de cara a l’aigua i la cua a la part de dins no deixant
passar l’aigua

6- Quina de les següents afirmacions sobre els lípids és CERTA:

a. Es consideren macromolècules.
b. No tenen funció d’emmagatzematge.
c. Hi ha 8 categories diferenciades.
d. La membrana plasmàtica està formada principalment per esfingolípids.
RESPOSTA: c, ja no es consideren macromolècules per el seu pes molecular, a la
membrana plasmàtica estan presents en forma de fosfolípids i glicolípids i tenen funció
d’emmagatzematge.

7- De què depèn el grau d’insaturació d’un àcid gras?

a. Del nombre d’enllaços dobles que presenti.
b. Del nombre de carbonis que conformen la cadena.
c. De la categoria de lípid a la que pertanyi.
d. De és soluble en aigua o no.
RESPOSTA: a, ja que els lípids són insolubles en aigua i les altres són barbaritats.

8- Quina de les següents afirmacions és FALSA dels triacilglicèrids (TAG)?

a. Estan formats per un tres cadenes d’àcid gras i una glicerina.
b. Són més reduïts que els glúcids.
c. Tenen funció d’emmagatzematge.
d. Requereixen hidratació per fer la seva funció.
RESPOSTA: d, ja que no requereixen hidratació per al seu correcte funcionament.

9- Els lípids són…?

a. Biomolècules solubles amb un pes molecular molt alt.
b. Biomolècules insolubles amb un pes molecular molt alt.
c. Biomolècules solubles amb un pes molecular molt baix.
d. Biomolècules insolubles amb un pes molecular molt baix.
RESPOSTA: d. La a és incorrecta perquè són insolubles i tenen un pes molecular molt baix.
La b perquè tenen un pes molecular molt baix. I la c, perquè són insolubles.

10. Els àcids grassos són…?

a. Àcids carboxílics amb cadenes hidrocarbondes de 4-36 C.
b. Àcids fosfòrics amb cadenes hidrocarbondes de 10-46 C.
c. Àcids carboxílics amb cadenes hidrocarbondes de 10-46 C.
d. Àcids fosfòrics amb cadenes hidrocarbondes de 2 C.
RESPOSTA: a. La b és incorrecta perquè són cadenes de 4-36 C i són àcids carboxílics. La
c perquè són cadenes de 4-36 C. I la d, perquè les cadenes són de 4-36 C i són àcids
carboxílics.

11- Els lípids fan funcions…

a. només estructural.
b. només d’emmagatzament.
c. estructurals i d'emmagatzament.
d. estructurals, d’emmagatzament i de senyalització.
RESPOSTA: d.

12- Els lípids:

a. Són macromolècules insolubles
b. Tenen funcions diverses, com és portador d’informació genètica.
c. Es poden classificar com a saturats o insaturats.
d. Es poden conjugar amb altres biomolècules.
RESPOSTA: d, com per exemple amb els glúcids (glicerofosfolipids). La a és incorrecte
perque no es consideren macromolècules. La b, perquè no és portador d’informació
genètica. I la c, perquè els que es poden classificar com a saturats i insaturats son els àcids
grassos.

13- Els àcids grassos NO:

a. Són d’entre 4 i 36 carbonis.
b. Són un tipus de lípid d’emmagatzament.
c. Poden ser saturats o insaturats
d. Estan formats per un monoalcohol de cadena llarga i un grup fosfat
RESPOSTA: d, estan formats per un àcid carboxílic de 4-36 carbonis.

14- Els lipids tenen diverses funcions, les treballades a clase són:
a. Cofactors, protecció, estructura i emmagatzematge .
b. Portador d’informació genètica, emmagatzematge i senyalització cel·lular.
c. Senyalització cel·lular, transport i estructura.
d. Cap de les anteriors és correcta
RESPOSTA: d, les que hem vist a classe són emmagatzematge, estructura, senyalització
cel·lular i cofactors.

15- Els lípids estructurals de membrana són

a. totalment hidrofòbics
b. solubles en aigua
 c. tenen una part hidrofílica i una hidrofòbica
d. els lípids no poden formar membranes
RESPOSTA: c, ja que els lípids de membrana estan formats per un cap hidrofílic i una cua
hidròfoba La a és incorrecta perquè una característica comuna a tots els lípids és el seu
caràcter hidrofòbic però en aquest cas els lípids de membrana tenen un “cap” hidrofílic. Per
tant la resposta és falsa en aquest cas concret.La b perquè els lípids no són solubles en
aigua, per tant la resposta és falsa. I la d perquè la majoria de membranes estan formades
per una bicapa lipídica.

16- Quina de les següents molècules no és un lípid:

a. midó
b. àcid gras
c. Vitamina A
d. Hormones endocrines
RESPOSTA: a, ja que es tracta d’un polisacàrid. b, c i d són incorrectes ja que són diferents
tipus de lípids amb diferents funcions.

17- Les propietats dels àcids grassos venen determinades per:

a. el seu grup fosfat
b. la quantitat d’enllaços dobles que presenta la seva cua hidrocarbonada
c. el glicerol de la cua
d. el grup alcohol que tenen unit
RESPOSTA: b, ja que cap de les altres estructures anomenades es troben en els àcids
grassos

18- Quina de les següents opció es incorrecte referent als lípids?

a. tots els lípids son insolubles en aigua
b. tenen funcions diverses com emmagatzament o estructural
c. no es consideren macromolècules per el seu baix pes molecular
d. esta construït principalment de oxigen i hidrogen
RESPOSTA: d, les afirmacions a, b i c son correctes i són caracteristiques dels lípids.

19- Els lipids son:

a. Polimers
b. Moleculas hidrosolubles.
c. biomoléculas orgánicas.
d. Moleculas de gran tamaño.
RESPOSTA: c. La és incorrecta perque els polimers con macromolècules. La b, perque no
es poden dissoldre en aigua. I la d perquè no es consideran macromolecules pel seu baix
pes molecular.

20- Que vol dir el grau d’insaturació d’un acid gras?

a. Nombre d’enllaços que presenta la cua hidrocarbonada
b. Nombre d’enllaços dels carbonis.
c. Nombre De doble enllaços de la cadena.
d. Nombre d’enllaços de la cadena
RESPOSTA: a

21- Quantes categories principals dels lípids biològics hi ha

a. 3
b. 8
c. 7
d. 5
RESPOSTA: b, Àcids grassos,Glicerolípids, Glicerofosfolípids, Esfingolípids, Lípids
esterols,Lípids prenols,Sacarolípids,Policètics.

22- En els lípids d’emmagatzament:

a. Trobem als àcids grassos, que les seves propietats venen determinades per la
seva longitud i el nombre d’enllaços que presenten a la cua
b. Trobem les ceres biològiques, que necessiten hidratació per funcionar correctament
c. Podem distingir tres tipus, els fosfolípids, els àcids grassos i els triacilglicèrids.
d. Els podem considerar molècules de alt pes molecular.
RESPOSTA: a. La B está malament ja que no necessiten hidratació. En la C, els fosfolípids
son de carácter estructurals, no d’emmagatzament. I en la D, és tot el contrari ja que es
consideren en general tots els lípids de baix pes molecular i per això no es consideren
macromolècules.

