Apunts Dret

apunts-dret-i-etica.
pdf
goldradium
Derecho y Ética de la Comunicación y la Información
3º Grado en Comunicación y Periodismo Audiovisuales
Facultad de Letras
Universidad de Lleida
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
DRET I ÈTICA DE LA COMUNICACIÓ
Pròleg: de l’escola d’Atenes a l’àgora digital
Ètica clàssica: Plató i Aristòtil
Ètica Modera: Kant i Mill
Ètica professional i deontològica

Principis fonamentals de l’ètica i la deontologia professional
Ètica moderna II (Habermas) i ètica postmoderna (Bauman)
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5708844
PRÒLEG: DE L’ESCOLA D’ATENES A L’ÀGORA DIGITAL
L’escola d’Atenes simbolitza el renaixement. època lluminosa on triomfa la

il·lustració per damunt de l’obscurantisme, la moral i la virtut humanes per
damunt dels abusos de poder i el totalitarisme propis de l’Edat Mitja.
També simbolitza la importància de la saviesa i la seva transmissió a través de
referents d’autoritat concrets.
Ètica Nicomaquia (o Ètica a Nicòmac). És el nom donat a l'obra més coneguda

d'Aristòtil sobre ètica, escrita al segle IV a. C. Es tracta d´un dels primers tractats
conservats sobre ètica i moral de la filosofia occidental.
Perquè som éssers socials, som éssers ètics – Aristòtil
L’ètica existeix perquè tenim un compromís social. Necessitat de conviure i de

justificar els nostres actes davant dels altres.

Alsius (2017). Situa el debat ètic en la comunicació social i el periodisme entorn
de dos grans factors:
— El contingut dels missatges

— Les tecnologies de transmissió
Contingut del missatges
El diàleg: Sòcrates - va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels mes
rellevants, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de
Plató, qui va tenir Aristòtil com a deixeble, sent aquests tres els representants
fonamentals de la filosofia de l’Antiga Grècia. Sòcrates va ser condemnat a mort
per les autoritats de la polis el 399 aC.
La veus dissidents: Diògenes - fundador de la filosofia cínica, va ser una figura

controvertida a la seva època, ja que va viure una vida senzilla i va criticar les
convencions culturals.
¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
Les minories invisibilitzades: Hipatia d’Alexandria - va ser una filosofa i mestra
neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de les
matemàtiques i l’astronomia. Considera una pionera de les dones a la ciència.
L’autoria legítima: Rafael (autoretrat) - Rafael va consagrar la seva carrera amb

aquesta obra en la qual s’hi autoretrat mirant l’espectador i vindicant la seva
autoria de l’obra, un encàrrec privat que no estava signat.
Els valors, els drets i els deures: Apol·lo (raó i veritat) i Atenea (saviesa i
justícia). El quadre també retrata un context històric de crisis: la decadència de
la polis grega. Valors de la filosofia clàssica com la veritat, la raó, la saviesa, la
justícia i la virtut estaven en transformació. La condemna de Sòcrates n’és un
símbol. Plató va retratar aquesta decadència a l’al·legoria de la caverna.
La filosofia ens empeny a raonar per accedir al coneixement i a l'exercici del bé

per damunt de les circumstàncies del nostre context. L’ètica és la branca de la

filosofia que ens orienta a fer-ho, a partir d’un reflexió i teorització sobre les
nostres practiques morals.
Tecnologies de transmissió
Mentre l’escola d’Atenes es representada per una elit intel·lectual avui la

transmissió d’informació i comunicació és col·lectiva, participativa i oberta. Tots
som productors potencials d’informació.
Els mitjans de comunicació social reflecteixen la sensibilitat, els costums i

l’ètica del seu context.
El mite de la caverna, i la filosofia de Plató en general, retraten un moment

històric de profunda transformació. Els valors que defensava la filosofia (la
reflexió, la veritat, la justícia, la saviesa, la bellesa) estaven en crisi
Necessitat del debat ètic avui
- Transformació de l’ecosistema mediàtic

- Cultura de la participació
- Crisi global de valors
- Pèrdua de credibilitat dels mitjans
- Desinformació
- Formes extremes d’entreteniment
- Monopoli/corporativisme de l’espai mediàtic i d’informació
- Acceleració tecnològica
- Usos invasius de la intel·ligència artificial (algoritmes)
- Etc.
Els mitjans de comunicació reflecteixen la sensibilitat, els costums, les
necessitats, la demana i l’ètica del seu context. La comunicació social és filla de
la sensibilitat d’un context.
Introducció
Característiques de l’Ètica
Ètica prové del grec ethos - usos i costums que són patrimoni d’un determinat
grup social

L’ètica és una condició innata de la persona, justament per la costum convertim
en normes de convivència.
— És innata als essers humans, que som essers racionals i socials

— Té a veure amb el procedir, amb l’actuació i amb les actituds humanes
en el conviure i relacionar-nos en societat
— Queda determinada per la moralitat imperant del grup social
— És una ciència normativa, ja que dicta regles, o normes socials que
orientin l’home en relacionar-se amb els altres
— Es pot considerar la “mare de les ciències normatives”, ja que inspira
altres branques com el dret, la política, la sociologia, la psicologia,
l’estètica, l’art, etc
— És una ciència pràctica de caràcter filosòfic (humanitats) orientada a
l’acció
— És una ciència normativa (* però no coercitiva, com el dret), ja que dicta
regles, o normes socials que orientin l’home en relacionar-se amb els
altres
— Es pot considerar la “mare de la ciències normatives”, ja que inspira altres
branques com el dret, la política, la sociologia, la psicologia, l’estètica, l’art,
etc.
— Aquesta normativa (dimensió teòrica) pot ser aplicada (instrumental)
— L’ètica aplicada es tradueix en la deontologia o ètica professional
(professional, bioètica, jurament hipocràtic, etc.)
Relació entre ètica i moral
— Etimològicament, significats idèntics: costum

— La moral te a veure amb el nivell pràctic o amb l’acció

— L’ètica està lligada al nivell teòric i de la reflexió
Exemple: no es el mateix realitzar una acció perquè…
a) Es una obligació imposada per la societat (moral)

b) Estic convençut de la bondat d’aquesta acció (ètica)
Ètica Moral
— Base individual — Base social

— Resultat de la pròpia reflexió i elecció — Conjunt de normes establertes en el
— Normes que interioritzem des de la si d’una societat
consciència i la voluntat — Actua des de l’exterior
— Dimensió reflexiva — Dimensió pràctica
L’ètica és una reflexió teòrica sobre la moral com a conjunt de principis, valors,
criteris, i normes que dirigeixen el nostre mode de vida.
Definició d’ètica
“Ciència filosòfico-normativa i teòrico-pràctica que estudia tan els aspectes

individuals com els socials de la persona, en correspondència amb la moral dels
actes humans, i sota el prisma de la raó humana, tenint sempre com a finalitat el
bé honest”.
Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de
no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre
les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
— Declaració universal de drets humans
Dret a la informació
En el dret a la informació hi ha 3 elements centrals:
— Llibertat d’investigar
— Facultat de difondre
— Possibilitat de rebre informació
Límits, segons la constitució espanyola:
— Dret a l'honor

— Dret a la intimitat
— Dreta a la pròpia imatge
— Dret de protecció de la joventut i la infantesa
Diferències entre ètica i dret
— Ètica com a cerca general del bé (que és la seva finalitat)

— Ciència que estudia els actes humans des del punt de vista de la seva
bondat o maldat
Actes humans vs actes de l’home
Segons el grau de consciencia i voluntat…
Actes humans Actes de l’home
Són: Poden no ser…
— Lliures — Lliures
— Voluntaris — Ni voluntaris
— Conscients — Ni conscients
— Responsables — Ni responsables
Motivació interna. Motivació pot ser externa.

