IMMUNOLOGIA GENERAL

Laura Boró García

T6. Antico os
 Les immunoglobulines (Ig) són glicoproteïnes d’elevada especificitat
produïdes exclusivament per limfòcits B contra determinants (epítops)
específics d’un antígen.
Cada limfòcit B s’especialitza en produir només 1 tipus d’immunoglobulina
amb una especificitat molt concreta. Per tant, tot el conjunt de limfòcits B
presents a l’organisme conformen el repertori d’anticossos.
 Els anticossos, com ja veurem, es poden secretar de forma independent a
la interacció amb un limfòcit T o d’una manera dependent al limT; en aquest
darrer cas es quan es dona l’activació completa del limB i es dona una
secreció d’Ac significativa (ja que el limB es diferencia a cèŀlula plasmàtica
secretora d’Ac rere aquesta interacció amb el limT adequat).

 Els humans tenim 9 tipus d’immunoglobulines (9 isotips, família A, M, E, G i

D...)
 L’isotip està lligat a la part constant de la Ig i determina la seva funció.
 El primer que fa el limB es secretar la Ig en l’isotip IgM, després depenent de
les citocines que hi hagi (citocines d’immunitat innata, tot i que juntament
amb les adaptatives (principalment del limT)) indicaran al limB quin tipus
d’isotip hauran d’acabar secretant (diferent a la IgM).
Per tant, quan comença una infecció hi ha IgM, després fan canvi d’isotip
(per exemple en les infeccions per SARS-CoV-2 es fa canvi a IgG)
***sero-conversió = canvi tipus d’isotip de la Ig per part de el limB,
procés dependent de citocines!
***existeixen tests per saber en quin moment de la infecció estem en
funció de les concentracions d’aquests isotips propis a una infecció
determinada.
Las inmunoglobulinas funcionan como:
1. la parte específica del complejo de las células B, a nivel de membrana, que reconoce al
antígeno;
2. moléculas circulantes, es decir anticuerpos secretados por las células plasmáticas
procedentes de activación, proliferación y diferenciación de células B. Estos anticuerpos se
localizan en el suero, en los líquidos tisulares (intersticiales) y recubriendo ciertos epitelios
internos. Estas Ig circulantes son los efectores de la rama humoral del sistema inmune
especifico.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
ESTRUCTURA GENÈRICA DE LES IMMUNOGLOBULINES
 Les Ig estan formades per 2 cadenes pesades (H) idèntiques i 2 cadenes
lleugeres (L) idèntiques, unides entre sí per ponts disulfur.

 A més a més, es va determinar mitjançant el tractament de les Ig amb la

proteasa papaïna que consten de 2 fragments Fab i 1 fragment Fc.

La región V de una cadena

pesada (V H ) y la región V
adyacente de una cadena
ligera (V L ) forman una
zona de unión al antígeno

En las cadenas pesadas, la

región V está compuesta de un
dominio de Ig y la región C está
compuesta de tres o cuatro
dominios de Ig. Cada cadena
 Las cadenas pesadas y ligeras de los anticuerpos constan de
ligera se compone de una
regiones amino terminales variables (V) que participan en el
región V de dominio de Ig y una
reconocimiento del antígeno y de regiones carboxilo
región C de dominio de Ig.
terminales constantes (C); las regiones C de las cadenas
pesadas ayudan a mediar en algunas de las funciones
efectoras de los anticuerpos.

El reconeixement
d’antigen (de l’epítop
B) es dona a VL i VH. Proteòlisi Ig dona 3
fragments: x2 amb
Fc (que determina
capacitat d’unió a
l’isotip) manté la
l’Antigen (Fab, fragment
funcionalitat de la Ig,
antigen binding) i x1
quan reconeix
sense aquesta capacitat
l’antigen el que passa
(regió invariable Fc,
després es mediat
fracció cristaŀlitzada)
per aquest Fc
(activació fagocitosi,
del complement o
altres processos que
depenen altament
d’aquesta regió Fc)
*Como veremos, existen dos posibles *Cada uno de los tipos de cadena
pesada (según la porción
versiones de cadenas L, según dos variantes: IMMUNOLOGIA GENERAL
constante, CH) recibe una
- cadenas k (kappa) Laura Boró García
denominación a base de una letra
- cadenas λ (lambda) griega, y determinan lo que se
En una misma Ig existen dos cadenas k o dos denomina clases o isotipos de
cadenas λ , pero nunca una de cada tipo. inmunoglobulinas.

 Les cadenes H i L presenten dominis globulars estabilitzats per ponts

disulfur.
***Estabilització per ponts disulfur entre cadenes H-H i entre H-L. Depenent
de l’isòtop s’estableixen en diferents punts.

Complementary-determining regions (CDRs)

 La gran variabilitat de les Ig radica només en els dominis variables de
l’extrem N-terminal, VH i VL.
(no en sí en la regió Fab sencera, ja que aquesta conté tant dominis
variables com invariables)
 Les CDRs consisteixen en 3 regions hipervariables de 8-10 aminoàcids tant
a VH com a VL.
La mayoría de las diferencias en la secuencia y la variabilidad entre
diferentes anticuerpos se limitan a tres secuencias cortas en la región
V de la cadena pesada y a tres secuencias en la región V de la cadena
ligera. Estas secuencias de gran diversidad se denominan segmentos
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
hipervariables y corresponden a tres asas que sobresalen y conectan
hebras de láminas β que componen los dominios V de las cadenas
pesada y ligera de Ig. Las regiones hipervariables tienen cada una
unos 10 aminoácidos de longitud y se mantienen en su lugar mediante
secuencias estructurales más conservadas que forman el dominio de
Ig de la región V. Puesto que estas secuencias forman una superficie
que es complementaria a la estructura tridimensional del antígeno
unido, las regiones hipervariables se conocen también como regiones
determinantes de la complementariedad (CDR, complementarity-
determining regions).
***RECORDAR:
paràtop = regió unió
al epítop

