Teresa Miró

Grup A
Psicobiologia I

Tasca 1: La memòria i l’alimentació

Preguntes prèvies per a guiar la recerca:

- És cert que la memòria es pot veure afectada per la nostra alimentació?
- Hi ha aliments que protegeixen la memòria i el funcionament neuronal normal?
- Hi ha aliments que afavoreixen la pèrdua o deteriorament de la memòria?
- Existeixen dietes per a prevenir i/o tractar malalties de memòria com ara
l’Alzheimer?

Hipòtesis:
1. L’alimentació és un factor que té un efecte fisiològic en la memòria humana.
2. Aliments rics en antioxidants i omega 3 juguen un paper protector en la memòria.
3. Aliments ensucrats promouen el deteriorament de la memòria.

La memòria
És la capacitat d'adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació (McGrawhill, 2013).
La seva funció principal és la de proporcionar als éssers humans els coneixements
necessaris per a funcionar i comprendre el món en el qual viuen. Conserva i reelabora els
records en funció del present i actualitza les idees, plans i activitats en un món canviant.

Com hem vist a classe, existeix una estreta relació entre la memòria i les emocions.
Situacions d’estrès, tristesa, angoixa… afecten directament a l’atenció i a la capacitat
d’emmagatzematge de la informació al cervell. A través de diferents tests com ara el de
Ravlt Rey Auditory Verbal Learning Test, podem arribar a avaluar la condició memorística
que té un cervell.

De la mateixa manera que existeixen persones amb situacions extremes de memòria, n’hi
ha d’altres que pateixen d’una amnesia esfereïdora. Com vam veure a classe, en una banda
de l’espectre trobem l’home amb set segons de memòria, que ho oblida tot cada dia, però
que demostra com poden existir illes de memòria, zones localitzades que es mantenen en
el cervell gràcies a les emocions i al record que aquestes van generar. D’altra banda,
 Teresa Miró
Grup A
Psicobiologia I

trobem un home capaç de llegir un text de mitja hora en qüestió de segons i retenir un 90%
de la informació, a diferència dels errors memorístics que acostumem a fem la resta.

Les investigacions neurològiques demostren que la memòria no és unitària, sinó que està
composta per diversos sistemes interconnectats i amb diferents propòsits. La demostració
d'això és que quan la memòria falla i apareix l'amnesia, es perden algunes parts de la
memòria, però altres es mantenen intactes. Per aquest motiu, es requereix una investigació
multidisciplinària sobre la memòria (des de la neurobiologia, la psicologia, les ciències
cognitives...).

Les primeres investigacions experimentals sobre la memòria les va fer l'alemany Hermann
Ebbinghaus, el qual a finals del segle XIX va estudiar com es retenien les síl·labes sense
sentit i va defensar que el mecanisme de la memòria requereix repetició. Més endavant
Frederic Barlett va introduir la teoria dels esquemes i la seva influència en els records. Els
coneixements estan emmagatzemats en forma de representacions mentals. Actualment,
la psicologia cognitiva actual interpreta la informació en funció dels seus coneixements
previs (esquemes mentals personals) i així construeix els records, els quals contenen més o
menys els fets viscuts, ja que hi ha una part d'interpretació deguda a la selecció dels fets
rellevants i l'eliminació del que ens interessa.

Quan la memòria comença a fallar parlem de demència.

La demència és un terme que engloba diverses Fig 1: Imatge de l’hipocamp al cervell humà.

malalties que alteren la funció cerebral, en la qual es veu

afectada la personalitat, el llenguatge, la memòria, la percepció, el pensament i el judici
(OMS, 2023).

La malaltia d'Alzheimer és un trastorn del cervell que lentament destrueix la memòria i les
habilitats de pensament i, amb el temps, la capacitat de fer fins a les tasques més senzilles.
(National Institute on Aging, 2023)
 Teresa Miró
Grup A
Psicobiologia I

Alimentació i memòria
El deteriorament cerebral és un procés inevitable en la vida humana. Nogensmenys,
existeixen una sèrie d'hàbits que ajuden a frenar la degeneració neurològica, entre ells
l'esport i l'alimentació.

Estudis demostren que dietes altes en colesterol i greix

podrien accelerar la producció de plaques de la proteïna
beta-amyloid al cervell. Aquests clusters de proteïnes són uns
dels causants del dany que causa l'Alzheimer al cervell.

Fig. 2: Placa de beta-amyloid al cervell

Un estudi fet a Brigham and Women's Hospital, Estats Units, va demostrar que les dones
que havien pres més carn vermella i mantega havien obtingut un pitjor rendiment en tests
de memòria comparat amb altres dones que duien a terme una dieta mediterrània, baixa en
aquests greixos saturats (Harvard, 2012).

La dieta mediterrània rica en greixos insaturats (oli d'oliva, peix i fruits secs) està
associada amb baixos índexs de demència, d'Alzheimer i de Mild Cognitive Impairement
(MCI) - l'estadi que generalment procedeix a la demència. Els greixos insaturats milloren la
circulació dels coàguls de sang, reduint les probabilitats de patir un ictus. El peix ric en
omega-3, com ara les sardines, i els àcids grassos que contenen estan lligats amb nivells
més baixos de la proteïna beta-amyloid.