Lliure albir/ intel·ligència/ reflexió Factors externs/ instints/ impuls
ÈTICA DRET

L’ètica
— Orientada al bé
— S’ocupa dels actes humans (només pot valorar la moralitat dels actes
humans i jutjar així si son bons/dolents, correctes/incorrectes, licits/il·licits,
etc)
— Orienta, aconsella, ajuda. No és coercitiva, ni punitiva, ni comporta en si
mateix una sanció legal. Només es una amonestació a la consciència
interna en cas d’incompliment
— Es basa en la raó humana
El dret
— Orientat a l’ordre
— S'ocupa també dels actes de l’home, que poden no ser lliures, voluntari,
conscients ni responsables (l’absència d’una d’aquestes característiques
o de totes pot funcionar com atenuant de la pena en un judici)
— Es coercitiu i punitius, i comporta una sanció legal en cas d'incompliment
— Es basa en les lleis i els principis constitucionals
L’ètica és el territori dels dubtes. El dret el de les seguretats
“Tots aquells aspectes sobre els quals els societats democràtiques tenen unes
seguretats suficients, encara que aquestes seguretats siguin relatives i
provisionals, son el que es consolida en el dret positiu (normes jurídiques)”
“El dret és un nucli dur que es configura a partir d’una citoplasma que és allò que
en diem ètica, o deontologia quan ho circumscrivim a les bones practiques
professionals”
“L’aparició de molts fenòmens nous en el camp de la comunicació i la informació

fa que hi hagi molt citoplasma i poc nucli”
“Fa uns anys, a cap codi deontològic es parlava del dret a l’oblit. Actualment el
tema de la permanència dels documents a internet i el mal que aquesta
indelebilitat pugui causa, especialment en persones vulnerables, és un gran tema
de debat als consells de premsa de tot el món”

ÈTICA
DRET
L’ètica i el dret com a parts d’una mateixa cèl·lula
DRET (NUCLI)
Tots aquells aspectes sobre els quals les societats democràtiques tenen
certeses suficients. Es configura a partir de ètica o deontologia (citoplasma)
— Dret d'informació
— Llibertat d'informació
— Llibertat d'expressió
— Dret a l’honor
— Dret a la intimitat
— Protecció de la infantesa
ÈTICA (CITOPLASMA)
L’aparició de molts fenòmens nous en els camps de la comunicació i la
informació fa que hi hagi molt citoplasma i poc nucli.
Ex: permanència de la informació personal a Internet i el dret a l’oblit.
— Tractament de les tragèdies personals

— Imatges de persones mortes
— Violència
— Dret a l’oblit a internet
— Polarització i discurs de l'odi a les xarxes

— Sensacionalisme
— Límits de la telerealitat
Importància dels mitjans

Com avaluem la responsabilitat dels mitjans de comunicació social com a agents
i actors en una democràcia? En primer lloc, mesurant-ne la importància.
Perspectiva de la sociologia com a font de l’ètica. Una perspectiva sociològica

de la comunicació social.
Fonts de l’ètica
— Primàries: la principal font primària de la ètica és la pròpia raó humana i

experiència moral interna (consciència individual) i externa (moral social,
costums, lleis, norma escrita, dret)
— Secundàries: relació que té l’ètica i la moral amb tot el que és el ventall de
les ciències i accions humanes (filosofia, psicologia, sociològica, historia,
antropologia, literatura...)
Impossibilitat d’imaginar la nostra vida i el nostre món sense mitjans de

comunicació- exercici d’abstracció gairebé impossible. Com les societats
actuals ens construïm a partir dels mitjans de comunicació, no només els
mitjans son pantalles sinó son finestres.
Teoria del doble vincle
Fins i tot quan optem per no comunicar, acabem comunicant alguna cosa amb la
nostra abstinència. La nostra desconnexió dels mitjans també és un missatge
(no respondre whatsapps, correus, no postejar freqüentment a les xarxes,
ghosting...)
En els escenaris mediàtics actuals això de decidir no parlar/declarar, encara que
sigui un dret a la intimitat, acostumen a ser part de judici per part de l’audiència.
Els mitjans, per bé o per mal, condicionen la nostra memòria personal
Les cinc dimensions de Couldry
— Connectar: les tecnologies de transmissió connecten persones i

objectes. Mitjançant aquesta connexió, ajuden a crear mons (ex: zoom)

— Representar: els continguts que hi circulen tenen conseqüències en al
construcció de la realitat que percebem (ex: periodisme)
— Imaginar: a partir dels mons creats pels mitjans, podem imaginar la vida
de manera diversa, ja sigui similar o diferent a nosaltres, fosca o lluminosa
(ex: netflix)
— Compartir: les nostres experiències socials a través dels mitjans ens
permeten socialitzar i compartir, experiències bàsiques de la vida (ex:
tiktok)
— Governar: els mitjans com a mecanismes de poder. Eines per a la
regulació de les llibertats, de l’ordre i del control (ex: comunicats
procicat). Relació (sempre ambivalent) dels mitjans amb la política
— Dialectica dels mitjans: fomenten la llibertat alhora que el control
governamental
— poder dels mitjans a l’hora de facilitat o dificultar la governabilitat
de les grans societats
— gestionant els fluxes d’informació, influeixen en el tipus d’ordre
social possible
— contextos de debat entre llibertat d’expressió i censura
ÈTICA CLÀSSICA: PLATÓ I ARISTÒTIL
Filosofia: estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira

a donar-ne l’explicació darrera i a orientar la vida humana
Plató i Aristòtil inauguren una nova fase del pensament humà en que l’heroïcitat
deixa de definir-se per qualitats bèl·liques i passa a definir-se per raons
espirituals (intel·lectuals) és a dir per la raó.
Del mithos al logos
Mithos: pensament mític, el bon guerrer
Logos: pensament racional, el bon filòsof
El mite de la caverna

Has d’anar a veure-ho per tu mateix per saber realment la realitat. Anar a
comprovar de primera mà allò que passa. La veritat de vegades pica, és
complexa de mirar.
Interpretació
Amb el mite de la caverna, plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el
paper del filòsof. Ka veritat del coneixement no depèn de la sensació (les ombres
de la caverna), sinó de l’esforç de coneixement intel·lectual que ens porta a
buscar el sol (idea de bé).
Purificar l’ànima per arribar a món de les idees i a la idea de bé marca el sentit
de l’activitat racional. L’autèntic savi (filòsof) és el que a través d’un procés difícil
i dolorós abandona l’opinió (món sensible, ombres) i s’adreça a la idea del bé
(simbolitzada pel sol).
Però el mite no acaba aquí. L’home que ha vist la llum del sol no es limita a
contemplar-lo passivament sinó que vol transmetre aquest coneixement i
divulgar-lo entre els homes que encara resten a la foscor de la caverna.
10
Voler fer a tothom partícip de la idea de bé, és un símbol d’autèntic filòsof. Per
això aquest home que ha conegut les idees torna a la cova però els individus
esclavitzats en les ombres no poden creure que existeixi un mon superior i
finalment el maten. És possible que amb aquest mite es vulgui explicar
(expressar) l’actitud de recerca de la veritat que va acabar provocant la mort de
Sòcrates.
El mite de la caverna ofereix 2 tipus d’interpretació:
1. La Teoria del coneixement o dialèctica ascendent fins arribar a la idea de

Bé
2. Una interpretació antropològica i política sobre el paper del savi
— La raó és innata però raonar és voluntari

— El coneixement i el bon filòsof

— El prejudici (cadenes) i la ignorància (cova)
— Els falsos filòsofs o falsos informadors (sofistes)
— Opinió (foc) vs coneixement (sol)
— La veritat no sempre és plausible ni popular (assassinat del protagonista/mort
de Sòcrates)
Actualitat de plató
— Opinió vs fets
— Postveritat
— Periodistes vs productors d’informació
— Mitjans de comunicació vs xarxes socials
— Transparència vs opacitat
— Empreses tecnològiques i disfòria empresarial
“La misión de facebook es otorgar a la gente el poder de construir una

comunidad y de mantener el mundo más conectado” – Mark Zuckerberg
11
Postveritat
— Paraula de l’any 2016 (Diccionari Oxford)
— Neologisme. Ambient o context en que els fets objectius influeixen menys
l’opinió publica que les apel·lacions a les emocions i a les creences
personals
— “arma política de la desinformació” (Eric Alterman)
— “war on terror” (Georges Bush, 2001)
— Fenomen trump i post-truth politics: reliance on assertions that “feel true”
but have no bassis in fact (The Economist, 2016)