Pocket a la regió
variable entre VH i
VL per unió pèptid
antigènic

Las zonas de unión al antígeno de muchos anticuerpos son superficies

planas que pueden acomodar epítopos tridimensionales de
macromoléculas, lo que permite a los anticuerpos unirse a macromoléculas
grandes. Las seis CDR, tres de la cadena pesada y tres de la cadena ligera, se
extienden para formar una superficie ancha. En algunos anticuerpos específicos
frente a moléculas pequeñas, como monosacáridos y fármacos, el antígeno se
une en una hendidura generada por la aposición de las CDR de los dominios V L y
VH.
***Regions hipervariables  punts molt variables que donen Ig amb major
afinitat o menor al Ag
***3 regions CDR a cada cadena (3 en VH i 3 en VL)
 INTERACCIO Ag-CDR
***Més que una seqüència aminoacídica concreta de l’Ag, les Ig reconeixen
certs aa en certes posicions gràcies a les interaccions amb els CDRs.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
PROPIETATS DE LES IMMUNOGLOBULINES
 Cada Ac monomèric té dos regions unió a l’Ag  La unió Ig-Ag es produeix
mitjançant enllaços febles, no covalents (interaccions de van der Waals,
enllaços d’H, interaccions electrostàtiques...) = unió sotmesa a Kd!!
(principalment actuen 4 tipus de forces que operen a distàncies molt
curtes, d’1 Angstrom generalment)
(és necessària una major formació de forces d’atracció que de repulsió per
un bon ajust entre Ig i Ac (unió paràtop-epítop))
Varios tipos de interacciones no
covalentes pueden contribuir a la
unión del anticuerpo al antígeno.
La importancia relativa de cada
uno de ellos depende de las
estructuras de la zona de unión
de cada anticuerpo y del
determinante antigénico.
La fuerza de la unión entre una
sola zona combinatoria de un
anticuerpo y un epítopo de un
antígeno se
denomina afinidad del
anticuerpo. La afinidad suele
representarse mediante una
constante de disociación (K d ),
que indica la facilidad con la que
se separa (disocia) un complejo
És necessari, doncs, antígeno-anticuerpo en sus
un bon acoblament constituyentes por una
Ag-Ac per facilitar la modificación de su
interacció i concentración.
estabilitat en la
unió:
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Les Ig són altament flexibles; poden rotar, obrir i tancar i flexionar els braços
Fab (i altres regions). Això és en comparació amb les molècules de MHC,
que són rígides i no permeten aquests moviments.
Las moléculas de anticuerpo son flexibles, lo que les permite
unirse a diferentes series de antígenos. Cada anticuerpo contiene,
al menos, dos zonas de unión al antígeno, cada una formada por una
pareja de dominios V H y V L . Muchas moléculas de Ig pueden orientar
estas zonas de unión de manera que puedan engancharse a la vez dos
moléculas de antígeno en una superficie plana (p. ej., la célula). Esta
flexibilidad la confiere, en gran parte, una región bisagra localizada
entre C H 1 y C H 2 en algunos isotipos. La región bisagra varía en
longitud desde 10 hasta más de 60 aminoácidos en diferentes
isotipos. Las porciones de esta secuencia asumen una disposición no
plegada y flexible, lo que permite el movimiento molecular entre los
dominios C H 1 y C H 2. Algunas de las mayores diferencias entre las
regiones constantes de las subclases de IgG se concentran en la
bisagra. Esto lleva a diferentes formas de los subtipos de IgG.
Además, cierta flexibilidad de las moléculas de anticuerpo se debe a
la capacidad de cada dominio V H de rotar respecto al dominio C H 1
adyacente.

***altament flexibles per tal d’unir simultàniament patògens,

molècules efectores i receptors ceŀlulars.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

UNIÓ Ag-Ac
 Todas las funciones de los anticuerpos dependen de su capacidad para
unirse de forma específica a los antígenos.
 L’adaptabilitat dels Ac (flexibilitat) i les forces d’atracció de la interacció Ac-
Ag (ja vistes en l’apartat de propietats de les Ig) generen la permanència
d’unió Ag-Ac.

Conceptes importants:
- Afinitat  Intensitat de la unió entre el paràtop de l’Ac i el determinant
antigènic (epítop).
(la fuerza de la unión entre una sola zona combinatoria de un anticuerpo y
un epítopo de un antígeno se denomina afinidad del anticuerpo)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
- Avidesa  Força de interacció de tots els lligands amb l’Ag.
Puesto que la región bisagra de los anticuerpos les aporta flexibilidad,
un solo anticuerpo puede unirse a un solo antígeno multivalente a
través de más de un lugar de unión. Para la IgG o la IgE, esta unión
puede afectar, como mucho, a dos lugares de unión, uno en cada Fab.
Para la IgM pentamérica, sin embargo, un solo anticuerpo puede
unirse incluso a 10 lugares diferentes. Los antígenos polivalentes
tendrán más de una copia de un determinante particular. Aunque la
afinidad de cualquier lugar de unión al antígeno será la misma para
cada epítopo de un antígeno polivalente, la fuerza de la unión del
anticuerpo con el antígeno deberá tener en cuenta todos los sitios de
unión de los anticuerpos y todos los epítopos del antígeno
disponibles. Esta fuerza global de la unión se denomina avidez y es
mucho mayor que la afinidad de cualquier lugar de unión al antígeno
aislado. De este modo, una molécula de IgM de afinidad baja aún
puede unirse fuertemente a un antígeno polivalente, dado que
muchas interacciones de afinidad baja (hasta 10 por molécula de IgM)
pueden producir una interacción con avidez elevada.

*suma interaccions
de tots els lligands
d’una Ig; tenim Ig
com per exemple la
IgM que la trobem de
forma pentamerica
en el sèrum (acaben
unides i
estabilitzades entre
elles, x10 lloc d’unio
a l’Ag
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
- Especificitat  Capacitat de distingir 2 Ag diferents. Les reaccions
creuades succeeixen quan 2 Ag diferents tenen epítops en comú o quan són
estructuralment similars (multiespecificitat).
Los anticuerpos pueden ser muy específicos de los antígenos y
distinguir entre pequeñas diferencias en la estructura química. La
especificidad exquisita de los anticuerpos se aplica al
reconocimiento de todas las clases de moléculas. Por ejemplo, los
anticuerpos pueden distinguir entre dos determinantes proteínicos
lineales que se diferencian en un solo aminoácido que tenga poco
efecto en la estructura secundaria. Este alto grado de especificidad
es necesario para que los anticuerpos generados en respuesta a los
antígenos de un microbio no reaccionen habitualmente con
moléculas propias con una estructura parecida ni con antígenos de
otros microbios. Sin embargo, algunos anticuerpos producidos
contra un antígeno pueden unirse a un antígeno diferente, pero con
una estructura relacionada. A esto se le denomina reacción cruzada.
Los anticuerpos que se producen en respuesta a un antígeno
microbiano reaccionan a veces de forma cruzada con antígenos
propios y esto puede ser la base de algunas enfermedades inmunes.

***Per això per diagnòstic es necessiten interaccions AC-Ag d’alta

especificitat, per evitar reaccions creuades i evitar confusions en el
diagnòstic

GENÈTICA DE LES IMMUNOGLOBULINES

Repertori d’immunoglobulines
 S’estima que les cèŀlules B d’un ésser humà poden donar lloc a un repertori
d’Ac consistents en uns 1019 anticossos amb diferents especificitats
(repertori d’Ig en quant a especificitat, no a isotips).

