Bruixa de dol

1977-1979
1.Estructura
• El poemari Bruixa de dol està dividit en dues parts, les quals estan
també dividides en 8 seccions.
• 1ª PART:
• Foc de pales (5 poemes)
• Tombant (12 poemes)
• Foguera Joana (9 poemes)
• Bruixa de dol (13 poemes)
• 2a PART: Hagués pogut ser un altre llibre però no tenia prou volum.
• Avui les bruixes i les fades s’estimen (1 poema)
• Els núvols duien confeti (8 poemes)
• Sense llops ni destrals (6 poemes)
• Vuit de març (1 poema)
2. Títol
• El títol Bruixa de dol és deutor d’una banda a la tradició popular (Plou
i fa sol, les bruixes es pentinen) i a JV Foix (Sol i de dol)
• Fa referència al paper de la dona (bruixa) que és i ha estat
maltractada al llarg de la historia (de dol)
• Marçal pretén en aquest poemari trobar la seva indentitat, la seva veu
de dona, dins el col·lectiu però també singularitzarda, i exercir-la, en
un moment en què hi ha la llibertat està arribant al país.
3. Temes
• La reflexió sobre la solitud.
• L’experiència de l’amor i del sexe.
• La reivindicació del moviment feminista.
• La denúncia de les desigualtats entre homes i dones i la crida pública
a capgirar aquesta situació.
4. Primera part
• FOC DE PALES:
• El títol simbolitza l’amor (foc) i les pales són el rems que se sumergeixen a
l’aigua (amor, instrospecció) Són elements antagònics perquè el foc, s’apaga
en l’aigua. De la mateixa manera, l’amor, el desig, poden consumir l’ésser
humà.
• Tots els poemes de la tenen com a referent una relació (amb Ramon Balasch)
que no va acabar bé.
• Hi ha diferents episodis d’aquesta relació amorosa i ens es presentada com
una experència dual, d’una banda satisfà, però de l’altra pot causar dolor.
• Assumpció conscient de la solitud i la marginalitat.
• Elements metafòrics: cavall, brida, ganivets, ferida, barca…
• TOMBANT:
• En aquesta secció, el títol ens indica un canvi en la seva vida un cop acabat el
seu matrimoni i l’inici d’un camí en solitari que la portarà a un procés de
construcció personal.
• El pas del temps, visible en la secció, li farà recordar i assumir el record de
l’aventura passada i la seva desfeta sentimental a la vegada que li obrirà nous
horitzons.
• En tot aquest procés, però, li caldrà enfrontar-se a la solitud.
• Hi ha present tot imaginari poètic:
• Lluna, nit, aigua: procés d’autoreconeixement.
• Foc, destral, llenya: destrucció, violència.
• FOGUERA JOANA:
• Aquesta secció s’instal·la en el marc simbòlic de Sant Joan i hi torna a
aparèixer el foc (passió) però des d’un punt de vista femení (Joana)
• La celebració de l’amor i del plaer del cos i les metàfores que fan referència al
sexe (ocell, llangardaix, pextina, flor) hi són constantment presents.
• Es reclama una altra mena de conducta amorosa i sexual
(agressivitat/tendresa, possessió/carícia)
• Hi apareix una progressiva oposició entre l’univers anima (home) i el vegetal
(dona)
• BRUIXA DE DOL:
• La secció s’inicia amb el poema Zodíac, on es proposa una altra tipus de
relació amorosa.
• Hi ha una vacil·lació que oscil·la entre el refús i l’atracció de les formes d’amor
ja explorades (passió, desig cec i salvatge)
• S’inicia un nou camí: la reconquesta del propi jo i la reconstrucció de la seva
identitat.
• El jo poètic assumeix la desfeta sentimental, la tristesa i la solitud.
• AVUI LES FADES I LES BRUIXES S’ESTIMEN:
• En aquesta secció ens trobem en l’inici d’una nova etapa en què el jo poètic
assumeix la seva condició de dona i dels estigmes socials que l’han
acompanyada.
• Iconografia popular de bruixes i fades.
• Reivindicació del coneixement més enllà del racional: conjurs, encanteris, art
de l’endevinació.
• SENSE LLOPS NI DESTRALS:
• La persona gramatical canvia: al tu a l’ella o al nosaltres (col·lectiu, lluita
solidària de les dones)
• Excepcionalment retorna a la primera persona, en cerca i afirmació de la seva
identitat.
• Al poema Tríptic per a una quimera, es proposa un nou horitzó per a les
dones del futur: el destí solidari i compartit:
• Les bruixes d’ahir (paisatge proscrit) les fades d’avui (esclat de festa)
• VUIT DE MARÇ:
• Poema reivindicatiu.
• Les formes verbals estan en 1a persona del plural i en futur.
• Hi abunden les metàfores i símbols associats a les dones:
• Estris de neteja, bruixes i fades i elements vegetals.
• Torna a aparèixer la contraposició entre el món masculí i el femení:
• Món masculí: cel tancat, or, ferro, ceptre, punyal.
• Món femení: finestra oberta, dansa, cançó col·lectiva.
• Hi ha un missatge explícit: transformació radical d’un ordre antic en un ordre
nou marcat per la identitat femenina.