— Factor accelerador d’internet. “realitat virtual en que la veritat i la mentida
són una mateixa cosa” (Gabriel Colomé)
— Importància creixent del debat ètic en la comunicació i el periodisme
Postètica
— Moral relativista. “tot val” o neutralitat de posicionament

— Crisi global de valors (societat liquida) – Bauman
— Sistema de deures trasbalsat (en deontologia, els deures sempre van
abans dels drets)
— Manca de conseqüència entre allò que es denuncia i allò que es fa
— Clarobscurs de la cultura de la participació (Jenkins): potencials emissors
del missatge que contribuïm a escampar la desinformació i a alimentar els
algoritmes
— Regulació, autoregulació i educació mediàtica com a solució
La raó humana
L’ètica existeix perquè tenim la capacitat de raonar. Però aquesta capacitat cal
ser cultivada. Cal tenir voluntat de conèixer (malgrat les impossibilitats del
context). Teoria del bon filòsof)
La felicitat i la virtut
— Virtutu (arté) i felicitat (eudaimoia) com a concepte clau en Aristòtil
12
— Qui és el més alt de tots els bens que l’acció humana pot proposar-se com
a fi? La respost per a Aristòtil és: la felicitat
— Tots els homes cerqueen la felicitat, pero es un error cercar-la, com fan la
majoria en el plaer, la riquesa o el prestigi
— La felicitat, l’harmonia, la virtut, provenen d’un conducta que sigui
coherent amb l’autentica naturalesa humana, en altres paraules: provenen
del comportament raonable
— Ser feliç no significa, en el context grec, altra cosa que obrar d’acord a la
naturalesa humana orientada pel bé (virtut)
— Felicitat com a concepte que s’identifica amb “el viure bé” o “l’actua be”
— La virtut es una de les condicions d’accés a la felicitat
— Ser virtuós cal considerar-ho així com un deure: el deure de ser -i de viure-
en el bé, en harmonia
— La virtut prové de la raó, però també de l’educació i de l’hàbit (cal voler

ser virtuós)
L’equilibri o la justa mesura
— Quan hi ha conformitat entre l’acció (llibertat, desig) i la regla (moral, deure)

hi ha virtut i hi ha harmonia
— Com que l’esser no nomes es anima, també cos, existeixen untament amb
la virtut i la raó els vicis i els plaers. Això allunya l’home de la felicitat.
Aquesta conformitat s’entén en termes d’equilibri
— L’ètica de la felicitat d’Aristòtil ens convida a viure en la justa mesura, que
no és cap formula matemàtica, sinó l’equilibri entre el desig i la norma on
resideix el be. En el terme mig entre el desig i la norma hi ha la maduresa
de l’acció
— Importància de la “justa mesura”, que es un “triomf de la raó sobre els
instints”. Cultivar la virtut ens conduirà a viure en la justa mesura entre el
que desitgem (plaer, instint) i el que ens fa bé (raó, intel·lecte)
“la virtut és un hàbit selectiu que constitueix en un terme mitjà relatiu a

nosaltres, determinat per la raó i per tot allò pel que decidiria un home prudent”
– Aristòtil
13
Prudència: virtut moral per al qual hom atén, en obrar, a totes les circumstancies
del cas, a les conseqüències probables de l’acció, a fi de regular la seva conducta,
evitar les faltes
Conclusions
— Felicitat: viure en el be, ser morals
— Virtut (intel·lecte, cultiu dels bons hàbits) vs vici (cos, instints i plaers)
— Just a mesura: ni carències ni excés. Conformitat entre desig (llibertat) i
acció
— Equilibri: prudència
Aristòtil avui
— El llegat ètic d’Aristòtil radica en la seva confiança en l’humà com a esser

moral (capaç de viure en ni fer el be)

— El seu pensament sustenta els fonaments de l’ètica posterior i és l’arrel de
conceptes d’ètica
— Autoregulació periodística: compromís voluntari d’assumir i aplicar el codi
deontològic
— En la voluntarietat del compromís radica l’equilibri entre el desig i la norma
— Via més eficaç per a l’exercici de l’ètica professional, que te el be (la
felicitat segons Aristòtil) coma finalitat
“Perquè som éssers socials, som éssers ètics” – Aristòtil
L’ètica existeix perquè tenim un compromís social. Necessitat de conviure i de

justificar els nostres actes davant dels altres.
14
ÈTICA MODERNA: KANT I MILL
La il·lustració
Context de la il·lustració o segle de les llums. Moviment filosòfic, polític i social

lligat a l’eclosió del pensament humà de l’edat moderna.
Impuls demogràfic, econòmic i intel·lectual que precedeix la Revolució Francesa,
la Revolució Industrial, i la fi de l’Antic Règim.
Els principals protagonistes de la il·lustració francesa reten homenatge a Voltaire,

llavors exiliat, llegint la seva tragèdia “l’orfe de la xina” al voltant del seu bust.
El contracte social
"L’home neix lliure però està encadenat” – Rousseau

Necessitat d’un pacte simbòlic entre ciutadans, segons el qual tot individu
accepta la vida en societat sense renunciar a les seves llibertats privades.
La separació de poders
“Tot home que té poder s’inclina per abusar del mateix; fins que no troba límits”
– Montesquiu
En el seu tractat de teoria política “l’esperit de les lleis” proposa la separació de

poders i les bases dels moderns sistemes parlamentaris.
Enciclopèdia
Obra que recull tot el pensament fins al moment. Símbol de la il·lustració com a
moviment polític i cultural que vol expandir la filosofia de l’humanisme a través
de la raó i el coneixement.
Sapere aude
15
La il·lustració significa l’abandonament, per part de l’home, d’una infantesa
mental de la qual ell mateix n’és culpable. Infantesa és la incapacitat d’usar la
pròpia raó sense la guia d’una altra persona. Aquesta immaduresa és culpable
quan la seva causa no és la manca d’intel·ligència, sinó la manca de decisió o
de valor per pensar sense ajut aliè. Sapere aude, “atreveix-te a saber”. Vet aquí
la divisa de la il·lustració.
Immanuel Kant, què és la il·lustració?
Kant no formula una ètica nova sinó que parteix d’una base clàssica però li dona
una forma contemporània.

Il·lustració
— Segles de les llums: la llum del raonament

— Llibertat del pensament autònom “atreveix-te a saber”
— Màxima del sentit comú: “pensa per tu mateix”
— Impuls social - contracte social (Rousseau)
— Impuls polític – separació de poders (Montesquieu)
— Impuls intel·lectual – enciclopèdia de les arts i les ciències (Diderot)
— La Revolució Francesa (i la fi de l’Antic Règim) com a una de les
conseqüències de la il·lustració
KANT: l’imperatiu categòric
Introducció
— Kant modernitza els plantejaments de la tradició filosòfica anterior