23- Quina d’aquestes afirmacions sobre els lípids és falsa?

a. Els lípids mai formen part de les membranes cel·lulars
b. Els lípids no formen polímers
c. Tenen un pes molecular molt baix, comparat amb la resta de macromolècules
d. Els lípids amb un grau d’insaturació més alt tindran una temperatura de fusió menor
RESPOSTA: a. És cert que els lípids no formen polímers com, per exemple, els glúcids, que
tenen monòmers (monosacàrids) que s’uneixen entre si per formar polímers (oligo i
polisacàrids). Tenen un pes molecular baix, comparat amb la resta de macromolècules, ja
que estan conformats d’àtoms de carboni i hidrogen, bastant lleugers. A més a més, els
lípids amb alts graus d’insaturació tindran una temperatura de fusió menor, ja que els dobles
enllaços uneixen els àtoms entre sí amb més força i per tant baixen el punt de fusió. Sí que
formen part de les membranes cel·lulars, en forma de fosfolípids, per exemple.

24- Sobre els àcids grassos és cert que...

a. Normalment contenen grups hidroxil
b. Donen més energia que els carbohidrats, perquè estan més reduïts
c. Els àcids grassos amb cadena curta tenen una temperatura de fusió major
d. Principalment tenen funció enzimàtica
RESPOSTA: b. Els àcids grassos contenen un grup carboxil (COOH), no hidroxil (OH). Els
àcids grassos amb cadena curta tenen una temperatura de fusió menor, i principalment
tenen funció energètica i de conformació de lípids de membrana. En canvi, és cert que els
àcids grassos donen més energia que els carbohidrats, ja que estan més reduïts: els àtoms
de carboni estan units a àtoms d’hidrogen o entre ells, en comptes de a àtoms d’oxigen.

25- Quina d’aquestes afirmacions sobre els lípids de membrana és certa?

a. Els fosfolípids només presenten comportament hidrofòbic, per això són tan eficients
en mantenir la separació entre la cèl·lula i l’exterior
b. Els fosfolípids són els lípids més abundants en les membranes biològiques
c. Els fosfolípids contenen sulfat
d. Els glicolípids tenen funció més estructural, mentre que els fosfolípids s’ocupen de
les interaccions entre cèl·lules
RESPOSTA: b. Els fosfolípids presenten un comportament amfipàtic (tenen una part
hidrofòbica i una altra hidrofílica) i és aquesta característica la que els permet formar
membranes cel·lulars. Els fosfolípids contenen fosfat, no sulfat, i tenen una funció més aviat
estructural, mentre que els glicolípids (lípids de membrana que contenen glúcids)
s’encarreguen de les interaccions entre cèl·lules.

26- Quina d’aquestes és una de les funcions principals dels glicolípids?

a. Recobriment de la membrana plasmàtica
b. Estructura de la membrana plasmàtica
c. Receptors de la membrana plasmàtica
d. Comunicació membrana plasmàtica
RESPOSTA: c, ja que la A B és funció dels lípids estructurals i la D correspon a les
proteïnes

27- Quina d’aquestes funcions no correspon als lípids?

a. Funció emulsionant
b. Funció d’emmagatzament
 c. Funció enzimàtica
d. Funció estructural
RESPOSTA: c, ja que no intervé en aquest tipus de reaccions, mentre que les demés si

28- A quin tipus de lípid correspon aquesta imatge?

a. Un àcid gras saturat
b. Triacilglicerol
c. Àcid gras insaturat
d. Cofactors
RESPOSTA: a

29- Els lípids…

a. Tenen un alt pes molecular.
b. Formen dos grups: els àcids grassos i els esfingolípids.
c. Solubles en aigua.
d. Poden formar les membranes biològiques.
RESPOSTA: d

30- Els àcids grassos…

a. Formen cadenes hidrocarbonades de 4-36C
b. Son insaturats.
c. Son saturats
d. Totes són correctes
RESPOSTA: d

31- Quins d’aquests lípids participen en la senyalització cel·lular:

a. Vitamina A
b. Ceres biològiques
c. Frucosa
d. Totes les anteriors
RESPOSTA: a

32- Els lípids d’importància metabòlica de l’organisme humà inclouen:

a. Glutamina, glucosamina, àcid glucurònic
b. Triglicèrids, fosfolípids i esteroides
c. Àcids grassos lliures, glicerol, cossos cetònics
d. La b i la c són correctes
RESPOSTA: d, degut a que la glutamina, la glucosamina i l’àcid glucurònic son aminoàcids i
no son proteïnes.
33- Quins lípids deriven del esterà?
a. fosfolípids
b. ceres
c. esteroides
d. àcids grassos
RESPOSTA: c.

34- En quins dissolvents són solubles els lípids?

a. aigua, èter, acetona
b. acetona, cloroform, aigua
c. èter, cloroform, acetona
d. èter, aigua, cloroform
RESPOSTA: c, degut a que els lípids només son solubles en dissolvents orgànics, mentre
que no ho son en dissolvents polars (aigua).

35- Quins d’aquests lípids s’utilitzen per emmagatzament?

a. Els TAG.
b. Les vitamines.
c. Els esfingolípids.
d. Els fosfolípids
RESPOSTA: a, j que les vitamines són utilitzades com a senyals cel·lulars i els esfingolípids
i els fosolípids són lípids estructurals.

36- Quina d’aquestes característiques dels lipids es FALSA?

a. No són solubles en aigua
b. Es consideren macromolècules ja que tenen un elevat pes molecular.
c. Els lípids poden tenir funcions estructurals.
d. Els àcids grassos són lipids d’emmaguetzament.
RESPOSTA: b, els lipids no es consideren macromolècules ja que tenen un baix pes
molecular.

37- Quin d’aquests lípids pertany a les membranes cel·lulars?

a. Glicolípids
b. Vitamines.
c. Àcid palmític
d. Totes són falses.
RESPOSTA: a, les vitamines són lipids per utlitzar con a señal cel·lular i l’àcid palmitic es
utilitzat per emmagatzemar.
 38- Quina afirmació sobre els lípids és falsa?
a. No són solubles amb agua.
b. La seva funció biològica és l’emmagatzematge d’energia.
c. El grau d’empaquetament depèn del seu grau de saturació.
d. Les seves propietats venen determinades en gran part per la longitud i el grau
d’insaturació de la cadena hidrocarbonada.
RESPOSTA: b, tenen funcions diverses

39- Quina de les següents substàncies o grup de molècules no és un lípid?

a. Àcid palmític.
b. Colesterol.
c. Amilosa.
d. Triacilglicèrids.
RESPOSTA: c, pertany als glúcids.

40- Quina de les següents funcions fan els lípids?

a. Emmagatzematge d’energia.
b. Senyalització cel·lular.
c. Estructural.
d. Totes les anteriors.
RESPOSTA: d

41- Un lípid és:

a. Una macromolècula.
b. Una molècula que exclusivament té la funció d’emmagatzemar energia.
c. Insoluble en aigua.
d. Una molècula d’alt pes molecular.
RESPOSTA: c, són insolubles perquè la seva estructura de cadenes hidrocarbonades no és
soluble, és hidòfoba i és lo que ocupa més de la molècula. La a no és perquè no són
considerades macromolècules pel seu baix pes molecular. La b no és perquè tenen moltes
funcions diferents i la d tampoc perquè, com ja he dit, tenen un pes molecular molt baix.

42- Els àcids grassos:

a. Són lípids d’emmagatzematge.
b. Són lípids d’emmagatzematge i estructurals.
c. Poden funcionar com a hormones.
d. Poden ser cofactors.
RESPOSTA: a
43- Un lípid pot tenir les funcions (hi ha més d’una correcta):
a. Emmagatzematge.
b. Cofactor.
c. Enzimàtica
d. Senyalització.
RESPOSTA: a, b, d. La c no és correcta, però poden formar part dels enzims com a
cofactor o grup prostètic, però no poden catalitzar una reacció.

