Gènere i historia 4/11/22

Sortirà a l’examen segur

Sigmund Freud
- Conegut per “La interpretació dels somnis”
- Seguidors de Freus- analítics
- Psiquiatra
- És més fàcil def el que és patològic que el que és normal
- Terminologia inventada- la creen
- Acusat de pansexualista- prioritat a la vida tenir una vida sexual activa
- Psicoanàlisi- anàlisis de la psique
4 grans objectius:
o 1)Metodologia
 Freu va crear un mètode que s’anomena associació lliure d’idees
 Quan tenim un problema psicològic no suportem la mirada del
terapeuta- si no ens mirem em sento més desinhibit
 D’aquí que el terapeuta estigui darrere i nosaltres estirats en
un divan- típic dels psicoanalistes no dels psicòlegs
 Deixar parlar el pacient fins que es trobi comode
 Mètode genealògic
 Freud li diu al pacient que vagi explicant tot el que li passi pel
cap si pot ser començant per la infància
 Això es deu a que creia que bona part dels problemes
psicològics de l’edat adulta són traumes de la infància
 L’adolescència és una etapa conflictiva ja que és el moment en
el que definim la nostra identitat
Moment en el que estem def la nostra identitat i en el qual
encara no hem assumit la nostra identitat
 Dona molta importància a que el pacient comenci el més
endarrere possible
 Sessions de 45 min- considerava que mes temps no tenia sentit ja que
repeties el que ja s’ha dit
 En sessions posteriors el terapeuta recondueix la conversa ja no et
demana parlar del que vulguis- a la 1a sessió a apuntats les coses que
més es repeteixen – a la 2a ja et fa pregs més concretes
 ?- 1r pas per sol un problema emocional- admetre’l
Amb el temps esbrinarà el teu problema
 Anna O
 Tenia histèria- és l’actual TEPT
 va desenvolupar hidrofòbia
 freud va descobrir
 va intentar tractar-la 1r amb la hipnosis – no funcionava
 amb la hipnosis quan la persona despertava no admetia el que
havia dit en trance
per tant va canviar la hipnosis per l’associació lliure d’idees
 o 2) Teoria de la personalitat
 Person->prosopos- mascara
Mascara que es col·locaven els personatges als teatres a Grècia i Roma
 Freu def la personalitat com a mascares
 Consideració= punt de vista
 2.1) Consideració dinàmica (F=força)
 Creu que en el nostre psiquisme actuen unes F’s
 Aquestes F’s són els desitjos i les passions
 Pulsions =desitjos- no li agradava la paraula desig- va inventar
la paraula pulsions
 Quan les pulsions són sexuals s’anomena libido
 Pel que fa a la identitat de gènere la libido ens indicarà pq
sentim atracció
 Freud creu que el que impulsa la meva la rel libidinal/funcional
és una mena d’atracció (magnetisme)
 Si cada cop que tingues una pulsió la satisfés la societat seria
un caos
 Ens passem el dia satisfent i reprimint pulsions
 Eros
 és el desig – el que proporciona plaer – força interior
 Enriqueix la nostra qualitat de vida segons Freud però
alhora la complica
 Per ex: el futbol, el mòbil, els videojocs
 Enriqueix i complica la vida
 Si no aconseguim equilibrar el que reprimim i el que satisfem
ens tornem neuròtics
 Si no compensem estem en un estat de neurosi-
desequilibri emocional
 Normalment estem ansiosos o melancòlic quan estem
en un estat de neurosi
 Si no tenim una vida sexual satisfactòria serem
neuròtics segons Freud
 Ets un neuròtic tant si et quedes curt com si satisfàs de
més
 Quan estem en un estat de neurosis segons Freud
preferiria estar mort- ho va anomenar Thanatos
 Un suïcida esta tant desbordat per la neurosis que vol
deixar de patir
 Les pulsions són destructives pq són adictives

