You are on page 1of 1

TEMA 11: LA DEMOCRÀCIA CONSOLIDADA (1982-1986) - UNITAT 1: L’EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL Dr.

Alejandro Bauzá

Tercer Govern Suárez UCD Govern Calvo Sotelo UCD 1r Govern Felipe González PSOE

1979 1/3 1980 20/3 1981 29/1 25/2 1982 30/5 28/10 1983 1984 1985 12/6 1986 12/3 10/6 22/6

Eleccions Eleccions Dimissió Calvo Sotelo ESP a OTAN Eleccions ESP Referéndum Eleccions Eleccions
Generals: CAT: Suárez President 1.2. Generals: a CEE ESP a OTAN Parl. EU. Generals:
UCD CiU PSOE 1.2. 1.2. 1.2. PSOE

1. L’evolució política, econòmica i social Espanya a l’OTAN El conflicte d’ETA


• De 1982 a 1996, el PSOE va gobernar de manera continuada a ESP, • Sense consulta, i degut a pressions internacionals i especialment euro- • Un dels problemes no resolts va ser el conflicte armat amb ETA, mal-
durant les dues primeres legislatures amb majoria absoluta —> li va pees, el 30/5/1982 el govern de Calvo Sotelo havia fet ingressar Es- grat el avenços gràcies a:
permetre desplegar el seu programa polític, social i econòmic de mane- panya a l’OTAN —> organització militar dirigida pels EE.UU. davant el - Major col·laboració Policía-Guàrdia Civil i Gendarmerie FR.
ra amplia. Pacte de Varsòvia (pro-URSS). - Pactes amb forces democràtiques basques contràries a la violència
• El PSOE, inicialment contrari a la permanença d’ESP a l’OTAN, pres- armada —> més important Pacte d’Ajuria Enea.
1.1. Una política socialdemòcrata sionat per ratificar aquest pacte i justificar-se davant l’opinió pública, va • Un motiu de conflicte dels Governs González amb la resta de forces i
• Per superar la crisi socio-económica de la dècada precedent i deixar proposar un referèndum. amb la Justícia va ser el cas GAL (Grupo Antiterrorista de Liberación)
enrere la transició, el PSOE va desplegar un programa socialdemòcra- • 12/3/1986 —> al referèndum, amb el recolçament del PSOE, CiU i PNV —> un grup d’exdelinqüents i policies que entre 1983 i 1986 van atem-
ta a imitació de Alemanya (RFA) i Suècia. i l’abstencio d’AP, va guanyar el ‘sí’ (56,9%) amb una participació dis- ptar contra membres d’ETA, i que quan van ser detinguts i jutjats van
• Per finançar les polítiques socials d’aquest programa, van apostar per creta (60%). Els únics territoris a on guanyà el ‘no’ van ser País Basc, implicar alts membres del Govern:
mesures impopulars entre la classe obrera i els seus sindicats (CC.OO. Navarra, Catalunya i Canàries. - Ministre d’Interior José Barrionuevo
i fins i tot UGT—> dues vagues generals, 1985 i 1988): reconversió - Secretari d’Estat per la Seguretat, Rafael Vera).
industrial i reforma fiscal. Espanya a la CEE
• L’any 1979, Adolfo Suárez havia iniciat les negociacions d’entrada La política de pactes puntuals
La reconversió industrial d’ESP a la CEE —> negociacions molt llargues i difícils, per dos mo- • 1982-1986 —> PSOE va guanyar totes les eleccions amb majoria ab-
• Va afectar grans empreses públiques —> poc eficients i que provoca- tius: soluta, tot i que cada vegada amb menys ampitud.
ven grans pèrdues a les arques de l’Estat (fins 1,5% PIB anual). - Problemes de finançament comunitari. • Quan no ho va fer, va recòrrer a una política de pactes puntuals per
• Sectors més afectats: siderurgia, mineria i drassanes —> greus conflic- - Oposició de FR a l’entrada d’ESP —> competidor agrícola. l’aprovació de lleis, mai mitjançant Governs de coalició —> els socis
tes, però el Govern va tirar endavant —> alliberà gran càrrega finance- • El PSOE havia heredat la causa de Suárez com a punt clau de la seva d’aquests pactes van ser:
ra per portar a terme altres mesures compensatòries. política internacional, i així el 12/6/1985 F. González signava l’adhesió - Preferentment, IU (Izquierda Unida, coalició d’esquerres amb pre-
d’ESP a la CEE, amb efecte de l’1/1/1986. domini PCE).
La reforma fiscal • L’entrada a la CEE va comportar la modificiació de moltes lleis i normes - CiU
• Iniciada ja per Suárez, es va manifestar en dos aspectes clau: económiques: - PNV
- Augment de la pressió fiscal (impostos directes) —> fet comú als - homologació del sistema d’impostos indirectes. - Coalición Canaria
països avançats, però no a ESP. - creació de l’IVA (Impost del Valor Afegit). - Ocasionalment, AP - PP, que va donar el seu suport a lleis de gran
- Millor distribució de la recaptació impositiva (trams impositius se- - coordinació de polítiques econòmiques, monetàries, etc. amb la trascendència i de caràcter internacional.
gons rentes) —> ‘qui més té, més paga’ —> protesta de les classes resta de socis.
mitjanes i altes. - modificació o creació d’infinitat de normes sobre producció, duanes,
• Aquests ingressos es destinaren, entre d’altres, a: consum, etc. per equiparar-les a la resta de membres.
- Seguretat Social: • L’entrada a la CEE va consagrar la democràcia espanyola i va moder-
‣ Sanitat universal i gratuïta. nitzar la seva economia i societat.
‣ Renovació i millora del sistema de pensions als jubilats. • 10/6/1987 —> primeres eleccions al Parlament Europeu (organ legisla-
‣ Millora de les prestacions a desocupats (prestació d’atur). dor de la CEE) —> PSOE més votat.
‣ Subsidis assistencials als treballadors (baixes, etc.)
- Promoció pública de feina (Servei d’ocupació). 1.3. La consolidació del sistema democràtic
- Infraestructures públiques (xarxa de carreteres, ferroviaria, etc.). • 1982-1996 : En el període de Governs del PSOE, amb González al
capdavant, ESP va avançar en la consolidació democràtica:
1.2. La fi de l’aïllament internacional - Va desactivar les conspiracions antidemocràtiques.
• Per deixar enrere l’aïllament internacional de l’Espanya franquista, el - Va consolidar un sistema parlamentari avançat.
PSOE va seguir endavant amb les polítiques d’integració inciades per - Va impulsar la descentralització reconeguda a la Constitució.
Suárez y Calvo Sotelo en dues institucions internacionals crucials:
l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) i la CEE (Comunitat
Econòmica Europea). 1

You might also like