REFLEXIÓ SOBRE LA IDENTITAT

A classe de filosofia, hem parlar de la identitat individual i l’hem explicar com el conjunt de
característiques que fan que una cosa sigui la que és i la diferencien de qualsevol altra, com
allò que defineix una cosa i la singularitza , entenent cosa en el més ample sentit inclosos dins
les persones. La pregunta qui sóc jo és la pregunta per la meva identitat.

Tenim una identitat o aquesta mai està tancada, acabada, es va fent durant tota la vida amb
les nostres decisions i la intervenció de coses que no podem controlar...fins la mort ?

Què té a veure la identitat amb la llibertat? Hi ha una dita (refrán en castellà) castellana que
diu “uno no es de donde nace sino de donde pace”, que vol dir, entre d’altres coses, que el
sentiment de pertinença a un lloc, ho donen les condicions de vida en el més ample sentit, més
que el simple fet de nèixer en un lloc, que no deixa de ser quelcom accidental que un s’ho ha
trobat i no ha triat. Aquesta dita sembla recomanar reconèixer un llaç amb la terra que ens
acolleix i fer-lo teu.

Les veritables arrels de la nostra vida ens venen donades o es conquereixen amb el decurs de
la vida?.

Sóc jo el mateix que fa un segon, uns dies, uns anys?, Hi ha alguna cosa que romangui, que no
canvia i em permet dir que jo sóc la mateixa persona que fa un moment?

Què penses tu?