Mecanisme de racionalització- justificació de sucumbir als desitjos

 2.2) Consideració econòmica

 Economia=Ciència que estudia com administrem els recursos
 Consideració econòmica=Com el psiquisme administra les
pulsions
 3 principis:
 2.2.1) El principi del plaer
Significa que sempre que sento un desig la
inclinació és satisfer-lo
 2.2.2) El principi de realitat
No sempre es pot satisfer un desig pel que
s’activa el 2n principi
Prohibeix
És la moral
Símil- semàfor vermell
Ambar- ajornar- ara no però desprès si – no és
una prohibició
Si no és prohibitiu s’ajorna
Hi ha una autorització de satisfacció, un
ajornament o una prohibició
 2.2.3) El principi de constància
S’ha de buscar un eq entre el que es satisfà i el
que es reprimeix
Estem ct reprimint i satisfent desitjos
Inclou 10 mecanismes de defensa:
 Són mecanismes reductors de
l’angoixa
 1- Repressió
 2- Racionalització – autojustificació de
pq es fa o no es fa una cosa
 3- Regressió
- en algun moment tots ens
comportem infantilment
- Volem tornar a una etapa de
la nostra vida en la que no hi
havia conflictes
- Idealització de la infància
 4- Translació
- Busquen substituts-
normalment en animals
- Pers que es senten soles
 5- Sublimació
- Les pulsions reprimides
necessiten una vàlvula
d’escapament
- Hi ha una pulsió prohibida pel
súper jo però hi ha una
activitat permesa que permet
un escapament
- S’imposa una cond fora del
context permès no es fa
- Gregarització
 - El sist obre la vàlvula
d’escapament ocasionalment
per que no rebenti
- La purga
 2.3) Consideració tòpica
 Parts del psiquisme- instancies
 Hi ha 2 tòpiques ja que les va def en 2 moments de la seva
vida
 Topos=lloc
 3 instancies:
 1913
Preconsciencia
 Facultat que ens connecta amb el món
Consciencia
 Memòria
 Fet que ha deixat un registre en el
intel·lecte
Inconscient
 Quan alguna cosa genera malestar
s’envia a l’inconscient
 Estrat del psiquisme on enviem tot el
que volem oblidar
 On enviem totes les nostres
repressions, frustracions, tot allò que
emocionalment ens fa mal
 1923
Va agrupar la preconsciencia i la consciencia i
les va anomenar jo
L’inconscient el va anomenar allò/Id (en llatí)
Va aparèixer una nova instancia que abans
estava diluïda a la consciencia- el Súper Jo
 Moral comunitària
 Ha creat un ideal de Jo
 Molt important als estudis de gènere
pq la societat, la família, l’entorn vol
per exemple que si ets femella siguis
dona- en el cas de voler fer la transició
 Si decideix seguir el Súper jo envia la
idea de la transició al allò
Súper jo més fort que el jo
Reprimeixes la idea de la transició
 Educació que has rebut- et dona uns
estàndards del be i del mal + del que
s’espera de tu
La pers real és el JO i el allò
Problema – no s’oblida res- l’inconscient no
descansa
 Símil de la olla de pressió
Tapa = censura- no pot estar activa les 24 H
del dia
Si no hi ha un escape explota
Escape- somnis
Somnis – manifestació de l’inconscient – es
relaxa la censura
Quan es dorm pugen a la consciencia idees
que jo he volgut reprimir
No s’oblida mai
o 3) Teoria de la sexualitat
 Diferencia entre genitalitat i sexualitat
 En el context de Freud la sexualitat era per procrear- tot havia de ser
genialitat
 Els genitals són el destí
 Genitalitat
 Mantenir rels sexuals per procrear
 Sexualitat
 Mantenir rels sexuals per obtenir plaer
 Considera que la sexualitat m’acompanya al llarg de tota la
meva vida
 Hi ha etapes de desenvolupament de la sexualitat:
 polèmic
 1) Etapa oral
La font d’obtenció de plaer es localitza a la
boca
El nen o la nena ho focalitza en menjar
menjar proporciona plaer
Pq la boca continua tota la vida sent una zona
erògena?
conseqüència de la supervivència d’alguna
etapa de la vida en la que la boca
proporcionava plaer
1r any de vida
 2) Etapa anal
Creu que entre 1 i 2 anys de vida el nen i la
nena obté plaer retenint els esfínters
Ho associa amb la retirada dels bolquers-
experiència traumàtica
Pq l’anus es una zona erògena?
 3) Etapa fàl·lica
Dels 3 als 7 anys
juguen
Els genitals proporcionen plaer
Serà una zona erògena sempre
S’ha de superar el:
 Complex d’Edipo
 Complex d’Electra
 La 1a pers que tens més probabilitats de veure
nua és la mare
Complex de castració/ enveja del penis
Única dif entre nens i nenes – genitals
Freud considera que les nenes creiem que ens
manca una cosa/ que ens han castrat- deliri de
Freud
Les nenes que no superin aquest complex de
castració seran lesbianes
Contempla la homosexualitat com una
patologia
En aquesta etapa s’activa un tabú- el tabú del
incest
Tabú moral – qüestió creada pel súper jo no
per la natura
Prohibició del súper jo que s’activa en la fase
del complex d’Edip i d’Electra
 4) Latència
Entre el 7 i els 12 la sexualitat entra en un
estat de latència que es tornarà a activar quan
arribi la adolescència
En aquesta etapa el súper jo que havia
començat a crear-se a la etapa anterior és
consolida
Educació des del punt de vista moral -se li
donen normes
Heterosexualitat=heteronormalitat
Manifesten un desinterès per la sexualitat que
s’activa amb la pubertat
 Les zones erògenes per Freud tenen a veure amb alguna etapa del
desenvolupament
Freud creu que res és pq si

10/11/22

La no superació de l’etapa fàl·lica porta a l’homosexualitat

Tracta l’homosexualitat com una patologia

o El malestar de la cultura
 Vol explicar quins són els principis de realitat
 Obra antropològica filosòfica
 S’articula a nivell d’una cultura/civilització/societat
 Estudia les institucions i les tradicions
 Totes les societats han considerat l’incest com un tabú d’entrada
 El tabú de l’incest ha estat una creació cultural no pot ser natural- no
ve marcat per la natura- les relis com a mecanisme cultural castiguen
l’incest- en totes les relis l’incest és un tabú
 El tabú de l’incest es crea per regular una pulsió
 La cultura afavoreix a la monogàmia
  La sexualitat reprimida té com a vàlvula d’escapament la pornografia
En totes les èpoques hi han representacions de pornografia
Creacions culturals per reprimir les pulsions – actuen com a principi de
realitat
 La cultura ha creat institucions que regulen les pulsions- la reli
 Analitza com la cultura garanteix la seguretat però alhora em fa infeliç
pq m’està reprimint / retringint/ limiant la meva libertat
Necessària per garantir la seguretat- limitació de la llibertat absoluta
Cultura en un sentit antropològic
Prod cultural que protegeix- les lleis
 Per tant les creacions culturals són ambigües – protegeixen però
pagant un preu- la llibertat- paguem el preu de la repressió de les
pulsions
 La cultura ha de crear vàlvules d’escapament
 Hi ha moltes èpoques en les que s’ha prohibit massa
Tot hi això han d’haver prohibicions
o 4) malestar de la cultura?