44- Quins dels següents lípids son d’emmagatzemament?

a. Àcids grassos, ceres i triacilglicèrids.
b. Ceres i fosfolípids
c. glicerol i ceres.
d. totes son correctes.
RESPOSTA: a, per que aquestes son es úniques que formen part dels lípids
d’emmagatzemament.

45- Quina afirmació no es certa dels àcids grassos?

a. Els tipus d’enllaços cis i trans els diferencien.
b. És un lípid estructural.
c. Cap polar i cua apolar.
d. Les insaturacions son dobles enllaços
RESPOSTA: b, perquè es una característica dels fosfolípids.

46- Els lípids participen en reaccions de senyalització cel·lular com son.

a. Hormones paracrines
b. Hormones endocrines
c. Vitamines A i D.
d. Totes són certes.
RESPOSTA: d, perquè els lípids participen en reaccions de senyalització mitjançant
hormones tant paracrines com endocrines, vitamines A i D i cascades de transducció de
senyals.

47- Quina NO és una característica dels lípids:

a. Són insolubles en aigua
b. Emmagatzemen energia
c. Participen en la senyalització cel·lular
d. Tenen un pes molecular més gran que els glúcids.
RESPOSTA: d, ja que la gran capacitat d’emmagatzemament dels lípids està en el seu baix
pes molecular, i aquest lògicament és més baix que el dels glúcids.

48- Dels àcids grassos NO és cert que...

a. Són àcids carboxílics amb cadenes hidrocarbonatades de 4-36 carbonis
b. Té al seu extrem un grup hidroxil.
c. El grau d’empaquetament depèn del seu grau de saturació
d. Formen part dels fosfolípids i dels glucolípids, molècules que constitueixen la bicapa
lipídica.
RESPOSTA: b, ja que al seu extrem tenen un grup carboxil i no un hidroxil.

49- Quina de les següents respostes és correcta:

a. Els fosfolípids són lípids estructurals de les membranes biològiques.
b. Les ceres són lípids d’emmagatzemat
c. Els glicolípids lípids d’emmagatzemat
d. La A i la B són certes.
RESPOSTA: d, ja que els glicolípids són lípids d’emmagatzemat.

50- Sobre els lípids d’emmagatzemat és cert que:

a. El grau d’insaturació que presenten no els aporta característiques rellevants
b. Estan més oxidats que els glúcids
c. Les ceres no necessiten hidratació
d. A diferència dels lípids estructurals són hidròfils.
RESPOSTA: c. La a és incorrecta ja que el grau d’insaturació és el que determina les seves
característiques. La b perquè estan més reduïts que els glúcids. I la d perquè la cua
hidròfoba és present a tots els lípids, només alguns grups com els fosfolípids presenten un
cap hidròfil

51- Assenyala la característica falsa del lípids:

a. Tenen un baix pes molecular, així que no es consideren macromolècules.
b. Són substàncies insolubles en dissolvents polars.
c. Els lípids són molècules saponificables.
d. Els lípids complexos poden tenir una part apolar i una polar.
RESPOSTA: c, ja que només seran saponificables els lípids que continguin en la seva
estructura àcids grassos. Les altres respostes són correctes: sí que tenen un pes molecular
baix, són insolubles en dissolvents polars com l’aigua perquè són unes substàncies apolars,
i els lípids complexos com podrien ser els gliceroglucolípids o els glicerofosfolípids estan
units a unes molècules polars, com a un monosacàrid o a una serina o colina.
52- Senyala la opció que dona una informació correcta sobre els triacilglicèrids:
a. estan formats per l’esterificació d’un alcohol anomenat esfingosina i 3 àcids grassos.
b. són la forma d’emmagatzematge dels greixos quan en tenim en excés a
l’organisme
c. Necessiten passar per un procés d’hidratació.
d. No participen en el procés de saponificació dels greixos.
RESPOSTA: b, els greixos s’emmagatzemen a l’organisme en forma de TAG. Les altres
respostes són falses ja que: estan formats per l’esterificació de 3 àcids grassos i una
glicerina, no una esfingosina, no necessiten passar per un procés d’hidratació o sí que
participen en el procés de saponificació dels greixos ja que són els encarregats de formar la
molècula anomenada ester.

53- Assenyala quin compost lipídic no fa la funció de senyalitzador cel·lular:

a. hormones paracrines
b. hormones endocrines
c. Vitamina A
d. Vitamina E
RESPOSTA: d, tots els altres compostos fan la funció de senyalitzador cel·lular menys la
vitamina E, que fa la funció de cofactor.

54- Els lípids…

a. Són solubles en l’aigua
b. Són macromolècules
c. Serveixen per a emmagatzemar
d. Cap resposta anterior és correcta
RESPOSTA: d, ja que cap lípid és soluble en aigua, cap lípid es considera macromolècula
pel seu baix pes molecular i hi ha lípids amb diferents funcions no tan sols
l’emmagatzematge.
ÀCIDS NUCLEICS:

1- Els nucleòtids es formen per la unió de:

a. una pentosa i una base nitrogenada.
b. un àcid fosfòric, una base nitrogenada i un nucleòsid.
c. una base nitrogenada i un grup fosfat.
d. un àcid fosfòric, una pentosa i una base nitrogenada.
RESPOSTA: d

2- El preRNAm té uns segments que en el procés de maduració s’eliminen. Aquests

segments:
a. s’anomenen exons i no contenen informació.
b. s’anomenen exons i contenen informació.
c. s’anomenen introns i no contenen informació.
d. s’anomenen introns i contenen informació.
RESPOSTA: c, perquè en el preRNAm trobem exons i introns, els exons porten informació i
els introns no. Si els introns portéssin informació no ens interessaria eliminar-los durant el
procés de maduració.

3- Què és un nucleòtid?
a. Una molècula mixta.
b. Una molècula formada per un grup fosfat, una pentosa i una base nitrogenada.
c. Una molècula formada per una pentosa i una base nitrogenada.
d. Tant a com b son vertaderes.
RESPOSTA: d, la c és falsa perquè estaríem parlant d’un nucleòsid

4- Assenyala l’afirmació falsa sobre el DNA plasmídic:

a. És de doble cadena.
b. Serveixen com a vectors d’expressió i de clonatge.
c. Té replicació dependent del cromosoma.
d. Té una fàcil purificació i manipulació.
RESPOSTA: c, perquè té replicació totalment independent del cromosoma

5- És correcte sobre el RNA:

a. Conté desoxiribosa.
b. No conté uracil.
c. És levògir.
d. El podem trobar en 3 formes.
RESPOSTA: d, com a missatger, de transferència i ribosòmic. La a és incorrecta perquè
conté ribosa. La b perque conté uracil. I la c, perquè té una estructura dextrògira.

6- Quina de les següents afirmacions sobre l’estructura del DNA és certa

a. Les formes A i Z són dextrogires.
b. La forma B del DNA és la més estable.
c. Les formes B i Z són variants caracteritzades estudiades en estructures cristal·lines.
d. El diàmetre de la estructura de DNA amb doble hèlix tipus A és de 50 Amstrongs.
RESPOSTA: b. la doble hèlix tipus B és la més estable a causa dels enllaços d’hidrogen
que es formen entre les bases, té estabilitat termodinamica. Les bases nitrogenades s’apilen
perpendicularment al eix de l’hèlix. I també per la hidratació dels grups polars de l’esquelet
amb entorn aquós.

7- Sobre els nucleòtids no és cert que

a. Transporten energia a la celula.
b. Poden actuar com missatgers secundaris.
c. Activa proteïnes com la quinasa A PKA.
d. Només estan formats per una pentosa i una base nitrogenada.
RESPOSTA: L’última opció és falsa ja que els elements anomenats corresponen a
l’estructura d'un nucleòsid, mentre que un nucleòtid està format per una pentosa, una base
nitrogenada i un grup fosfat.