— Posa la justícia i l’universalisme moral al nucli de l’ètica
— Introdueix el concepte de deure, és a dir, que el que hauria de ser cal que
sigui, a partir de la consciència i no de les necessitats socials
— Aborda la vinculació entre deure i llibertat
El deure i la llibertat
— Així com Aristòtil sostenia que la felicitat és el propòsit final de tot home;
Kant focalitza el seu pensament ètic en torn del deure
16
— Segons Kant, el deure és distintiu de l’home i “l’eleva per sobre de si
mateix”, el fa racional
— Deure: “haver de”, obligació (forma imperativa)
— El deure només pot provenir d’una imposició quan la imposició és racional.
No pot ser imposat, per exemple, per una dictadura
— El tribunal més vàlid és el de la pròpia consciència
— Voluntat d’entendre la moral com a llei universal
— Maximitza la utilitat del bé per a la societat
— La moral ha de tenir com a objectiu ell màxim bé per al major nombre
possible (summum bonum)
— Consciència com a arrel del deure
— Mandat moral intern: imperatiu categòric. Es universal per tots el individus
que es pronuncia per damunt dels nostres interessos
“Tots els essers humans, en efecte, estan sotmesos a la llei segons la qual cada un

d’ells mai no ha de tractar-se ell mateix ni tractar tots els altres simplement com a
mitjans, sinó sempre al mateix temps com a fins en si” – Kant
* altres corrents filosòfiques proposen la regla d’or ètica: “fes als altres que
voldries que et fessin a tu” o “no facis als altres el que no voldries que et fessin
a tu”
L’imperatiu categòric
Mandat moral intern i incondicional inherent a la naturalesa humana que guia

l’actuació dels homes. Per damunt d eles seves emocions, desitjos i interessos
individuals
L’imperatiu categòric aporta certament la regla bàsica per a uan bona conducta
però no és suficient, perquè l’home no és un ésser racional pur sinó que té
inclinacions i impulsos; per tant cal una bona voluntat necessàriament
Qui vol actual conforme a la moral ha de prendre el bé absolut com a mesura de

les seves accions.
17
L’imperatiu categòric explica la concepció kantiana del deure. Per a Kant, el que
hauria de ser cal que sigui, a partir de la consciència i no de les necessitats
socials.
Mentre la llei és heterònima (s’imposa per un poder extern) el deure és autònom

(mandat intern)
La moral és una llei universal per a l’home
MILL: la llibertat i el paper de l’Estat
Primer manifest sobre les llibertats de l’individu.
Sobre la llibertat: el plantejament de la llibertat és incompatible amb qualsevol

forma de societat totalitària, però també irreconciliable amb una totalment lliure,
o salvatge, on dominin els individus més forts i més astuts.

Per al desenvolupament de la llibertat, és necessària l’existència d’una societat
civil avançada i organitzada per un Estat de dret.
Tot això implica que els ciutadans siguin no només titulars de drets, sinó també
de deures cívics (perquè la bondat d’un Estat està determinada per la bondat
dels seus ciutadans).
Ànim de regular el paper de l’Estat. Formular un principi “encaminat a regir de

mode absolut la conducta de la societat en relació a l’individu, en tot allò que
sigui obligació o control, ja bé s’apliqui a la força física, en forma de penes legals,
o a la coacció moral de l’opinió pública”.
— Teoria dels drets de l’individu

— L’objecte de l’assaig no és el lliure albir, sinó la llibertat civil (l’equilibri
entre llibertat individual i compromís social)
— Societat civil: llibertats individuals + regulació de l’Estat de dret (els
individus com a titulars de drets però també de deures civils)
Com tos els liberals, John Stuart Mill pretén delimitat clarament un domini en què
els individus puguin “fer el que vulguin”, un domini en què la societat no empri la
coacció, ni a través de les lleis, ni -de forma més subtil- mitjançant la pressió de
18
l’opinió publica. Des d’un punt de vista teòric, la qüestió de la llibertat consisteix
a trobar la millor línia de demarcació, la frontera més adient per tal de promoure
“la felicitat de tots”
Per tal d’establir aquesta frontera, mill recorre a dos principis: principi de llibertat
individual i principi de les circumstàncies específiques de cada cas.
El primer, que anomena “principi de la llibertat individual”, identifica un àmbit
extens d’accions en que l’individu “té tot el dret” de fer el que vol (o el que no vol
– que vindria a ser el mateix) i
La llibertat segons les circumstàncies
Fa referencia a la jurisdicció de la societat, que té dret a intervenir i sancionar

quan les coses no funcionen. Amb un exemple quedarà, potser, més clar: la
forma com els pares eduquen o alimenten els fills és cosa seva; però, arribat a

un cert extrem, no constitueix un problema particular dels pares, sinó que l’Estat
hi pot intervenir, quan es va més enllà de la llibertat individual i s’entra en la
jurisdicció de la societat. És el que Mill anomena “the particular expediencies of
the case”. Per això, per exemple, no atempta a la llibertat individual que els
governs estableixin un control sanitari sobre els aliments.
Jurisdicció: potestat, derivada de la sobirania de l’Estat, d’aplicar el Dret en el

cas concret.
El paper de l’estat
L’Estat té el deure de fer tot el que és susceptible d’augmentar la felicitat general

(garantint els drets, regulant-los o aplicant-los)
En el context d’un Estat mínim, que garanteixi l’accés de tothom al mercat en

igualtat de condicions, l’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. En
determinades circumstàncies, però, l’Estat pot intervenir en economia per
preservar el lliure joc de la competència i els drets dels consumidors.
Mill estableix una separació entre la responsabilitat individual i la responsabilitat

de la societat.
19
¿Com saber fins on arriba la llibertat personal? Els límits de la llibertat no són
fàcils d’establir. Per això Mill necessita recórrer al Dret.
Article IV
La llibertat consisteix en poder fer tot allò que no causi perjudici als altres.
L’exercici dels drets naturals de cada home, no té altres límits que garanteixin
els altres membres de la societat el gaudiment dels mateixos drets. Aquests
límits només poden ser determinats per la llei.
Malgrat la pretesa universalitat del text, i de ser considerat un dels fonaments

dels moderns Drets Humans, no contemplava els drets de les dones ni l’abolició
de l’esclavatge. Dos anys després Olympe de Gouges, impulsaria la Declaració
dels Drets de la Dona i la Ciutadana. (L’abolició de l’esclavatge a França no
arribaria fins el 1848).
20
ÈTICA PROFESSIONAL I DEONTOLÒGICA
Ètica professional o deontologia: “conjunto de convenciones morales y deberes que

regulan -por conviccion personal y no opr obligatoriedad legal- el ejercicio professional
del periodista”
Introducció
La preocupación ética es importante en el sentido de que fuerza al periodista
a compromisos y decisiones reflexivas entre otras alternativas. Le conducta a
buscar el summun bonum, el bien más alto en el periodismo, por lo tanto
eleva su autenticidad como persona y como periodista.
– John C. Merrill (catedràtic d’Ètica periodística)
Autonomia de l’acte informatiu

— Empresa periodística
— Periodista
— Destinataris
Reconèixer els drets i les responsabilitats dels 3 subjectes de l’acte informatiu,

amb drets i responsabilitats. Principi de triple autonomia necessari per a l’ètica
periodística.
— El periodista te drets com a ciutadà, però actua en funció d’una

responsabilitat professional. Ha de ser conscient del seu prestigi i de la
seva quota de poder informatiu
— L’empresa té dret a un estil editorial, fonts de finançament, i ideologia
pròpies, però ha de ser conscient del seu deure com a servei de
comunicació social. Ha de fomentar la competència lleial i la llibertat
d’informació
— L’audiència té dret a una informació veraç i contrastada, i també la
responsabilitat d’elegir-la. Ha d’anar més enllà del “mínim esforç” i rebutjar
el criteri de l’èxit immediat.
21
Tòpic i creences que degraden l’acte informatiu:
— “davant la competència, tot val”

— “qui paga mana”
— “ho demana l’audiència”
— “tot el que no és llibertat d’expressió és censura”
Ètica periodística
Tesaurus de principis universals de l’ètica periodística (Salvador Alsius)
— Principi de veracitat
— Principi de justícia
— Principi de llibertat
— Principi de responsabilitat