 No obstant, no existeix un nombre tal elevat de gens que codifiqui per Ig, el
que fa pensar en l’existència de mecanismes que generen aquest elevat
repertori d’Ac.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Els mecanismes que permeten que a partir d’un nombre limitat de gens es
donin variants gairebé iŀlimitades d’Igs d’especificitat diferent són els
següents:

*L’elevat repertori d’Ac

es deu a diferents
mecanismes gènics que
donen lloc a quasi-
iŀlimitades variants de
Igs a partir d’un nombre
limitat de gens.

“Gens” d’immunoglobulines
 En realitat, no són gens els que codifiquen per les Ig sinó fragments gènics.
(cada una de las familias multigénicas de las inmunoglobulinas contiene una
serie de secuencias codificadoras, llamadas segmentos génicos, que son de
distintos tipus)
 Diferents fragments gènics es recombinen per donar lloc a una Ig
complerta i funcional.
*tant per les cadenes H com per les cadenes L, no es tradueixen independentment

Fragments gènics V  variable

Fragments gènics D  diversity
Fragments gènics J  joining
Fragments gènics C  constant

 CADENES PESADES (H)

- Fragments gènics ubicats al cromosoma 14

 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
- V+D+J de cadenas H determinan la región VH de la cadena pesada.
- El segmento C, se coloca cercano al conjunto ya reordenado de V+D+J para
determinar la correspondiente región constante.
 Existeixen x9 fragments gènics CH; això explica per què existeixen 9
isotips d’Ig en total, ja que venen determinats per aquests fragments.
(ho veurem en endavant)

 CADENES LLEUGERES (L)

- Fragments gènics per les cadenes lleugeres de tipus κ (kappa) ubicats al

cromosoma 2; i per les cadenes lleugeres de tipus λ (lambda) ubicats al
cromosoma 22.
RECORDAR: En una misma Ig existen dos cadenas k o dos cadenas λ, pero nunca una de cada
tipo.

- CL de les cadenes kappa nomes x1 i cadenes lambda x4

- Per les cadenes lleugeres no hi ha segments gènics D (diversity)
- V+J de cadenas L (l o k) determinan la región VL de la cadena ligera. el
segmento C, se coloca cercano al conjunto ya reordenado de V+J para
determinar la correspondiente región constante.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
Introducció a la maduració de limfòcits B i a la recombinació somàtica
 La primera fase en la maduració dels limfòcits B té a veure amb la
reorganització gènica i l’expressió de BCR.

 Els limfòcits B passen per diferents etapes de maduració al moll d’os. La

maduració completa succeeix a teixits perifèrics.

 Durant la fase pro-B, té lloc la recombinació somàtica de cadenes pesades.

Es tracta de la recombinació somàtica de cadenes pesades a ambdós
cromosomes (matern i patern). No totes les cèŀlules pro-B assoleixen
aquest procés; només el 33% ho fa amb èxit i les altres cèŀlules es
descarten.
*al principio, los limB siempre generan IgM, con lo que este fragmento C que se
escogerá serà el CHµ

***IgM que es fa en primera instancia ja que te regió transmembranal perquè

finalment formi part del BCR (tot i que té part citoplasmàtica curta i per això
necessita coreceptors per transduir be les senyals captades quan ja sigui un BCR
madur)

***rere l’activació per limT, s’eliminarà la regió transmembranal i IgM serà

secretada com Ac circulant (esto se observa en el esquema que veremos sobre la
reocmbinación de cadenes pesades). Posteriorment a això, per estimulació per
citoquines i altres missatgers, es podrà donar canvis d’isotip (sero-conversió).

 De fet, les cèŀlules pre-B ja expressen la cadena pesada (o la paterna o la

materna, s’escull per exclusió aŀlèlica) i mentre expressa aquesta cadena
H, alhora estan realitzant la recombinació de segments VJ de cadenes
lleugeres (però encara no s’expressen) (en humans (a diferència de en
ratolins) hi ha tendència a que primer es provi amb es fragments de la
cadena lleugera kappa i si no hi ha èxit després amb les lamda).
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
No obstant, aquestes cadenes pesades no es poden expressar soles sense
les lleugeres, per la qual cosa es coexpressen amb una cadena lleugera
surrogativa (es com un succedani), de forma que no és una
immunoglobulina com a tal. Ens referim a aquesta estructura com a pre-
BCR.

 Finalment, només els limfòcits B que produeixen una recombinació

correcta de cadenes L (ja havent fet la de les cadenes H) sobreviuen:

* Un cop al limB immadur, ja s’expressa el BCR complet (la cadena surrogativa es eliminada i substituïda per les
cadenes lleugeres, lambda o kappa, corresponents)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Las reordenaciones de segmentos génicos correspondientes se producen
durante la maduración de los linfocitos B en la médula ósea, con una
sucesión determinada: primero se organizan los genes de H y luego los de
L. Al final del proceso el linfocito B maduro presenta inmunoglobulinas de
membrana de los isotipos IgM e IgD con una determinada especificidad
hacia un determinado epitopo. Solamente más tarde, en la periferia, se
detectarán reordenaciones de genes de CH, lo que llevará al cambio de
clase, pero sin que cambie la especificidad hacia el epitopo original.

 Reordenaciones de V-D-J en el ADN de la cadena pesada

 Para generar la porción variable correspondiente a las cadenas pesadas

hacen falta dos eventos independientes de reordenación:
1. en primer lugar, un segmento DH cualquiera se une con un JH (con
delección o inversión del trozo intercalado no seleccionado);
2. el segmento fusionado DH-JH resultante se une a su vez aleatoriamente
con un segmento VH, con lo que se obtiene la fusión VH-DH-JH.