8- Sobre el DNA és cert que:

a. Conté ribosa.
b. Conté Timina.
c. Es degrada espontàniament.
d. No compleix la regla de Chargaff.
RESPOSTA: b, la segona opció és correcta ja que la presencia de timina és una de les
coses que la diferencia del RNA el qual presenta Uracil, la resta d’opcions pertanyen al
RNA.

9- El DNA genòmic procariota:

a. És circular
b. Forma únicament un cromosoma
c. Quan està desplegat mesura 350 micròmetres
d. totes son correctes
RESPOSTA: d, totes son correctes perquè es la manera en la que es presenten a la natura

10- A la mateixa longitud d’ona quin àcid nucleic presenta més absorbància?
 a. dsDNA
b. RNA
c. ssDNA
d. mRNA
RESPOSTA: c, el ssDNA presenta més absorbància ja que això s’ha determinat mitjançant
experiments.

11- Quins tipus d’interaccions hi ha en una cadena doble de DNA?

a. enllaços fosfodièster i ponts d’hidrogen
b. només enllaços fosfodièster
c. ponts d’hidroge
d. Forces de Van der Waals
Resposta: a, hi ha enllaços fosfodièster entre els grups fosfats i ponts d’hidrogen entre les
bases nitrogenades.

12- Quina és la diferència entre nucleòtid i nucleòsid?

a. El nucleòtid conté pentosa i el nucleòsid no.
b. Els seu radical és polimorf.
c. No hi ha diferència.
d. El contingut en ferro.
RESPOSTA: a, Nucleòtid: grup fosfat + pentosa + base nitrogenada. Nucleòsid: pentosa +
base nitrogenada.

13- L’espècie humana és la més evolucionada perquè té més gens?

a. Sí juntament amb els capibares.
b. No, és inferior a la del mamífer promig.
c. Sí.
d. No.
RESPOSTA: d, tendim a pensar que els humans som l’espècie més evolucionada perquè
tenim més gens però en aquesta taula podem comprovar que no és cert.

14. Existeix el DNA metònic

a. Si.
b. No.
c. Només en els bacteris.
d. Només en els crustacis.
RESPOSTA: b, és falsa.

15- Els àcids nucleics

 a. Tenen funció reguladora
b. Poden actuar com a cofactors d’un enzim
c. Tenen la capacitat d’emmagatzemar informació
d. Totes són correctes
RESPOSTA: d, totes les característiques esmentades anteriorment són típiques dels àcids
nucleics.

16- La cromatina és una estructura que

a. Esta formada per DNA i heptàmers d’histones
b. Es troba als lisosomes
c. Pot presentar diferents graus de compactació
d. Només és present a les cèl·lules procariotes
RESPOSTA: c, la cromatina està present en cèl·lules eucariotes, no procariotes. Està
formada per octàmers d’histones, no per heptàmers d’histones. La cromatina és troba al
nucli de la cèl·lula eucariota, no als lisosomes.

17- En relació a la mida del genoma

a. Augmenta amb el tamany de l’animal
b. A major mida, major nombre de gens
c. No es indicatiu de la complexitat de l’animal
d. És més gran en organismes filogenèticament més antics
RESPOSTA: c, el genoma no és més gran a mida que l’animal és més gran, ni té res a
veure amb els organismes filogenèticament més antics.

18- En que es diferencien la ribosa i la desoxiribosa?

a. El nombre d’àtoms de carboni.
b. El nombre d’àtoms de carboni asimètrics
c. El nombre d’àtoms de carboni simètrics.
d. La A i la C són correctes.
RESPOSTA: b, la ribosa i la desoxiribosa es diferencien pel nombre d’àtoms de carboni
asimètrics.

19- El DNA...
a. Està format per una doble cadena en forma d’hèlix.
b. Està format per una sola cadena.
c. Conté les bases nitrogenades A, U, G i C.
d. Cap de les anteriors
RESPOSTA: a, el DNA està format per una doble cadena en forma d’hèlix i conté les bases
nitrogenades A, T, G i C. La a i la c pertanyen al ARN.
20- Quins tipus d’ARN existeixen.
a. ARNm i ARNt.
b. Només existeix un tipus.
c. ARNm, ARNx i ARNt.
d. ARNm, ARNt i ARNr.
RESPOSTA: d, existeixen tres tipus: ARNm (missatger), ARNt (de transferència) i ARNr
(ribosòmic). L’ARNx no existeix.

21- Has purificado un plasmidi i has mesurat l’absorvancia en un espectrofotometre obtenint

els resultats: Abs260nm=0,260 Abs280nm=0,150 cual es la concentración DNA obtinguda?
a. 1,733
b. 2.400
c. 1,855
d. 1,760
RESPOSTA: a ja que la concentració es calcula fent una divisió de 260nm/280nm de
absorbancia , a més a més, podem dir que es pot tractar de un DNA pur.

22- ¿Quina de les següents afirmacions és incorrecte?

a. Els àcids nucleics estan formats per nucleòtids units amb enllaços fosfodiéster.
b. la estructura de DNA, hi ha tres tipus de doble hèlix .
c. la forma B del DNA és el meny estable
d. tots els anteriors són afirmacions correctes

RESPOSTA: b, la forma B de la estructura de DNA del doble hélix és el més estable en

condicions fisiològiques i s’utilitza com referencia en els estudis de les propietats del DNA

23- Els àcids nucleics estan formats per ?

a. àcid fosfòric
b. ribosa o desoxiribosa
c. base nitrogenada
d. tots els anteriors
RESPOSTA: b, els àcids nucleics estan formats per nucleòtids amb enllaços fosfodiéster, de
àcid fosfòric amb ribosa o desoxiribosa I base nitrogenada.

24- Es nucleòtids s’uneixen entre ells...

a. A partir de Ponts d’Hidrogen
b. A partir d’enllaços fosfodièster
c. Amb enllaços N-glicosídic
 d. Amb enllaços O-glicosídic
RESPOSTA: b, ja que per la unió de nucleòtids, s’uneix el grup fosfat del nucleòtid entrant
amb el grup hidroxil del nucleòtid anterior.

25. Les bases nitrogenades pirimidíniques són:

a. Adenina, Guanina i Uracil
b. Adenina i Guanina
c. Citosina i Timina
d. Citosina, Timina i Uracil
RESPOSTA: d, ja que les Bases Nitrogenades Purines són Adenina i Guanina, i les
Pirimidíniques són Citosina, Timina i Uracil.

26- L’RNA és la molècula que dirigeix la síntesi de proteïnes. Com es sintetitza?

a. Es sintetitza a través de la cadena de DNA en motlle, en direcció 5’ a 3’ gràcies
a l’enzim RNA polimerasa.
b. Es sintetitza a través de la cadena de DNA en motlle, en direcció 3’ a 5’ gràcies a
l’enzim DNA polimerasa.
c. Es sintetitza a través de la cadena de DNA en motlle, en direcció 5’ a 3’ gràcies a
l’enzim DNA polimerasa.
d. Es sintetitza a través de la cadena de DNA en motlle, en direcció 3’ a 5’ gràcies a
l’enzim RNA polimerasa.
RESPOSTA: a. L’RNA es sintetitza a la cadena de DNA en motlle en direcció de 5’ a 3’
gràcies a l’enzim RNA Polimerasa, i després els Ribosomes s’encarreguen de realitzar
aquesta síntesi de proteïnes.

