TEMA 9: PLECS

Xarnera (hinge line): Línia que uneix punts de màxima

curvatura
2D: punt
quan és recta s'anomena eix
Superfície axial (axial surface): Superfície que conté les
xarneres de superfícies plegades adjacents
2D: línia
quan és plana s'anomena pla axial

Traça axial: Línia d’intersecció entre la superfície axial i

una altra superfície. Només coincideix amb l’eix quan
aquest és horitzontal.

Superfície mediana, que en 2D

és una línia.
Superfícies envolupants,
Superfície axial, uneix les
xarneres de diferents
superficies plegades.
Lambda és la distància entre
xarneres equivalents.
Entre xarneres contigües, tenim
un valor de lambda partit per 2.
Alçada del plec es mesura en relació entre tangent i mediana, A. Per tant, de xarnera a xarnera
adjacent és un valor de 2A.

1
En una sola fase de plegament, si tenim diferents capes, la dimensió del plec és funció del gruix de la
capa, com més gruixuda la capa, més gran serà el plec. Això provoca tenir plecs de diferent ordre:
Mirant les asimetries a banda i banda, podem
deduir que entre mig hi ha el tancament d’ordre
major.
Plecs poliharmònics, amb harmonia en quan a
longitud d’ona diferent.

Cilíndrics: exactament iguals a

banda i banda del pla axial. Seccions
perpendiculars a l’eix amb la mateixa
morfologia.
La resta que tinguin seccions
perpendiculars a l’eix amb diferents
morfologies seran no cilíndrics.

Hi ha un tipus particulars de no
cilíndrics que son els cònics, es va
obrint l’arc del plec, i en
profunditat es va obrint l’arc.

2
 Si projectem les diferents
superficies plegades, totes
intersecaran en un mateix punt (pi).
Els pols del plec encaixen en un
cercle màxim, i serveix per trobar
l’eix del plec, ja que és
perpendicular.
Pi = eix del plec
Primer tenim mesures de la
superfície plegada a diferents punts
(múltiples superficies tangents), i
els representem com a pols (línies
verdes), que si el plec és cilíndric
estaran totes contingudes en un
cercle màxim.

Tancament periclinal en
superfície.
Si és una estructura
antiformal, cap on tanca la
estructura periclinal és cap
on cabussa l’eix, en canvi si
és sinforme serà el sentit
contrari.

3
CLASSIFICACIONS I TERMINOLOGIES:
CLASSIFICACIÓ EN L’ESPAI:
Necessitem les
orientacions de l’eix i
del pla axial.
Relació de tres plecs
diferents en l’espai, que
en el primer cas tenen el
mateix eix i en el segon
el mateix pla axial.

Classificació segons el cabussament i direcció del pla axial i de l’eix.

4
 La vergència nomes
serveix per plecs de
pla axial inclinat
d’eix horitzontal o
sub-horitzontal.
La vergència és el
contrari del
cabussament.

Anticlinal i sinclinal es restringeix a

seqüencies estratigràfiques. S’ha de
conèixer l’edat relativa o la polaritat, ja
que s’anomena així en funció de l’edat.

Antiforme (forma d’anticlinal) i

sinforme (forma de sinclinal) però
sense caracteritzar l’edat dels material i
aplicable nomes en plecs d’eix poc
cabussant.

Doble plegament, superposició de

plecs, s’observa un flanc invertit, per
això a sota parlem d’anticlinal sinforme
(els mes antics al nucli però den forma
de sinclinal).

5
CLASSIFICACIÓ SEGONS CRITERIS GEOMÈTRICS:

No té relació amb la orientació en

l’espai, sinó directament l’angle
entre els flancs.

Quan la superfície envolupant dels plecs

forma un angle de 90 graus parlem de
plecs simètrics, quan és diferent de 90 es
tracta de plecs asimètrics, ja que un flanc
serà més llarg que l’altre.
*La vergència només es té en seccions
verticals d’eixos subhoritzontals.

M plecs simètrics, Z asimètrics o en

forma de S.
Respecte al plec d’ordre major, es
donen plecs d’ordre menor amb una
geometria oposada.

6
 Classificacions numèriques (dues de principals):
- Classificació de Hudleston: equivalència de línies plegades amb equacions matemàtiques
- Classificació de Ramsay: morfologia de dues línies plegades que abans del plegament eren
paral·leles

Dues superficies que abans del plegament eren paral·leles,

relació un cop plegades.
Isògones: línies que uneixen punts d’igual tangència i
coincideixen amb la perpendiculars entre les tangents.
Només ens dons una morfologia general i
costa d’aplicar. Està basada des de la forma
més quadrada, passant per corbes i rectes. I
d’altre banda, segons l’amplitud.
Poca utilitat a la pràctica.

