Professional Documents
Culture Documents
Publicitat, Introducció
Publicitat, Introducció
La comunicació corporativa serveix per a comunicar necessitats que tenen les organitzacions. És necessari
comunicar per sobreviure en un entorn global, competitiu, molt saturat de missatges, on cada persona s’ha
convertit en la seva pròpia marca, en un prescriptor potencial, un líder d’opinió.
La comunicació corporativa l’entenem com el conjunt de missatges d’una institució projectats a un públic
per a donar a conèixer la seva missió, per a crear una empatía. Ha passat de ser un instrument per a
convertirse en una estratègia que impregna tota l’activitat de l’empresa, la institució, l’entitat, el partit
polític, l’ONG, etc.
● Mantenen la relació amb els mitjans de comunicació (atenen a les demandes dels periodistes). ●
Informen als altres periodistes.
● Fan d’intermediaris entre els membres destacats de l'organització i els mitjans.
El cap de prensa
1. S’ocupa de les relacions amb la premsa
2. Revisa les notes i els dossiers
3. Supervisa les rodes de premsa
4. Manté el contacte amb els líders d’opinió
També fa tasques d’intermediació entre els periodistes i els diferents membres de l’organització per al que
treballa.
El cap de comunicació té una funció més estratègica. Supervisa plans de comunicació, campanyes de
publicitat i dissenya estratègies globals.
El Pla de comunicació és un document on especifica el què, com, quan i de quina manera una empresa o
institució es relacionarà amb el seu públic amb la finalitat de complir uns objectius.
La convocatoria de prensa és una invitació als mitjans de comunicació i una roda de premsa, esdeveniment,
presentació d’un producte, etc.
1. El text ha de ser clar i concís.
2. Ha de quedar clar qui i per què convoca, qui participarà, el lloc i l’hora, el format de l’acte.
3. Ha d’haver sempre un telèfon de contacte per aclarir dubtes.
4. Hem d'assegurar nos que ha arribat a qui volíem.
La NOTA DE PREMSA és el format bàsic per emetre informació. Ha de ser concreta, no gaire extensa i amb
un format de reacció d’una notícia (la informació més important davant).
Per enviar informacions puntuals de certa importància però que no tenen prou contingut com per a donar
una roda de premsa. Van bé per mantenir una dinàmica d’informació continuada amb els mitjans que van
rebent periòdicament novetats sobre les nostres activitats. Mai no hem d’enviar la mateixa nota redactada
de forma diferent per intentar “colar” una determinada informació.
- La nota s’ha de seguir, confirmant-ne la recepció i persuadint al periodista de la seva importància. Mai
hem de publicar que es publiqui una informació ni pressionar.
- Cal mantenir una periodicitat de tramesa adequada. Si enviem moltes notes devaluem el seu sentit,
cansem als periodistes. Si enviem moltes es disminueix l’atenció dels periodistes sobre nosaltres.
UF 1. INTR. PERIODISME I COM. CORPORATIVA - 15/09
ANDREA SÁNCHEZ RAMOS
Té un format de redacció practicament igual que una notícia, en què destaquem el lead o informació més
important. // Cos de la notícia (dades en ordre d’importància) // FIN.
Els titulars són d’una enorme importància. Són un reclam alhora una informació i
d’opinió. - Oracions simples (Subjecte, verb i predicat)
- Evita les abreviacions
- Verb en present (dona immediatesa)
- Sense adverbis ni temps.
- Afirmació en lloc de negació (exepcionalment inclourem la paraula “no”).
- Claredat
- Brevetat
- Admiracions i interrogacions
- Sigles (només si són conegudes)
- Cites
- Elements del titular
… (falta un día)
29/09
- Identifiquem clarament els personatges, les institucions, els protagonistes que apareixen en la nota. -
Evitem el llenguatge col·loquial, l’argot, o, per contra, el llenguatge arcaic o molt especialitzat. - No
És habitual que les institucions de tot tipus emeten regularment el que coneguem com a notes de servei:
talls de trànsit, canvi d’horaris de serveis públics, balanç d’activitats, etc.
NOTES 2.0
UF 1. INTR. PERIODISME I COM. CORPORATIVA - 15/09
ANDREA SÁNCHEZ RAMOS
- Tenen links
- Inclouen material audiovisual
- Notes premsa digital 2.0
Les xarxes socials socials són eines de comunicació corporativa molt potents que ens permeten arribar a
molta gent i molt àmbits de manera instantánea, pero que comporten numerosos riscos i que cal que
utilitzem de manera reflexiva, professional.
La primera qüestió a tenir en compte és comprendre que el compte del polític del dirigent de l’empresa
-que potser gestionem- no és privat. La privacitat a les xarxes podriem que és només nominal.
- Recordem que no estem en un àmbit privat i que les nostres opinions poden ser susceptibles
interpretacions diverses, publicitades o manipulades.
- Pensem sempre que anem a publicar. Una vegada publicitat no hi ha marxa enrere. -
Privem sempre la intervenció raonada a l’emotiva.
- Una intervenció desencertada pot posar en risc la institució que representem, el direatge de la persona
que representa , comprometre greument la reputació de l’organització.
- La gestió dels nostres comptes en les xarxes social cal que obeeixi una estrategia comunicativa, no
deixar a la improvisació del moment.
- Cal fugir de l’amateurisme comunicatiu i aplicar amb rigor els criteris professionals.
Els dossiers de premsa són el recull de tot un seguit d'informacions ben documentades al voltant d’un
tema. Totes les organitzacions n’han de tenir un, permanentment actualitzat i amb les seves activitats, a títol
de carta de presentació.
Tipus de dossier
Quan el fem?
roda de premsa
● La roda de premsa mai no s’ha d’improvisar llevat d’una emergència. Hem de pensar que representa
una mobilització de mitjans i de recursos.
● Ha d’estar, per tant, molt justificada.
● Cal tenir els materials que hem de donar molts preparats.
● Assegurar que hem convocat de forma correcta.
● Controlar la durada.
Criteris de convocatòria
6/10
Una crisi és tota una situació decisiva per a la supervivència d’una companyia - produïda de sorpresa - que
pot afectar al públic (intern o extern), al producte, al procés, a la distribució, a la seguretat o als mercats
financers, i en la qual es pateix una notable manca d’informació que pugui pal·liar els mitjans de
comunicació convertint a l’organització en centre d’atenció i comprometent la seva imatge, credibilitat i
capacitat productiva.
Si la crisi no està als mitjans no hi ha crisi. La crisi sempre és notícia. La principal conseqüència sempre és
una pèrdua de credibilitat, reputació d’una empresa, d’una institució, de la marca d’una ciutat.