03.

NOU PARADIGMA EDUCATIU

L’escola s’ha de centrar en facilitar l’aprenentatge de l’alumne, entenent que tots els
alumnes són diferent.
Gir conceptual de l’escola de l’ensenyar a l’escola d’aprendre i, més concretament, de
l’aprendre a aprendre (metacognició).

Aprendre a aprendre a la pràctica educativa es fa preguntar als infants que han aprés
sobre una determinada cosa a través de l’estimulació de preguntes i a través de
potenciar l’autonomia. El centre és l’alumne, hem d’estar centrats en que l’alumne
aprengui.

Fa falta un canvi de paradigma en relació al paper del mestre i al paper de l’alumne,

Mestre com a facilitador (mediador: connecta efectivament el contingut amb la persona,
acompanyament, ) i alumne com a protagonista.

Fa falta un canvi de paradigma en relació a les activitats d’aprenentatge i d’avaluació:

complexes, productives i contextualitzades.
 Activitats complexes: no té sentit parcialitzar el coneixement.

 Activitats productives: el contingut ha de tenir una utilitat.

 Activitats contextualitzades: han de tenir en compte l’edat.

Fa falta un canvi de paradigma en relació a les connexions entre l’escola i el territori: és

important sortir, conèixer el territori per generar sentiment de pertinència, per respectar-
lo, estimar-lo…

* Ambients: limitació espacial. Ajuda a construir el coneixement. (no límits = caòtic).