27- El pas d'ADN a ARN s'anomena:

a. Transcripció
b. Traducció
c. Polimerització
d. Carboxilació
RESPOSTA: a, ja que la traducció és el pas de ARN a proteines, la Polimerització és la
simple unió entre molècules i la Carboxilació és la reacció que afegeix un grup carboxil a un
compost, substituint un àtom d'H.

28- Quina d'aquestes afirmacions NO és correcta:

a. Els nucleotids transporten energia química en la Cèl·lula
b. Els àcids nucleics estan formats per nucleotids units per enllaços fosfat
c. Les bases nitrogenades formen ponts d'hidrogen
d. Els nucleòtids formen part de cofactors enzimatics
RESPOSTA: b, ja que, els enllaços que formen els nucleotids entre ells, son enllaços
fosfodiester.

29- Quina d'aquestes característiques NO correspon a l'estructura propia de l'ARN:

a. L'RNA és de cadena senzilla amb una cadena en conformació helicoïdal dextrogira
b. Sempre forma una doble cadena
c. Pot formar zones de doble cadena quan hi ha complementarietat de bases (Hairpin)
d. Es poden formar aparellaments G-U
RESPOSTA: b, L'ARN pot formar doble cadena, però no sempre es dona el cas

30- Marca l’opció falsa sobre el DNA genòmic procariotic

a. A la seva forma relaxada té una longitud de 350 micrometres de diàmetre
b. A la seva forma plegada de 30 micrometres de diàmetre
c. La forma superenrotllada mesura 1 micrometre de diàmetre
d. Només té un cromosoma
RESPOSTA: c. Tots són característica del ADN genòmic procariòtic menys la C, ja que
mesura 2 micrometres en comptes de 1 (la forma superenrotllada)

31- L’unic ARN que és codificant és...

a. ARNm
b. ARNt
c. ARNr
d. Cap tipus d’ARN és codificant
RESPOSTA: a. L’únic que serà codificant és el ARN missatger ja que aquest es traduirà per
donar lloc a les proteïnes

32- En el nucleosoma són dos molècules envoltades per H2A, H2B, H4, H3, envoltades
per...
a. 1,7 voltes de DNA
b. 1,7 voltes de RNA
c. 1,8 voltes de DNA
d. 1,8 voltes de RNA
RESPOSTA: a

33- Quina d’aquestes no correspon a una funció realitzada pels nucleòtids:

a. Funció d’aport energètic
b. Funció estructural
c. Funció de regulació
d. Ser precursors dels àcids nucleics
RESPOSTA: b, la funció estructural no correspon a una de les funcions dels nucleòtids.
Tant la a), com la c) com la d) són funcions que sí que tenen els aminoàcids.

34- Quina d’aquestes afirmacions sobre el DNA genòmic procariota és certa

a. És un DNA lineal present als bacteris
b. En la seva forma enrotllada té un diàmetre aproximat de 65 µm
c. En la seva forma relaxada tenen un diàmetre aproximat de 350 µm
d. Tots tenen una longitud de 1,5mm
RESPOSTA: c. La a) és falsa perquè el DNA dels bacteris té forma circular i no lineal. La b)
és falsa ja que en la seva forma enrotllada tenen un diàmetre aproximat de 30 µm. La d) és
falsa ja que no tots tenen la mateixa longitud.

35- Les bases nitrogenades…

a. Poden ser purines o pirimidíniques. Les purines són: citosina, timina i uracil.
b. Unides a una pentosa, que pot ser ribulosa o desoxirribosa, i un grup fosfat
formen els nucleòtids.
c. Formen ponts d’hidrògen entre elles: 3 entre l’adenina i la timina/uracil i 2 entre la
guanina i la citosina.
d. L’ADN té adenina, uracil, guanina i citosina.
RESPOSTA: b. La A és falsa ja que les purines són la guanina i l’adenina. La C és falsa ja
que els ponts d’hidrogen que es formen són 2 entre l’adenina i la tinina/uracil i 3 entre la
guanina i la citosina. La D és falsa ja que l’ADN té timina, no uracil.

36- Quina d’aquestes funcions tenen els nucleòtids?

a. Aportació d’energia, per exemple ATP al cicle de Krebs.
b. Funcions reguladores.
c. Formen part dels cofactors enzimàtics com el NAD+.
d. Totes són correctes.
RESPOSTA: d, ja que totes les funcions que s’anomenen les poden dur a terme els
nucleòtids.

37- Sobre els diferents tipus de doble hélix és cert que…

a. La forma A és la més estable i s’utilitza com a referencia en estudis d’estructura i
propietats de l’ADN
b. Les formes A i Z són variants caracteritzades al laboratori.
c. Les formes A i B són dextrògires.
d. La b i la c són correctes
RESPOSTA: d. La a és falsa ja que la forma més estable i que s’utilitza com a referencia en
estudis és la B. Les altres afirmacions, però, són certes.
38- Sobre els nucleòtids:
a. Si té una ribosa serà RNA i si té una desoxiribosa DNA
b. Un nucleòsid està format per un grup fosfat, una base nitrogenada i una pentosa
c. La diferencia de la ribosa i la desoxiribosa està en el carboni 2
d. Els nucleòtids només poden tenir un grup fosfat
RESPOSTA: c, ja que en el carboni 2 pot haver-hi 2 H o un H i un OH La A és falsa ja que
és al revés La B és falsa ja que no té grup fosfat, lo altre sí. Això seria un nucleòtid La D és
falsa ja que pot tenir de 1 a 3 grups fosfats.

39- Sobre el DNA:

a. La orientació de les cadenes és paral·lela
b. La forma A i B s’estudien estructures cristal·lines
c. Com més guanina i citosina més alta la Ta de fusió
d. El DNA desnaturalitzat té nivells d’absorbància a 260nm inferiors a que el Dna en
forma nativa
RESPOSTA: c, si tenim més adenina i timina serà al revés La A és falsa ja que és
antiparal·lela La B és falsa ja que són la A i la Z La D és falsa ja que el desnaturalitzat té
nivells més alts

40- Sobre el RNA:

a. El RNA no codificat es el que es traduirà per donar lloc a proteïnes
b. Eventualment, l’uracil es pot aparellar amb la guanina
c. El t-RNA és el més abundant
d. Adenina + guanina= citosina + uracil
RESPOSTA: b, en algunes ocasions el RNA no té timina La A és falsa ja que és el codificat
el que es tradueix (mRNA) La C és falsa ja que es el rRna el més abundant La D és falsa ja
que no compleix la regla de Chargaff a diferència de el DNA

41- La formació del ARN a partir de l’ADN es coneix com:

a. Duplicació
b. Traducció
c. Transcripció
d. Replicació
RESPOSTA: c. La transcripció és la formació del ARN a partir de l’ADN i es realitza en el
nucli com a pas previ de la síntesi de proteïnes.

42- Quan serà major la T de fusió del ADN?

a. Quan el contingut de les bases púriques sigui igual a les pirimidíniques
 b. Quan el contingut de G+C sigui major que el A+T
c. Quan el contingut de les bases púriques sigui major que les pirimidíniques
d. Quan el contingut de A+T sigui major que el G+C
RESPOSTA: b. A altes temperatures el DNA es desanturalitza, aquesta
temperatura depèn del % de guanina i citosina. Com més % de guanina i citosina
més temperatura de fusió.

43- El ARNm es diferencia dels altres ARN per què posseeix :

a. un pes molecular molt variable
b. una estructura molt complexa
c. baixes proporcions de desoxiribosa
d. ninguna de les anteriors és correcta
RESPOSTA: d. A i b són característiques comunes entre els altres ARN. I cap dels
ARN conté desoxiribosa.