*al principio, los limB siempre generan IgM, con lo que este fragmento C que se escogerá serà el CHµ

***IgM que es fa en primera instancia ja que te regió transmembranal perquè finalment formi part del
BCR (tot i que té part citoplasmàtica curta i per això necessita coreceptors per transduir be les senyals
captades quan ja sigui un BCR madur)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
***cadena pesada:
1a recombinación: entre fragmento D y J escogidos al azar
2a recombinación: selección al azar de uno de los fragmentos V y recombinación
de este con el fragmento DJ ya recombinado 
 Resultado: fragmento recombinado VDJ y luego tendriamos los 9
fragmentos C, que se escogerá uno de estos
El transcrito incluirá los 9 fragmentos C y luego se da un AJUSTE (splicing
alternatiu) gracias al cual se eliminan todos los fragmentos C excepto uno, que es
el que se acaba expresando en la traducción.
Como hemos dicho al principio, los limB siempre secretan IgM, con lo que este
fragmento C que se escogerá serà el CHµ (a posteriori de la estimulación por limT
ya luego pueden dar lugar a otros isotipos)

***(en este momento las cadenes L aun no estarían listas, por ello se expresa esta
cadena pesada lista junto con la cadena ligera surrogativa que, juntas, dan lugar
al pre-BCR que se expresa en el la célula pre-B mientras se están produciendo los
eventos de recombinación somàtica de las cadenes ligeras)

***Una vez se complete el BCR maduro, tras la estimulación del limB por el limT
(lo cual provoca que se elimine la proción transmebranal de IgM de forma que se
secreta como Ac libre circulante) puede ser que haga falta cambiar el isotipo; esto
se da por la estimulacion de citocines, se cambia el splicing alternativo y se
cambia el CH que se expresa, dando lugar a una Ig diferente, confiriendo una
misma especificidad (ya que no se cambia la parte invariable) pero una
funcionalidad distinta (ya que cada isotipo tiene una funcionalidad distinta)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Reordenaciones de V-J en el ADN de la cadena ligera
 Com ja s’ha esmentat, en humans (a diferència de en ratolins) hi ha
tendència a que primer es provi amb es fragments de la cadena lleugera
kappa i si no hi ha èxit després amb les lamda

Estructura d’IgM transmembranal

i la seva equivalència gènica
(se muestran las cadenes ligeras de tipo
kappa porque son los fragmentos
génicos de este tipo los que se prueban
de recombinar primero en humanos, pero
en caso de que esto fallase también
podríamos encontrar-nos con IgM de
membrana con cadenes L de tipo
lambda)
[corroborar si esto es así]
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 Ver combinatòria para ver alcance real del impacto de estos mecanismos
de recombinación:

cadenes
lleugeres
(L)
Necesidad de más
mecanismos de
variabilidad adicionales
a la recombinación
somática para explicar
el elevado número de
repertorio de Ig

 Abans d’entrar a explicar altres mecanismes existents, veurem més en

detall el mecanisme de la recombinació somàtica per entendre com hi ha
alguns matisos pels quals s’introdueix més variabilitat.

Mecanisme de recombinació somàtica (en detall)

 Els fragments gènica V(D)J estan flanquejats per la seqüència senyal de
recombinació (RSS), la qual és reconeguda per factors i enzims
responsables de la recombinació somàtica V(D)J.

Secuencias señalizadoras de recombinación (RSS)

Se trata de unas secuencias de ADN conservadas que aparecen flanqueando los segmentos
V, D y J, de la siguiente manera:
al lado 3’ de cada segmento V
al lado 5’ de cada segmento J
a ambos lados de cada segmento D.
 (esto es un ejemplo para los fragmentos génicos de una
cadena ligera, por eso no se representan los de tipo D, pero
en el ADN de cadenes pesades sí los encontraríamos IMMUNOLOGIA GENERAL
flanqueados a ambos extremos por las RSS) Laura Boró García

 Les RSS consisteixen en:

- Heptàmer  7 nucleòtids de DNA que flanquejen als gens/fragments gènics
codificants; aquest heptàmer té una seqüència molt constant.
- Espaiador  seqüencia de nucleòtids variable, de 12 o de 23 nucleòtids (en
endavant veurem de què depèn això)
- Nonàmer  seqüència de 9 nucleòtids molt conservada.

 Diferent organització de seqüències RSS segons cadena (H, L lambda o L

kappa)
 HAY QUE SABERSE EXACTAMENTE LA DISPOSICION PARA CADA
CADENA!!!
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 !!! Sempre es recombinen fragments de 23 amb fragments de 12 (longitud
del spacer)! Això evita que es recombinin dos segments V entre ells o dos
fragments J entre ells, sinó nomes V-J o J-V.

(regla espaiador *** Esta regla asegura que los segmentos VL sólo se unirán a
12 -23) segmentos JL, y que los segmentos VH, DH y JH se unirán en el orden
adecuado, evitándose las uniones "ilegítimas" entre segmentos del
mismo tipo.

*an appropiate shape cannot be formed if two 23-mer or two 12-mer flanked elements attempt to join

Nomes es permet recombinar fragment que tingui espaiador de 12 i l’altre de 23 (no entre si mateixos,
per motius topogràfics seria impossible), nomes així es permet un correcte aparellament

 Aunque se desconocen casi todos los detalles sobre la enzimología de

estas reacciones de recombinación, se han identificado dos genes cuyos
productos actúan sinérgicamente en la unión de los segmentos V-(D)-J. Se
trata de los conocidos como genes de activación de recombinación, RAG1
y 2.
***Proteïnes RAG (recombinase activating genes / genes de activación
de recombinación), RAG1 i RAG2, son les encarregades de reconèixer i
unir-se a les seqüències RSS per interactuar amb elles.
(sólo se expresan en precursores de células B, pero no en linfocitos B maduros)

 Se trata de dos genes estrechamente ligados, que desempeñan un papel (al

parecer directo) en la maquinaria de recombinación de los segmentos
génicos de porciones variables de inmunoglobulinas (recombinación
V(D)J).
 Inducen roturas de cadena doble en el ADN a nivel del límite entre RSS y
secuencias codificadores.

 Actualment existeixen 2 models, però el mes acceptat es el de synapsis and

nicking (les mateixes proteïnes RAG tenen la capacitat de produir nick a una
de les cadenes de la dsDNA) (el grup hidroxil generat ataca a la cadena
complementaria i es lliga formant un loop (hairpin formation).
 IMMUNOLOGIA GENERAL
*RAG1 i RAG2 Laura Boró García
(recombinase
activating genes)

*HMGB1 (high mobility group)

el papel del HMGB1 es flexionar el DNA, enfrontar a los dos gens que se
tienen que recombinar y así se facilita la generación del nick

Llavors les regions entre els fragments gènics d’interes s’eliminen (es
perden segments gènics entre els parells seleccionats per recombinar)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Amb la formació de DSBs (double strand breaks) la cèŀlula atura el cicle
ceŀlular via ATM a fase G1 i G0 evitant així l’entrada a la fase S.

