LA RECERCA DE LA FELICITAT

En què consisteix la felicitat? Com podem assolir-la? En l’època clàssica la idea de felicitat
anava des de l’hedonisme radical, segons el qual gaudir dels plaers era l’únic objectiu de la
vida humana, fins a l’estoïcisme, que buscava en la renúncia i en la superació dels desitjos
la font de la felicitat.

En aquesta recerca de la felicitat sorgeix la mentalitat capitalista amb una fórmula pobra
des del punt de vista intel·lectual, però simple, clara i atractiva des del punt de vista
pràctic: la felicitat es pot comprar, només es necessita poder adquisitiu per a ser feliç. Les
circumstàncies històriques provoquen que aquesta fórmula sigui acceptada amb molt
poca oposició, i avui en dia aquesta idea de la felicitat impregna l’imaginari col·lectiu de la
nostra societat d’una manera gairebé total.

Ja que l’aspiració a la felicitat és irrenunciable, la idea que tinguem sobre la forma

d’assolir-la influirà de manera decisiva en els nostres plantejaments vitals. Si associem la
felicitat a la riquesa, interioritzarem dins nosaltres mateixos les característiques que té la
recerca de la riquesa. Però la riquesa és limitada. Per a assolir-la hem de competir amb els
altres. Això ens porta a assumir els caràcters de la mentalitat capitalista: l’individualisme
egoista, la competitivitat, l’ambició insaciable... I com que la riquesa sempre queda fora de
nosaltres mateixos, la felicitat també hi quedarà, i és fora de nosaltres que l’anirem a
buscar, ignorant que la més autèntica i plena felicitat està dins d’un mateix. Veure la
felicitat com una cosa externa ens porta a empobrir-nos interiorment. I aquí està la nostra
incapacitat: tenim una idea de felicitat que només podem assolir mitjançant el
consumisme capitalista. Així, oblidem desenvolupar els aspectes que ens enriqueixen a
nivell humà, com la sensibilitat envers la bellesa, el bé, l’harmonia, la recerca de la veritat,
l’amor cap a un mateix i cap als altres…

Mentre no descobrim altres camins per a la recerca de la felicitat, seguirem fermats a la

mentalitat capitalista i tindrem els mateixos déus que els banquers. La felicitat, lluny del
consum desorbitat, està molt lligada a l'autorealització de la persona. Llaurem la nostra
felicitat quan ens apropem a la plenitud de les nostres possibilitats, a la nostra qualitat
humana. Quan arribem a ser el que podem ser.

Hauríem de començar a fixar-nos molt més en tot el que fa agradable la nostra existència.
Veuríem que són coses que la vida ens ofereix gratuïtament, com l’amor, l’amistat, la
bellesa, els paisatges, la capacitat de saber, de jugar, de riure... Hauríem de recuperar
l’alegria de viure, l’alegria que molts pobles més pobres econòmicament gaudeixen molt
més que nosaltres, mentre que la nostra societat l’ha perduda, obsessionada per
envoltar-se de comoditats i de luxes.