44- Quina base nitrogenada no deriva d’una pirimidina:

a. Citosina
b. Guanina
c. Uracil
d. Timina
RESPOSTA: b, ja que la guanina és derivada d’una purina, tal com es pot veure en la seva
estructura.

45- Sobre el DNA Genomic què és cert:

a. Té una replicació independent del cromosoma
b. És monocadenari
c. S’empaqueta en forma de cromatina
d. Cap de les respostes és correcta
RESPOSTA: c, perquè l’ADN genòmic és compost de DNA i histones que formen la unitat
bàsica, el nucleosoma, que units i compactats formen la cromatina.

46- Sobre l’tRNA, quina NO és certa

a. és un adaptador entre l’mRNA i els Aminoàcids
b. n’hi ha almenys 20 de diferents
c. descodifica l’aminoàcid
d. Totes les respostes són correctes
RESPOSTA: c perquè el que descodifica l’aminoàcid és l’rRNA.

47- La temperatura de desnaturalització del DNA depèn de:

 a. El percentatge de guanina i citosina que contingui el fragment del DNA
b. Del percentatge de guanina i timina del DNA
c. Dependrà del fragment de DNA
d. Dependrà del nombre de forces de Van deer Waals que es formin entre la citosina i
guanina
RESPOSTA: a, ja que entre la guanina i citosina s’uneixen 3 ponts d'hidrogen i per tant, un
alt percentatge d’aquests al DNA farà que tingui una temperatura de fusió més alta.

48- Quina és la resposta errònia sobre l’avaluació de la qualitat dels àcids nucleics:
a. El DNA i RNA tots dos tenen el pic d’absorbància de 290nm
b. El resultat de DNA s’ha de trobar entre 1,6-1,8 per tal de verificar que tenim una
mostra pura de DNA
c. El resultat de DNA s’ha de trobar al voltant de 2 per tal de verificar que tenim una
mostra pura de RNA
d. L’anàlisi és produeix mitjançant l’espectrofotometria
RESPOSTA: a, els dos tenen un pic d’absorbància de 260nm

49- Totes les diferències següents són falses menys:

a. Tots dos compleixen la regla de Chargaff
b. El DNA conté Uracil i el RNA timina
c. EL RNA és resistent al tractament amb bases
d. El RNA conté ribosa
RESPOSTA: d, el RNA el caracteritza tenir ribosa com a sucre, en canvi el DNA té
desoxiribosa

50- Digues quina de les següents afirmacions sobre la transmissió de la informació genètica
és falsa
a. L’enzim que dur a terme la replicació son les quinases
b. La cadena motlle va en direcció 3’-5’
c. L’estructura és en doble hèlix
d. La cadena codificant va de 5’-3’
RESPOSTA: a, els enzims que duen a terme la replicació és el ADN polimerasa.

51- Quina de les següents diferencies entre el ADN i el ARN es falsa?

a. L’Adn conté desoxiribosa, en canvi l’ARN conté ribosa
b. Tant el ADN com l¡ARN tenen com a única funció la de emmagatzemar
informació genètica
c. El ARN conté uracil, en canvi el ADN conté Timina
 d. El ADN és troba majoritàriament en el nucli de les cèl·lules eucariotes, en canvi el
ARN es troba majoritàriament en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes
RESPOSTA: b, l’ARN a part d’aquesta té moltes més funcions
TÈCNIQUES DNA RECOMBINANT:

1- Quin mètode de recombinació és el més utilitzat?

a. Mètode químic.
b. Mètode de Sanger.
c. Seqüenciació massiva.
d. Mètode de Maxam and Gilbert.
RESPUESTA: b

2- La reacció en cadena de la polimerasa (PCR) és…

a. Una tècnica de biologia molecular que ens permet obtenir un elevat número de
còpies d’un fragment de DNA partint d’una sola còpia.
b. Una tècnica de biologia molecular que ens permet obtenir una còpia d’un fragment
de DNA a partir del mateix fragment.
c. Una tècnica de biologia molecular que ens permet fusionar dos fragments de DNA
per crear una seqüència.
d. Una tècnica de biologia molecular que ens permet seccionar una seqüència de DNA
per crear dos fragments.
RESPOSTA: a

3- Perquè es doni la reacció del PCR és necessari…

a. DNA motlle i tampó amb H2CO3.
b. Primers, tampó amb MgCl2 i RNA motlle.
c. DNA motlle, primers, tampó MgCl2, dNTPs i DNA polimerasa.
d. Només un termociclador.
RESPOSTA: c

4- Quina de les següents afirmacions sobre el DNA recombinat és CERTA:

a. Es troba a la natura.
b. Només es pot crear artificialment.
c. Per a obtenir-lo s’utilitzen 5 tècniques.
d. B i c són correctes.
RESPOSTA: b, ja que existeixen 3 tècniques, no es pot trobar a la natura i la d és una falsa
amb una de correcte.

5- Quin enzim és utilitzat en el proces de recombinació de DNA:

a. DNA polimerasa.
b. Enzims de restricció.
c. Lyases.
 d. a i b són correctes.
RESPOSTA: d, ja que les dues són necessàries.

6- Quin és un dels vectors més utilitzats per aquests processos

a. Virus.
b. Bacterias.
c. Bacteria Escherichia colli.
d. Bacteria Staphillococus aureus.
RESPOSTA: c.

7- El PCR:
a. És una tècnica que ens permet obtenir un elevat nombre de còpies de primers.
b. Una de les seves aplicacions es la mutagènesis dirigida que serveix per investigar
algunes malalties com és el COVID-19
c. Sintetitza DNA a través de una còpia de DNA
d. Permet la identificació i tractament dels polimorfismes.
RESPOSTA: c, sintetitza DNA en un tub a partir d’un fragment d’aquest. La a és incorrecta
perquè no obtenim primers. La b, perquè la mutagènesis dirigida no serveix per investigar
malalties. I la d per que no serveix per tractar polimorfismes.

8- El cicle del PCR:

a. És necessària una temperatura ambient
b. Es basa en 3 etapes: desnaturalització, annealing i hibridació
c. S’utilitza un termociclador
d. Perque sigui satisfactori el resultat es necesiten entre 50 i 65 cicles
RESPOSTA: c, s’utilitza un termociclador ja que canvia les temperatures necessàries al
PCR ràpidament i les vegades que sigui necessàries. Per tant, la resposta a, no es correcta.
La b, és incorrecta perquè annealing i hibridació corresponen a la mateixa etapa. I finalment,
a la d, es necessiten entre 25 i 32 cicles no 50 i 65.

9- El mètode de Sanger:
a. Es un mètode per trobar l’ordre dels nucleòtids en una cadena.
b. Es un mètode que es basa en la seqüenciació massiva.
c. Es un mètode per realitzar copies idèntiques d’una seqüència de DNA.
d. Es un mètode alternatiu a la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).
RESPOSTA: a, és la definició correcta pel mètode de Sanger. La resposta b és incorrecta
perquè correspon a un altre tipus de mètode per seqüenciar el DNA. La resposta c
correspon a la definició de clonatge molecular. I la resposta d és incorrecta ja que no és
alternativa al PCR sinó que el PCR és necessari pel mètode de Sanger
10- El cicle del PCR és:
a. la creació de còpies idèntiques d’una seqüència de DNA d’un organisme en el vector
escollit.
b. una tècnica de purificació de proteïnes
c. El segment de DNA motlle
d. Una tècnica de biologia molecular que permet obtenir un elevat nombre de
còpies d’un fragment de DNA partint d’una sola còpia.
RESPOSTA: d, és una tècnica molt empleada en diferents àmbits de la recombinació de
DNA. La a és incorrecta perquè correspon a clonació.