Tall complet dsDNA (=DSB)  error a nivell de DNA

 activació sistema de reparació (hairpins formats
son reconeguts pel complex MRN, reconeix aquest
tall format al DNA)  activació ATM (dímer es
fosforilat i passa a conformació activa) ; aquesta
ATM activa atura el cicle ceŀlular a la fase G1 o G0
(evita que la cèŀlula passi a fase S degut a aquesta
lesió a nivell de DNA per evitar propagació de
mutacions) ; a mes a mes ATM activa la proteïna
Artemis (aquesta promourà la resolució del
trencament del DNA)

 Respecte a la resolució de hairpins i la reparació dels DSBs, l’heterodimer

Ku70-Ku86 reconeix els hairpins i recluta DNAPKcs i Artemis per resoldre els
hairpins.
Concretament, Artemis resoln els hairpins introduint un nick a una de les
cadenes generant extrems cohesius als extrems.
A la unió d’aquests extrems participen mecanismes de DIVERSITAT DE
UNIÓ(*), que veurem a continuació.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

MECANISME D’ACCIÓ D’ARTEMIS:

***Proteines Ku70 i Ku80 son responsables de reparar el trencament

(+intervacio DNA quinases que ajuden a reparar el hairpin)  Artemis resol
els hairpins introduint un simple nick a una de les cadenes (així els dos
nucleòtids es transloquen a la part superior i canvia la sequencia de la
cadena per l’allargament d’aquests nucleòtids (uns 2-5 nucleotids, nº
reduït) (=generació extrems cohesius) això també passa a l’altre fragment
genic, de forma que despres tindrem x2 unions cohesives (als dos
fragments d’interes). (hem de tenir en compte que la variabilitat en el nº de
nucleòtids que es transloquen afecta alhora a que es generi mes variabilitat)

(*)DIVERSITAT D’UNIÓ:
 Abans d’unir els fragments escindits, tenen lloc 2 mecanismes pel qual
s’introdueix més variabilitat.
 L’addició de nucleòtids P i N incrementa la variabilitat de les Ig.

***A la unió d’aquests extrems participen mecanismes de diversitat de unió

(el caso es que ahora los extremos no son complementarios y en ocasiones
ni siquiera tienen el mismo numero de nucleotidos desaparejados, por eso
hace falta la addicion de nucleotidos P y N por parte de estos mecanismes
de diversidad de union (introduccion de nucleotidos complementarios para
cerrar la cadena)).

(*) nucleotidos N  transferasa de nucleotidos complementarios sin

necesidad de molde (TdT adds N-nucleotids), son nuceotidsos al azar
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
Generación de + variabilidad por estos nucleotidos adicionados (ya sean
nucleotidos P o nucleotidos N)
(diversidad de union = adicion de nucleotidos P y /o N)
 Resultat: elevat increment de variabilitat addicional a la combinatòria ja
calculada
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
Mecanisme d’exclusió aŀlèlica
 La exclusió aŀlèlica és el fet que cada cèŀlula B només expressi un dels dos
aŀlels de cada tipus de cadena (pesada i lleugera) d’Ig. Això assegura que
cada cèŀlula B tingui només una determinada especificitat antigènica.

 Degut a l’exclusió aŀlèlica, només un dels cromosomes (patern o matern)

expressa H i només un expressa L.
This process ensures that each B cell possesses a single antigènic
specificity. The allele selected for rearrangement is chosen randomly. Thus,
the expressed immunoglobulin may contain one maternal and one paternal
chain or both chains may derive from only one parent.

Esto pasa para cada linfocito!

Un linfocito x puede tener H
de padre y L de madre,
mientras que otro linfocito y
puede tener H de madre y L
de padre (teniendo en cuenta
las recombinaciones que han
tenido todas estas)

En cada cas la cadena H ha

patit recombinació VDJ +
diversitat d’unió; el mateix
passa amb la cadena lleugera
(VJ)

(es exclusió aŀlèlica, no

cromosòmica!)

 Per tant, vistos aquests mecanismes, comença a quadrar el nombre real del
repertori d’Ac:
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
***la hipermutació somàtica, tot i que la veurem més en detall en temes
posteriors, consisteix en les mutacions puntuals a regions que codifiquen
CDRs en resposta a l’activació T-dependent dels limB. La taxa de mutació a
regions CDR és de l’ordre de 106 vegades superior a la taxa de mutació dels
gens constitutius o housekeeping.

***regions altament polimòrfiques a les Ig (CDRs)  HIPERMUTACIÓ

SOMÀTICA (d’aquest mecanisme prové aquesta variabilitat, nomes funciona
quan un limfòcit B s’activa (si el BCR reconeix l’Ag correcte))
 Secreció BCR en forma soluble (si s’ha activat per aquell BCR es el correcte)
= EXPANSIÓ CLONAL d’aquest limB als òrgans limfoides (introducció
mecanisme de petites variacions en aquests hotspots que son els CDRs, de
forma que aquests limB procedents de la expansió clonal no seran
genèticament iguals que l’originari activat, tindran mutacions en aquests 7-
8aa dels CDR per afinar la seva especificitat. Conforme mes efectius siguin,
aquest nou limB farà nova expansió clonal i així finalment tenim una
població de limB altament selectiva per aquell Ag.

VARIANTS ANTIGÈNIQUES DE LES IMMUNOGLOBULINES

 ISOTIPS:

 Es denominen isotips al conjunt de variants d’immunoglobulines comuns a

tots els membres sans d’una determinada espècie.

 Els isotips depenen de les regions constants de la cadena pesada (isotip

marcat pels 9 fragments gènics CH que s’expressen).
***(en el total de isotipos se cuentan los diferentes subtipos possibles dentro de un
isotipo (aplicable para IgA e IgG)

Las moléculas de anticuerpo pueden dividirse en distintas clases y

subclases en función de diferencias en la estructura de las regiones C de su
cadena pesada. Las diferentes moléculas de anticuerpo se denominan
clases o isotipos y se denominan IgA, IgD, IgE, IgG e IgM. En los seres
humanos, los isotipos IgA e IgG pueden subdividirse, a su vez, en subclases
o subtipos más relacionados, conocidos como IgA1 e IgA2, e IgG1, IgG2,
IgG3 e IgG4.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Com ja hem anat dient al llarg del tema, les cèŀlules B activades via limT,
pateixen (generalment) un canvi d’isotip (switching, sero-conversió).