La credibilitat, eficàcia i utilitat de l’ètica de la comunicació deriva del fet de sorgir
de la consciència professional i no d’imposicions d’organismes externs. Un
compromís ètic i solidari amb la realitat informativa és l’únic que pot distingir
l’essència del periodisme de la mera producció de contingut i informació.
Buscar el summum bonum (el major bé per al major nombre)
Raons dels professionals per ser o no ètics
Raons per no ser ètic:
— Qüestions de memòria històrica: raons que corresponen al passat de la

tradició del periodisme i de la història del país.
— Interessos polítics: les forces polítiques poden ser “ètics” en funció dels
interessos personals (no del súmmum bonum). En aquest sentit l’ètica pot
ser manipulada per polítics i periodistes, convertint-se en un instrument
de la lluita pel poder o en una arma de persuasió demagògia
- Ex: interessos personals en campanya electoral
— Interessos comercials o raó de competència de mercat. La llibertat de
premsa i informació es confon sovint amb la llibertat per vendre escàndols,
rumors sense confirmar, sensacionalisme i propaganda política i financera.
22
- Ex. L’empresa intercedeix en la rasca del periodista fixant el to
d’una noticia ne pro d’una “suposada” demanda d’una audiència.
- La competència i la lluita per l’audiència deshumanitzen el
periodisme
— Interessos personals: raons de caràcter personal, de cada periodista amb
la seva consciencia interna
- Ex. Competència deslleial, persecució de fama o visibilitat, etc
- L’ètica del “tot val” o “la fi justifica els mitjans” també és una ètica
mal assumida, que no persegueix el summum bonum.
Raons per ser ètics
— Credibilitat: fonamenta l’autoritat i la fiabilitat de les noticies. No ser fidels

a la realitat, ser tendenciosos o sensacionalistes en el tractament de la
informació i les imatges, genera una credibilitat difícilment sostenible al

llarg del temps.
— Qualitat informativa: tot la informació de qualitat, ben contrastada, que
serveixi a la veritat, objectivitat i exactitud, sempre serà lícita. I a l’inrevés:
una informació que manqui d’ètica no tindrà qualitat informativa. (servirà
altres propòsits: entreteniment, sensacionalisme, interessos comercials,
etc.)
— Identitat i estatus professional: la deontologia serveix de nexe d’unió i de
senya d’identitat de l’actuació professional. Sense la deontologia la
professió perd el seu motiu de ser, els seus objectius i fins des d’una
perspectiva licita i legal, i es desvirtua. Mantenir la integritat amb
independència del context, reforça la identitat i l’estatus professional. Si
som ètics, serem bons periodistes a qualsevol lloc.
— Unitat d’empresa informativa: en una empresa informativa, pot haver-hi
desunitat entre els interessos dels propietaris, ,els patrocinadors i els
periodistes. Si els interessos estan enfrontats entre si, l’ètica periodística
se’n ressentirà. Aquest és un mal comú avui, en que la gerència dels
mitjans cada cop està més en mans d’interessos comercials i es mou per
raons de competència més que d’ètica informativa.
23
Ètica professional o deontologia periodística
— Ètica: consciència individual
— Deontologia: col·lectiu professional
Mentre l’ètica interpel·la la consciencia individual, és un control interior que

l’individu exerceix sobre si mateix; i la deontologia regula la moral d’un col·lectiu
o gremi per orientar la seva acció al bé comú (summum bonum)
Deontologia professional

Ciència o coneixement dels deures (deontos-deure; logos-coneixement)
Bentham, 1934.
Es planteja què és bo i convenient de fer en l’exercici professional.
Ajuda a establir quines finalitats i objectius marquen la feina professional, els

motius de ser (confereix estatus, identitat a la professió, motiu d’ésser).
S’ocupa en primer terme dels deures (responsabilitats) i després dels drets

(llibertats) que tenen tots els que exerceixen una mateixa professió (deontos:
deures o obligacions).
Busca formular un conjunt de normes o principis que orientin la conducta

dels professionals d’un mateix gremi. Ha d’aportar capacitat de reflexió i
anàlisi critica als professionals.
Eina que ajudi a reflexionar sistemàtica i ordenadament sobre el

problema/dilema, per aclarir les principals obligacions i deures del
professional per assumir responsablement l’exercici de la professió
sempre en benefici de la societat.
Orientar la búsqueda responsable de los objetivos humanos de la

comunicación (Porfirio Barroso)
S’expressa en un conjunt de normes que regeixen la consciencia moral del

professional del periodisme i que estan establertes en els codis d’ètica
periodística.
24
Regula la consciencia del professional i el fa responsable dels seus deures
Doble propòsit:
a- Fixar normes
b- Definir obligacions morals (deures) i drets (llibertats)
Regles deontològiques bàsiques
La deontologia regula l’activitat dels informadors i es troba referenciada en l’ús
professional i en els codis deontològics de la premsa, la ràdio, la TV i el cinema.
Els codis deontològics són regles o normes de caràcter ètic que ja estan
consensuades i aprovades pel gremi de professionals de comú consens, i es
recopila en codis que ajudin a l’exercici de la professió.
Es poden resumir en 4 grans apartats

1. Relatives a la professió: garanteixen la preservació dels valors ètics en
l’exercici del periodista (el secret professional, la clàusula de consciencia,
el dret i deure de rectificació, el dret a un salari digne i just, etc).
- Ex: un titular erroni no rectificat, es pot convertir en desinformació
o propaganda. La precaritzacio professional pot degradar la qualitat
informativa, fomentant la manca de recursos i criteri.
2. Relatives a la relació del periodista/comunicador amb l’estat i al
comunitat internacional: l’informador ha de respectar les institucions
socials i vetllar per la pau i l’ordre internacionals
- Ex: no respectar les institucionals nacionals, internacionals o els
acords diplomàtics pot generar crisis de credibilitat i afectar la presa
de decisions
3. Relatives a la relació del periodista/comunicador amb el públic:
l’informador deu respecte a la intimitat i la vida privada de els persones.
Ha de protegir la infantesa i la joventut, i respectar el dret de les persones
a la pròpia imatge
- Ex. La imatge de les persones no pot ser utilitzada sense
consentiment, fora de context, amb finalitats propagandístiques,
etc. Cal evitar la difusió d’estereotips i els atemptats contra l’honor
25
4. Relatives a la relació periodística/comunicador amb la seva
consciencia individual: el periodista ha de vetllar per mantenir la dignitat,
la integritat i el prestigi professionals.
- Ex: Acceptar suborns o subornar les fonts; acceptar favors; cedir a
manipulacions; difondre informacions no contrastades; confondre
deliberadament opinió i informació; manipular la informació per
interessos personals, etc.
Drets i deures del periodista i del comunicador audiovisual
Tota professió té dures en diversos àmbits
1- Cap a públic/client
2- Cap als companys
3- Cap a l’empresa

I uns drets que s’han de protegir i orientar
Drets
1- Dret a la vida en l’exercici professional

2- Dret a la informació
3- Dret del periodista i del comunicador a les fonts informatives
4- Dret d’autoria
5- Dret al secret professional
6- Dret a la clàusula de consciencia
7- Dret a un salari digne i just per l’exercici de la professió
Deures
El periodista i el comunicador audiovisual contrauen una sèrie de deures en 3

àmbits:
1- Deures envers el públic en general: responsabilitat sobre tot allò que

porta la nostra signatura. Deure ètic de donar informació veraç, objectiva
i exacta
26
2- Deure envers un mateix: destaquen la dignitat i la integritat professional,
no deixar-se subornar, claudicar davant de pressions, acollir-se a la
clàusula de consciència, etc
3- Deures envers els col·legues: defensar units els interessos conjunts de
la professió. Solidaritat, lleialtat, competència lleial o fair play, respecte als
drets d’autor d’altres companys, no copiar ni plagiar, etc.
27
PRINCIPIS FONAMENTALS DE L’ÈTICA I LA DEONTOLOGIA
PROFESSIONAL
Què son i per què serveixen?
Neixen de la necessitat de qualsevol col·lectiu professional d’articular un conjunt

de regles que defineixin i controlin els seus drets (llibertats) i els seus deures
(responsabilitats)
1) Definir el comportament intern d’un col·lectiu

2) Definir un ideal professional

3) Definir com ha de ser la relació dels professionals amb la societat i amb
el públic
Hi ha 19 principis ètics del periodisme i la comunicació.
1- Integritat professional
“El periodista/comunicador té el dret i el deure de rebutjar tota pressió externa i

interna, i d’acceptar únicament les ordres que provinguin del seu mitjà, sempre i
quan no comprometin la seva integritat moral i la seva independència
professional”.
 No cedir a interessos aliens o personals

 No acceptar suborns
 Ser lliure, independent i honest
 No estar lligat per res ni ningú
No comprometre la imparcialitat i neutralitat de la informació
2- Dignitat professional
“El periodista/comunicador té el deure de mantenir el més alt nivell professional

i ètic, i ni hauria de fer res que aporti descrèdit a la seva professió”
 Exercitar en cada professió els principis ètics continguts en el codi

deontològic
28
Ex: Renunciar a mètodes moralment il·lícits per obtenir informació (suborn,
intrusisme professional, competència deslleial, etc)
3- Responsabilitat professional
“El periodista/comunicador té una responsabilitat ètica, una responsabilitat

jurídica i una responsabilitat social”
 Ètica (sobre els seus escrits i peces. En el cas que no vegin signats, recau
sobre la direcció del mitjà)
 Jurídica (objecte del dret a la informació i les seves limitacions)
 Social (considerar el benefici i perjudici de la informació sobre el conjunt
de la societat)*
* La societat exigeix i demana que es compleixi aquesta responsabilitat davant

de determinats continguts que poden ser nocius per a col·lectius socials.