11- Per a la reacción de PCR és necessari

a. DNA MOTLLE, LA POLIMERASA I OLIGONUCLEOTIDS.
b. Primers
c. Solament DNA MOTLLE.
d. Solament Polimerasa.
RESPOSTA: a és la més completa

12- Els primers o encebadors, per a fer la seva funció necessiten:

a. Formar estructures secundàries
b. Temperatures de fusió de 60-70 graus.
c. Oligonucleòtids de A, T, C i G.
d. Tampó amb MgCl2
RESPOSTA: b. La resposta A està malament, ja que és el contrari i no han de ser
compatibles entre si. La resposta C está malament ja que aquests són els que es
necessiten per a la DNA polimerasa. La resposta D està malament perquè el tampó
d’aquests ions son els que ajuden a actuar a la DNA polimerassa en la reacció PCR.

13- En la determinació de l’ordre dels nucleòtids a la cadena de DNA:

a. El mètode quìmic utilitza la electroforesis desnaturalitzant.
b. Hi han quatre tipus de seqüenciació; la massiva, per síntesis, per lligació, o de
molécula única en temps real.
c. Es produeix la síntesis de RNA
d. Es detecten oligonucleòtids
RESPOSTA: d. En la A, no és el mètode quìmic sino el de Sanger. En la B, els tres tipus
finals son de el mètode de la seqüenciació massiva. I en la C, no es produeix síntesis d’RNA
sino d’DNA.

14- La reacció en cadena de la polimerasa o PCR...

 a. Permet modificar un fragment de DNA i canviar-li la seqüència genètica
b. Per dur-la a terme el DNA s’ha de desnaturalitzar a uns 100ºC
c. Es realitza en un espectroscopi
d. Es fa servir l’enzim DNA-lligasa per dur-la a terme
RESPOSTA: b. La PCR no serveix per modificar un fragment de DNA, sinó que permet
obtenir-ne un elevat nombre de còpies a partir d’un sol fragment. Es realitza en un
termociclador, no en un espectroscopi (ja que el termociclador permet canviar ràpidament
de temperatures, un factor essencial en la PCR). A més a més, per dur a terme una PCR és
necessari l’enzim DNA-polimerasa (no lligasa), ja que aquest és l’encarregat de sintetitzar
una nova cadena de DNA a partir de la cadena motlle.

15- Sobre el procés de clonatge molecular, és fals que...

a. La DNA lligasa catalitza la formació d’un enllaç fosfodièster
b. Els bacteris amb el plasmidi d’interès s’han d’aïllar en colònies
c. No cal realitzar una PCR
d. El vector es desfosforila amb la fosfatasa alcalina
RESPOSTA: c. És cert que la DNA lligasa catalitza la formació d’un enllaç fosfodièster entre
l’insert i el vector d’interès. També és cert que els bacteris amb el plasmidi d’interès s’han
d’aïllar en colònies per poder extreure aquest plasmidi, com és cert que la fosfatasa alcalina
és l’encarregada de desfosforilar el vector. En canvi, la resposta c és falsa, ja que en el
clonatge molecular s’ha de realitzar una PCR per amplificar el gen d’interès.

16- Sobre el procés de seqüenciació del DNA, és cert que...

a. Permet determinar l’ordre dels nucleòtids en una cadena de DNA
b. Només existeix un mètode
c. Es fa una única PCR per amplificar el DNA
d. En el procés, es realitza una cromatografia per interacció hidrofòbica
RESPOSTA: a. Existeixen tres mètodes per dur a terme una seqüenciació del DNA: mètode
químic, mètode de Sanger i seqüenciació massiva (amb els seus subtipus). Durant el
procés, es realitzen 4 PCR, ja que cadascuna conté només un oligonucleòtid (amb adenina,
timina, citosina o guanina). Durant el procés, un cop feta la síntesi del DNA, no es fa una
cromatografia, sinó una electroforesi desnaturalitzant.

17- Per a la reacció de PCR és necessària

a. Polimerasa i oligonucleòtids
b. DNA motlle i polimerasa
c. DNA motlle, polimerasa i oligonucleòtids
d. DNA motlle, polimerasa i proteïnes
RESPOSTA: c
18- Sanger…
a. Serveix per seqüenciar només cadenes de RNA
b. És un procés complementari a la tècnica de la PCR.
c. Obtenim la seqüència de bases nitrogenades que hi ha en un fragment genètic.
d. Totes són incorrectes
RESPOSTA: c

19- La PCR..
a. El primer pas és la hibridació.
b. És un enzim.
c. És una tècnica amb l’objectiu de tallar fragments de RNA.
d. Permet l’amplificació in vitro de la seqüència de DNA ubicada entre dos
oligonucleòtits o primers.
RESPOSTA: d

20- Quin enzim necessitem per fer un clonatge?

a. Enzims de restricció
b. DNA ligasa
c. Fosfatasa alcalina.
d. Tots són necessaris.
RESPOSTA: d

21- El DNA recombinant és:

a. DNA creat de manera artificial que combina seqüències que no es troben
juntes a la natura
b. DNA que es crea a la traducció de RNA
c. DNA que es crea a la transcripció i que és modificat per enzims
d. La a i la c són correctes
RESPOSTA: a, degut a que la traducció i la transcripció no alteren la combinació de
seqüències.

22- L’enzim fosfatàs alcalina fa la funció de:

a. Catalitzar la formació de l’enllaç fosfodiester
b. Catalitza l’eliminació del grup fosfat de l’extrem 5’
c. Catalitza l’eliminació del grup fosfat de l’extrem 3’
d. Tallar el vector i l’insert en seqüències especifiques
RESPOSTA: b. La a és incorrecte perquè aixó ho fa la DNA lligasa. I la d, perquè ho fan els
enzims de restricció.
23- Digues la cadena de DNA complementaria a -5’ GAATTC 3’-:
a. -3’ CTTAAG 5’-
b. -5’ CTTAAG 3’-
c. -5’ ATTCCG 3’-
d. -3’ CUUAAG 5’-
RESPOSTA: a. El 5’ i el 3’ s’han de complementar contràriament. L’adenina correspon a la
timina i viceversa, la citosina correspon a la guanina i viceversa. L’uracil només
complementa a l’adenina al RNA

24- Quines aplicacions NO té el ADN recombinant?

a. Mutagènesis dirigida.
b. Clonatge de seqüències d’ADN .
c. Diagnòstic de malalties genètiques.
d. Modificació de gens.
RESPOSTA: d.

25- Quin d’aquests components NO és ESTRICTAMENT essencial perquè es dugui a terme

la reacció en el PCR?
a. ADN motlle
b. Oligonucleòtids
c. Tampó
d. AND polimerasa
RESPOSTA: c, ja que no és estrictament necessari un tampó perque aquest nomès ajuda a
que la reacció es doni amb més rapidesa i/o frequència.

26- Que són els enzims de restricció?

a. Són enzims capaços de tallar una seqüència específica d’ADN d’un organisme
en el vector escollit.
b. Són enzims capaços de tallar una seqüència sense que sigui específica d’un
organisme en el vector escollit.
c. Són enzims capaços de copiar una seqüència específica d’ADN d’un organisme en
el vector escollit.
d. Són enzims capaços de de copiar una seqüència no específica d’ADN d’un
organisme en el vector escollit.
RESPOSTA: a

27- A quina tècnica corresponen les fases de desnaturalització, hibridació i extensió?

a. PCR Reacció en cadena de la polimerasa.
 b. Clonatge molecular.
c. Seqüenciació.
d. Gel filtració.
RESPOSTA: a.