 L’isotip determina el paper efector que farà la Ig (els 9 isotips diferents d’Ig
són els que donen la funció de la Ig).
Diferentes isotipos y subtipos de anticuerpos realizan diferentes
funciones efectores  La razón de esto es que la mayoría de las
funciones efectoras de los anticuerpos están mediadas por la unión
de regiones C de la cadena pesada a receptores para el Fc (FcR) en
diferentes células, como los fagocitos, los linfocitos NK y los
mastocitos, y a proteínas plasmáticas, como las proteínas del
complemento. Los isotipos y subtipos de anticuerpos se diferencian
en sus regiones C y, por tanto, en aquello a lo que se unen y en las
funciones efectoras que realizan

Isotipos
Tipo Subtipo Forma secretada Funciones
Sobre todo
dímero, pero
IgA IgA1 y 2 también Inmunidad de mucosas
(α1/2) monómero,
trímero
IgD Monómero Receptor para el antígeno del
Ninguno ()
linfocito B (forma parte del BCR)
Defensa contra parásitos,
IgE Ninguno () Monómero helmintos, hipersensibilidad
inmediata
Opsonización, activación del
complemento, citotoxicidad
IgG IgG1, 2, 3 y Monómero celular dependiente de
4 (1/2/3/4) anticuerpos, inmunidad neonatal,
inhibición por retroalimentación de
linfocitos B
Receptor para el antígeno del
linfocito B virgen (BCR; en dicho
IgM Ninguno (µ) Pentámero caso se encuentra de forma
monomèrica (porque no se
secreta)), activación del
complemento
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 AĿLOTIPS:
 Los alotipos son el conjunto de variantes alélicas presentes en las
poblaciones de una especie: hay individuos que para cada clase o
subclase presentan una variante alélica distinta de otros individuos.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 IDIOTIPS:

 Se define como idiotipo el conjunto de variantes antigénicas

características de cada anticuerpo de un mismo individuo, debidas a las
secuencias de aminoácidos de las porciones VH y VL.

Distribució corporal d’isotips

 En la realitat no es una distribució tan estricta, però pel
general considerarem el següent:
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
FUNCIONS GENERALS DE LES IMMUNOGLOBULINES

(diferents
eficiències)

***neutralització  la Ig reprimeix propietats patològiques del Ag (ex: neutralització de

virus amb Ig per evitar interaccions receptor virus amb lligands ceŀlulars)

***Ex) IgE principal contra paràsits no fagocitables  sesibilització mastòcits

(granulòcits per alliberar proteïnes que lisin el paràsit, etc)

- estudio de los isotipos humanos de inmunoglobulinas

IMMUNOGLOBULINES G (IgG)
 Es el isotipo más abundante en suero (8-16 mg/ml), constituyendo el 80%
de las Ig totales.

Existen cuatro subclases en humanos,que se

diferencian estructuralmente entre sí por el
tamaño de la región bisagra y el número de
puentes disulfuro entre las cadenas pesadas.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Les diferents classes d’IgG tenen funcions lleugerament diferenciades.
- IgG1  Contra Ag solubles i de membrana.
- IgG2  En resposta contra Ag de natura polisacarídica (càpsules
bacterianes).
- IgG3  Contra Ag solubles i de membrana. Potent activitat pro-
inflamatòria.
- IgG4  Contra Ag solubles i de membrana. En resposta a aŀlèrgens
juntament amb IgE i algunes parasitosis (helmints i filàries).

 Difunden más fácilmente que los demás isotipos al espacio extravascular

(hasta el 50% de las IgG se encuentran en los fluidos tisulares), donde son
las principales responsables de neutralizar toxinas bacterianas (de hecho,
son las únicas que funcionan como antitoxinas).

 Las IgG1 e IgG3 funcionan muy bien como opsoninas: se unen a receptores
para Fc de la superficie de células fagocíticas (sobre todo macrófagos),
ayudándolas a fagocitar y destruir el microorganismo.

 La IgG3 > IgG1 > IgG2 activan el complemento por la ruta clásica: el dominio
Cg 2 de dos moléculas de IgG se une al componente C1q del complemento,
para iniciar la activación de éste.
-
 Les IgG són les responsables de l’aglutinació d’Ag corpusculars i de la
precipitació d’Ag solubles (immunoprecipitats).
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
***Aglutinació (IgGs tenen gran potencia de fer precipitar o aglutinar antígens)
 parlem d’aglutinació davant d’Ag corpusculars (a diferencia dels solubles,
llavors parlem de precipitació.
***Es formen els immunocomplexes a la zona d’equivalencia  zona
“imaginaria” on Ac i Ag son equimolars (els Ac competeixen per unir-se als Ag,
es formen els immunocomplexes)

 Les IgG pateixen un reciclatge selectiu a endosomes via el receptor de

Brambell (també conegut com a receptor neonatal o FcRn).
 La semivida larga de la IgG se atribuye a su capacidad de unirse al receptor
para el Fc denominado receptor para el Fc neonatal (FcRn), así denominado
porque participa en el transporte de la IgG desde la circulación materna
hasta el feto.
En los vertebrados adultos, el FcRn se encuentra en las células
endoteliales, macrófagos y otros tipos celulares, y se une a la IgG que es
ingerida desde la sangre mediante pinocitosis hacia los endosomas. La IgG
se mantiene unida al FcRn en el entorno ácido de los endosomas. El FcRn
no dirige a la IgG unida hacia los lisosomas (el destino habitual de muchas
moléculas ingeridas), sino que la recicla a la superficie celular y la libera a
un pH neutro de la sangre, devolviendo la IgG a la circulación ( fig. 5.11 ).
Este secuestro intracelular de la IgG alejado de los lisosomas impide que la
IgG se degrade con la misma rapidez que la mayoría de las demás proteínas
plasmáticas, como otros isotipos de anticuerpos, y como resultado de ello,
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
el isotipo IgG tiene una semivida relativamente larga. Hay algunas
diferencias en las semividas de los cuatro subtipos de la IgG humana. La
IgG3 tiene una semivida relativamente corta porque se une mal al FcRn. La
IgG1, la IgG2 y la IgG4 tienen una semivida prolongada.
*El reciclatge selectiu és la causa que els IgG tinguin els majors temps de
vida de tots els isotips, que son metabolitzats per les cèŀlules que les
reconeixen.
 Així doncs, les cèŀlules polaritzades (principalment endotelials)
expressen petites quantitats de FcRn a membrana, que uneixen IgG. El
principal mecanisme d’internalització d’IgG sembla ser, en canvi, la
pinocitosi. A pH baix, FcRn d’endosomes s’uneix a IgG i les rescata de la
degradació lisosomal tornant a secretar-les apicalment.

*** La IgG s’uneix a aquests receptors i sota acidificació de l’endosoma

es forma un recycling endosome (tot i que hi ha proteïnes patogèniques
que es degraden). En l’exocitosi, es recupera el pH normal i es perd
l’afinitat, provocant la dissociació de la IgG del receptor de Brambell.