Ex: regulació de continguts que poden generar un “efecte mirall” nociu o
perjudicar les persones directament implicades. En el cas dels talent shows una
estigmatització dels cossos no normatius; en els extreme makeover show un risc
físic dels concursants sotmesos a transformació.
4- Veritat, objectivitat i exactitud en la informació
Principi unànimement acceptat en tots els codis deontològics del periodisme (la
primera condició de la informació és la veracitat)
 Veritat objectiva (empírica, científica, el que es) ≠ falsedat

 Veritat subjectiva o veracitat (el que entenc que és) ≠ mentida
 Objectivitat: “publicar d’igual manera allò que es desaprova i allò que
s’estima”
La veritat es basa en evidències i fets, no en suposicions ni opinions.

L’objectivitat es proporcional al grau de coneixement progressiu i parcial de les
coses i el esdeveniments socials.
29
5- Primacia del servei al bé comú i interès públic
Servei al bé públic, a la comunitat i a la societat abans que als interessos propis

i particulars, econòmics i de mercat. Cerca del summum bonum.
 Bé comú, ordre just de convivència i llibertat en el que tots els membres

en son beneficiats. Finalitat última de tota societat
 Interès públic ≠ assumptes que interessen al públic
 Es mesura no per que “la gent vol saber, sinó per les repercussions dels
assumptes en els interessos de tota la societat
No deixar-se portar pels suposats “gustos o preferències de l’audiència”.

Informar degudament de la repercussió social dels assumptes d’interès públic.
Viure més per al servei d’informar (deures) que del servei d’informar (beneficis)

6- Utilització de mitjans justos, honestos, lícits i legals en l’obtenció de
noticies i fotografies
Tenir sempre en compte la justícia, l'honestedat i la legalitat en l'obtenció de la

informació
 No coaccionar ni pressionar les fonts. Respectar el dret a la intimitat,

l’honor i la pròpia imatge de les persones
 Extremar les precaucions davant dels col·lectius vulnerables per no
reforçar el seu patiment i la seva exclusió social
 Renunciar a pràctiques il·legals i il·legítimes com el frau, al xantatge, a
intimidació, les escoltes telefòniques i la càmera oculta
En l’ètica aristotèlica, els fins no justifiquen els mitjans. Ex. Paparazzis i cultura
de l’exclusiva o de l’èxit immediat, el fi justifica els mitjans que freguen la
il·legalitat només en casos en què es prioritzi el bé comú i l’interès general
(summum bonum)
30
7- No al sensacionalisme en premsa, ràdio, TV i cine
Discernir els límits ètics entre explicar una historia de la forma més viva i creïble
i explotar una tragèdia humana. Aquesta responsabilitat és dels mitjans
informadors, no de l’audiència.
 Sensacionalisme: “exageració intencionada del contingut de la noticia,
encara que en el fons hi hagi veritat”
 Respectar la intimitat, el dret a la imatge, i l’honor de les persones en
situacions de tragèdia. Ex: dret a la mort digna i en pau de les persones
en situació d’accident
No cedir a la normalització del tractament morbós, escandalós o escabrós de la

informació. Prioritzar l’objectivitat i l’ètica al desig de vendre.
“A més cruesa de les imatges i les informacions, més rebuig potencial en

l’audiència, i menys capacitat de raonar sobre un fet”
Sensacionalisme i efecte invers de la notícia
 La reflexió moral ve del raonament, no de les emocions

 “mostra la cruesa extrema o els detalls del patiment no aporta elements
informatius a la descripció dels fets”
 “la teràpia de shock (mostrar l’horror i el patiment humans de manera
desbordant) no serveix per conscienciar les persones de l’horror d’una
guerra o d’un conflicte”
 “l’abús reiterat pot fins i tot generar l’efecte contrari: la indiferència social”
8- Tractament ètic de la violència
Informar sense justificar la violència. No fer apologia ni propaganda del

terrorisme. No celebrar-lo emocionalment ni banalitzar-lo.
 Informació sensata i responsable

 Llenguatge sobri i equilibrat
 Recórrer a l’experiència (periodistes especialitzats en la matèria)
31
El caràcter espectacular i violent del terrorisme dificulten l’anàlisi. Prioritzar
l’important per damunt de l’altisonant o sorollós. Cal evitar la sobre-informació
sobre violència, perquè pot tenir un efecte normalitzador i convertir la violència
publica en espectacle i entreteniment que cultivi la insensibilitat.
Ex: cobertura del terrorisme (11M) o la cobertura de crims (Alcàsser)
Deontologia dels informes sobre crims:
 Respectar la presumpció d’innocència (protegir l’anonimat dels sospitosos

durant el procés judicial)

 No generar climes alterats d’opinió pública que puguin entorpir
l’administració de la justícia
 No fomentar el judici paral·lel
9- Tractament ètic de la publicitat
Distingir sempre els espais d’informació dels de publicitat segons els recursos i
exigències de cada mitjà
 No a la publicitat enganyosa o subliminal (inconscient), que anul·len la

lliure elecció del públic
 Regular el contingut de la publicitat televisiva (productes perjudicials, co
l’alcohol o el tabac, serveis immorals com la compra-venta de sexe, etc)
 Regular el contingut dels blocs publicitaris perquè no desautoritzin els
espais informatius (ex. Una notícia sobre el problema social de
l’alcoholisme no ha d’anar seguida d’un anunci publicitari de begudes de
contingut alcohòlic)
La deontologia considera que el periodista/comunicador no ha de fer publicitat ni

propaganda per preservar la seva credibilitat com a informador i la imparcialitat i
neutralitat de la seva tasca.
La publicitat és informació comercial interessada econòmicament. La

propaganda busca persuadir, modificar la opinió pública i minvar la capacitat
critica de l’audiència. Tos dos objectius són incompatibles amb els del periodista.
32
10- Defensa de la llibertat d’informació i d’expressió
Llibertat requerida per obtenir noticies, publicar-les ii sotmetre-les a l’examen de

critica. Dret humà fonamental recollit a l’article 20 de la constitució. A la majoria
de països esta reconeguda tan dees de l’ètica com des del dret.
 Llibertat d’expressió=llibertat d’informació=llibertat de premsa
(deontologia)
 Dret d’informació (ciències jurídiques)
 Llibertat d’informació activa: dret a comunicar lliurement informació veraç
 Llibertat d’informació passiva: dret a rebre-la
La llibertat de premsa és l’element distintiu dels països democràtics dels que no

ho són.
El hate speech, llibertat d’expressió vs delictes d’incitació a l’odi.

