La il·lusió semiològica en la

tradició iconogràfica
Marc Manel Boscà Sesé
•“El mite de l’Aniconisme”
•El poder de les imatges
•David Freedberg
1. L’aniconisme com un mite
2. L’aniconisme com un indicador de
l’espiritualitat
3. Orígens de l’aniconisme
4. Principals nocions de l’aniconisme
platònic
5.Conclusió
1. Per què Freedberg
“Hi ha un profund i persistent mite historiogràfic que ens introdueix
amb acuïtat en un dels aspectes més enigmàtics de les actituds humanes
envers totes les imatges. És el mite que certes cultures, generalment
parla de l’aniconisme monoteïstes o primitivament pures, no tenen imatges en absolut, o no
tenen imatges que representen figures humanes o imatges de la deïtat.

com ”un mite”? De vegades, s’hi presenten casosd’absència de representació de la

divitat, però per a la major part dels homes la idea de l’aniconisme és
confusió”.
2. És l’aniconisme un
indicador de l’ ”espiritualitat”
d’una civilització?
 Normalment els casos de censura fracassen (un altre cas és si per
“aniconisme” ens referim només a prohibir la representació de la deïtat
suprema).
 La prohibició de les imatges en el context sagrat duu a la satisfacció de la
necessitat de representació en altres contextos (p. ex. caligrafia àrab).
 L’enfocament habitual sobre l’aniconisme se planteja en termes de polaritats:
monoteïsme=aniconisme/politeïsme=iconografia. Però, això no és cert (p.
ex. budisme).
 El sistema representatiu diferencia el figuratiu del no figuratiu mitjançant
convencions. De vegades, “figures” del passat no ens semblen
suficientment reals pels esquemes mentals actuals. El sistema de
representació rau en un conjunt d’actituds etnocèntriques(Goodman, Forge).
 Suposades tradicions iconogràfiques són, per a Freedberg, invencions que
amaguen ”la necessitat de revestir una determinada cultura amb una
espiritualitat superior”.
3. On podem trobar els orígens
de l’aniconisme a Occident?
Pitàgores, Plató, Plutarc, Filó de Judea…
4. Quines són les
principals nocions de
l’aniconisme platònic i
neoplatònic?
La forma més elevada de bellesa és espirtitural i per
consegüent està separada del terreny i el material.
La bellesa envileix i corrompeix.
Existeix una relació entre art i “vici”? El vici
s’identifica amb l’admiració d’imatges que no
representen la divinitat.
“Les persones han d’entaular una adequada relació
amb la divinitat sense ajuda d’objectes mediadors”.
Hi poden?
És pot adorar realment quelcom que no n’hagi estat
creat per l’home? (P.ex. argoi lithoi, baitulia,
xoana). Inherència divina.
5. Unim el concepte d’inherència i
realització: la il·lusió semiològica
Gadamer: “Sols la pintura religiosa
mostra tot el poder ontològic del quadre.
Perquè realment és veritat que, en el que
correspon a l’aparença del diví, sols
adqureix la seua qualitat pictòrica
mitjançant la paraula i el quadre”.

Les imatges són faci: és a dir,

tenen relació amb els valors
Dans Sperber (estètics), que es basen simplement
en una relació ontològica. Aquest
estatus és variable, depenent de la
cultura, del temps i del lloc.