Las moléculas de IgG

introducidas por
micropinocitosis en las
células endoteliales se
unen al FcRn, un
receptor para la IgG
presente en el ambiente
ácido de los endosomas.
En las células
endoteliales, el FcRn
aleja a las moléculas de
IgG de la degradación
lisosómica y las libera
cuando las vesículas se
fusionan con la
superficie celular, lo que
expone a los complejos
FcRn-IgG a un pH neutro.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 Aquest receptor neonatal porta a terme una funció molt important en la
immunització passiva del fetus. El fetus, durant el seu desenvolupament
embrionari, parteix d’un sistema immunitari inexistent i poc madur incapaç de
donar respostes  per mitjà de la immunització passiva el fetus adquireix IgG
circulants de la mare (gràcies al receptor neonatals ubicats al
syncytiotrophoblast (sincitiotrofoblasto, célula que es un componente
essencial de la placenta, que provee nutrientes y oxigeno al feto).
El pas de les IgG de la mare a la circulació fetal es fa per un transport
apicobasal (apicalbasal):

*La barrera
placentària és
molt selectiva

*Adquisició IgG de
diferents
especificitats de
la mare, sense
necessitat de que
hi hagi un procés
infecciós (ni a la
mare ni al fetus)

 També succeeix aquesta transferència de IgG al neonat, a través de la llet

materna (la llet materna també aporta IgG, són les que es troben circulants
a la circulació de la mare)
*Altres Ig també arriben a la llet materna però ho fan per un altre
mecanisme.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

***Estas Ig en el neonato y feto sirven sobre todo para marcaje como opsonina.
Las células plasmaticas del neonato no son muy maduras por esta faltaa de
infecciones, pero esto de la madre es un refuerzo.
***Se acaban perdiendo en la sangre estps anticuerpos de lactància, al cabo de
unos 20 dias.

Ubicacions del
receptor FcRN:
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

(*)

Funcions
biològiques de
les IgG:

(*)Nomenclatura dels receptors: FcR, en el cas de les G s’indica un  i un nº

segons el tipus de IgG (1,2,3,4)

IMMUNOGLOBULINES A (IgA)

Formació de dímers (unió per cadena peptídica J, no variable, reconeix dominis Fc

i contribueix a la dimerització)

“joining”
(mIgA)

(dIgA)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 No obstant això, en la forma secretada, a aquest dímer unit per la J chain se
li afegeix un component conegut com a secretory chain, de forma que s’obté
la secretory IgA (sIgA):

*Secreció constitutiva  no
cal que hi hagi patògens ni
presentació d’Ag, sinó que en
situacions fisiològiques les
cèŀlules involucrades secreten J chain
la sIgA.
No sols s’aplica a sIgA, sinó també M o
altres (s’anomenen Ig naturals, perquè (a continuació veurem
per la seva secreció no l’exposició a d’on prové aquest
l’antigen, però a canvi tenen restringida secretory component)
especificitat (ventall no gaire ampli,
poca recombinació somàtica))

 A sèrum és monomèrica (funció desconeguda, secreció minoritària a

comparació de la sIgA) però les cèŀlules plasmàtiques aprop de la làmina
pròpia(*) alliberen la sIgA.
(*)par mes profunda i basal de la mucosa
En la làmina pròpia existeixen receptors polimèrics de Ig que reconeixen a
aquestes IgA (en forma dimèrica, unides per la J chain) i promouen la seva
exteriorització cap a la cara del lumen (així doncs, aquest tipus de receptor
polimèric d’Ig participa en la trancitosi).

Aquest receptor polimèric és hidrolitzat per proteases en les cèŀlules del

lumen, de forma que s’exposa la Ig (no es dissocia, s’exposa a la superfície
ceŀlular gracies a la hidròlisi del receptor polimèric)
 Per tant, el que queda exposat és el sIgA, que és bàsicament la forma
dimèrica de la IgA però que conté una part del receptor hidrolitzat
(parcialment); és el que es coneix com a component secretori (prové del
receptor). La funció d’aquest component secretori es protegir la IgA de
proteases perquè no sigui hidrolitzada a la superfície mucoral.
 (transporte basal  apical)
IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 Les IgA són les que tenen menor capacitat proinflamatòria (de fet poden
intervenir en processos antiinflamatoris, com en quant a la millora de
l’adhesió ceŀlular en la barrera epitelial (mantiene unido el epitelio como el
intestinal, haciéndolo más impermeable), evita l’entrada de patogens
digestius que causen l’apertura de les tight junctions (cosa que causa
símptomes com gran diarrea...)
 El sentit fisiològic d’això és que no interessa una inflamació a nivell de
mucosa  la pèrdua de tight junctions a nivell d’epiteli de mucosa fa que
entrin molts patògens
(compromet la barrera, que es una de les principals funcions d’aquestes mucoses)

***secretory
immunoglobulins
(sIgs) bind to
pathogen-derived
antígens and prevent
or inhibit their
attachment and/or
invasion of epithelial
cells.
Moreover, the IgA-J
chain-pIgR
(polymeric Ig
receptor) complex
mediates
intracellular
neutralization of
pathogens that have
invaded the
epithelial cells.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
*Pathogenic and non-pathogenic bacteria are coated by SIgA (depicted as a dimer
with bound SC) in a Fab-specific or in a Fab-independent, glycan-mediated
manner.
- Interaction between SIgA-coated commensal bacteria and the epithelium
reinforces its barrier function including reinforcement of tight junctions,
overproduction of pIgR...
- SIgA-based immune complexes with commensal and/or pathogenic
bacteria are taken up by M cells wherein they are targeted to underlying
myeloid DCs,, resulting in the downregulation of local proinflammatory
responses.
- SIgA, as well as free SC, may have a role of “selection” by excluding
pathogenic bacteria o the epithelial surface through anchoring within
mucus and favoring biofilm formation of non-pathogenic bacteria in the
space in close contact with epithelial cells

[ver diapos 47, 48 y 49 del T6]

IgA i lactància
 In humans, immunoglobulins locally produced by plasmacytes located
adjacent to the secretory epithelium and in the mammary secretions are
largely of the IgA and IgM classes.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

***A la llet materna humana madura sobre tot

abunda IgA (en altres especies difereix la
proporció)
 Tant la IgA com la IgM arriben a la llet pel
component secretor

- IgG  Via sanguínia

- IgA, IgM  Es dona per cèŀlules plasmàtiques allotjades en mucoses (MALT), que migren
des de mucoses cap a glàndula mamaria (teixit mamari). Aquesta migració es sobre tot
de la mucosa pulmonar i la intestinal. Aquesta migració ve induïda per canvis en la
expressió dels receptors de la quimiocina CCL28 (gradient creixent d’aquesta
quimiocina cap a teixit mamari).

RESUM: X2 mecanismes diferents: receptor neonatal per les IgG (venen per
circulació) i grup cèŀlules plasmàtiques especialitzades en secreció IgA i IgM per
secreció i pel seu receptor polimèric son translocades a la llet materna (paper del
component secretor)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
IMMUNOGLOBULINES M (IgM)

(*) Se secreta como pentámeros,

con las Fc hacia adentro y los
brazos Fab hacia afuera.