11- Respecte al dret a la intimitat i vida privada de les persones
Dret al control exhaustiu de l’individu sobre tot el relatiu al seu àmbit privat. Per
intimitat i vida privada entenem:
 Respecte a l’honor personal i familiar

 Respecte a una natural reserva de les relacions sexuals
 Les relacions de fe o creences religioses
 Respecte a la pròpia imatge perquè no sigui exposada sense previ
consentiment o indegudament
 Dret de la persona a una vida retirada i anònima
 Respecte al domicili i a la correspondència
 Respecte a les ideologies polítiques
 Respecte a la malaltia, mort, patiment i dolor
Totes les persones, sense excepció, tenen dret a la vida privada en els espais
públics.
 Exemples: accidents, atemptats, moments de dolor o aflicció en l’esfera

pública
33
Només es pot atemptar contra la intimitat en el cas que la vida privada sigui de
clara transcendència social o d’interès per al bé comú. En aquest cas prevaldrà
el dret de la ciutadania a la informació sobre la persona.
Ex: mort de Diana de Gal·les
El problema de la privadesa de les persones publiques
 L’esfera entre el públic i el privat es difícil de delimitar en la cultura de les
celebritats
 Allò que esdevé públic no pot tornar a ser íntim
 Una persona que ha venut la seva vida privada i la seva intimitat de
manera sistemàtica no té privadesa perquè aquesta esfera ha quedat
exposada al domini públic
 ¿Ser famós implica haver d’estar sistemàticament exposat al públic i

renunciar a la intimitat?
 Donar a conèixer circumstàncies o aspectes de la vida humana,
generalment dolorosos, de patiment i aflicció, que no són degudes al
públic i tenen un caràcter privat, és una manera d’atemptat contra la
intimitat. També en el cas de les celebritats.
12- Respecte al dret a l’honor
Tots els individus per igual tenen dret a ser respectats en el seu honor i a no
renunciar a la seva dignitat humana. Drets universals reconeguts per la
Constitució.
 Pot existir conflicte entre el dret a l’honor i al llibertat d’informació amb

finalitats informatives (dues figures jurídiques reconegudes)
 Si la informació es objectiva i veraç (es respecta el principi de veracitat,
objectivitat i exactitud) i es tracta d’un assumpte que afecta al bé comú,
prevaldrà el dret d’informació)
 El Codi Penal reconeix com a delictes contra l’honor la calumnia (acusació
falsa de delicte) i la injúria (lesió de la dignitat de la persona)
34
 En deontologia també també existeix la difamació: atemptar contra la
credibilitat i validesa d’una persona
A nivell ètic, la calumnia i la injuria són acusacions falses o malicioses amb el

propòsit de causar un mal. La gravetat resideix en la impossibilitat de restituir
l’honor.
Ex: presumpció d’innocència, judicis paral·lels i falsos culpables, el cas de
Dolores Vázquez
13- Respectar el dret a la pròpia imatge
Dret que faculta a les persones a reproduir la pròpia imatge, amb caràcter
comercial o no. Dret que té la persona d’impedir que un tercer pugui captar,
reproduir o publicar la seva imatge sense autorització.

 És un dret irrenunciable i innat (es neix i es mor amb aquest dret),
inalienable i intransferible
 El dret de les persones a salvaguardar la pròpia imatge prevaldrà sempre
sobre la llibertat d’expressió amb finalitats informatives
 Alguns autors el relacionen amb altres drets com l’honor, d’altres amb el
dret o la intimitat i la privadesa, i fins i tot amb el dret d’autoria
 En qualsevol cas, la lesió de la pròpia imatge constitueix la violació d’un
dret de la personalitat
Totes els persones tenen un dret exclusiu sobre la utilització de la pròpia imatge
i el dret a oposar-se a una publicació no autoritzada.
14- El sentit ètic de la protecció de la infantesa i la Joventut
El respecte a la intimitat i privacitat dels menors ha de ser un criteri bàsic pels

professionals dels mitjans audiovisuals. Els efectes sobre la dignitat poden ser
irreparables i permanents de cara a la opinió pública.
 Es pot donar informació sobre menors anonimitzada

 Fomentar l’estigma perjudica la reinserció social
35
 Menors i TV: consens en regular continguts relatius a categories
específiques (drogues, tabac, alcohol, violència, comportaments
perillosos, llenguatge ofensiu, sexe, nudisme, allò ocult i allò paranormal)
 Importància i gravetat dels models i estereotips
 Efectes nocius de continguts dedicats en els menors: immunitat,
normalització, imitació, identificació
L’article 20 de la Constitució reconeix el dret a la protecció de la infantesa i la

joventut com a limitació al dret d’informació.
Ex: makeover show i menors, supernanny, suïcidi i sèries juvenils, 13rw

15- No a la discriminació. Igualtat en el tractament
Dispensar un tractament adequat a grups socials vulnerables o desfavorits, en

compliment del dret universal d’igualtat de la DUDH de 1948.
 Cap persona pot ser rebutjada per una condició de gènere, raça, classe,
ètnia, condició social, política o econòmica
 Cap persona ni legislació pot discriminar per cap motiu
 Els mitjans han d’evitar els estereotips, el llenguatge sexista o racista
 Donar veu i identitat als col·lectius invisibilitzats o desfavorits, afavorint els
trets positius i evitant les debilitats o situacions dramàtiques
 Renunciar a tota incitació a l’odi, l’hostilitat o la propaganda
El periodista/comunicador no ha de discriminar ni ser discriminat.
Ex: reality show i salut mental, el cas de Masterchef
16- Respecte al secret professional
Dret del periodista de no revelar la identitat de l’autor de la informació al seu

superior, a tercers o a les autoritats publiques o judicials. Deure del periodista de
no revelar les fonts de la informació rebuda en confidència (off the record).
 El secret professional eximeix el periodista de l’obligació de revelar les

fonts si és citat com a testimoni en un judici
36
 El periodista pot revelar la informació però no les fonts. Revelar el
missatge però no el missatger
 El deure de secret professional és una limitació al dret d’informació i a la
llibertat d’expressió
 Per preservar la transparència de la informació, es limitarà a casos
d’informació confidencial, per protegir les fonts
El periodista té el deure moral i ètic de protegir les fonts que han “filtrat”
informació confidencial. A nivell jurídic, la Constitució reconeix aquest dret en el
seu article 20.
17- Correcció d’errors (Dret de rèplica i rectificació)
Dret de rectificar inexactituds comeses en l’exercici professional. Necessitat de

reconèixer la falta a la primera oportunitat. Quan afecta el prestigi o dignitat de

persones físiques o jurídiques aquestes queden emparades per dret de rèplica.
 Alguns informadors malentenen la rectificació com a senyal de debilitat o

desprestigi, però és fonamental per a la credibilitat social d’un mitjà
 La publicació d’un escrit de rectificació contribueix a la cerca responsable
de la veritat
 Més que limitar la informació, contribueix a l’existència d’una opinió
publica lliure
Rectificar evidencia la bona fe del periodista i del comunicador, que pot errar
humanament i per això té el dret i el deure de rectificar a la primera oportunitat.
Ex: 11M al País, de matança terrorista  matança d’ETA
18- Clàusula de consciència i dret a expressar la pròpia ideologia
Permet a un informador negar-se a una tasca professional determinada o inclús

abandonar l’empresa si aquesta tasca va en contra de les seves conviccions
morals.
 El periodista s’hi pot acollir quan es senti lesionat en l’honor, dignitat

professional o en els seus interesso morals o de consciencia
37
 L’Organització Internacional del Treball l’ha definida com una “disposició
que autoritza el periodista, en cas de canvi d’orientació de la línia del mitjà,
a dimitir sense perdre el dret a una indemnització”
 El periodista no estarà obligat a signar peces que vagin en contra de la
seva consciència ètica ni a responsabilitzar-se d’informacions modificades
amb criteris que van en contra de les seves conviccions morals
19- Solidaritat professional, lleialtat a l’empresa i als companys
Per solidaritat professional s’entén la fraternitat i germanor que ha d’existir entre

els companys d’un gremi.
 Lleialtat a l’empresa: obligació de no fer públics el secrets d’una empresa.