7
 Partim d’una capa original pràcticament
horitzontal.
El primer plegament, normalment és
concèntric (classe 1B)
A mida que anem escurçant, passem a
plecs de classe 1C, 2 i 3.
Passem de plecs concèntrics a plecs de
xarnera engruixida i flancs aprimats.

ALTRES TERMES:

Cuspate-lobate folds: mullions en

3D, perquè la capa que es plega és
poc definida
Escurcem una capa, però o perquè
la capa és molt gruixuda respecte
les altres, o el contrast de
competència no és suficient per
generar una estructura de backlins,
dona lloc a aquestes estructures.
Bàsicament és una inestabilitat per
escurçament.

Chevron: típiques de series finament

laminades. Si és a estratificacions
solem parlar de plecs kings.
Passem d’un flanc a l’altre sense
pràcticament curvatura, per la zona de
xarnera.

8
 Crenulació:
Hi ha una foliació paral·lela, per això és
possible la crenulació.

Si aquestes crenulacions son molt anguloses

passem a parlar de plecs tipus kinks, vindrien
a ser chevrons a escala petita, el que es plega
és una foliació.
Crenulacions en forma de chevrons.
Estructura de plegament que afecta a roques
foliades que consisteix en xarneres agudes i
flancs rectes.

Solen ésser asimètrics, es col·loquen en bandes, i això té molta similitud amb les falles. Les bandes és
on s’acumula més la deformació.
Podem anomenar kink band extensional
(tipus falla normal), contraccional
(equivalent a una falla inversa)

9
 Extensional perquè hi ha extensió horitzontal.
Aquí s’estira la foliació.
Contraccional perquè hi ha escurçament
horitzontal. Aquí s’escurça la foliació.
La foliació prèvia no ha de perquè ser
horitzontal, potser perfectament vertical.
Aleshores podem tenir un kink band
contraccional però on es produeix un estirament
de la foliació. I a la inversa.

Es poden formar kink bands conjugats,

com en les falles. Però en aquest cas,
l’escurçament, bisecta l’angle obtús.
Es creu que això es dona perquè estem
en un regim fràgil dúctil, i al adoptar un
comportament més dúctil, l’angle sol ser
pròxim a 90 graus, i per poc que s’hagin
deformat, aquest angle s’anirà
accentuant cap a la direcció
d’escurçament.

10
 La foliació prèvia és horitzontal,
s’escurça, i a més és contraccional.
Aquí la inestabilitat es nuclea, va
poc a poc, l’angle es tenca per dalt
i sobre pels costats.
Amb kink bands conjugats hi ha
un problema d’acomodació,
sempre n’hi ha una que s’ha de
moure abans que l’altre o bé es
van alternant, si es mogués tot al
mateix temps hi hauria un
problema d’acomodació.

Aquí s’observa que les xarneres no

son rectes, sinó més complexes,
donant lloc a sistemes anastomòtics.

Box fold:
Cas particular on hi ha 3 flancs i doble
superfície axial i xarnera.
Son una varietat de plecs Chevron,
Plecs ptigmàtics, son indicadors
d’elevada competència. Tenen una
forma molt irregular, no hi ha manera
de dibuixar un pla axial sempre amb la
mateixa orientació.
Son força concèntrics en base a la
classificació de Ramsay.

11
 Plecs disharmònics:
Plecs que tenen canvis forts a la seva
geometria, és impossible traçar una
superfície axial recte.
Lambda pot variar molt, la seva
geometria en general varia molt al
llarg de la seva superfície de
plegament.

Sheath folds: molt important per les

zones de cisalla (“funda de mongetes
verdes”). Plecs amb condó.
Làmina de quars plegada, amb la
xarnera corbada, com una funda
aixafada.
Plegament amb l’eix totalment corbat.
Curvatura xarnera ha de superar els
90º.

Fish-hook folds: plecs en forma d’ham o de

ganxo, és un terme purament geomètric. Hi
ha molta discussió. Sempre a la llarga se li
dona un origen i això ja canvia el terme.
Aquí bàsicament posem èmfasi en la
geometria, en canvi per exemple els rods per
la rotació i bla bla.
Aquí també s’hi relaciona una pèrdua de
volum, degut a dissolució (anàlisi químic).

12
En aquest cas també estan orientats com la foliació.

Plecs intrafolials:
En roques molt foliades i a vegades
apareixen plecs relictes.

Plecs parasítics:
Plecs d’ordre menor associats a un
plec d’ordre major.

13