Rosa Gurruchaga Mir

1r Batx B
MODERN TIMES (1936)
1. CHARLES CHAPLIN
Charles Chaplin és el director i alhora també el protagonista de la pel·lícula. El seu
personatge es caracteritza per ser un home de mitjana edat que lluita per adaptar-se a la
feina de fàbriques totalment mecanitzades.

Mitjançant el personatge, penso que Chaplin vol criticar, indirectament, les condicions
laborals de l’època i l’impacte que va suposar la tecnologia en la societat. Per exemple,
només als primers trenta segons de la pel·lícula, Chaplin mostra, a costa de petits retalls de
situacions quotidianes, com l’home ha perdut totalment la llibertat. Un altra referència que
penso que és força rellevant de l’inici del film és quan es presenta la fàbrica per primer cop.
Es veuen els treballadors com si fossin robots mecànics movent-se al ritme frenètic i
precipitat de les línies d’assemblatge de la màquina ipenso que aquestes volen reflectir el
tipus de feina que van acabar fent la majoria d’éssers humans, capacitats biològicament per
fer infinitats de coses molt més apassionants que aquestes.

En referència a la seva manera de ser i actuar, Chaplin és considerat un dels actors còmics
més importants de la història del cine. És principalment reconegut per haver estat un actor
dràmatic excel·lent i un gran còmic que aconseguia barrejar l’acció física amb l’expressió
facial per explicar històries i fer riure la seva immensa audiència. A més a més, també dirigia,
produia i guionitzava les seves pròpies pel·lícules. La seva feina es considera com una de les
contribucions més importants del cinema i encara a hores d’ara, segueix tenint apreci i
admiració.

2. CONTEXT HISTÒRIC
En relació al context històric i econòmic, la pel·lícula transcorre durant la Gran Depressió i la
recuperació econòmica als EEUU i Europa durant la dècada del 1930. A més, es pot veure
com la societat començava a patir les primeres conseqüències de la Revolució Industrial.
La Gran Depressió va ser un període amb grans dificultats econòmiques, iniciada pel
col·lapse de la borsa amb el Crac del 29 i el Dijous Negre. Durant aquest període, mil·lers de
persones van perdre la seva feina. Relacionant aquests conceptes històrics amb la pel·lícula,
 Rosa Gurruchaga Mir
1r Batx B
podem apreciar aquesta realitat econòmica amb el tarannà que segueix el protagonista,
buscant constantment guanyapà. Això va ser ocasionat per l’introducció de tantes màquines
a les fàbriques que van acabar substituint la majoria de treballadors i la gent va començar a
emigrar en busca de noves vides i feines que els permetessin sobreviure.

Per altra banda, alguns termes importants de conéixer per tal d’entendre millor la pel·lícula
són el taylorisme i el fordisme.
El taylorisme va ser el primer mètode d’organització científica del treball. Consistia en la
divisió del procés de produccio industrial, separant les tasques de creació i d’organització,
dutes a terme pels directius, de les tasques d’execució, que requeien en els obrers. En
l’execució, cada obrer fa mecànicament una mateixa operació del procés de producció, a la
qual s’assigna un temps precís.
Així doncs, el fordisme prové, tal com ens indica la pròpia arrel de la paraula, de Henry Ford.
Va ser el primer que va aplicar els principis del taylorisme del treball en cadena a la
producció en sèrie d’automòbils, és a dir, fent cadenes de muntatge.

3. ASPECTES TÈCNICS
La filmació es desenvolupa en diferents espais principals. Aquests, són:
- La fàbrica: és el lloc on treballa el protagonista, s’hi percep un evident ambient
amarg, fatídic o fins i tot fúnebre. Es veu com la rutina monòtona i l’explotació
laboral dels treballadors en les fàbriques modernes acaba amb la llibertat i el
pensament de l’home.
- Els carrers i els parcs: són espais on l’ambient és més distès però tot i així, també
respresenten les dificultats que tenia la població per sobreviure. És més, nombroses
vegades acaba vaguejant pels carrers en busca de diners, feina, menjar i sostre.
- L’hospital psiquiàtric: bàsicament representa la manera en què la societat tractava a
aquells que no poden o no saben adaptar-se a les condicions de vida i feina. Era vist
com un lloc de control i repressió.
- La presó: és la típica i mítica presó que estem acostumats a veure en pel·lícules, amb
homes forts i barbuts, amb menjar dolent i pastós, brutícia, cel·les amb llitera i
evidentment, el protagonista té un company d’habitació gros i problemàtic que fa
por.
 Rosa Gurruchaga Mir
1r Batx B
- La casa: és la casa que troben ell i la seva enamorada al final de la trama. És de fusta i
està feta malbé però ells estan molt contents d’haver-ne trobat una, era el seu
somni.
- El bar: és on actuen i són aclamats per tota la gent rica que fa de públic.
- La botiga: és on treballa el protagonista com a vigilant de nit. Només aconsegueix
treballar-hi un dia ja que uns lladres, vells amics d’en Chaplin, entren a robar. El cap
s’adona del que ha fet i el tornen a enviar a la presó.

En la meva opinió, el total creador de la pel·lícula, Charles Chaplin, va optar per fer-la muda
perquè el llenguatge corporal i les accions exagerades dels personatges sempre són més
universals i més fàcils d’entendre per l’audiència global. A més, la música i els sorolls
complementaven molt bé l’absència dels diàlegs. També és cert que el fet que hi hagi diàleg
dona menys marge a la nostra imaginació d’interpretar la pel·lícula i requereix més
concentració, factors que potser motivaven a Chaplin. Tanmateix, la comèdia visual era més
poderosa que la comèdia verbal.

En conclusió, Chaplin va voler representar aquests ‘temps moderns’ com un període de

canvis i transformacions, tant socials com econòmiques, on la vida de les persones es veia
afectada per la industrialització i l’augment en massa de la població. A la pel·lícula hi ha
referències constants de com explotaven els treballadors, de les pèssimes condicions amb
les que vivia la gent i les ideologies tan tancades i conservadores que es cultivaven.