Malgrat que la correlació de dietes altes en greixos saturats i trans amb baixa memòria no
està demostrada del tot, s'ha demostrat que el 65% dels individus que te demència o
Alzheimer tenen el gen Apolipoprotein, lligat a nivells alts de colesterol en sang. Es podria
concloure que controlar els nivells de colesterol en sang i mantenir-los a la baixa ajudaria al
funcionament neuronal. De moment tot el que se sap és que "una dieta que protegeixi el
cor i la circulació de la sang pot promoure salut del cervell", diu Dr. Grodstein (Harvard,
2012).
 Teresa Miró
Grup A
Psicobiologia I

La combinació guanyadora per a un bon funcionament cognitiu és l'alimentació

mediterrània i l'esport (De la Calle, 2019). Entre els aliments beneficiosos, destaquen
(Harvard, 2021):

● Fulles verdes i verdures: kale, espinac, bròcoli. Rics en vitamina K, luteïna i beta
carotens. Podrien reduir el deteriorament cognitiu.
● Peix amb greix omega 3: baixen els nivells de beta-amyloid, productora de plaques
perjudicials al cervell en persones amb l'Alzheimer. Així i tot, ara es remarca que ha
de ser peix baix en mercuri, com ara el salmó i el bacallà. L'opció vegetariana de tot
això són llavors de xia, de lli i alvocat.
● Fruits vermells: dins dels seus pigments vermells hi ha antioxidants, afavorint la
comunicació entre neurones i prevenint l'oxidació cel·lular. També contenen
flavonoides, que milloren i estimulen la memòria i la concentració.
● El te verd i el cafè: també contenen flavonoides i el té verd, en particular, conté
l'epigalocatequina-3-galato (EGCG) que ajuda a disminuir la proteïna beta-amyloid
que té especial rellevància amb el desenvolupament de l'Alzheimer.
● Nous: considerats un superaliment, aporten una gran font d'Omega 3 i fòsfor. A més
a més, posseeixen un alt contingut de vitamines del grup B, magnesi, zinc i vitamina
E. Ajuden a rebaixar nivells d'ansietat, millora el flux sanguini i fomenten
l'aprenentatge, la memòria i la cognició.

D'altra banda, els aliments que consumim que tenen un dany al funcionament neuronal són:

● Sucre: Present en aliments processats industrialment com són el cas de la brioixeria

i les begudes carbonatades. Els elevats índexs de sucre a la sang afecten el
rendiment de la memòria, així com un hipocamp més petit i d'estructura deteriorada.
Segons Agnes Flöel, prestigiosa neuròloga alemanya, la glucosa podria contribuir
directament a l'atròfia hipocampal.

● Alcohol: És complicat reconèixer que és una droga per la presència tan notable que
té a la nostra cultura, és un depressor del sistema nerviós central, en l'àmbit
cerebral alenteix reaccions, dificulta la parla i fallades a la memòria. Avui dia s'està
estudiant com afecta el cervell i si és reversible els danys ocasionats a aquest sap
 Teresa Miró
Grup A
Psicobiologia I

que el consum habitual d'alcohol en grans dosis provoca la mort de milions de

neurones.
● Menjar menjar ràpid: Conté grans quantitats de greixos saturats i colesterol, si hi
ha un consum habitual és factor de risc per al desenvolupament de malalties cervell
vascular. Castellanos, Zorrilla, Parra (2019)

Estudis recents assenyalen que dietes amb inflamatòries incrementen el risc de patir
demència. Les dietes riques en aliments associades a la inflamació poden accelerar
l'envelliment del cervell, donant lloc a la demència, suggereix un estudi publicat en línia el 6
de maig de 2022 per Alzheimer's & Dementia. (Harvard, 2023).

Conclusió
Hi ha aliments que poden ajudar a la capacitat de concentració i a la protecció de la nostra
memòria i altres que poden accelerar el deteriorament cognitiu i a l’aparició de malalties
com ara l’Alzheimer o la demència. No obstant això, encara no s’ha trobat una relació
directa entre la ingesta d'un aliment concret i l'augment de la memòria com a tal. Ara per
ara, el que s'ha comprovat és que la dieta rica en greixos de mala qualitat, en sucres, molt
densa en calories i pobra en nutrients pot afectar la nostra capacitat memorística i estat
cognitiu. Les dietes cardiovascularment protectores també tenen beneficis en el
funcionament cerebral. La recepta per l’èxit és dur una alimentació saludable rica en fruites
i verdures juntament amb exercici físic.

APA
 Teresa Miró
Grup A
Psicobiologia I

Castellanos, Zorrilla, Parra (2019). ¿Influye la alimentación en nuestra memoria? C.H.T.

Torrecárdenas.https://www.formacionasunivep.com/files/publicaciones/sexualidad-envejeci
miento.pdf#page=446

De la Calle, B. (2019). ¿Existen realmente las comidas que mejoran tu memoria? Verdades y
mentiras tras el mito. El
Español.https://www.elespanol.com/ciencia/nutricion/20190505/existen-realmente-comida
s-mejoran-memoria-verdades-mentiras/394711325_0.html

Harvard (2019). Boost your memory by eating right. Harvard Health Publishing: Medical
School.
https://www.health.harvard.edu/mind-and-mood/boost-your-memory-by-eating-right

Harvard (2022). Foods linked to better brainpower. Harvard Health Publishing: Medical
School. https://www.health.harvard.edu/healthbeat/foods-linked-to-better-brainpower

Harvard (2023). High-inflammatory diets linked with increased dementia risk. Harvard Health
Publishing: Medical School.
https://www.health.harvard.edu/mind-and-mood/high-inflammatory-diets-linked-with-incre
ased-dementia-risk

McGrawhill (2013). La memoria humana.

https://www.mheducation.es/bcv/guide/capitulo/8448180607.pdf

National Insitute of Aging (2023). La enfermedad del Alzheimer. NIH

https://www.nia.nih.gov/espanol/hoja-informativa-sobre-enfermedad-alzheimer

OMS (2023). Demencia. Organización Mundial de la Salud.

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/dementia.