Sociologia bloc III

TEMA 8: SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ MULTICULTURAL I INTERCULTURAL. UN PROCÉS

DE LLARGA DURADA
- MULTICULTURALITAT: Coexistència diverses cultures en mateix àmbit territorial
(no implica INTERCONNEXIÓ ni COMPRENSIÓ mútua enrriquidora)
o Dues significacions que limiten igualtat cultural i democrática
 En cultures o subcultures minoritàries sense Estat
 Cultures ètniques minoritàries
o CONTACTE CULTURES RESTRINGIT PER PAPER HEGEMÒNIC CULTURES
DOMINANTS.
- Diversitat cultural aparentment solidària -> realitat CONFLICTIVA I
JERARQUITZADA (estructura excloent = racismo/xenofòbia)

- Per cultura és CLAU diversitat cultural i educació / a les desigualtats per gènere
i ètnia, clau canvis educatius (paper escola a societat actual -> drets humans i
ciutadania).

- Fenòmen de multic. Del que parlem referent a minories que aterren a

societat proviments de moviments migratoris fruit GLOBALITZACIÓ
moderna -> Contexts multiculturals on es generen desigualtats
socioculturals.

o Societat globalització àmbit planetari -> multicultural jerarquitzada

TRANSNACIONAL I TRANSCULTURAL (macrosociològicament com
microsociològic).
o Nova forma colonització on domina occidentalització etnocèntrica, fet
anomenat AMERICANITZACIÓ, imperialisme cultural, hibridació
cultural transnacional, transculturació, homogeneïtzació o
estandardització cultural.

- Llarg camí cap a INTERCULTURALITAT iniciat i llunyà. En processos culturals,

interaccions constants, malgrat les asimetries. / Hi ha un contacte però és
desigual i jeràrquic.

Cal estudiar temes culturals en el marc de la diversitat cultural o del

pluralisme cultural i social:
a) CULTURA I MULTICULTURALITAT, DRETS HUMANS I DIVERSITAT CULTURAL
(en marc d’homogeneïtzació i estandardització cultural i en el marc de la
globalització com de la localització)
Sociologia bloc III

b) DESIGUALTAT ÈTNICA, IMMIGRACIÓ I DESIGUALTAT SOCIAL -> x

estructuració jeràrquica societat i de mobilitat poblacional intensa. Context
amb també desigualtats classe i gènere
c) MULTICULTURALISME I MULTILINGÜISME en termes societat de la
informació i tecnològica
- Des del punt de vista sistema escolar, en marc de MULTICULTURALITAT o
pluralisme cultural lingüístic i context societat informació, té LÍMITS i
contradiccions. Moltes llengües món no accés a Internet, limita respecte a la
diversitat cultural i lingüística.

o “Societat de la informació irromp a les nostres vides” individual i

col·lectivament. Forma cibernètica, tecnològica i mediàtica . Necessitat
de reorganitzar plantejaments usos llengua i relacions socials.
CONDICIONANT IDENTITATS COL·LECTIVES.
- Dominància cultural i conseqüències jerarquitzadores = CONFLICTES I
ASSIMILACIONISME CULTURAL
o Diversitat cultural no pot ser assimilacionista i ha de superar cultures
tancades en si mateixes i guetització.
o En el nostre cas etnocentrisme OCCIDENT (ESTATS UNITS)

- Problema -> enfrontament ETNOCENTRISME – RELATIVISME = solució ->

INTERCULTURALISME
- Educador HA DE CONÈIXER realitat MACROSOCIOLÒGICA. Ha de comprendre
necessitats de comunitat concreta dinamitzada a través de la seva identitat
cultural, i enfortir procés enculturador en el respecte a la diversitat. (Així pot
ajudar persones en procés integració)

- BECK considera risc l’aïllament i l’estandarització a que dona lloc la TV (i altres

mitjans com.masses)

- Ens trobam davant civilització de la realitat virtual tecnològica-urbana. Cultura

i identitat s’estandarditzen perquè tothom la pot assumir, i adquirir com
productes susceptibles de ser comercialitzats en marc del mercat mundial.

- A més de qüestions de la crisi de l’època actual, ens trobem amb situació real
on el Déu és L’ECONOMIA, deïficada per acumulació del capital. La desigualtat i
la diversitat ètniques revelen ETNOCENTRISME de la cultura escolar, posen a
prova vocació igualitària i submeixen en difícil disjuntiva entre IGUALITARISME i
RESPECTE A LA DIFERÈNCIA entre universalisme i relativisme.
Sociologia bloc III

- Acció educativa compensatòria (quan ve infant estranger se li tracta diferent) ->

es plantejà necessitat assolir convivència i contacte culturals des de
INTERCULTURALITAT.

- Una característica SOCIETAT

o DESEQUILIBRIS SOCIALS I ECONÒMICS

o SITUACIÓ MÀ D’OBRA BARATA PROVINENT DE CULTURES
SUBDESENVOLUPADES i explotació (Brasil, Indoxina...)
o Mentalitat postmoderna es veu desbordada per societat tecnològica
amb dinàmica de reduir relacions socials a àmbit familiar i personal .
- Mundialització progressiva de problemàtiques socials i econòmiques. Minories
culturals -> han hagut de desplaçar-se de seu hàbitat per circumstàncies
diverses. A Illes destaca expansió d’origen ALEMANY.
- Desenvolupisme marcat per PRIORITATS ECONÒMIQUES (no només sector
turístic, sinó de serveis, construcció oci, transport) . Minimització interès
educació per poder polític, i més per construcció carreteres...
TEMA 9: SOCIOLOGIA DE LES DESIGUALTATS EDUCATIVES. SOCIOLOGIA DE LA
IGUALTAT I DE LA DESIGUALTAT PEL QUE FA A GÈNERE, ÈTNIA I CLASSE SOCIAL EN LA
SOCIETAT ACTUAL

ESTRATIFICACIÓ SOCIAL ens serveix per visualitzar i descriure l’organització de la

societat com a estructura en estrats o classes socials jeràrquicament.
Estratificació per descriure desigualtats existents entre individus i societats humanes,
Segons quina sigui posició en estructura estatificada i de poder, propietat i
riquesa i ocupació marquen diferenciació de classe.
- CONFLICTES DE CLASSE generen problemes socials que escola ha d’intentar
suavitzant explcant que cada persona o classe social ha de complir FUNCIÓ per
aconseguir qualitat de vida pacífica i amb consens suficient per progrés
econòmic efectiu.
- Educació ABURGESA la societat (competitivitat, individualisme...) capes menys
afavorides conformin lloc (conformisme amb capitalisme)
- CLASSE DOMINANT = BURGESIA

- Cultura considerada qüestió de classes privilegiades socialment econòmicament

parlant.

- Escola element significatiu en vertebració marc estratificació social, selecció i

jerarquització social.
Sociologia bloc III

- Formes que desborden paper tradicional escola com a element per incorporar
persona a societat, com mitjans comunicació.

- Estratificació-> organització jerarquitzada de la societat amb estrats o classes

socials

EDUCACIÓ com una eina de control social. Ens avesem a EVITAR CONFRONTACIÓ i
CONFLICTE en nom del consens social.
- Cada conjunt de famílies ACTITUD educativa esgons PERTINENÇA A UNA CLASSE
SOCIAL -> societat camina cap a assimilació de la cultura dominant que aquí
podem dominar com BURGESA -> EDUCACIÓ COMPONEN CLASSISTA ELEVAT
- Classe, gènere i ètnia -> història de desigualtats socials i d’exclusions