28- Quin nombre de molècules donaran 25 cicles de PCR de 2 inicials?

a. 3,5 · 106
b. 625
c. 6,25 · 106
d. 350
RESPOSTA: a, segons la fórmula N=2n

29- Quin d’aquests enzims NO s’utilitza per el clonatge molecular

a. Enzims de restricció.
b. DNA lligasa.
c. Fosfatasa alcalina.
d. Hidrolasa.
RESPOSTA: d. Els enzims de restricció tallen l’insert i el vector en seqüències específiques.
La DNA lligasa catalitza la formació de l’enllaç fosfodiéster. I la fosfatasa alcalina catalitza la
eliminació del grupo fosfat de l’extrem 5’.

30- Quines substàncies necessitem per fer una PCR ?

a. DNA motlle, primers, solució tampó, bases nitrogenades, DNA polimerasa i DNA
lligasa.
b. DNA motlle, primers, solució tampó, bases nitrogenades i DNA polimerasa
c. DNA motlle, primers, solució tampó, bases nitrogenades, DNA polimerasa i un
termociclador.
d. DNA motlle, primers, bases nitrogenades i DNA polimerasa.
RESPOSTA: b. La primera diu que necessitem la DNA lligasa, però no la necessitem en la
PCR. La c diu que necessitem un termociclador, però no és una substància. En la última
falta la solució tampó.

31- El RNA (indica l’opció falsa):

a. Conté ribosa
b. Conté Timina
c. És una cadena senzilla
d. Pateix degradació espontània
RESPOSTA: b, ja que l’rna conté uracil en comptes de timina, aquesta última només es
troba en el dna. Totes les altres són completament correctes.
32- Quin és el segon pas del clonatge?
a. Formació de l’enllaç gràcies a la DNA ligasa.
b. Digestió del PCR al vector amb els enzims de restricció.
c. Amplificació del gen per PCR.
d. Aïllament del plasmidi.
RESPOSTA: b, primer obtenim còpies del gen per PCR i després els enzims del bacteri
digereixen la cadena per poder-la lligar al plasmidi/genoma del bacteri. Després els bacteris
es transformen, s’aïlla en colònies i finalment es fa una seqüenciació per comprovar que
estigui ben adherit.

33- Quines son les aplicacions de PCR?

a. Clonatge de la seqüència d’ADN i mutagènesi dirigida.
b. Seqüenciació i quantificació d’ADN.
c. Classificació del fenotipus.
d. A i B son correctes.
RESPOSTA: d, per que la resposta C és incorrecta per què el que es pot fer amb la tècnica
de PCR es la classificació del genotipus no fenotipus.

34- L’ARN missatger és:

a. L’intermediari entre la informació genètica i la síntesi de proteïnes.
b. 50 % de l’ARN total.
c. Mida i seqüenciació homogènia.
d. Forma part del procés d’abans de la transcripció en procariotes.
RESPOSTA: a, per què és la única afirmació correcta sobre ARN missatger, atès que forma
un 5% de RNA total, mida i seqüència heterogènia i el processament post-transcripcional
(vol dir que s’ocupa d’alguna funció en la transcripció) en eucariotes.

35- Quines son les etapes de PCR?

a. Desnaturalització, annealing, hibridació, extensió, repetició dels passos i
elongació final.
b. Desnaturalització, hibridació, extensió, repetició dels passos i elongació final.
c. Desnaturalització, annealing, repetició dels passos i elongació final.
d. Desnaturalització, annealing, hibridació, extensió.
RESPOSTA: a, per que és en la única en la que surten tots els passos per tal de completar
PCR.

36- En el clonatge molecular hi ha aquests processos, ordenals:

1. PCR per amplificar el gen d’interès
 2. Comprovar si el gen està ben inserit seqüenciant el DNA mitjançant primers
específics.
3. Digerir el vector mitjançant enzims de restricció.
4. Transformar-lo en bacteris.
5. Aïllar colònies i extreure el DNA plasmidi.
6. Desfosforilar-lo amb la fosfatasa alcalina que catalitzarà l’eliminació del grup fosfat
de l’extrem 5’ del vector, d’aquesta manera la DNA-lligasa podrà catalitzar la
formació de l’enllaç fosfodièster entre l’incert i el vector d’interès.
a. 1,3,6,4,5,2
b. 1,4,3,2,5,6
c. 1,3,6,4,2,5
d. 1,4,6,3,5,2

37- Per fer una RCP necessitem principalment...

a. DNA motlle, fragments de DNA curts i nucleòtids.
b. DNA motlle i nucleòtids.
c. Primers, nocleòtids i DNA motlle.
d. La A i la C són correctes.
RESPOSTA: d, perquè els primers no són més que fragments de DNA curts, per tant és la
mateixa resposta i és la correcte.
38- En el mètode Sagner...
a. Es preparen 4 reaccions de síntesi de DNA amb un únic oligonucleòtid marcat amb
un floròfor diferent cadascú
b. És fa una electroforesi desnaturalitzant
c. Amb una màquina es detecta si es tracta d’una guanina, citisina, timina o una
adenina.
d. Totes les respostes són correctes
RESPOSTA: d

39- Sobre la PCR és Fals que:

a. Amplifica seqüències d’ADN determinades
b. La ADN polimerasa es pot substituir per altres enzims d’igual funció
c. Necessita treballar amb variacions de temperatures en un termociclador
d. Es necessita aplicar un tampó
RESPOSTA: b, la ADN polimerasa és l’únic enzim que serveix per a sintetitzar ADN in-vitro
(o en organismes vius).

40- Assenyala el procediment correcte pel cicle de PCR

 a. 1-Annealing, 2- introducció ADN motlle i tampó 3- desnaturalització, 4- extensió amb
ADN polimerasa.
b. 1-introducció ADN motlle i tampó, 2-Annealing 3- extensió amb ADN polimerasa 4-
desnaturalització
c. 1- desnaturalització 2-introducció ADN motlle i tampó 3-Annealing 4- extensió amb
ADN polimerasa
d. 1-introducció ADN motlle i tampó 2- desnaturalització 3-Annealing 4- extensió
amb ADN polimerasa
RESPOSTA: d, el procés que es segueix és tal que primer s’introdueix el tampó i la
seqüència a amplificar, aquesta es desnaturalitza amb alta temperatura per a separar les
cadenes de nucleòtids, els primers s’uneixen als extrems d’aquestes des d’on la polimerasa
haurà de seqüenciar l’ADN i per últim l’enzim estén l’ADN amb oligonucleòtids (o sigui
nucleòtids lliures.)

41- La PCR…
a. Podem obtenir una còpia idèntica de la seqüenciació del DNA.
b. És una tècnica amb la qual no permet l’obtenció de còpies de l’ADN.
c. És una tècnica amb la qual es poden diagnosticar malalties infeccioses.
d. A i C són correctes.
RESPOSTA: d, és la resposta correcta ja que la a)i la c) ens diuen diverses aplicacions de
la PCR i la b) és al contrari sí que permet l’obtenció de copies del DNA.

42- Per a la seqüenciació

a. Mètode biològic
b. Mètode de Lambert
c. Seqüenciació per formació
d. Seqüenciació massiva
El procés que si és real per la seqüenciació es la seqüenciació massiva, encara que el més
utilitzat és el mètode de Sanger. Les altres opcions són nombres inventats i amb altres
noms de científics.

43- El mètode de Sanger

a. És el més utilitzat
b. S’utilitza una electroforesi desnaturalitzant
c. Es marca un oligonucleòtid amb un fluoròfor.
d. Les anteriors són certes.
RESPOSTA: d, ja que parlem del mètode de Sanger, i totes són oracions que s’utilitzen per
a descriure el procés.