Es relaciona amb el principi d’ètica empresarial: confidencialitat de dades
d’una empresa

 Lleialtat als companys: equival al fair play, joc net, o bona fe. Equival al
principi d’ètica empresarial: competència lleial o joc net
La lleialtat de l’informador ha de començar per la fidelitat als seus propis ideal si

tot l’entorn social que l’envolta. Aquesta lleialtat ha de ser extensiva als
companys, a l’empresa i al públic.
38
ÈTICA MODERNA II I ÈTICA POSTMODERNA
Pensadors després d’Auschwitz
Adorno: escriure poesia després d’Auschwitz és un acte de barbarie.
Context
— Segle XX: guerres mundials. Bombes atòmiques. Nazisme. Holocaust.
— Punt d’inflexió en el pensament humà. Cerca de noves formes de
raonament en la comunicació. Importància del llenguatge i del discurs.
— Teoria critica (replantejament de la tradició, cultura i moral occidentals)
— Escola de Frankfurt (Theodor Adorno, Walter Benjamin, Jurgen Habermas)
— Postmodernitat: crítica al racionalisme propi del pensament modern
HABERMAS: Legalitat i legitimitat

— Habermas, com Kant, es preocupa per les relacions entre dret i moral
— El dret com a remei a les mancances de la moral
— Legalitat (Dret) i Legitimitat (Moral)
— La llei s’ha d’obeir (legalitat) però ha de ser moralment digna d’obediència
(legitimitat)
— “La legalitat només permet el control formal de la validesa de els normes.
Calen criteris per jutjar la legalitat des d’un punt de criteris morals, que són
els propis de la legitimitat”. Hem d’entendre el deure com una eina per
delimitat i saber fer un bon ús de les nostres debilitats
— “una acció pot ser ètica quan es compleix en funció d’un deure reglat
(legalitat), però més digna serà si compleix un valor intrínsec (moral o
legitimitat)”
Ètica discursiva
Importància del diàleg i de l’esfera publica en la participació dels drets i les

llibertats. El diàleg (comunicació i discurs) és el camí per construir una ètica
universal.
39
El diàleg s’adreça a aconseguir el que és just (exigible a qualsevol ésser humà)
però sobre del que és bo (el que proporciona felicitat).
Procés: comunicació (diàleg) – entesa (consens) – norma (moral).
Per Habermas la comunicació ha de ser establerta entre interlocutors vàlids

(que es reconeguin mútuament). La situació ideal de parla, és aquella en que els
interlocutors parlen des de:
 Veritat: el que es diu és vertader

 Veracitat: el que s’expressa coincideix amb el que es pensa
 Sentit o intel·ligibilitat: el parlant es vol fer entendre

 Correcció moral: el context de normes des del qual es para és correcta
Consens
4 característiques del consens:
 Els interlocutors exposen arguments en funció dels interessos del grup

que representen, i responen a les critiques
 Cada interlocutor reconeix els altres com a subjectes de dret
 La defensa dels arguments ha de ser racional, en una discussió es
renuncia a l’ús de la força, amenaça, engany
 Un consens és legítim i fomentarà una norma moral legítima quan es
respectin totes les normes del procediment
BAUMAN: ètica postmodera
La modernitat és un escenari en constant transformació, que viu una continua

liqüefacció (absència d’estructures sòlides).
Objectiu: fer de la modernitat liquida un període històric una mica més moral.
Entenent l amoral com la cerca del bé i de la felicitat.
— La modernitat, segons Bauman, era utòpic perquè partia de la creença en

la perfecció del món humà
40
— Rebuig del racionalisme propi de la modernitat, que no evita que passin
els horrors del segle XX
— Recuperació de les emocions com a fonts potencials de moral
— Ètica de recuperació o de restauració (tornem a les preguntes essencials
de la filosofia. No dir-nos com hem d’actuar, sinó preguntar-nos per que
actuem)
— Els pensadors moderns, com Kant, somniaven un ordre moral universal,
però aquest ordre fracassa si no impedeix que passi l’holocaust
— Critica al racionalisme de la modernitat: invalidació de els emocions com
a factors de potencia moral
— El mandat moral es individual, no pot ser universalitzable ni calculat
— Cal reformular l’ètica moderna. Però generar ordres nous que
substitueixin els vells no és fàcil
— Concepte de liquidesa: absència d’estructures sòlides (l’amor)

— Modernitat (raó, moral heterònima) vs postmodernitat (emoció, moral
autònoma)
— Universalisme vs ambivalència
— Critica a Kant: el subjecte no és universal. La moral no només és raó,
també és emoció
— L’ètica postmoderna vol ser més humana i humanitzadora, i es
caracteritza per una apertura a un futur ple de possibilitats
— El subjecte no és lògic i universalitzable, és emotiu i divers
— Ètica embrionària que planteja una deconstrucció del passat i un
replantejament nou
— Ambivalència: segons Bauman, la llibertat absoluta pot tenir a la solitud:
què escollim= tinder com a metàfora de l’amor líquid
— “Ser morals és estar abandonats a la nostra pròpia llibertat”
— Postmodernitat: una modernitat sense il·lusions
La modernitat líquida
— “Líquid Modernity” (Bauman, 1999) = postmodernitat com a evolució de la

modernitat
41
Postmodernitat: fi dels grans discursos i de les grans corrents ideològiques del
s.XX. Desconfiança en les estructures de pensament clàssiques i la possibilitat
d’un ordre universal.
Referència la Manifest Comunista. Necessitat de “desfer els sòlids” (les

estructures sedimentàries del passat) per poder progressar i fer espai a noves
estructures, nous sòlids.
42

Apunts Dret

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Dret

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

apunts-dret-i-etica.

Derecho y Ética de la Comunicación y la Información

3º Grado en Comunicación y Periodismo Audiovisuales

Reservados todos los derechos.

Ètica clàssica: Plató i Aristòtil

Ètica Modera: Kant i Mill

Ètica professional i deontològica

Reservados todos los derechos.

Ètica moderna II (Habermas) i ètica postmoderna (Bauman)

L’escola d’Atenes simbolitza el renaixement. època lluminosa on triomfa la

També simbolitza la importància de la saviesa i la seva transmissió a través de

Ètica Nicomaquia (o Ètica a Nicòmac). És el nom donat a l'obra més coneguda

Perquè som éssers socials, som éssers ètics – Aristòtil

L’ètica existeix perquè tenim un compromís social. Necessitat de conviure i de

Reservados todos los derechos.

— El contingut dels missatges

Contingut del missatges

La veus dissidents: Diògenes - fundador de la filosofia cínica, va ser una figura

L’autoria legítima: Rafael (autoretrat) - Rafael va consagrar la seva carrera amb

La filosofia ens empeny a raonar per accedir al coneixement i a l'exercici del bé

Reservados todos los derechos.

Mentre l’escola d’Atenes es representada per una elit intel·lectual avui la

Els mitjans de comunicació social reflecteixen la sensibilitat, els costums i

El mite de la caverna, i la filosofia de Plató en general, retraten un moment

Necessitat del debat ètic avui

- Transformació de l’ecosistema mediàtic

Reservados todos los derechos.

— És innata als essers humans, que som essers racionals i socials

Relació entre ètica i moral

— Etimològicament, significats idèntics: costum

Reservados todos los derechos.

Exemple: no es el mateix realitzar una acció perquè…

a) Es una obligació imposada per la societat (moral)

— Base individual — Base social

“Ciència filosòfico-normativa i teòrico-pràctica que estudia tan els aspectes

Límits, segons la constitució espanyola:

Reservados todos los derechos.

Diferències entre ètica i dret

— Ètica com a cerca general del bé (que és la seva finalitat)

Segons el grau de consciencia i voluntat…

Actes humans Actes de l’home

Són: Poden no ser…

Motivació interna. Motivació pot ser externa.

Reservados todos los derechos.

“L’aparició de molts fenòmens nous en el camp de la comunicació i la informació

Reservados todos los derechos.

L’ètica i el dret com a parts d’una mateixa cèl·lula

Ex: permanència de la informació personal a Internet i el dret a l’oblit.

— Tractament de les tragèdies personals

Reservados todos los derechos.

Importància dels mitjans

Perspectiva de la sociologia com a font de l’ètica. Una perspectiva sociològica

— Primàries: la principal font primària de la ètica és la pròpia raó humana i

Impossibilitat d’imaginar la nostra vida i el nostre món sense mitjans de

Els mitjans, per bé o per mal, condicionen la nostra memòria personal

Les cinc dimensions de Couldry

— Connectar: les tecnologies de transmissió connecten persones i

Reservados todos los derechos.

Filosofia: estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira

Del mithos al logos

Mithos: pensament mític, el bon guerrer

Logos: pensament racional, el bon filòsof

Reservados todos los derechos.