TEMA 10: LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA - UNITAT 3: UNA DEMOCRÀCIA FEBLE Dr.

Alejandro Bauzá

Segon Govern Suárez (2.) Tercer Govern Suárez (3.) Govern Calvo Sotelo (3.2.)

15/7/1977 1978 1979 1/3 3/4 1980 1981 29/1 23/2 25/2 28/10

Eleccions Eleccions Eleccions Dimissió Intent Cop Calvo Sotelo Eleccions

Generals: Generals: Municipals Suárez d’Estat President Generals:
UCD UCD 3.1. 3.2. 3.2. 3.2. PSOE
1.2. 3. 3.2.

3. Una democràcia feble L’intent de Cop d’Estat del 23-F

• Després de l’aprovació de la nova Constitució, el 2n Govern Suárez
convoca unes noves eleccions Generals per l’1/3/1979 —> resultats
molts similars a les anteriors —> 3r Govern Suárez.
• 1979-1982: 2 fenòmens importants:
- Desenvolup. legislatiu de la nova Constitució.
- Dissolució d’UCD per pressions externes i internes.
3.1. El primer desenvolupament legislatiu de la Constitució de 1978
• 1978-1982 —> aprovació de Lleis de gran trascendència.
• Les més importants —> Estatuts d’Autonomia de les nacionalitats histò-
riques (CAT, EUSK, GAL) i més tard de la resta —> Comunitats Autò-
nomes —> L’autonomisme trenca amb model centralista vigent des del
s. XVIII —> les Com. Auton. tenen estructures de govern pròpies (Par-
laments, Govern Autonòmics i competències legislatives) i d’altres
compartides amb el Govern Central.
• Altres desenvolupaments crucials:
- Economia: Reforma y modernització de l’Hisenda Pública.
- Societat: 1980 —> Llei d’Educació (LOECE), 1981 —> Llei divorci.
• 3/4/1979 —> Eleccions municipals: victòria d’UCD (30,6% vots), però
gràcies als acords PSOE (28,2%) + PCE (13,1%), aquests aconseguei-
xen presidir els Ajuntaments de 23 de les 50 capitals de provincia (in-
closes Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragosa i Màlaga).
• 23/2/1981 —> Després de la dimissió de Suárez i aprofitant la sessió
d’investidura del nou cap del Govern, Leopoldo Calvo Sotelo, un grup
de militars encapçalat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Te-
jero irromp al Congrés del Diputats i intenta derrocar la democràcia.
• El cop només té èxit a València a on el cap. gral. Jaime Milans del
Bosch surt al carrer amb els tancs de la Divisió Brunete i pren la ciutat.
• Després d’hores d’incertesa, el cop és desarticulat quan el Rei Joan
Carles I, com a cap dels Exèrcits, apareix a la TV i nega el seu suport
al cop i reclama el retorn de l’ordre constitucional.
El Govern Calvo Sotelo i trionf PSOE
• 25/2/1981 —> Després de l’intent de cop d’Estat, Calvo Sotelo és elegit
president del Govern.
• Calvo Sotelo intentará sense èxit frenar el desmembrament de l’UCD
—> gestió dubtosa (p.e. LOAPA, Ley Orgánica de Armonización del
Proceso Autonómico: involucionista respecte als Estatuts) —> Molts
dels seus articles (suport del PSOE) declarats inconst. pel Trib. Const.
• 28/10/1981 —> Eleccions Generals: trionf PSOE, 1r Govern Felipe
González —> inici de l’hegemonia PSOE (1982-1996).

3.2. Els enemics de la democràcia

• Dos fronts opositors a la democràcia, molt desestabilitzadors:
- Extrema esquerra, especialment extr. esquerra abertzale (ETA).
- Extrema dreta + militars nostàlgics del Règim.
El terrorisme d’extrema esquerra
• Malgrat les amnisties aprovades pel Govern, ETA (Euskadi ta Askata-
suna, ‘País Basc i Llibertat’, amb suport 15% de l’electorat, votant de la
coalició Herri Batasuna (‘Unió del Poble’) segueix atemptant i fins i tot
augmenta la seva activitat entre 1977-1981.
• Juntament amb ETA, tb. té activitat el GRAPO (Grupos de Resistencia
Antifascista Primero de Octubre, comunistes) i en molta menor mesura,
Terra Lliure (socialistes independentistes catalans).
El terrorisme d’extrema dreta
• Amb recolçament d’alguns partits d’extrema dreta com Fuerza Nueva i
grupuscles militars, aprofitant les accions d’ETA i GRAPO, s’organitza-
ren diversos grups terroristes i de pressió: Alianza Apostólica Antico-
munista (AAA), AntiTerrorismo ETA (ATE), Grupos Armados
Españoles (GAE), Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco
Español (BVE).
1
29/1/1981—> sense suport del seu partit, l’UCD, Suárez dimitex.