La fotosíntesi és un procés redox, mitjançant el qual l’energia lluminosa es transforma en
energia química (fase lluminosa) i la matèria inorgànica es redueix a matèria orgànica (fase fosca). Els pigments fotosintètics estan agrupats en fotosistemes, associats a estructures membranoses. En les cèl·lules fotosintètiques eucariotes, hi ha dos fotosistemes (PSI i PSII), localitzats en la membrana dels tilacoides. En la fase lluminosa l’energia lluminosa impulsa un flux d’ electrons “cap amunt” en direcció: H2O -> PSII -> PSI-> NADP. Malgrat tot, com el flux d’electrons entre el PSII i el PSI es realitza a favor de potencial, s’allibera energia (la perden els electrons) que s’utilitza per a bombar protons, en contra de gradient, des de l’estroma a l’espai tilacoïdal. Quan els protons tornen a l’estroma a favor del seu gradient ho fan a través de les ATP- sintetases, la qual cosa dóna com a resultat la síntesi d’ATP : ADP + Pi → ATP. (fotofosforilació) El resultat, per tant, de la fase lluminosa és l’obtenció d’ATP i de poder reductor (NADPH), necessaris en la fase obscura. En la fase obscura té lloc el cicle de Calvin (també a l’estroma dels cloroplastos), conjunt de reaccions mitjançant les quals ocorren els següents processos: fixació del CO2 a la ribulosa –1,5- bifosfat, reacció catalitzada per l’enzim ribulosa-1,5-bifosfat-carboxilasa-oxidasa (Rubisco) (fixació del carboni inorgànic en compostos orgànics), obtenció de diverses substàncies orgàniques senzilles i regeneració de la ribulosa consumida.