(*)Cadena J tanca estructura pentamerica; tot i que minoritàriament

poden ser hexàmers (en aquest cas no hi ha la cadena J d’unió)

(ponts disulfur) (aquestes són les formes

secretades; sIgM)

*Polymerization occurs
with the help of the
hexameric lectin
BCR (mIgM)
ERGIC-53 during transit
from ER to Golgi.
(proteïnes ERGIC que
*Igα i β donen la transducció fan de bastida per
de senyal que dona l’ensamblatge dels
l’activació de la cèŀlula B (ja monomers)
que els dominis
intraceŀlulars/citoplasmàtics
de la IgM són mássa curts i *Note that the C-
no poden portar a terme termini of mIgM di ers
aquesta funció) from sIgM having a
transmembrane
domain (TMD) or
cysteine containing tail
piece (TP), respectively.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
***Secreció inicial de IgM per part de limB activats (habitualment després hi
haurà canvi d’isotip) (IgM es el primer isotip secretat després de l’infecció,
però després habitualment es canvia isotip a IgG)
(=SEROCONVERSIÓ, ver grafico IgM o IgG (es util para ver el estadio de la
infeccion, segun el predominio de un isotipo u otro))

 Les IgM són potents activadores del complement i també són responsables
del procés d’isohemoaglutinació (IgM com a principal Ac contra els antígens
del sistema AB0).

***(hi ha + de 100 grups sanguinis, un dels antígens es el AB0 (carbohidrat

amb part variable), també proteïnes multipass com la Rh, Du y...)
 Gran quantitat d’Ag als eritròcits, poden donar reacció isohemoaglutinacio
(coagulació de la sang)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
Grups sanguinis

(*)

(*) Rh + o – es en función del Ag mas inmunoéenico de estos x49 Ag posibles

dentro del grupo Rh

 GRUP/SISTEMA AB0:

(*)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
(*)algunos individuos carecen de la enzima H, con lo que no pueden
transformar la molècula precursora en ninguno de los antígenos del grupo AB0
(por ello se considera que no tienen ninguno)
***Independentmente de A o B, si eres hh tienes fenpotipo Bombai

El fenotipo Bombay es el nombre que recibe un tipo de sangre poco

frecuente caracterizado por no presentar ninguno de los antígenos de
membrana ni A ni B en los eritrocitos. Esto se debe a que el individuo es
!!!
homocigoto recesivo para el gen H, por lo que no puede transformar la
molécula precursora en la molécula H, que es necesaria luego para ser
transformada en antígeno A o B. Es necesario no confundir a esta persona
Bombay con una persona de grupo sanguíneo O, ya que esta última a pesar
de que no tenga los antígenos A o B, presentara el antígeno H.
[ver tabla diapo 60]

 GRUP Rh:
El grup Rh realment fa referència a un complex antigènic, associat a un altre
complex que és el Band3 (en conjunt es coneixen com a complex Rh/Band3)
Dins d’aquest complex Rh del Rh/Band3 trobem 3 antigens codificats per 2
gens (amb 10 exons) responsables del RhD i RhCE i el RhAg (complex de 3 Ag)
*** Rh+ o Rh – viene determinado por la presencia/absència del Ag mas antigénico
(el RhD)

*RhCE codifica per C/c o E/e (altres, Cw, Cx and VS)

 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
***Mutació RhAg (que faci que no s’expressa) que impedeix que s’expressi
RhD i RhCE  Rhnull (muy pocas persones)

[ver diapo 62; enfermedad hemolítica del recién nacido por Rh (EHRN) o
eritroblastosis fetal]

IMMUNOGLOBULINES E (IgE)

***Es la Ig de menor concentració, la de menor temps de vida (quan esta

soluble!!!!) (es produeix en molt baixa concentració)
 Es la mediadora de las reacciones de hipersensibilidad inmediata (alergias),
como la fiebre del heno, asma extrínseco o el choque anafiláctico. Para ello,
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
las moléculas de IgE se unen a receptores específicos para Fc de IgE
situados en las membranas de mastocitos tisulares y de basófilos
sanguíneos. Cuando dos moléculas de IgE unidas a sus respectivos
receptores en estas células se entrecruzan con el alergeno específico, se
produce la desgranulación, lo que libera extracelularmente mediadores
farmacológicamente activos, como histamina y ciertas citoquinas.
También se provoca la síntesis de novo de eicosanoides (prostaglandinas y
leucotrienos). Todo ello colabora en los síntomas de alergia.

***En el cas de les alergies (reaccions d’hipersensiblitat, les de tipus I

concretament)  sensibilització de mastòcits i basòfils. Producció
anòmala d’IgE davant d’alèrgens (ver diferencia con inmunogenos)
 Pero la IgE también juega un papel fisiológico, beneficioso: confiere
protección local frente a ciertos patógenos grandes, como helmintos: sirve
para reclutar células plasmáticas y efectoras a través de una reacción de
inflamación aguda. Si el parásito ha logrado atravesar la barrera de las
mucosas y la de la sIgA, puede ser reconocido por moléculas de IgE
específicas previamente unidas a receptores de mastocitos. Ello
desencadena una reacción de inflamación aguda en la que las aminas
vasoactivas (histamina) y los factores quimiotácticos atraen a
polimorfonucleares neutrófilos; a continuación entran en el tejido
moléculas de IgG, componentes del complemento, granulocitos y
eosinófilos. Estos últimos reconocen al parásito recubierto por IgG, y
colaboran en su destrucción.

***IgE és la principal Ig que es dirigeix contra patògens difícilment

fagocitables (=infeccions parasitàries) i responsables d’algunes
reaccions d’hipersensibilitat (la de tipus I concretament, com ja hem
vist)
***receptor per IgE en cèŀlules granulocítiques (la degranulació serà
optima per aquests tipus de paràsits)
 Sensibilització de mastòcits i
basòfils: IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

IMMUNOGLOBULINES D (IgD) *Pràcticament mai es troba en circulació

 Supone el 0.2% de las inmunoglobulinas séricas (20 m g/ml).

 Presenta una región bisagra bastante amplia, lo que puede ayudar a explicar
el hecho de que es muy susceptible a proteolisis, siendo muy baja su vida
media en sangre (unos tres días).
 En su forma libre en plasma, su función es desconocida.
 Aparece como Ig de membrana, junto con la mIgM, en los linfocitos B
maduros vírgenes, donde parece que su función es constituir un receptor
antigénico, tanto en activación como en supresión de los linfocitos B.
***es co-expressen de forma transmembranal juntament amb IgM durant
l’expressió de BCR a la maduració dels limfòcits B.
 En limB madurs sempre trobem a la seva superfície IgD amb IgM.

ALTRES Ig

Altres formes a
més a més de la
convencional: